Veu redactada:

Salvador Montiu i Reñé era fill d’una acabalada nissaga d’il·lustres advocats, estretament vinculats a la política. El seu pare va ser Jeroni Montiu, diputat provincial per la demarcació de Cervera-Solsona i alcalde de Cervera, i casat amb Dolors Reñé. El 1903, Salvador Montiu es casà amb Dolors Codina Santigosa, filla de l’advocat i propietari cerverí Josep M. Codina Urpià. La parella tingué quatre fills: Jeroni, Salvador, Mercè i Eduard.

En l’àmbit laboral, Salvador Montiu exercí la professió d’advocat, i el 1905 ocupà la plaça de jutge municipal. En el mateix any li fou conferit el càrrec de representant per Cervera del Banco de España, i d’aquesta manera es vinculà al sector bancari.

Salvador Montiu i Reñé, cosí del dirigent conservador Modest Reñé i Melcior (president de la Diputació, 1908-1909), inicià la seva carrera política al Partit Liberal —el 1908 presidí el Círculo Liberal, de Cervera— per passar posteriorment als rengles del Partit Conservador el 1910. En representació d’aquest partit es va presentar a les eleccions a diputats a Corts per Cervera, l’any 1914.

Montiu fou escollit diputat provincial pel districte de Cervera-Solsona en cinc ocasions. A les eleccions provincials de 1905, es presentà amb l’etiqueta de liberaldemòcrata i quedà darrere el carlí Antoni de Nuix, amb 6.182 vots. A les de 1909, fou escollit amb 7.875 vots, i quedà darrere del cap republicà Ramon Riu i Vendrell i del carlí Antoni de Nuix d’Espona. Montiu era patrocinat pels liberals afectes a la família Agelet. L’any següent, el 1910, entrà en conflicte amb els seus correligionaris arran dels comicis generals, fet que el dugué a canviar de partit. A les eleccions provincials de 1913, aparegué inscrit a les files conservadores i fou escollit amb 6.850 vots, per darrere del republicà Ramon Riu. A les provincials de 1917, Montiu fou escollit amb 6.503 vots i per darrere del liberal Manuel Florensa i Farré, pel republicà Ramon Riu, i pel liberal Antoni Agelet i Romeu. I en les de 1921, va ser escollit amb 7.785 vots, per darrere d’Antoni Agelet.

Dins la Diputació, en va ocupar la vicepresidència durant el bienni 1907-1909 i va ser president de la Comissió Provincial durant l’anualitat de 1915.

A les eleccions legislatives de 1914, Montiu fou el candidat governamental per ocupar l’escó del districte de Cervera; no obstant això, la coalició monàrquica no li donà suport, ja que era partidària—com la resta de forces del districte— de la reelecció del candidat liberaldemòcrata Josep Matheu. Montiu obtingué 2.990 vots enfront dels 4.492 de Matheu.

Va ser nomenat governador civil en dues ocasions, de Tarragona, al juny de 1917, i de Segòvia, al març de 1922, ciutat on mai s’emportà la família, que es quedà a Cervera a l’espera d’un possible canvi de destinació.

En un àmbit més social, Montiu fou president del casal cerverí de l’Amistat i membre de la Societat Cerverina. Finalment, morí a Cervera, a l’edat de cinquanta-cinc anys, el 9 d’agost de 1926.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]