Veu redactada:

Josep Ramon Vidiella i Balart fou un advocat, propietari i polític nascut a Reus el 1860. Era fill de Pere Vidiella i Figueres, procurador de Reus, i de Joana Balart i Olivé. Casat amb Paula Simó Elies, de Poboleda, foren pares de Pere Vidiella, escultor. En la seva etapa docent fou company d’estudis universitaris de Raimon d’Abadal, Pau Font de Rubinat i Guillem Tell i Lafont, amb els quals va continuar mantenint una certa relació política i cultural. L’any 1898 tenia la residència al raval de Santa Anna i més endavant al carrer de la Font de Reus. Estudià a la Universitat de Barcelona, on obtingué la llicenciatura en Dret, ocupà plaça de jutge municipal suplent de Reus el 1903 i fou un important propietari local.

Amb Pau Font de Rubinat i Antoni Pasqual i Cugat fundaren l’Associació Catalanista de Reus el 1884 —de la qual fou secretari— i l’Associació Agrícola, més tard transformada en Cambra Agrícola. Des d’aquesta entitat, de foment cultural, es promocionà l’excursionisme de caire científic, amb el coneixement del territori, la seva història i amb lectures de versos i proses patriòtiques de diletants del territori. Fou director de Lo Somatent entre 1888 i 1894 i col·laborador dels diaris reusencs Pàtria Nova, La Veu del Camp i Foment, entre altres. Soci del Centre de Lectura, de Reus, va ser crític amb la seva revista, Atheneum, que no responia als seus objectius. El seu nom apareix inscrit en la llista del Xampany d’Honor a l’expresident de l’entitat Pere Cavallé i Llagostera del 29 de juny de 1922.

Rapsode en diversos actes públics entre 1886 i 1887, el seu gust per la literatura i la poesia el portà a formar part d’alguns jurats de promoció i estímul literari comarcal, com el del Patronat Obrer de Sant Josep, de Reus, l’any 1902.

El món agrícola va tenir una forta presència en la vida de Josep Ramon Vidiella. Fou president i després secretari de l’Associació Agrícola de Reus el 1898, i vocal del Consell Provincial de Foment al desembre de 1910. Dins d’aquest important organisme de foment del camp, Vidiella emeté informes de viabilitat de regs, representà la presidència en importants assemblees i protestà enèrgicament per la destitució política del comissari regi Estanislau Tell al febrer de 1914, cosa que contribuí a la seva posterior reposició. Tornà a ser elegit vocal al març de 1920.

A Reus presidí la Cambra Oficial Agrària el 1915 i la Societat Hidrofòrica. A més, ocupà sengles vocalies al Consell Provincial d’Agricultura i Ramaderia entre els anys 1917 i 1919 i a la Comissió Comarcal Reusenca impulsora de l’embassament de la Conca del Francolí, que havia de dur a terme diversos pantans —a les Roxel·les, a la Riba; a Querol, del Gaià i al Siurana—, i de la qual va dimitir en desacord amb la política de l’entitat. Destacà en la seva activitat de foment agrícola del camp tarragoní. A més, va ser un dels principals ponents a les Assemblees Agrícoles celebrades a Valls a l’octubre de 1910 i a Tarragona al juliol de 1913, on lamentà la indiferència dels poders públics per l’agricultura, l’escassa autonomia dels municipis i la manca de representació del sector en juntes com la d’Arancels i Valoracions. També va assistir a l’Assemblea de Viticultors celebrada a la Diputació de Tarragona al juny de 1914.

Vidiella fou abrandat orador en diversos esdeveniments i llocs, entre els quals destaquen, pel ressò que va tenir a la premsa, els seus discursos al Teatre de Novetats de Barcelona el 1886 i en la sessió inaugural de la Lliga Catalanista de Reus el 9 de desembre de 1900. També va impartir conferències a la societat Foment Republicà Nacionalista de Reus i a altres centres de la comarca.

