Pacià Amiguet i Trius
Veu redactada:

Pacià Amiguet i Trius va ser un propietari, banquer i polític de Vilafranca del Penedès que va morir l’any 1918. Els seus pares foren Pacià Amiguet i Antònia Trius. Sabem que es va casar però dubtem si la seva esposa va ser Maria Anna Miell o Francisca Forment, així com tampoc tenim la certesa de si va tenir fills o altres dades personals.

Amiguet dirigia un banc local de Vilafranca creat a les darreries del segle XIX. L’esmentada entitat bancària es transformà més endavant en el Banc del Penedès, i l’any 1943 fou absorbit per Banesto. A principis del segle XX, al municipi de Vilafranca només hi havia dues entitats bancàries: una sucursal del Banco Hispano Americano, i la banca de Pacià Amiguet.

El panorama es diversificà una mica amb la creació de Caixa Penedès, anomenada inicialment Caja de Ahorros del Penadés, que obrí les portes el 6 d’abril de 1913. La institució naixia amb l’objectiu de donar servei als petits agricultors vinícoles, obrers i empleats del comerç de la localitat. Era un projecte d’entitat financera amb finalitats socials i d’estalvi impulsat per l’Associació Catòlica de Vilafranca, en el qual també va col·laborar Pacià Amiguet.

En efecte, la flamant caixa d’estalvis va obrir inicialment dos comptes corrents, un a la casa de banca d’Amiguet —que n’era un dels adjunts— i l’altre a Arnús Garí SA de Barcelona. La cartera de l’establiment estava formada per valors de l’Estat, de la Mancomunitat de Catalunya i d’empreses privades.

Pacià Amiguet i Trius va ser molt actiu en la vida política i social vilafranquina. Des del punt de vista polític, era considerat el cap del Partit Liberal monàrquic al seu districte i va ocupar el càrrec d’alcalde de Vilafranca del Penedès diverses vegades. La primera vegada que va ocupar l’alcaldia va ser el 20 de novembre de 1897, després d’una etapa d’inestabilitat al consistori. Una de les seves actuacions destacades fou la primera reforma de la façana de la Casa de la Vila. Però un parell d’anys després l’Ajuntament estava molt endeutat i foren necessaris nous emprèstits.

El 30 de març de 1901 Pacià Amiguet va ser nomenat de nou alcalde. Malgrat la fràgil situació financera del consistori, a l’agost es decidí posar la llum elèctrica a l’ajuntament. Aquest any fou important a causa de la visita del ministre d’Agricultura a la vila per presidir el Congrés Agrícola i assistir a l’acostumat lliurament de premis que se celebrava al Centre Agrícola del Penedès.

La vinguda del ministre va servir per confirmar la concessió d’una estació de viticultura i enologia a Vilafranca, i sobretot per encarrilar la construcció d’un escorxador municipal. A finals de 1901, l’Ajuntament estudiava l’enllumenat elèctric exterior.

A l’inici de 1906 Amiguet va retornar a l’alcaldia i es va mantenir en el càrrec fins al juliol de 1909. S’hagué d’ocupar de la situació de l’hospital, una part de l’edifici del qual amenaçava ruïna. El 17 de juliol de 1907 va col·locar una placa a la façana del Palau Reial, en memòria de la mort del rei Pere el Gran. Aquest mateix any es va emprendre una ambiciosa restauració de l’interior de l’edifici municipal: escala, galeria, mobiliari i totes les dependències. Les reformes es van inaugurar solemnement al maig de 1907. Però la necessària reforma de la façana va romandre paralitzada fins després del mandat del banquer Amiguet.

Al marge de l’activitat en la política municipal, fou president del Centre Agrícola del Penedès —anomenat l’Agrícol— entre 1902 i 1905, una associació de la qual formaven part personatges destacats de la burgesia de la vila. Pacià Amiguet havia estat a la presidència del certamen de l’entitat el 1901 en qualitat d’alcalde, junt amb els ministres d’Agricultura i de Guerra, el governador civil i altres autoritats. Al desembre de 1901, l’alcalde Amiguet havia rebut la confirmació de la creació d’una estació enològica a Vilafranca per part del ministre d’Agricultura.

Com a president de l’entitat, sembla que Amiguet —anomenat popularment en Pacianet— va voler aglutinar altres associacions agràries del Penedès a l’entorn de l’Agrícol, però no se’n va sortir. Fou també vocal de la Cambra Agrícola del Penedès, constituïda en sindicat d’agricultors.

Pacià Amiguet va participar en la col·locació de la primera pedra al monument a Milà i Fontanals a Vilafranca, junt amb el cardenal Salvador Casañas, el 10 de maig de 1908. Aquest mateix any va contribuir a desbloquejar l’angoixosa situació econòmica de l’hospital. El 1909 va participar en la reconstrucció de l’ermita de Sant Pau, vinculada a una antiga tradició vilafranquina, que s’inaugurà el 25 de gener de 1910 amb una processó solemne.

 Pel que fa a la Diputació i a la Mancomunitat, Pacià Amiguet i Trius es presentà a les eleccions provincials de 13 març de 1911 pel Partit Liberal monàrquic al districte 8è (Igualada-Vilafranca). En aquests comicis competien dos blocs. D’una banda, una coalició federal-regionalista formada pel republicà Isidre Rius de la UFNR, i els candidats de la Lliga Francesc Ràfols i Josep Queralt. De l’altra, una associació liberal-conservadora integrada per Pacià Amiguet —home fort a Vilafranca—, Pompeu Godó —acusat de cacic pels adversaris— i el conservador Rossend Menta. Amiguet va obtenir l’escó amb 6.931 vots, i va ocupar-lo fins al 30 d’abril de 1915.

Va tornar a concórrer als comicis provincials del 14 de març de 1915 pel mateix districte. Malgrat les aliances prèvies, els vots de l’esquerra es van concentrar en el federal Isidre Rius, mentre l’Associació Catòlica de Vilafranca promogué el vot pel candidat liberal Amiguet i pels dos regionalistes, Parellada i Queralt. Pacià Amiguet aconseguí renovar l’escó amb 5.246 vots, i va romandre en el càrrec fins a la seva mort a principis de 1918.

S’integrà a les comissions de Servei de Dements i Ampliació de Delegacions el 1914, Biblioteques Populars i Procediment de reforma de l’Estatut el 1915, Transferències de Crèdit el 1916 i Governació el 1917. Al llarg de les dues legislatures també va formar part de les comissions de Foment de l’Agricultura, Beneficència, Instrucció Pública i Belles Arts, i Junta del Cens de Població.

El 14 de gener de 1913 Pacià Amiguet fou elegit vicepresident de la Comissió Provincial. I el primer de maig de 1917, mentre era cap dels liberals a la corporació provincial, va ser escollit vicepresident de la Diputació de Barcelona amb 25 vots.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]