Sagarra i de Siscar, Ferran de

Ferran de Sagarra i de Siscar.
Lloc de naixement: 
Barcelona, Barcelonès
Data de naixement: 
divendres, agost 19, 1853
Data de defunció: 
dimecres, març 29, 1939
Lloc de defunció: 
Sant Somplesi, França

Ferran de Sagarra i de Siscar fou un historiador i polític que va néixer a Barcelona, a l’agost de 1853. Els seus pares foren el propietari Ramon Maria de Sagarra i de l’Espagnol i Maria Antònia de Siscar i de Montoliu. El pare es casà en segones noces amb Ramona de Puig i de Sisternas. Va ser el gran de vuit germans, dels quals només quatre arribaren a l’edat adulta. Entre ells, Ramon Maria, fou advocat i publicista. D’aquest entramat familiar, cal esmentar també el seu avi patern, Ferran de Sagarra, que fou un polític carlí i regidor de l’Ajuntament de Barcelona; el besavi patern Benet Maria de Sagarra i Mercante, propietari i polític; i l’oncle matern, Ramon de Siscar i de Montoliu, advocat, escriptor i historiador, ambdós també regidors de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, per la part de la seva mare en destaca certa ascendència de tipus nobiliari.

Ferran de Sagarra es casà el 1878 a Barcelona, amb Maria Filomena de Castellarnau i de Lleopart, amb qui va tenir nou fills: Maria Pilar, Ramon, Dolors, Josep Maria (que morí aviat), Ferran, Ignasi, Mercè, Xavier, i Josep Maria (el famós escriptor). D’aquests cal destacar que Ferran fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i Ignasi director del zoo de la mateixa ciutat.

Ferran de Sagarra va fer els seus estudis al Col·legi dels Jesuïtes de Manresa i a l’Institut Provincial de Barcelona, on el 1870 obtingué el títol de batxiller. Entre aquest any i el 1875 va seguir la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i el 1877 superà amb èxit les proves per a l’obtenció del títol de llicenciat en Dret Civil i Canònic.

La prematura mort del pare, quan ell encara estava fent els estudis universitaris, el va col·locar com a hereu d’un patrimoni considerable, entre el qual destacaven uns extensos terrenys a Santa Coloma de Gramenet, amb la Torre Balldovina. Participà en l’associacionisme de la propietat agrària: va ser soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i fou membre de la junta directiva a finals dels anys 1880 i principis de 1890, mentre que el 1894 va ser un dels impulsors i secretari de la Federació de Gremis Agrícoles de Catalunya. En canvi, tot i haver-se llicenciat en Dret, no exercí com a advocat i únicament s’ocupà de la defensa d’un dels implicats en el complot del Garraf de 1925, tot i que la fugida d’aquest a l’estranger féu que no hagués d’intervenir en el judici militar.

Va desplegar una important activitat com a historiador, sobretot en l’àmbit de la sigil·lografia, que es manifestà en la seva continuada presència en l’associacionisme cultural barceloní i en la publicació d’un bon nombre de llibres i d’articles. Va ser membre de la Societat Arqueològica Tarraconense des de 1885, acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia des de 1888, acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 1890, on ocupà el càrrec d’arxiver en la directiva en el tombant de segle, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1920. Va ser també membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i de la seva directiva des de 1889 i treballà per a la fusió de les entitats excursionistes, amb la formació del Centre Excursionista de Catalunya el 1890.

Inicià les seves publicacions de tema històric i sigil·logràfic amb articles a La Hormiga de Oro des dels anys 1880 i a les Memorias i Boletín, i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres en els anys següents, alguns dels quals publicats també en forma de separata, que combinà amb uns quants fullets. Alguns d’aquests treballs foren Lo Segell de S. Bernát Calvó, Bisbe de Vich (segle XIII) (1893), Importancia de la sigilografía como ciencia auxiliar de la historia (1902), Descobriments arqueológichs de Puig-Castellar. Terme de Santa Coloma de Gramanet (1905), Sigilografia dels comtes d’Urgell (1908), Notes referents als segells del rei Martí (1911) i Segells del temps de Jaume I (1912). El 1916 publicà el primer volum de la seva obra més ambiciosa: Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (1916-1932, tres volums en cinc toms), obra molt valorada internacionalment, que havia merescut ja el 1912, quan estava en procés d’elaboració, el Premi Martorell, i que el 1935 va rebre el Premi Duseigneur de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres de París. Resident durant temporades a Sarrià, publicà Sant Vicens de Sarrià. Dades i clarícies referents a la història d’aquesta vila i parròquia (1921). Al mateix temps, va fer excavacions arqueològiques al poblat iber de Puig Castellar, situat a la seva propietat de Santa Coloma de Gramenet, i en cedí les troballes al Museu d’Arqueologia de Catalunya i a l’Institut d’Estudis Catalans. També féu una important donació de llibres de la seva biblioteca particular a la Biblioteca de Catalunya i de la seva col·lecció sigil·logràfica a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona.