L’any 1880 va prendre part en el I Congrés Catalanista, convocat pel Diari Català, fundat per Valentí Almirall i, cinc anys més tard, donà suport al Memorial de Greuges. També signà el Missatge a la Reina Regent el 1888 i el Missatge al Rei dels Hel·lens, redactat per Enric Prat de la Riba, en solidaritat amb els grecs nacionalistes en lluita contra els turcs per la possessió de l’illa de Creta, en nom de l’Associació Catalanista i del periòdic Lo Sometent. El 1888 també va ser un dels signants adherits a la Unió Catalanista des dels seus inicis el 1891 i fou delegat a les assemblees per a la Constitució Regional Catalana —conegudes com les Bases de Manresa— a Reus, Balaguer, Girona, Terrassa i Barcelona; a més de l’Assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Reus l’any 1893 com a delegat del Camp de Tarragona. També participà a l’Assemblea de la Unió Catalanista de Terrassa del maig 1901, que pretenia influir en la lluita electoral. Amb tot això, va ser membre de la comissió en contra de la reforma del Codi civil promoguda per l’Estat espanyol el 1889 i coordinador d’aquest moviment municipal a la comarca.

A partir de tot aquest bagatge, el seu inici polític es produí, doncs, dintre de Unió Catalanista, de la qual el 1901 formava part de la Comissió de Propaganda. Va ser militant del catalanisme independent en el Foment Nacionalista Republicà (partit d’àmbit municipal reusenc), oposat a les tesis possibilistes d’Enric Prat de la Riba. A més, va ser regidor de l’Ajuntament de Reus en dues ocasions, 1894 i 1901.

Elegit diputat provincial pel districte de Reus, formà part de diversos consistoris provincials fins a esdevenir president de la Diputació de Tarragona. En el govern de 1913 fou diputat elegit per 3.723 vots adscrit a la Comissió de Governació i, l’any 1914, a Foment. Elegit president el 2 de maig de 1917, formà part de la Comissió de Governació. Diputat en el govern de 1917 per 4.631 vots, s’integrà a la Comissió de Governació i d’Estadística del Treball; en el segon i tercer torn dels consistori de 1919 i 1921—després de ser escollit novament amb 3.211 vots—, va pertànyer a les comissions de Governació i de la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics. Finalment, en el Govern Provincial de 1923 formà part de les comissions Permanent d’Actes i Central de Governació i a la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics. Una de les accions més destacades com a diputat provincial fou la d’integrar-se dins de la comissió executiva per pal·liar els estralls dels aiguats de setembre de 1921, i en aquesta qualitat ser un dels signants de la proclama en demanda d’ajuts, diners i recursos per als damnificats.

Vidiella Balart impulsà la creació i implantació de la Mancomunitat de Catalunya. Al març de 1913, tot just investit diputat, fou un dels signants del telegrama al comte de Romanones en què s’interessaven per l’aprovació del projecte de Mancomunitat; constituïda aquesta a l’abril de 1914, en fou un dels secretaris. Com a president de la Diputació assistí a la sessió constitutiva de la Mancomunitat de Catalunya de 1914 i participà en la Diada de la Llengua Catalana celebrada a Reus, l’any 1916, en desgreuge d’unes declaracions de Royo Vilanova en contra de la llengua del país. Fou conseller de la Mancomunitat en el quart executiu i quarta mesa elegida l’11 de setembre de 1919, amb dos vots. Prengué part, així mateix, a l’assemblea de constitució de finals d’agost de 1921.

Al gener de 1924 fou cessat, juntament amb tots els companys de consistori, en dissoldre les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera tots els governs locals per substituir-los per personatges afins al règim. D’ençà, va patir diversos empresonaments, fruit de la persecució política de la dictadura. Fou acusat i empresonat per delictes tan inconsistents com el fet d’haver permès que en el seu mas de Cambrils es llegissin, suposadament, versos contra Primo de Rivera i cremat banderes i caricatures de membres del Directori el 1923. Un any després va ser detingut i processat per celebrar suposades reunions conspiradores. El seu empresonament a Pilats de Tarragona, juntament amb el metge Pere Barrufet i Puig i Francesc Cavallé i Llagostera, motivà una assemblea d’entitats a l’Ajuntament de Reus per demanar al Govern militar de Barcelona el seu alliberament, que acabà produint-se l’11 de maig de 1924.

Morí a Reus el 10 de febrer de 1927. El seu nom apareix a la novel·la Don Pablo y los conjurados de 1892, publicada a la revista satírica i humorística La Bomba de Reus, en al·lusió a les estratègies polítiques del moment; i a El Látigo de 1913, publicació també reusenca, s’hi troben crítiques a la seva actuació política. Li fou dedicada obra de l’exlibrista Ramon Casals i Vernis de l’any 1900. A Reus, per recordar i honorar la seva memòria, la societat Foment Nacionalista Republicà organitzà una vetllada necrològica, al febrer de 1931.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]