Cabañas i Font, Pius

Pius Cabañas i Font.
Lloc de naixement: 
Lloret de Mar, la Selva
Data naixement: 
1881 - 1882
Data de defunció: 
dimarts, abril 30, 1963
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Pius Cabañas i Font fou un advocat, empresari i polític nascut a Lloret de Mar entre el 1881 i el 1882. Fill de Pius Cabañas i Surís i de Caterina Font i Maig, pertanyia a dues de les famílies més destacades de Lloret. Entre els Cabañas destacà el seu cosí Agustí Cabañas i Font, que fou alcalde de Lloret de Mar entre 1899 i 1906. Malgrat ésser cosí seu, portava els mateixos cognoms pel fet que tenien els respectius pares germans i mares germanes. Pel que fa als Font, cal esmentar Agustí Font Surís, alcalde durant la dècada de 1860 i, sobretot, l’indià Nicolau Font i Maig, oncle de Pius Cabañas, que féu construir la casa senyorial de Can Font i adquirí Sant Pere del Bosc, i convertí la vella ermita —monestir benedictí d’època medieval— en un sumptuós santuari.

La casa familiar dels Cabañas era al carrer Sant Pere número 34, mentre que la dels Font —l’esmentada can Font o cal Conde— era darrere mateix, al carrer Sant Carles número 10. Pius Cabañas i Font tenia, doncs, uns orígens plenament lloretencs.

 El 1891 obtingué el batxillerat a l’Institut Jaume Vicenç Vives, el 1899 es graduà com a pèrit mercantil a l’Escola Superior de Comerç i després es llicencià en Dret. La fortuna familiar va permetre que passés uns quants anys de joventut sense una dedicació professional concreta, tot i que el 1909 era jutge municipal de Lloret de Mar. D’aquests anys se’n coneix sobretot la seva afició per la motonàutica i l’automobilisme. El 1908 era propietari d’una canoa amb motor i del tercer cotxe matriculat a Girona, un Hispano-Suiza. Més endavant tingué dos automòbils més, fabricats a la casa italiana SPA.

Pius Cabañas es va casar amb Maria Llobet i van tenir sis fills: Agustí —que fou alcalde de Lloret en els anys seixanta del segle XX—, Nicolau, Maria, Caterina, Elvira i Júlia. Amb el cosí Agustí va promoure el 1911 la construcció d’un monument dedicat al seu oncle Nicolau Font davant del santuari que havia adquirit i embellit.

Més que exercir en el camp de l’advocacia, Pius Cabañas va participar en negocis i projectes empresarials diversos i en nombrosos actes de filantropia que foren —més que no pas la política— la seva principal dedicació.

Ideològicament, Pius Cabañas fou un catalanista conservador i per això va formar part de la Lliga Regionalista. El seu pas per la política com a diputat electe de la Lliga pel districte de Santa Coloma de Farners fou entre el 1913 i el 1917, i fou el candidat més votat el 1913 en el seu districte amb 3.848 sufragis. El 4 de maig de 1913, en la sessió de la constitució del nou ple de la Diputació de Girona, Pius Cabañas fou nomenat secretari i fou escollit per a la Comissió Auxiliar d’Actes. Més endavant, constituïda la Mancomunitat, continuà com a secretari, va pertànyer a la Comissió Permanent Central, i fou vocal de l’associació la Caritat entre el 1913 i el 1915.

Com a diputat va presidir actes públics diversos en el seu districte —sobretot, a Lloret de Mar— com la Festa de l’Arbre al setembre de 1913.

El 1916, Pius Cabañas esdevingué dipositari de bona part de la fortuna del seu oncle, l’indià Nicolau Font, ja que morí sense fills el seu cosí Agustí Cabañas i Font, primer hereu de Nicolau Font i que havia mort també sense descendència el 7 d’abril de 1908. Qui heretà els béns de l’indià fou, de fet, un dels fills de Pius Cabañas, Nicolau Cabañas i Llobet, però com que encara era un nen, el seu pare n’obtingué l’usdefruit.

En aquestes circumstàncies personals tan favorables, Pius Cabañas va continuar duent a terme els seus negocis diversos.