En el terreny ideològic, partí del carlisme familiar i anà evolucionant cap a un catalanisme catòlic, que a principis del segle XX ja fou de caire polític a partir del seu ingrés a la Lliga Regionalista i la seva posterior col·laboració a La Veu de Catalunya. El 1905 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1906 i 1909 en la candidatura de la Lliga. A principis dels anys vint del segle XX se n’allunyà, disconforme amb la política de participació en el Govern espanyol i evolucionà cap a posicions més nacionalistes, fins i tot amb un cert component independentista i republicà, que el dugueren a ingressar a Acció Catalana, creada el 1922.

A les eleccions per a la Diputació de Barcelona del 10 de juny de 1923, va obtenir la tercera posició en el districte segon, Parc i Nord, amb 6.692 vots, i fou un dels dos candidats d’Acció Catalana elegits. Va ocupar el càrrec des d’agost de 1923 fins a la dissolució per part de la dictadura de Primo de Rivera de les diputacions elegides per sufragi.

Fou diputat de la Mancomunitat en les mateixes dates, però el cessament governamental dels diputats de gener de 1924 va comportar que només participés en una assemblea, la que es va celebrar entre els dies 28 d’agost i 1 de setembre de 1923. En aquesta assemblea va ser escollit membre de la Comissió de Cultura i no va arribar a fer cap intervenció.

La seva activitat política a partir d’aquí fou menor. El 1930 va ser un dels signants del manifest de reorganització d’Acció Catalana, però en els anys següents ja no va tenir participació en la política activa. Sovint se l’ha confós amb el seu fill, Ferran de Sagarra i de Castellarnau, que en el període republicà va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga.

Va mantenir la seva activitat associativa i com a historiador. Col·laborà en La Revista de Catalunya, Lo Missatger del Sagrat Cor i altres publicacions. Va ser president de l’Ateneu Barcelonès entre 1930 i 1932, amb els discursos inaugurals, publicats com a fullet: Les lliçons de la història. Catalunya en 1640 (curs 1930-1931) i la seva continuació La unitat catalana en 1640 (curs 1931-1932). Publicà els treballs Algunes observacions sobre un catálech de segells medievals (1925), Segell de la cúria o cort de la vila de Sabadell per la reina dona Elionor de Sicília (1927), De sigil·lografia franciscano-catalana (1928), El Govern republicà de Catalunya en 1641 (1931), Pluja de roses. Missió providencial de Santa Teresa de Jesús Infant (1933) i La Primera Guerra Carlina a Catalunya. El comte d’España i la Junta de Berga (1935), en dos volums, que fou una de les seves obres més rellevants.

