Veu redactada:

Propietari i polític.

Va néixer en una família benestant que es dedicava a la ramaderia. Tot i que es va plantejar iniciar la carrera religiosa als quinze anys, després de fer el servei militar es va instal·lar a Lleida per estudiar Magisteri (1878). Finalitzats els estudis va entrar a treballar en una agència de negocis (situada al carrer Major de Lleida), de la qual acabà sent propietari. Aquesta activitat li va permetre assolir una bona posició econòmica i establir contactes professionals en altres ciutats catalanes i espanyoles. També es va dedicar a altres negocis, com la construcció. Va construir el conegut Hotel Palace, situat a la plaça de la Paeria, al centre de la ciutat i a tocar del domicili dels Aunós.

Es va casar amb Jovita Pérez Navarro, que pertanyia a una família acomodada i il·lustrada de la ciutat. Van tenir tres fills: Eduard (1894), Antoni (1899) i Conxita (1905). El seu fill gran va ser un destacat polític espanyol que, entre altres càrrecs institucionals rellevants, va ser ministre en les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco.

Va començar la seva carrera política el 1910 als rengles dels liberals demòcrates, presidits a Lleida per Emili Riu. Posteriorment va evolucionar cap al Partit Conservador, fruit de les seves disputes amb Riu i del suport que va aconseguir d’una part dels conservadors de la Seu d’Urgell per ser escollit diputat provincial el 1911. El 1913 va renovar l’acta de diputat (per la maurista Joventut Conservadora, entitat que presidia). Totes dues eleccions van ser pel districte de la Seu d’Urgell - Sort. Des de la Diputació de Lleida va fer alguna intervenció per defensar la construcció del ferrocarril de la Vall d’Aran. Va formar part, com a vocal, de la comissió provincial de la Diputació.

En aquest context va fundar a la ciutat de Lleida el periòdic La Prensa. Diario Monárquico y Conservador (1912), publicació que va esdevenir el portaveu de la Joventut Conservadora entre els anys 1912 i 1916, quan el governador civil va suspendre el diari per injúries.

Aprofitant la feblesa i les divisions que patia el Partit Conservador a Lleida en aquell moment, va intentar ser nomenat cap provincial del partit el 1912, enmig d’un importat conflicte intern.

El 1914 va ser elegit diputat a Corts per la Seu d’Urgell, tot i que el Tribunal Suprem anul·là l’acta per irregularitats en l’elecció. El liberal Daniel Riu l’acusà de compra de vots, coaccions i abusos. Es va tornar a presentar a les eleccions a Corts del 1916, com a conservador dissident, però no va aconseguir l’acta.

Va culminar la seva carrera política en ser escollit senador per Lleida l’any 1923.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]