Veu redactada:

Manuel Solanes i Cabré fou un industrial i polític nascut a Tarragona l’any 1870. Va tenir quatre germans polítics, Jaume, Bonaventura, Josepa i Antònia. Posteriorment, es casà amb Carme Comes Cosidó i sabem que van tenir un fill: Manuel.

Des del punt de vista professional, en els censos de l’època consta inicialment com a industrial i, posteriorment, com a cambrer. Tot i això, començà la seva activitat laboral com a recaptador de contribucions del partit de Falset el 1881 i de Reus entre el 1888 i el 1890. També actuà en la prefectura d’Obres Públiques-Ports amb el Proyecto al objeto de concesión para salvar los terrenos enclavados en la zona marítima terrestre del port dels Alfacs - Sant Carles de la Ràpita. L’any 1926 apareixa com a adjudicatari de la subhasta per a l’adquisició de materials amb destinació a la construcció de la carretera de Castelló a Tarragona. I en diverses ocasions de l’any 1930, s’entrevistà, juntament amb altres personalitats, amb el president de la Diputació de Tarragona Anselm Guasch, per temes d’interès d’obres i actuacions sanitàries de la província. Com a contractista, també intervingué en les obres a la carretera de Castelló a Tarragona i a Salou de l’any 1927.

Solanes va pertànyer al partit republicà radical, que ajudà a consolidar a la província i on sempre milità. L’any 1907 va prendre part a les eleccions a diputats provincial per la circumscripció de Falset-Gandesa i el 1915 la comissió electoral sorgida de l’Assemblea de Móra el proclamà candidat per la coalició republicana —nacionalistes, republicans federals i radicals— per aquest mateix districte. Tanmateix, no obtingué, aquesta vegada, la confiança dels electors.

Va ser president del Comitè local Republicà Radical de Tarragona els anys 1914 i 1915; president de la Junta Municipal de Tarragona al febrer de 1915; i de la Junta Provincial del Cens Electoral i candidat a diputat provincial pel districte Falset-Gandesa Uns quants mesos després assistí a l’Assemblea provincial del Partit Radical, a Reus, en qualitat de delegat per Tarragona, i era elegit vocal del Comitè Provincial del partit.

Formà part del grup de mandataris del Partit Radical Republicà, en els funerals del correligionari Francisco Hernández, celebrats el dia 1 de març de 1914 i, en nom de la Diputació de Tarragona, presidí els funerals d’Antoni Ramos Caballero, antic reporter de premsa local i degà dels empleats de l’Administració provincial.

A les eleccions provincials de 1919 fou elegit diputat amb 5.352 vots en quedar en segona posició al districte Falset-Gandesa. En el consistori de la Diputació de Tarragona, formà part del segon torn de la Comissió Provincial i de la Comissió de Governació. A partir de l’agost de 1921, s’integrà en el tercer torn de la comissió Provincial i repetí en la comissió de Governació. Aquell exercici també prestà serveis a la comissió de Subhastes de Serveis Provincials. Sota la batuta de Pere Lloret, va impulsar els canvis i la millora de la Beneficència Provincial.

S’integrà a l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya com a radical a l’agost de 1921. Aquell any assistí a la reunió extraordinària, amb senadors, diputats a Corts i alcaldes, convocada pel president de la Diputació de Tarragona Anselm Guasch per abordar la crisi produïda pels aiguats, en la qual s’acordà establir un calendari d’actuacions per fer front als problemes causats en infrastructures i agricultura. Solanes formà part de la comissió executiva formada per dur a terme els acords presos i, com a tal, fou un dels signants del manifest de crida a la solidaritat amb els afectats, en què es demanava diners i recursos de qualsevol tipus.

El 1923 fou un dels candidats del districte Falset-Gandesa, proclamats per a les eleccions provincials. Al final, però, no fou escollit, ja que va quedar en darrera posició a l’escrutini.

Els darrers anys es retirà a les Irles, poble agregat de Riudecols, on tenia família, concretament al carrer Major núm. 13. Va ser alcalde de les Irles entre 1930 i 1931. Morí a Montgat, el 25 de setembre de 1931, quan havia anat a fer-se un reconeixement a càrrec d’un metge amic seu.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]