Veu redactada:

Pere Altés i Rams nasqué a Batea l’any 1876, en el si d’una família acomodada que disposava d’un extens patrimoni que s’estenia pels termes de Batea i Pinyeres. El seu pare va ser Miguel Altés i Monlleó, terratinent i empresari moliner que també exercí de secretari municipal; la seva mare fou Francesca Rams i Carceller. Tingué un germà i una germana, Miquel i Adoració. Des de petit, Pere Altés va mostrar unes capacitats notables per a l’aprenentatge; després d’haver cursat una educació bàsica al seu poble de naixement, anà a estudiar al Col·legi de Falset, i aconseguí premis i mencions honorífiques d’àmbit provincial en llatí, castellà i geografia l’any 1887 i en àlgebra i aritmètica el 1889. Davant aquestes capacitats intel·lectuals, malgrat comptar amb un important patrimoni agrícola i industrial, Pere Altés i Rams optà per estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, on assolí el títol l’any 1897.

Un cop acabats els estudis, va exercir de metge al poble de la Fatarella i, pocs mesos després, era contractat per la Germandat de Batea perquè desenvolupés la professió mèdica al seu municipi d’origen. Al llarg de la seva vida, Pere Altés i Rams va compaginar la seva feina de metge amb l’explotació de les terres familiars i dels negocis moliner i vinícola; d’aquesta manera trobem que va fer construir un nou molí a Batea i un celler a la carretera de Maella durant les primeres dècades del segle XX.

En aquest període de joventut no ens consta que el metge bateà participés en associacions o entitats locals, però, de personalitat activa i compromesa, l’any 1907 es presentà a les eleccions per a diputat provincial de la circumscripció de Falset-Gandesa, encara que no fou fins al 1911 que resultà elegit. Fou en una candidatura de coalició republicana i catalanista, en la qual compartia espai amb l’advocat i poeta falsetà Josep Anguera i Bassedas i amb el metge Joan Alentorn i Ardèvol, natural de la Vilella Baixa. Al març de 1911 el diari Catalunya Nova el presentava com a “metge i propietari d’uns 35 anys, catalanista fervent de sempre”. L’esmentada candidatura sortí clarament vencedora de les eleccions provincials i aconseguí tres diputats pel districte Gandesa-Falset; el candidat bateà arribà a sumar 5.225 vots.

En l’acta de presa de possessió a la Diputació de Tarragona feta el 2 de maig de 1911 observem que Altés i Rams quedà enquadrat al segon torn de la Comissió Provincial i que passà a formar part de la Comissió de Governació i de la Comissió Especial d’Estadística del Treball. Durant aquesta primera etapa el metge terraltí formà front comú amb altres diputats i entre les seves intervencions destacà la de donar suport a la creació de la Diputació Única, producte de la qual acabà sorgint la Mancomunitat. En el procés de renovació de càrrecs de 1913 Pere Altés quedà englobat al quart torn de la Comissió Provincial i ocupà seient a la Comissió de Beneficència. Sembla que a partir d’aquesta època es va veure afectat per algun problema de salut, ja que en bona part de les sessions plenàries s’excusava la seva assistència per aquest motiu. A les eleccions de 1915 no es tornà a presentar i a partir d’aquí perdem el rastre de la seva activitat política.

Sabem que el 1914 fou un any dur per a ell en l’àmbit personal, atès que va perdre la seva dona, Miquela Montserrat i Meler, amb qui s’havia casat tot just un any abans, i el seu fill en el moment del part. Les circumstàncies personals, doncs, pogueren allunyar-lo definitivament del món polític. El 1916 es casà de nou, aquest cop amb Mercè Bondia i Guarc, natural de Maella, amb qui tingué tres filles i dos fills. Al cap d’uns quants anys, el 1928, es traslladà a Gandesa, on va continuar fent de metge fins a l’any 1946. En aquests anys, el doctor Altés i Rams va participar en una donació en diner per a la construcció d’una imatge de la Mare de Déu de la Fontcalda que s’havia de situar a l’altar major de l’església de Gandesa, rèplica de la que es trobava al santuari de la Fontcalda. El 1939 va finançar la construcció d’una imatge de la patrona de Batea, la Mare de Déu del Portal, ja que la imatge original havia estat destrossada durant la Guerra Civil. Aquests fets ens demostren en el cas del doctor Pere Altés (com en tants altres) que el seu sentiment religiós o devocional no estava renyit amb unes idees polítiques determinades. Després de quasi vint anys exercint de metge a Gandesa abandonà la professió i es traslladà definitivament a Maella, on es dedicà a tenir cura de les explotacions agrícoles familiars i de les indústries de vi, oli i sabó que havia anat consolidant al llarg de la primera meitat del segle XX. Finalment, Pere Altés i Rams morí l’any 1949 als setanta-tres anys.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]