Santiago Andreu i Barber.
Veu redactada:

Santiago Andreu i Barber va néixer a la ciutat de Barcelona el 27 d’octubre de 1875 i fou un advocat, industrial i polític catalanista amant de la natura i de les ciències naturals. Es va casar amb Josepa Gualdo Berga.

Com a jurista que era, ocupà el càrrec de fiscal municipal de les Corts de Sarrià l’any 1899. Com a industrial, formà part de la Comissió Gestora per a la Importació de Primeres Matèries per a la Indústria durant la Primera Guerra Mundial. Molt aficionat a la natura, s’incorporà a la Junta de Ciències Naturals de Catalunya i en va ser president els anys 1916-1917 i 1935; i assessor el 1930. En certa manera, va ser responsable de la transformació de l’antic Museu Martorell en un nou Museu de Ciències Naturals impregnat d’esperit científic. Va reformar el Parc Zoològic i replantejà el Jardí Botànic, l’Aquàrium i el Terràrium. Les noves instal·lacions del Museu van ser solemnement inaugurades al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’assistència de les autoritats locals i provincials, i amb la presència de representants naturalistes de Madrid i l’estranger.

Al marge de tot això, Santiago Andreu era subscriptor numerari dels Jocs Florals de Barcelona, soci de l’Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. També va ser vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i cavaller de la Legió d’Honor.

Des del punt de vista polític, Santiago Andreu i Barber va ser un actiu militant catalanista de la Lliga Regionalista. A banda dels càrrecs de diputat provincial, va ser regidor, es presentà a les eleccions de diputats a Corts i se sumà a d’altres iniciatives polítiques i socials. El 10 de novembre de 1913 va ser escollit regidor de la Lliga pel districte sisè de Barcelona amb 3.293 vots; dins l’Ajuntament va exercir de tinent d’alcalde. Presidí Catalunya Associació Autonomista del districte cinquè i des de 1933 fins al 1935 en dirigí el butlletí, Catalunya. També va concórrer a les eleccions generals del juny de 1931 com a candidat de la Lliga Regionalista.

Convençut aliadòfil, va formar part del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans de la Gran Guerra, que era de composició diversa des del punt de vista polític i del qual el Dr. Solé i Pla —republicà, diputat a Corts i dirigent de la Unió Catalanista— era president. Sembla que la composició del Comitè de Germanor es va fer per llaços d’amistat entre els seus membres, ja que Andreu era amic i veí del Dr. Solé.

Per la seva condició d’advocat, Santiago Andreu va dedicar-se, dins el Comitè, a solucionar els conflictes jurídics que poguessin sorgir a l’entorn dels voluntaris catalans i les seves famílies. Un dels aspectes, per exemple, era esbrinar si els voluntaris eren vius o no, i facilitar els tràmits burocràtics amb què es podien trobar a França. Andreu va participar en un viatge d’intel·lectuals aliadòfils nacionalistes a Perpinyà al febrer de 1916 —en el moment de la batalla de Verdun— per tal de donar suport a França i va fer de portaveu del grup intel·lectuals. A més, fou un dels 129 signants del Manifest dels catalans, de caràcter aliadòfil, encapçalat pels intel·lectuals catalans més importants de l’època com Amadeu Hurtado, Antoni Rovira i Virgili o Josep Folch i Torres, entre altres.

Pel que fa a la Mancomunitat, Santiago Andreu i Barber es presentà a les eleccions provincials del 12 de març de 1913 pel districte d’Arenys i Mataró com a candidat de la Lliga Regionalista. Va obtenir 4.086 vots i no va sortir elegit. Va concórrer novament a les eleccions provincials extraordinàries del 6 de juliol de 1919 per cobrir la vacant de la defunció de Prat de la Riba al districte de Vic-Granollers. Fou l’únic candidat i, per tant, sortí escollit per l’article 29. Dins la Mancomunitat, Andreu va dur a terme una tasca notable.

El 8 de gener de 1920 fou designat per assistir a la recepció del proveïment de pedra per a la conservació del camí veïnal de Sant Boi del Lluçanès a la Gleva, per Sant Hipòlit de Voltregà. El 17 de novembre de 1920 hom li encarregà la inspecció i recepció definitiva de les obres de construcció del camí veïnal d’Olost a la carretera de Prats de Lluçanès a Sant Quirze de Besora. Pel febrer de 1921 va participar en les discussions del pressupost a l’Assemblea de la Mancomunitat, i l’11 de maig de 1921 se li encomanà l’assistència al reconeixement de les obres de construcció del camí veïnal de Manlleu a Folgueroles per Roda de Ter i Tavèrnoles.

L’any 1919 Andreu va ser nomenat representant de la Diputació de Barcelona a la Junta de Museus, amb Jaume Bofill i Mates, Josep M. Bassols i Josep Pérez de Rozas. Andreu passà a formar part de la Comissió d’Art Medieval i Modern, i d’aquí a la d’art contemporani. Va cessar l’any 1921, quan van entrar nous representants de la Mancomunitat. A part de tot això, fou ponent d’Acció Social i president de la Borsa de Treball de la Mancomunitat. En acabar la dictadura, va tornar a ser diputat provincial en el període 1930-1931.

Finalment, Santiago Andreu i Barber va morir a Alella, en plena Guerra Civil, el 10 de novembre de 1938 a l’edat de seixanta-tres anys.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]