Romà Sol i Mestre.
Veu redactada:

Romà Sol i Mestre fou un advocat i polític fill primogènit d’un dels caps del Partit Liberal a Lleida, Josep Sol Torrents, i de Dolors Mestre Vidal. El seu pare fou promotor de la fundació del Montepío de Lleida i la Cambra de Comerç, i va ocupar diversos càrrecs a l’Administració com l’alcaldia de Lleida entre 1873 i 1893, a la Diputació Provincial el 1895 i a les Corts el 1905. Romà va tenir quatre germans més: Dolors, Estrella, Màrius i Roger.

La família Sol era molt coneguda a Lleida perquè gestionaven la Impremta Sol, una empresa fundada el 1840 pel seu avi Josep Sol Bertran. El seu pare, Josep Sol Torrents, la modernitzà i va promoure la fundació de nous diaris com El Pallaresa, El Ideal, El Correo de Lérida i La Tribuna. El 1893 amplià el negoci familiar en associar-se amb Jaume Benet, i formà la raó social Sol i Benet fins al 1925.

En acabar Dret, Romà Sol passà a dirigir el diari lleidatà El Liberal el 1892. El 22 de gener de 1895 es casà amb Dolors Ballespí Fontova, amb la qual va tenir dos fills: Maria i Josep Sol Ballespí.

L’any del seu matrimoni, Romà Sol Mestre va obrir un despatx d’advocat el 3 de maig de 1895 al carrer Major número 19, primer pis, tot i que vivia al carrer de l’Estereria número 16. Amb el seu pare fundà i dirigí el diari El Pallaresa, òrgan de difusió del Partit Liberal entre 1895 i 1901; per bé que aquest lloc li acabà cedint a Magí Morera quan fou nomenat alcalde el 1901. També formà part de la redacció dels setmanaris La Mala Semana i Lleida Catalana. A més, fou soci del Centre Excursionista de Lleida i membre del Consell de Redacció del Butlletí del Centre Excursionista entre 1908 i 1912.

Políticament, Romà Sol s’inicià en el Partit Liberal al costat del seu pare. El 21 d’octubre de 1899 va participar en la inauguració del Círculo Democrático Radical a Barcelona amb l’advocat liberal madrileny José Lladó y Vallés. El 12 de febrer de 1904 estigué en una reunió a casa de Miquel Agelet Besa, per reorganitzar el Partit Liberal a Lleida sota el lideratge d’Eugenio Montero Ríos. En la reunió fou nomenat president provincial Miquel Agelet i secretari Romà Sol Mestre, que tenia un declarat instint regionalista. Així, el 1902 col·laborava en La Veu del Segre i Munió l’Avenç, actitud per la qual fou marginat de la política liberal fins al 1913.

Després, el 1916, Romà Sol va ocupar un lloc en la primera Junta Provincial i el primer Comitè Executiu del Partit Liberal Autonomista, una refundació del Partit Liberal a Lleida per oposar-se a la Lliga Regionalista. En la refundació del Partit Liberal de Lleida tingué un paper capdavanter juntament amb Josep Maria Espanya, president de la Diputació de Lleida entre 1913 i 1917. Ambdós, s’oposaren al sector “provincialista” de Joan Rovira Agelet i Antoni Agelet, pertanyents ambdós a la tradicional nissaga dinàstica dels Agelet.

A l’inici, el nou partit liberal apostava per l’autonomia de Catalunya dins Espanya, tesi que defensà Romà Sol i amb la qual es va presentar a les eleccions provincials de 1917. Tanmateix, quan els liberals preferiren uns quants mesos després com a candidat seu Joan Rovira en l’elecció del nou president de la Mancomunitat —després de la mort d’Enric Prat de la Riba— i donant suport així a les tesis provincialistes, Romà Sol es decantà per la Lliga Regionalista, partit al qual s’afilià després de l’elecció de Puig i Cadafalch al novembre de 1917.

