Maties Guarro i Ribé.
Veu redactada:

Maties Guarro i Ribé era fill del mestre d’escola Macià Guarro i Casanovas i de Marianna Ribé Pedrol, morts el 1905 i el 1914 respectivament. Al mes d’agost de 1890 es va casar amb Mercè Monfar Potau, amb la qual tingué quatre fills: Maria Antònia (nada el 4 de maig de 1893), Marianna (25 de juny de 1894), Mercè (14 d’agost de 1897) i Maties (15 de juliol de 1898). Mercè es casà amb Artur Potau, a la catedral de Barcelona, l’11 de novembre de 1905, i Maties ho féu amb Empar Esteve, a Santa Maria del Mar, el 16 de gener de 1930.

Féu els estudis primaris a l’escola del seu pare i el batxillerat a l’Institut Provincial de Tarragona; el 1884 es llicencià en Dret Civil i Canònic per la Universitat de Barcelona. Exercí d’advocat durant més de seixanta anys, fou jutge municipal del Vendrell, el 1895 i de Montblanc (juny de 1897, 1905), fiscal municipal (1886) i jutge de primera instància (1937). Al desembre de 1913 se’l nomena membre del Tribunal Contenciós Administratiu de l’Audiència Provincial de Tarragona per al 1914. El 1916 se’l nomena per tercer cop per aquest càrrec.

En l’àmbit polític fou membre del Partit Republicà, amb el qual fou candidat a les eleccions municipals de 1887. Al mes de juny sortí elegit regidor, però, després d’una llarga discussió en la Junta Provincial, resolta per 4 vots a 2, se’l declarà incapacitat per minoria d’edat, per no estar emancipat i per ser recluta disponible. Tanmateix, sabem que el 1890 era síndic de l’Ajuntament de la vila ducal. Al juny de 1888 era el vicepresident del Círculo Republicano de Montblanc i, el 1905, el president del Centro Unión Republicana. Enmig d’aquests anys, concretament durant el període de juliol de 1899 a gener de 1902, fou alcalde republicà de Montblanc.

El 1913 fou elegit com a candidat a diputat provincial pel partit d’Unió Republicana pel districte Valls-Montblanc, pels representants de Montblanc, Barberà, Rocafort, Sarral, Valls, Blancafort, Lilla i altres. L’acompanyaven Artemi Padró Sanromà i Josep Mestres Miquel. Els tres obtingueren l’acta de diputat. En el repartiment de comissions, el 5 de maig de 1913, a Guarro se li adjudicà el segon torn de la Comissió Provincial, i un seient en la de Foment. A finals de gener de 1915, en la seva condició de diputat provincial, prengué part al míting organitzat a Valls per la Unió de Vinyaters, per protestar contra el projecte de llei de restablir l’impost de consums sobre el vi. Mig any després, entrà a formar part d’una comissió executiva per gestionar la crisi produïda per la pedregada a la comarca. En la distribució del 7 d’agost de 1915, pel bienni 1915-1916, passà al quart torn de la Comissió Provincial, i a la Comissió Permanent de Foment, i a més fou designat vocal de la Junta d’Estadística del Treball. En les eleccions de 1917 fou reelegit de nou. En aquest exercici canvià de comissió permanent i entrà en la de Governació i a la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics (3 de maig de 1917). Finalment, en el seu darrer exercici a la Casa Provincial (1919-1921), li pertocà el primer torn de la Comissió Provincial i tornà a canviar de comissió permanent, Governació.

En els actes de l’assemblea constituent de la Mancomunitat catalana celebrada a Barcelona el 1914, fou un dels 86 diputats provincials que hi assistiren, en nom del seu districte. Tampoc faltà, a finals d’octubre de 1916, a l’acte festiu i multitudinari de Valls, de donació del sòl, en el qual la Mancomunitat havia d’erigir una de les Biblioteques Populars, edificació que va ser una realitat al cap de pocs anys. Entre 1919 i 1921 fou conseller de la Mancomunitat, d’Ensenyament, i membre del Consell Permanent (1920).

Al maig de 1921 era el candidat republicà catalanista per a les eleccions a diputat provincial del districte Valls-Montblanc, però no va ser elegit. Pocs dies abans del Nadal de 1922, intervingué en el míting a Montblanc de la Federació Republicana Autonomista, en el cinema Recreu, ple a vessar, juntament amb personalitats com Marcel·lí Domingo, Pere Lloret, Julià Nougués o Pau Robert. El 1930 va ser present en la fundació de l’Associació d’Esquerres a Montblanc. El 12 d’abril de 1931, n’era el president i va entrar a l’Ajuntament i es féu càrrec de Governació i de l’hospital. Dos dies més tard, el 14 d’abril de 1931, en assabentar-se de la proclamació de la República, reuní els regidors de la majoria a casa seva, féu cosir una bandera republicana, i amb aquesta sota el braç acudiren a la casa de la vila per hissar les banderes republicana i catalana i sortir al balcó. També fou designat diputat provincial de la Diputació republicana, per les poques setmanes que durà la transició cap a la Comissaria Delegada.

Finalment, Maties Guarro i Ribé morí a Montblanc el 17 d’agost de 1953.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]