Uns quants mesos després d’iniciar-se la Guerra Civil, a l’octubre de 1936, i auxiliat per la Generalitat, passà a França i establí la seva residència a Saint-Sulpice-la-Pointe, al departament del Tarn, on visqué amb altres membres de la seva família i on morí el 29 de març de 1939. El seu fons personal es troba repartit entre la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Besavi patern: Benet Maria de Sagarra i Mercante (Barcelona, 1772–1854), propietari i polític; regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Avi patern: Ferran de Sagarra i de Llinàs (Barcelona, 1802–1860), propietari i polític carlí; que seria regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat provincial. Àvia paterna: Josepa de l'Espagnol i de Sentmenat (Barcelona, c. 1801 – Sarrià, 1865). Avi matern: Ramon de Siscar i de Calderón (Barcelona, 1792 – ?, 1850), historiador. Àvia meterna: Maria Tecla de Montoliu i de Dusay (Tarragona, 1802–?). Pare: Ramon Maria de Sagarra i de l'Espagnol (Barcelona, 1828 – Santa Coloma de Gramenet, 1873), propietari. Casat en segones noces amb Ramona de Puig i de Sisternas (o Cisternes). Mare: Maria Antònia de Siscar i de Montoliu (Barcelona, c. 1832–1864). Germà: Ramon Maria de Sagarra i de Siscar (?, c. 1854 – Barcelona, 1930), advocat i publicista.
Matrimoni / Fills: 
Esposa: Maria Filomena de Castellarnau i de Lleopart (Tarragona, 1852 – Santa Coloma de Gramenet, 1908). Casament a Barcelona, 1878. Filla primera: Maria Pilar de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1879 – ?, 1976), fou superiora del Convent de Jesús Maria de Barcelona. Fill segon: Ramon (Maria) de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1880 – ?, segona meitat del segle XX). Filla tercera: Dolors de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1881 – ?, abans de 1908). Filla quart: Josep Maria (1r) de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1884–1884). Fill cinquè: Ferran de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1887–1981), regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Fill sisè: Ignasi de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1889–1940), director del Zoo de Barcelona. Filla setensa: Mercè de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1891–1891). Fill vuitè: Xavier de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1892 – Camprodon, 1974), enginyer químic. Fill novè: Josep Maria (2n) de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894–1961), escriptor.
D'altre parentiu: 
Oncle matern: Ramon de Siscar i de Montoliu (Barcelona, 1830–1889), advocat, escriptor i historiador; regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Barcelona, carrer Mercaders, 33. Casa familiar, on va viure de manera habitual des del seu naixement fins a l'enderroc provocat per la reforma de la Via Laietana, a finals dels anys 1900. Santa Coloma de Gramenet, Torre Balldovina, residència d'estiu. Sarrià, anys 1910 fins 1936. Saint-Sulpice-la-Pointe, departament del Tarn, França, 1936-1939.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona II - Parc i Nord (1923-1924).
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Període d’agost de 1923 a gener de 1924: cap.
Partit pel qual es presentà: 
Acció Catalana.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Eleccions del 10 de juny de 1923, pel districte segon, Parc i Nord: 6.692 vots. Tercera posició de quatre diputats electes.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Membre de la Comissió de Cultura de l’Assemblea (1923).
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Primers estudis a una escola particular de Barcelona.
Estudis al Col·legi dels jesuïtes de Manresa.
Estudis l’Institut Provincial de Barcelona.
Grau de batxiller per l’Institut Provincial de Barcelona (1870).
Estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (1870-1875).
Grau de llicenciat en Dret civil i canònic per la Universitat de Barcelona (1877).
Activitat econòmica: 
No exercí com advocat i únicament s’ocupà de la defensa d’un dels implicats en el complot del Garraf de 1925.
Patrimoni: 
Propietari de terrenys en diversos indrets de Catalunya, entre els quals destacaven els de Santa Coloma de Gramenet, amb la Torre Balldovina.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Institut Agrícola Català de Sant Isidre, membre de la seva junta directiva a finals dels anys 1880 i principis de 1890. Federació de Gremis Agrícoles de Catalunya, membre fundador i secretari (1894).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Societat Arqueològica Tarraconense, membre des de 1885. Real Academia de la Historia, acadèmic corresponent a Barcelona des de 1888. Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, acadèmic des de 1890 i arxiver de la directiva en el tombant de segle. Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, acadèmic. Associació Catalanista d’Excursions Científiques, directiu (1889-1890). Centre Excursionista de Catalunya, soci fundador el 1890. Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre des de 1920. Ateneu Barcelonès, president (1930-1932).
Premis, homenatges significatius: 
Premi Martorell (1912) i Premi Duseigneur de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres de París (1935), per l’obra Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Carlí i catòlic, d’acord amb la tradició familiar, fins finals del segle XIX. Regionalista català, conservador i catòlic, en les dues primeres dècades del segle XX. Nacionalista català, amb un cert component independentista i republicà, i catòlic, en els anys 1920 i 1930.
Militància política: 
Lliga Regionalista (1905-1922, aproximadament). Acció Catalana (1922-1931, aproximadament). Sense militància política rellevant, a partir de 1931 (sovint se l’ha confós amb el seu fill, Ferran de Sagarra i de Castellarnau, membre de la Lliga Regionalista, després Lliga Catalana, en els anys 1930).
Càrrecs públics: 
Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1906-1909).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Discursos leídos ante la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública del Sr. D. Fernando de Sagarra y de Siscar el día 15 de junio de 1890. Barcelona: Imprenta de Jaime Jepús y Roviralta, 1890.

