Veu redactada:

Propietari i polític.

La figura de Sebastià Martí-Codolar i Pascual és realment poc coneguda, tot i provenir d’una influent família barcelonina de finals del segle XIX i principis del XX que tingué en el seu pare, Lluís Martí-Codolar i Gelabert, el màxim exponent.

El pare era propietari dels conegudíssims jardins de la Granja Vella, a la Vall d’Hebron (aleshores dependent de l’encara independent municipi d’Horta), que podem admirar en diverses imatges captades per fotògrafs del segle passat, que ocupaven el que ara són els jardins del seminari salesià anomenat, justament, Martí-Codolar. I és que Lluís Martí-Codolar i la seva esposa, Consol Pascual i de Bofarull, foren protectors i mecenes de la instauració d’aquest orde religiós a Catalunya, tot acollint i sent amfitrions de l’estada a casa nostra del mateix fundador de l’orde, sant Joan Bosco. La col·lecció d’animals exòtics que el pare d’en Sebastià tenia a la Granja Vella (de fins a 163 espècies diferents) foren la gènesi del Zoo de Barcelona, ja que en un moment d’estretors econòmiques Lluís Martí-Codolar vengué els animals a Francesc Darder, que actuava en nom de l’Ajuntament de la ciutat comtal, per 30.000 pessetes.

Sebastià Martí-Codolar era membre de la Lliga i, a partir de 1912, vocal de la Unió de Propietaris de la Vall d’Horta de Barcelona. Membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI, la més gran agrupació de propietaris agraris de Catalunya, de tarannà molt conservador), formà part de la Junta directiva de l’entitat com a vocal entre 1911 i 1912; i en fou també administrador i tresorer entre 1913 i 1914. Fou també un dels components del comitè executiu encarregat de preparar l’Exposició Internacional de Lleteria, que se celebrà a Barcelona el 1915. Era també membre del Comitè de Defensa Social.

Aquell mateix any, la Lliga, aliada amb els jaumins, presentà Martí-Codolar a les eleccions provincials parcials del 14 de març com a principal candidat al districte I. Amb 6.561 vots, derrotà el candidat de la Unió Federal Nacionalista Republicana i hi sortí escollit.

Tingué, tanmateix, una estada breu a la Diputació (i, per extensió, a la Mancomunitat): el 1917 apareix a la premsa ja com a exdiputat, en aquest cas fent referència a la seva participació en la preparació de la quarta Assemblea Nacional de Veterinària que s’havia de celebrar properament a Barcelona.

Aparentment desvinculat de la política, el 1931 el trobem com a membre de la comissió gestora d’Horta al partit judicial de la Concepció de l’IACSI i, alhora, del Consell Superior de l’Institut. A més, sabem que aquell mateix any formava part de la Junta de la Casa de la Caritat de Barcelona, ja que el seu nom apareix entre els qui avalaren l’excedència que demanà Antoni Xirau com a president per tal de ser nomenat diputat del Parlament de Catalunya.

Era també delegat de la Junta del Departament de Beneficència i Higiene Municipal de l’Ajuntament de Barcelona a través de la Casa de la Caritat.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]