En l’àmbit local fou regidor de l’Ajuntament de Lleida entre 1899 i 1903, i fou alcalde des de 1901 fins a començaments de 1903. El 1907 fou escollit vocal de la Junta d’Instrucció Pública de Lleida. En l’àmbit provincial fou diputat pel districte de Balaguer el 1913, 1917 i 1921, i exercí la presidència de la Diputació de Lleida entre 1919 i 1923. En aquest període entrà en la Mancomunitat de Catalunya, on fou nomenat secretari primer del primer consell executiu el 1914, vicepresident segon el 1915, primer el 1917 i conseller de Cultura entre 1919 i 1924. Presidí l’Assemblea de la Mancomunitat entre 1917 i 1919, càrrec que deixà en ser elegit president de la Diputació Provincial de Lleida el 3 d’agost de 1919. Exercí accidentalment la presidència de la Mancomunitat durant uns quants mesos, abans i després de la mort d’Enric Prat de la Riba fins a l’elecció de Josep Puig Cadafalch com a nou president al novembre de 1917. El 2 de gener de 1924, quan encara era conseller de Cultura, fou detingut per la dictadura de Primo de Rivera per subscriure una carta als ajuntaments del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria en què es demanava el reconeixement de la nacionalitat catalana. Fou alliberat l’endemà.

Al marge de la política, Romà Sol va tenir una presència continuada en les institucions de Lleida. El 1900 i el 1905 era membre del jurat dels Jocs Florals de Lleida organitzats per l’Associació Catalanista; el 1914 era censor de la Junta Directiva de la Societat Econòmica d’Amics del País; i el 1917, vocal del Consejo Provincial de Fomento. També participà en la Unión Velocipédica Leridana, el primer club esportiu de Lleida; i el Xop-Bot, una tertúlia de prohoms lleidatans que es reuní en el xalet del poeta Magí Morera des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1930. Fou secretari del Sindicat General de Regs del Canal d’Urgell i president de la Junta Directiva del Casino Principal de 1915 a 1944.

Un cop acabada la dictadura primoriverista, va ser vocal de la diputació en representació del Col·legi d’Advocats de Lleida, i la liderà fins a l’esclat de la Guerra Civil el 1936.

Des del punt de vista polític, el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida per la Lliga Regionalista dins una candidatura d’unitat anomenada Coalició Proporcionalista, Republicana i Catalanista de Lleida que estava integrada per republicans radicals, regionalistes, republicans i socialistes. En aquestes eleccions Sol va obtenir 24.044 vots i el Front fou la segona llista més votada per darrere d’ERC. El 3 de febrer de 1933 formava part de la Mesa Presidencial de l’Assemblea de la Lliga; al juny de 1935 va assistir al I Congrés Jurídic Català com a degà del Col·legi d’Advocats de Lleida; i al març de 1936 formà part de la Diputació Permanent de la Generalitat com a suplent.

L’esclat de la guerra, l’oposició al franquisme i els problemes de vista, fins al punt de quedar-se pràcticament cec, l’allunyaren de la política en els darrers quinze anys de la seva vida. Per a la família, la guerra fou dramàtica, ja que el seu germà Màrius Sol Mestre fou assassinat al desembre de 1936 per elements de la FAI; i l’home de la seva neboda Mercè Sol Pagán, el militar falangista Pablo Valledor, fou executat pel Tribunal Popular a l’agost de 1936.

Romà Sol abandonà la política i després de la guerra només el trobem presidint el Casino de Lleida de 1939 al 1944, moment quan el governador civil va nomenar una nova junta directiva. Aquell mateix any fou nomenat soci honorari del Caliu Ilerdenc, associació formada el 1941 per lleidatans franquistes de renom que volien recuperar l’esperit i els costums de la ciutat. Entre els fundadors del Caliu hi havia el seu fill, Josep Sol Ballespí, que, tot i haver militat a Lliga Catalana i ser diputat provincial abans de la guerra, es passà a Nueva España (delegat provincial de Justicia y Derecho de FET y de las JONS, octubre de 1938 - juny de 1939) i, després, s’integrà plenament en el règim franquista i assolí molts càrrecs: diputat provincial de 1938 a 1943; primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida de 1943 a 1961; promotor de l’Institut d’Estudis Ilerdenses i secretari de la Cambra de Comerç i Indústria, el Col·legi d’Advocats i la Caja de Ahorros y de Monte Pío de Lleida. La implicació del seu fill amb el franquisme va refredar la relació que tenien. La mort de Romà Sol Mestre, el 24 de novembre de 1951, passà força desapercebuda en la premsa de l’època pel seu distanciament amb el règim.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]