Josep Cabeceran i Borràs.
Veu redactada:

Josep Cabeceran fou un advocat i empresari nascut a Camarassa el 1882, per bé que als vint-i-un anys es va traslladar a Balaguer i es va casar amb Jacinta Rúbies Valls el 28 de juny de 1903 a l’església del Sant Crist.

 Balaguerí d’adopció, Josep Cabeceran va començar a exercir l’advocacia a la capital de la Noguera i ben aviat es va veure atret per la política i el catalanisme republicà. El 1907, conjuntament amb altres personatges com l’empresari agrícola Manuel Verni, va fer campanya a favor de Felip Rodés i Baldrich, el candidat de Solidaritat Catalana pel districte. Des de llavors, va començar una gran fascinació per l’obra política d’en Rodés, fet que el va apropar encara més cap al republicanisme nacionalista. Durant aquells anys, Felip Rodés va saber teixir, entre les forces vives locals, tot un seguit d’adhesions personals que li van permetre controlar, des de Barcelona i mitjançant la seva acta de diputat a corts, el desenvolupament general del districte de Balaguer. Fou tal la influència de Felip Rodés en l’escena política local, que la premsa de l’època parlava de l’atomització de l’espectre polític balaguerí entre roderistes i antiroderistes. 

En la candidatura de Solidaritat Catalana, a les eleccions municipals de maig de 1909 Josep Cabeceran fou escollit regidor a l’Ajuntament de Balaguer, càrrec que també va repetir als comicis de 1911. Pel que fa a les eleccions provincials del 9 de març de 1913, Josep Cabeceran va ser escollit diputat pel districte de Balaguer conjuntament amb Delfí Canela, Manuel Verni, Pau Nobell i Romà Sol. Aquesta candidatura, clarament nacionalista i que tenia el suport dels republicans de la UFNR-PRR, fou impulsada pels seguidors d’en Rodés, que freqüentaven el Centre Nacional Català de Balaguer, i amb en Cabeceran com a roderista més destacat.

El 22 de juny de 1916 en Josep Cabeceran, en qualitat de diputat, va fer un discurs en nom del Centre Nacional Català a l’Assemblea de Comerciants organitzada al Cine Moderno de Balaguer. La premsa de l’època es va fer ressò del discurs, i el diari La Falç, del 15 de juliol de 1916, remarcava que el diputat havia posat de manifest la necessitat d’unió de tots els comerciants de Balaguer a fi de posar-se en igualtat de condicions amb les altres ciutats properes. Al mes d’octubre de 1919, l’advocat balaguerí va fer un salt qualitatiu en la seva carrera política quan va ser nomenat conseller de la Mancomunitat de Catalunya. D’aquest fet se’n va fer ressò la premsa local el 15 de novembre de 1919, ja que en l’apartat de “Crònica d’Octubre” de La Falç s’esmenta la celebració d’un àpat de 270 coberts en obsequi del diputat provincial, Josep Cabeceran i Borràs al Cine Mundial de Balaguer per haver estat nomenat conseller de la Mancomunitat de Catalunya. 

A més de la seva tasca política i el seu paper d’advocat de prestigi, Josep Cabeceran també fou un dels grans artífexs en el desenvolupament empresarial de la ciutat. El 31 de desembre de 1921 es va signar l’escriptura per a la constitució de la Societat Anònima Elèctrica de Balaguer, una empresa de gran envergadura que naixia amb un capital inicial d’un milió de pessetes. Aquesta societat va comprar tot l’actiu de la Central Elèctrica i la fàbrica de farines de l’empresari Enric Tarragona, el qual n’acabà sent el gerent. Sota la presidència de Josep Graells i Galceran, Josep Cabeceran va ser designat vocal en el Consell d’Administració de la nova elèctrica conjuntament amb Eugeni Sangenís i Lluís Maluquer.

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, Josep Cabeceran va ser escollit com a tinent alcalde després de l’episodi ocorregut al llavors alcalde Pere Lasala. L’11 d’octubre de 1925, l’Ajuntament de Balaguer, aleshores dirigit per Lasala, va dimitir en bloc i deixà sol l’alcalde, que es negava a abandonar el seu lloc. Quatre dies després, Pere Lasala fou destituït per ordre del governador civil, que acabà situant Josep Graells i Galceran al capdavant de l’alcaldia. Malgrat tot, el governador va fer entrar un altre cop Lasala com a regidor i l’Ajuntament va tornar a dimitir en bloc. D’aquest fet se’n derivà una temporada sense activitat municipal i es va establir una comissió gestora que fou l’encarregada de configurar un nou consistori l’any 1926. Aquest nou Ajuntament, format per antics cacics i diversos personatges de l’oligarquia local, configurava un complex ventall d’interessos i tendències polítiques al govern municipal. L’alcalde escollit per dirigir aquest govern provisional fou el prestigiós advocat Delfí Canela, mentre que en Cabeceran va ser escollit com a tinent alcalde conjuntament amb Pau Nobell. Entre els noms que també figuraven en aquest consistori de transició, hi trobem Augusto Menchero, Jaume Rotés, Emili Creus i Francesc Porta; tots importants homes de negocis i persones influents de la ciutat. Aquest Ajuntament fou conegut com el consistori dels barbuts, atesa la llarga barba que duien en Canela, en Nobell i en Cabeceran.

Després de la dictadura primoriverista, Josep Cabeceran va tornar ser nomenat diputat provincial el 25 de febrer de 1930 i continuà en el càrrec fins a la proclamació de la Segona República, moment que es va dissoldre la corporació provincial.

Amb l’arribada de la República, en Cabeceran incrementà la seva activitat política i social a fi de mantenir el prestigi com a home de negocis i el seu estatus públic. L’any 1932, conjuntament amb Delfí Canela, entra a formar part, en representació de Balaguer, de la junta de govern de l’IACSI (Institut Agrícola Català de Sant Isidre).

Pel que fa a la seva activitat política en aquells anys, atesa l’efervescència del republicanisme, Josep Cabeceran va fer un gir cap a la dreta i es va presentar per Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya com a número quatre de la candidatura del Front Proporcionalista Republicà. Aquesta coalició, liderada per la Lliga, agrupava republicans moderats, lerrouxistes i fins i tot el centre de la Unió Socialista de Lleida (que immediatament fou expulsada del partit per aquest fet). L’origen d’aquest gir dels socialistes cal buscar-lo en el trencament de l’entesa establerta mesos abans entre regionalistes, tradicionalistes i diversos sectors de la dreta i en la voluntat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) d’anar sola a les eleccions, cosa que bandejava l’aliança que fins aleshores havia mantingut amb el Partit Radical i el grupet afiliat a la USC. Finalment, aquesta candidatura va aconseguir els tres escons de la minoria, tots tres —Joan Rovira Roure, Antoni Secanell i Romà Sol— de la Lliga Regionalista. El 9 de juny de 1935, Josep Cabeceran va ser escollit síndic de la Confederació Hidrogràfica del Noguera Pallaresa. 

Durant la Guerra Civil Josep Cabeceran continuà representant la burgesia local més adinerada i fou vigilat de prop, a més tingueren lloc diversos registres i confiscacions a casa seva i al seu despatx de Balaguer. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, va decidir traslladar-se definitivament a Barcelona, on, segons que sembla, patí dificultats econòmiques durant els seus darrers anys de vida. Finalment, va morir a Barcelona, el 18 de març de 1962 als vuitanta anys, però les seves despulles van ser trasllades a Balaguer per ser enterrades l’endemà mateix, on es va fer un funeral de primera classe en què hi van assistir deu sacerdots.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]