Veu redactada:

Fill de Pau Alimbau, boter, i Francesca Minguell, de Reus, Baix Camp. Es casà amb Conxa Codina Ballester —que morí el 5 de desembre de 1944—, amb qui va tenir dos fills, Dolors i Miquel. Tenia la residència al carrer de Sant Carles i Sant Josep, de Reus.

Miquel Alimbau va ser un propietari important que va tenir una empresa de fruits secs oberta al passeig de Prim de Reus, actualment registrada amb el nom Hijo de Miguel Alimbau Minguell SA. Era un dels primers contribuents reusencs l’any 1930, amb hisendes a Reus, la Selva del Camp —on encara avui existeix el mas homònim, arredossat al puig d’en Cama—, Castellvell i Almoster —la premsa contemporània esmenta els incendis produïts al juliol de 1931 en boscos d’aquests darrers pobles, de la seva propietat. També a Vila-seca, on al juliol de 1913 era president de la Junta Local de Plagues del Camp i, com a tal, participava en l’Assemblea Agrícola de Tarragona, convocada per la Cambra Oficial Agrícola de la Província.

Col·laborador excepcional a La Kabila el 1909, periòdic de caràcter satíric i humorístic editat a la ciutat de Reus a inicis del segle XX. Va ser soci del Centre de Lectura de Reus i el seu nom apareix inscrit en el llistat del Xampany d’Honor a l’expresident de l’entitat Pere Cavallé Llagostera al juny de 1922.

De caràcter autonomista, va pertànyer al republicanisme unitari. Va ser regidor de l’Ajuntament de Reus al novembre de 1901 i ho era, encara, pel març de 1930, quan hi renuncià perquè tenia més de seixanta-cinc anys. També va pertànyer a l’executiva comarcal que havia de promoure els embassaments de Riudecanyes i la Riba o Francolí al març de 1901, com a vocal; fou subscriptor i fundador de la Societat de Regants del Pantà de Riudecanyes el 1904.

Elegit diputat provincial pel districte de Reus a la Diputació de Tarragona en els comicis de 1905, pel primer torn del Consell Provincial entre 1905 i 1906, formà part de les comissions de Foment i Mixta de Reclutament; en el tercer torn del Consell de 1907, va pertànyer a les comissions de Foment, Estadística del Treball i fou designat diputat inspector de l’Institut Pere Mata de Reus entre 1909 i 1910; en el tercer torn de 1913 va ser adscrit a la Comissió d’Hisenda; finalment, en el primer torn de 1915, va formar part de la Comissió d’Hisenda, de la Junta de les Obres del Port i de la Comissió Estadística del Treball.

Quan era ja diputat, a principis de maig de 1906, donà suport a una moció que retreia durament el vot dels diputats que havien impedit l’adhesió de la corporació provincial tarragonina a Solidaritat.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]