Francesc de Paula Xuclà i Granell.
Veu redactada:

Francesc Xuclà i Granell era fill del propietari i advocat Antoni Xuclà i Cases i de Francesca Granell i Roca. Antoni Xuclà va ser un dels caps dels liberals fusionistes del districte, fou alcalde de Cervera en dues ocasions, de juliol de 1883 a març de 1884, la primera, i de 1887 a 1888, any que hagué de dimitir per haver estat escollit diputat provincial, adscrit al Partit Liberal, càrrec que ocupà durant setze anys. Francesc Xuclà tingué dos germans, Antoni, el qual continuà la nissaga d’advocats a Cervera, i Marià, que fou farmacèutic de professió.

Francesc Xuclà es casà, l’any 1913, amb Montserrat Llobet i Vernis. Va deixar sis fills: Antoni, nascut el 1914, Paquita el 1917, Montserrat el 1920, Francesc el 1922, Josep M. el 1923 i Ferran el 1925.

Francesc Xuclà estudià amb els Pares Claretians, de Cervera. L’any 1909 es llicencià en Dret a Barcelona, i exercí la professió a la capital segarrenca.

De tarannà conservador, Francesc Xuclà formà part, al juliol de 1917, en l’organització de la Lliga Regionalista a Cervera, de la qual fou president entre els anys 1930 i 1932; també fou un dels caps de la Lliga a la demarcació. Sostingué l’alcaldia de Cervera entre els anys 1918 i 1923. En les eleccions legislatives de juny de 1919, Xuclà no aconseguí revalidar l’escó de Cervera deixat pel liberal Josep Matheu, en ser escollit el conservador Joan Marsans i Peix, candidat que es presentà en nom de la Federació Monàrquica Autònoma. Dos anys després, a les eleccions provincials de juny de 1921, Francesc Xuclà fou escollit diputat amb 5.997 vots, per darrere del liberal Antoni Agelet (7.825 vots), del conservador Salvador Montiu (7.785) i del republicà Ramon Riu (6.925). A l’agost del mateix any, fou escollit membre de la Comissió de Governació de l’ens provincial i vocal de la Comissió Mixta de Reclutament. El 1923, Francesc Xuclà fou escollit president de l’Agrupació Nacionalista de la Segarra, i al setembre del mateix any fou empresonat erròniament pel Directori Militar, i posat en llibertat pocs dies després d’haver-se comprovat el motiu de la confusió que incità el seu arrest. Al juliol de 1927, Francesc Xuclà fou designat secretari de l’Ajuntament d’Igualada, càrrec que a partir de 1932 compaginà amb el de secretari de l’Ajuntament de Cervera, tot alternant la residència entre ambdues poblacions.

El 1933, Francesc Xuclà canvià les files de la Lliga Regionalista, la qual passà a anomenar-se Lliga Catalana, per inscriure’s a Acción Española, partit monàrquic defensor del legat del rei Alfons XIII i estretament lligat a la defensa de la Hispanitat.

D’altra banda, Francesc Xuclà i Granell, home de profundes conviccions religioses, fou president de diverses associacions catòliques de la Segarra, i, concretament, de la Junta d’Obra Parroquial, de Cervera. Al març de 1914, es constituí l’Orfeó Cerverí, i Francesc Xuclà en fou el primer president, càrrec que ocupà fins a l’any 1916. Pel que sembla, els seus dots com a tenor de l’Orfeó foren prou destacats.

Francesc Xuclà i Granell fou víctima de la repressió revolucionària generada a la rereguarda: va morir afusellat per un escamot de milicians del POUM d’Igualada, i el seu cos fou trobat prop del pont de Montmaneu a l’Anoia, el 13 de setembre de 1936. 

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]