Veu redactada:

Ignasi Iglésias i Casanovas fou un polític nascut a Santpedor, però que ben aviat es traslladà a viure a la capital del Baix Camp. Casat amb Bonaventura Fort i Prats, van ser pares de Francesca i Josep Iglésies i Fort (1902-1986), escriptor i historiador. Tenia residència als carrers de Baldomer Galofre i Major, de Reus.

De jove havia treballat als magatzems El Barato de Barcelona. Quan s’establí a Reus, va obrir una botiga de roba amb el mateix nom de l’empresa barcelonina, i feia de venedor amb carro pels pobles de la comarca i, la seva dona, per les cases de la ciutat. Més endavant, va tenir una fàbrica de teixits a la Riba. A Reus va tenir establiment obert, inicialment al carrer del Fossar Vell entre 1901 i 1906, i després al carrer Major. Va ser soci del Centre de Lectura, de Reus, i el seu nom apareix inscrit en la llista del Xampany d’Honor a l’expresident de l’entitat Pere Cavallé i Llagostera.

Políticament era de filiació republicana radical i de tendència pimargalliana. Va pertànyer a la junta directiva del Centre de Lectura de Reus, però dimití i es donà de baixa per uns fets de llibertat d’expressió —el contingut d’una conferència pronunciada a la casa per Eugenio Nadal, l’any 1912, amb la qual va estar en total desacord, en considerar allò que s’hi deia era contrari al posicionament tradicional de l’entitat—, cosa que generà una agra polèmica entre el Centre i l’Ajuntament de Reus. Al setembre de 1921 fou un dels ponents —juntament amb Nogués, Lloret, Mias i Pi i Sunyer— en la formació d’un nou partit nacionalista i republicà que les personalitats polítiques d’esquerres projectaven fer.

Va ser elegit diputat provincial pel districte de Reus en tres legislatures, 1921, 1923 i 1931, de les quals només conclogué la primera, atès que el consistori de 1923 fou dissolt els primers dies de 1924 per la dictadura de Primo de Rivera i, la legislatura de 1931 tampoc, en crear-se la Comissaria Delegada de la Generalitat republicana, abans d’un mes d’haver estat constituïda la Diputació Provincial. En la legislatura de 1921 fou elegit secretari i s’integrà en la Comissió de Foment.

A finals d’agost de 1921 prengué part, com a diputat de la Mancomunitat de Catalunya, en l’assemblea convocada a Barcelona, sota l’adscripció de Radical.

Finalment, Ignasi Iglésias morí a Reus el 19 d’octubre de 1958 a l’edat de setanta-nou anys.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]