Francesc Contijoch i Grinyó.
Veu redactada:

Francesc Contijoch i Grinyó —conegut com a Cisquet Cassaca—, fou un industrial i polític nascut a Montblanc el 1867. Formà part de la família Contijoch de Montblanc, amb arrels a Barberà de la Conca. Casat el 1892 amb Coloma Carol i Segura, originària de Santa Coloma de Queralt, tingueren quatre fills: Rosa, Dolors, Antònia i Josep. Aquest darrer va ocupar l’alcaldia de Montblanc el 1935 per la regularització de les comissions gestores de l’octubre de 1934, de les quals havia estat nomenat president. El 1917 la família passà a residir a Barcelona, moment que Francesc Contijoch era nomenat diputat provincial. A la ciutat comtal comprà una casa a l’eixample barceloní que va haver de vendre el 1930. Els estius els passava tota la família a Montblanc, on es va mantenir empadronat fins al 1933 i era el màxim contribuent de la quota del repartiment d’utilitats de l’Ajuntament de Montblanc amb 2.271,16 pessetes.

Francesc Contijoch fou un industrial important. Com a empresari continuà el negoci familiar de fabricació d’alcohols —en una fàbrica ubicada a l’antic convent de Sant Francesc de la vila ducal—, i amplià la xarxa d’abastiment d’aigua de la comarca que havia iniciat el seu pare, millorà la de Montblanc amb aigües de la Vall i féu arribar per primer cop aigua corrent a les poblacions de la Guàrdia dels Prats i Rojals. L’any 1890 el seu pare, Josep Contijoch Poblet, havia fundat la fàbrica d’alcohol i havia creat la companyia Aigües Potables del Mas d’en Soler, que, amb concessió municipal, abastia d’aigua Montblanc. També fou regidor entre el 1890 i el 1892 i després exercí intermitentment de jutge municipal. Va morir a Barcelona el 1923, però Francesc Contijoch assumí la responsabilitat del negoci un cop casat, el 1892, és a dir, ben aviat va participar en les decisions de l’empresa. Una d’important va ser l’adquisició del local a l’agost del 1897. Dos magatzems permetien l’emmagatzematge de la producció a l’espera del moment adequat per posar-les al mercat, una capacitat de maniobra que va permetre convertir-se en la principal fàbrica d’alcohol de la Conca de Barberà.

La riquesa assolida en els anys d’esplendor de la fàbrica es palesà amb elements d’ostentació burgesa propis de l’època, com la compra d’un dels primers automòbils que es veieren per la vila. Com a propietari de terres i amant del progrés, portà la primera màquina de segar a la Conca el 1918 i el primer tractor el 1919. Com a montblanquí participà activament en la vida local, com ho testifiquen actuacions benèfiques com la contribució econòmica a l’estàtua del Pare Francesc a la plaça del Convent de la Mercè, l’aportació de donatius en subscripcions populars per ajudar en anys de pèrdua de collites o per la festa de Reis. També per a la donació al Museu Diocesà d’una creu de ferro renaixentista rescatada del convent de Sant Francesc i el patrocini de competicions esportives i dels Jocs Florals de la Vila el 1917. Com a personatge rellevant de Montblanc posà el seu automòbil i casa a disposició de les personalitats que visitaven el territori, de manera que hi van sojornar tant el governador civil com també, en una altra ocasió, l’arquebisbe de Tarragona.

Políticament, les fonts consultades no es posen d’acord a l’hora de situar-lo en un partit polític, per bé que bastantes concorden a situar-lo en l’òrbita del conservadorisme regionalista o bé del liberalisme. El 1907 féu un primer intent d’entrar en política i es presentà a les eleccions a compromissari per a senador, tot i que les perdé davant del president de la Lliga Regionalista Ferran Chaparro i Macià Guarro. Finalment, participà en les eleccions provincials de març de 1917 pel districte de Valls-Montblanc a través d’una candidatura liberal, i quedà en tercera posició amb 5.479 vots. Aquella victòria electoral impulsà la seva carrera política. De fet, l’any anterior ja havia estat elegit membre de la Junta de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus i membre de la comissió de Foment. Va participar en l’Aplec Nacionalista de Poblet l’any 1917 i va assistir en representació de la vila a l’enterrament de Prat de la Riba. El 1919 assolí la vicepresidència de la Diputació Provincial de Tarragona. S’adherí a les peticions de la Unió Conservadora per a una autonomia més gran per Catalunya, en el context de les creixents competències que la monarquia reinstaurada començava a cedir, però que, malauradament, la dictadura de Primo de Rivera va escapçar.

En cloure la legislatura va interrompre la carrera política, que el 1930 va reprendre breument. Calia fer una candidatura d’unitat a fi i efecte de fer fora del càrrec l’alcalde Jesús Hernández, nomenat pel general Primo de Rivera durant la seva dictadura, i amb el qual havia tingut conflictes per la reforma de la plaça de Sant Francesc durant el 1927. Assolit l’objectiu, i un cop nomenat el nou consistori, l’endemà mateix, Contijoch abandonà definitivament la política. Finalment, va morir a Barcelona el 5 de gener de 1936 a l’edat de seixanta-vuit anys.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]