Entre el 1913 i 1916 fou gerent de la Sociedad Salinera del Ampurdán, dedicada a l’obtenció de sal de la badia de Roses per dessecació i decantació, que tancà el 1916. El 1913 apareix, també, com a firmant del contracte de la Barcinógrafo, una societat de producció de pel·lícules, conjuntament amb Evaristo i Laureano Larramendi Esclús, Ramon i Lluís Duran Ventosa, Julià Folch Capdevila i Adrià Gual. El 1917, conjuntament amb Joaquim Mundet i Adroher, fou promotor d’una línia elèctrica des de la central del molí de Gualta fins a Torroella de Montgrí, amb derivacions a Ullà i l’Estartit. El 1918 era representant a Barcelona de la marca d’aigües minerals medicinals Agua de Coslada.

Pius Cabañas fou molt actiu en el camp de l’associacionisme. Aficionat a la natació, el 1916 fou president del Club de Natació de Lloret, i el 1921 del club de natació Los XX (Barcelona). Però els seus principals actes de mecenatge i filantropia estan relacionats amb l’herència de Nicolau Font, que ell administrà durant un llarg període. Complint amb les clàusules testamentàries de l’oncle indià, va fer construir un asil al costat del santuari de Sant Pere del Bosc, que va ser inaugurat el 27 d’agost de 1922 (el 1977 fou traslladat al centre de Lloret) i va promoure unes escoles parroquials que començaren a funcionar el 1921. Totes dues institucions portaren el nom de Nicolau Font i Maig i foren presidides pel mateix Pius Cabañas.

A banda, a la dècada de 1920, Pius Cabañas publicà, conjuntament amb Fernando García Miranda Rato, un seguit de petites obres musicals, de les quals ell n’era l’autor de les il·lustracions: Alimentació química. Traducció de la humorada en un acte i dos quadros en vers (Barcelona, 1923); Olga. Opereta en dos actos: dividido, el segundo, en tres cuadros, en verso y prosa (Barcelona, 1927); Cómo las olas! Drama lírico en un acto dividido en tres cuadros, original y en verso (Barcelona, 1927); Apertura de la caza, ó un duelo interrumpido (Barcelona, 1927); Viva la Cocina! Humorada cómico-lírica (Barcelona, 1928), i Escenas bohemias. Pretexto para una obra lírica en dos actos, divididos en cuatro cuadros, original y en verso (Barcelona, 1930).

En aquests anys, tanmateix, la vida pública de Pius Cabañas —que encara no tenia cinquanta anys— es va esvaint. Les notícies que en tenim són més aviat negatives i revelen que els seus negocis no anaven a l’hora. El 1923 denuncià que havia estat víctima d’una estafa relacionada amb un negoci de compravenda de tabac i poc temps després va tenir problemes legals amb el Royal Bank of Canada. El fet més luctuós esdevingué el 1925 quan un soci seu, Ramon Castells, fou assassinat per un home a qui presumptament Cabañas i Castells havien estafat venent-li com a sanejat un negoci de sedes que anava a nom de Maria Llobet, esposa de Cabañas, i que probablement estava en fallida.

Finalment, Pius Cabañas morí a Barcelona el 30 d’abril de 1963, on va viure bona part de la seva vida, als vuitanta-un anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pare: Pius Cabanyes i Surís (m. Lloret de Mar 1896). Mare: Caterina Font i Maig.
Matrimoni / Fills: 
Esposa: Maria Llobet. Fills: Agustí, Nicolau, Maria, Caterina, Elvira i Júlia.
D'altre parentiu: 
Oncle matern: Nicolau Font i Maig (1830 - 1908). Cosí: Agustí Cabañas i Font (Lloret de Mar 1858 - 1916).
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Lloret de Mar (1881/1882 - c. 1915). Barcelona (c. 1915 - 1963), Rambla Estudis, 10, 1r.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Santa Coloma de Farners.
Diputació a què pertanyia: 
Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Secretari (1915-1917), membre de la Comissió Permanent Central i de la Comissió d'Actes, membre del torn de la Comissió Provincial (1915-1916), membre de la Comissió per a la Reforma dels Reglaments de Beneficència (1913-1915), vocal de l'Associació La Caritat (1913-1915).
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1913: 3.848 vots aconseguits.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Assistí a la sessió constitutiva i a les sessions ordinàries 2a, 3a, 4a, 5a i 6a (legislatura 1914-1917).
Dades professionals: 
Formació professional: 
Grau de pèrit mercantil a l’Escola Superior de Comerç (1899). Llicenciat en Dret.
Activitat econòmica: 
Jutge Municipal de Lloret de Mar (1909). Soci fundador de Barcinógrafo, societat productora de pel·lícules (1913). Gerent de la Sociedad Salinera del Ampurdán (1913-1916). Promotor línia elèctrica del molí de Gualta a Torroella de Montgrí (1917). Representant a Barcelona de la marca d'aigües "Agua de Coslada (1918).
Patrimoni: 
Dipositari de l'herència de Nicolau Font i Maig i Agustí Cabañas i Font: finca de Sant Pere del Bosc, amb santuari i asil d'ancians, i can Font o cal Conde (casa al nucli urbà de Lloret de Mar).
Associacions culturals/ciutadanes: 
President del Club de Natació de Lloret (1916). President del Club de Natación Los XX, de Barcelona (1921). President de les Escoles Parroquials Nicolau Font i Maig, de Lloret de Mar (a partir de 1921). President de l'Asil Nicolau Font i Maig (a partir de 1921).
Premis, homenatges significatius: 
El seu cosí Agustí Cabañas Font té un carrer dedicat a Lloret de Mar.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Catalanista conservador.
Militància política: 
Lliga Regionalista.
Càrrecs públics: 
Diputat provincial.
Processos judicials: 
El 1923 denuncià que havia estat víctima d’una estafa relacionada amb un negoci de compra-venda de tabac i poc després va tenir problemes legals amb el Royal Bank of Canada.
Bibliografia: 
Obra personal: 

