Veu redactada:

Industrial i polític nascut a Molins de Rei el 1890 i fill de Joan Bertran i Salses. Es casà amb Maria del Carmen Elizalde, tingueren cinc fills: Joan, Jordi, Jaume, Francesc i Carles. El seu fill Joan Bertran i Elizalde va ser un cèlebre pilot de motociclisme, campió d’Espanya, que morí en un accident en una carrera l’any 1955.

Els Bertran eren una important nissaga d’industrials catalans que es dedicaven al tèxtil amb fàbriques distribuïdes per diverses ciutats del país. L’iniciador havia estat Manel Bertran i Cortale (1807-1884), nascut a la Roca de l’Albera (Rosselló), s’instal·là l’any 1846 a Molins de Rei, on creà una fàbrica de mocadors que fou l’inici d’un imperi industrial. Amb els beneficis obtinguts a la fàbrica comprà terrenys a Andalusia per conrear cotó i després fundà, amb el seu germà, una nova fàbrica a Sant Feliu de Llobregat el 1859, que fou la primera de Catalunya dedicada exclusivament al tissatge del cotó. Els seus fills, Manuel, Josep i Joan Bertran i Salses —aquest darrer pare de Joan Bertran i Coma— continuaren expandint l’empresa. Manel, el primogènit, fundà amb el seu sogre Eusebi Serra i Clarós l’empresa Bertran i Serra, una de les indústries més importants de Catalunya. Posteriorment l’heretà el seu fill Eusebi Bertran i Serra, que fou considerada l’any 1935 l’empresa cotonera particular més important del món en nombre de telers, segons el butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association.

Joan Bertran i Coma seguí el negoci familiar amb el seu germà Josep a Sant Feliu de Llobregat, on l’empresa havia creat diverses colònies de treballadors, existents encara avui dia i en un bon estat de conservació: les Casetes Bertran i els pisos Bertran. La societat va rebre el nom de J. J. Bertran, i durà fins a la seva dissolució per la separació dels dos germans, Joan i Josep. Joan Bertran es quedà al capdavant de l’empresa, que va anar canviant de nom a partir d’aleshores: Bertran Comercial Anònima (1923-1953), Bertran CA (1953-1992) i Bertran SA, des de 1992 fins avui dia. Les fàbriques van tenir el màxim rendiment durant la Primera Guerra Mundial, afavorides per la neutralitat espanyola i la venda de les seves manufactures als països que participaven en el conflicte. Gràcies a la importància de la seva fàbrica, l’any 1917 Joan Bertran presidí la Federació de Fabricants de Tèxtil i també fou vocal del Foment del Treball Nacional.

Com s’ha dit abans, al mes de juny de 1923 es casà a Santa Maria del Mar amb Maria del Carmen Elizalde, i el mateix dia la seva germana Maria amb Salvador Elizalde Biada. Va ser un casament que va unir diverses nissagues de la burgesia catalana, els Bertran, fabricants de tèxtil, els Elizalde d’automòbils, i els Biada, descendents de Miquel Biada que va construir el ferrocarril Barcelona-Mataró el 1848.

A les eleccions provincials de març de 1917, Joan Bertran es presentà al districte I de Barcelona amb la Lliga Regionalista. Els regionalistes guanyaren tres dels quatre diputats per la circumscripció. Primer Josep Puig i Cadafalch amb 6.163 vots, segon Joan Bertran i Coma amb 6.153, tercer Lluís Isamat Lazzoli amb 6.124 i quart el radical Josep Puig d’Asprer amb 3.634 vots. En la candidatura de la Lliga el pes el portà Josep Puig i Cadafalch, amb el suport incondicional dels dos importants industrials Isamat i Bertran. En aquells anys, Joan Bertran era també un important mecenes de l’Institut d’Estudis Catalans.

Joan Bertran formà part de la Comissió d’Instrucció pública i Belles Arts i de la Junta del Museu Social el 1917 i de la Comissió de Ferrocarrils el 1919.

A les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, el 1930 era nomenat de nou, junt amb Puig i Cadafalch, diputat provincial pel districte I de Barcelona. En la sessió d’obertura de la nova Diputació fou un dels signants de la resolució que demana el restabliment de la Mancomunitat de Catalunya, la qual va ser aprovada per tots els diputats excepte el comte de Fígols, que no volgué signar la resolució en considerar que les diputacions només havien de tenir una funció purament administrativa. Durant la Segona República fou un actiu participant en les assemblees de la Lliga Regionalista. Durant la Guerra Civil marxà tota la família de Catalunya i les seves empreses foren col·lectivitzades. Durant la postguerra les seves empreses no van assolir els nivells de producció anterior, i el 1961 van tancar la fàbrica de Sant Feliu i més tard la de Rubí a causa de les afectacions de les riuades de 1962. Finalment, Joan Bertran i Coma va morir el 2 d’abril de 1978 a Lleida. 

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]