Discurs llegit en lo Certamen Catalanista de la Joventut Católica de Barcelona el 26 d’abril de 1891. Barcelona: Impr. La Hormiga de Oro, 1891.

Lo Segell de S. Bernát Calvó. Bisbe de Vich (segle XIII). Barcelona: Establiment Tipográfich de F. Plana, 1893.

Importancia de la sigilografía como ciencia auxiliar de la historia. Memoria leída en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el día 15 de Marzo de 1902. Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1902.

Descobriments arqueológichs de Puig-Castellar. Terme de Santa Coloma de Gramanet. Barcelona: Imprempta de la Casa Provincial de Caritat, 1906.

“Sigilografía dels comtes d’Urgell”. Separata de: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona [Barcelona], núm. 29 (1908).

Notes referents als segells del rei Martí. Conferencia llegida en el Centre Excursionista de Catalunya el dia 2 de juliol de 1910. Barcelona: Impremta L’Avenç, 1911.

Segells del temps de Jaume I. Barcelona: Estampa de Francisco X. Altés, 1912.

Sigillografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. 3 vol. Barcelona: Estampa d’Henrich, 1915-1932.

Sant Vicens de Sarrià. Dades i clarícies referents a la història d’aquesta vila i parròquia. Barcelona: Imprenta de Francesc X. Altés i Alabart, 1921.

Algunes observacions sobre un catálech de segells medievals. Barcelona: Impr. de la Casa P. de la Caritat, 1925.

Segell de la cúria o cort de la vila de Sabadell per la reina dona Elionor de Sicília. Segle XIV. Notes històriques. Sabadell: Centre Excursionista Sabadell, 1927.

De sigil·lografia franciscano-catalana. Barcelona: Editorial Franciscana, 1928.

Les lliçons de la història. Catalunya en 1640. Discurs llegit pel President Ferran de Sagarra en la sessió inaugural del curs acadèmic de 1930-1931 de l’Ateneu Barcelonès. Barcelona: Nagsa, 1930.

La unitat catalana en 1640. Discurs llegit pel president Ferran de Sagarra en la sessió inaugural del curs acadèmic de 1931-1932 de l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de desembre de 1931. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932.

“El Govern republicà de Catalunya en 1641”. Separata de: Revista de Catalunya [Barcelona], núm. 14 (setembre-octubre 1931), p. 200-2013.

Pluja de roses. Missió providencial de Santa Teresa de Jesús Infant. Barcelona: Foment de Pietat, 1933.

La Primera Guerra Carlina a Catalunya. El comte d’España i la Junta de Berga. 3 vol. Barcelona: Barcino, 1935.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

PEYTAVÍ, Joan. “Sagarra i de Siscar, Ferran de”. A: SIMÓN I TARRÉS, Antoni (dir.). Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.

SAGARRA, Josep Maria de. Memòries. 2 vol. Barcelona: Edicions 62, 2012.

SERRA, Eva. Ferran de Sagarra i de Siscar, semblança biogràfica. Conferència pronunciada davant el Ple per Eva Serra i Puig el dia 21 d’octubre de 2004. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2005.

VILASECA SAGALÉS, Joan. Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet. Edimurtra, 1987.

 

Fonts d’arxiu

Biblioteca de Catalunya

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Imatges i documents: 
Ferran de Sagarra i de Siscar en el seu despatx, 1930.
Peus de foto i comentaris: 
Ferran de Sagarra i de Siscar en el seu despatx, 1930. Font: "Mirador: setmanari de literatura, art i política", núm. 76, 10/07/1930.
Peu de portada i comentaris: 
Ferran de Sagarra i de Siscar. Font: "Mirador: setmanari de literatura, art i política", núm. 76, 10/07/1930.