MIRANDA RATO, Fernado G.; CABAÑAS FONT, Pius (eds.). Alimentació química. Traducció de la humorada en un acte i dos quadres en vers. Mecanoscrit inèdit, 1922.

MIRANDA RATO, Fernando G.; CABAÑAS FONT, Pius (eds.); Pastallé Comellas, Vicente. ¡Como las olas!: drama lírico en un acto dividido en tres cuadros, original y en verso. Barcelona: Impr. A. Ortega, 1927.

—. ¡Viva la cocina!: humorada cómico lírica en un acto, dividido en dos cuadros. Barcelona: s. n., 1928.

—. Escenas bohemias: pretexto para una obra lírica en dos actos, divididos en cuatro cuadros, original y en verso. Barcelona: s. n., 1930.

MIRANDA RATO, Fernado G.; CABAÑAS FONT, Pius (eds.); RODOREDA, Federico (músic). Olga. Opereta en dos actos dividido el segundo en tres cuadros, en verso y prosa. Barcelona: s. n., 1927.

—. Apertura de la caza o un duelo interrumpido: opereta en un acto sin personajes exóticos, sin espectáculo, sin trucos y hasta sin argumento, original y en verso. Barcelona: s. n., 1927.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia i documents electrònics

CABAÑAS, Cristina. El Lloret de l’indià. Barcelona: Mediterrània, 2011.

GONZÁLEZ LÓPEZ, Palmira. El cine en Barcelona, una generación histórica: 1906-1923 (tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.

PUJOL, Josep. “Cròniques. Gironins a l’exterior”. Revista de Girona [Girona], núm. 288 (2014), p. 11.

QH Lloret. “Curiositats sobre Lloret” [apunt de blog]. Cuaderns d’Història de Lloret. Disponible a: <http://www.qhlloret.cat/2016/05/curiositats-sobre-lloret.html>. [Consulta: 27/07/2017].

SALLÉS PORTET, Maria Rosa (coord.). VALLS, Xavier Personatges il·lustres del Gironès i la Selva. Els Hostalets de Pierola: Fundació Abertis, Assessoria d’Informació i Anàlisis de Sistemes, 2012.

VILÀ I GALÍ, Agustí M. La marina mercant de Lloret de Mar. Segles XVII i XIX. Lloret de Mar: Ajuntament de Lloret de Mar, 1992.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de Girona

Arxiu General de la Diputació de Girona

 

Hemeroteca

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya

Diario de Gerona de Avisos y Noticias

Imatges i documents: 
Pius Cabañas i Font, en primer terme a la dreta, a Sant Pere del Bosc. Any 1923.
Peus de foto i comentaris: 
Pius Cabañas i Font, en primer terme a la dreta, a Sant Pere del Bosc. Any 1923. Font: imatge cedida per l'investigador.
Peu de portada i comentaris: 
Pius Cabañas i Font, a Sant Pere del Bosc, l'any 1923. Font: imatge cedida per l'investigador.
Signatura del personatge: