Francesc Alegre i Roig.
Veu redactada:

Industrial i polític. El seu pare va ser Gaietà Alegre i Trias i la seva mare, Anna Roig i Morgades, els quals es van casar el 10 de maig de 1890 i van tenir tres fills: Elvira, Francesc i Gaietà. La mare de Francesc Alegre i els seus germans va morir i el seu pare es va casar temps després amb Joaquima Pujals i Bosch, amb la qual va tenir dos fills més: Joaquim (1873-1918) i Jacint Alegre i Pujals. Gaietà va ser, entre altres, director de l’empresa Vídua Argemí i Companyia, director del Banc de Terrassa el 1881 i de la Caixa d’Estalvis de Terrassa entre el 1884 i el 1888, de la primera Junta d’Auxilis, vocal de la Junta de Beneficència de l’Hospital Casa Caritat de Sant Llàtzer i fundador de l’Institut Industrial.

Francesc Alegre i Roig es casà amb Mercè de Sagrera i Palet—persona provinent d’un dels llinatges més importants de Terrassa— i van tenir sis fills: Antoni, Maria, Neus, Anna, Francesca i Mercè. Mercè de Sagrera era propietària de la coneguda casa Alegre de Sagrera, un edifici que partir de 1973 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Terrassa. A més, també tenia una finca rústica situada entre Ullastrell i Castellbisbal. Cal afegir també que l’avi matern de Mercè de Sagrera fou Joaquim de Sagrera i Domènec, fabricant de teixits de llana i heroi local de la guerra del Francès. 

En l’àmbit professional, Francesc Alegre fou enviat a una casa d’Elbeuf (França), especialitzada en la indústria de la llana tan bon punt va finalitzar els estudis elementals. El 1886 el seu pare Gaietà Alegre va constituir l’empresa Alegre y Compañía després de separar-se de l’empresa Alegre y Sala. A la mort d’aquest el 1888, l’empresa va quedar en mans dels fills Francesc, Joaquim i Gaietà, que, tot i ser els tres gerents, la direcció va anar a càrrec de Francesc Alegre. Poc abans de l’inici de la Primera Guerra Mundial l’empresa va realitzar una concentració industrial amb dues empreses llaneres més: Casanoves, Vallès i Cia. i Rigol, Boada i Cia.

Al marge d’això, va participar activament en diverses organitzacions econòmiques i professionals terrassenques. Va ser fundador de la Terrassa Industrial SA, primer president del Consell d’Administració i vicepresident de la Cambra d’Oficis de Comerç i Indústria de Terrassa el 1896, a més de tenir diversos càrrecs en el Banc de Terrassa entre el 1903 i el 1920. Arran de la suspensió de pagaments del Banc de Terrassa el 1922, Francesc Alegre, que formava part del Consell d’Administració de Barcelona, va haver d’avalar el pagament de 1.129,748 pessetes. Al marge d’això, també va ser president de la companyia Naviera Egara SA el 1919 i conseller delegat de la Compañía General de Crédito SA.

Al marge de tot això, Francesc Alegre va tenir una participació destacada en el món associatiu local. Va ser president del Círculo Egarense el 1898, vocal del Casino Tarrasense i president el 1893, membre de la Junta Parroquial el 1887 i president del Teatre Principal. També va ser un dels fundadors i soci número 1 d’El Amigo del Enfermo, una entitat d’assistència mèdica local.

En l’àmbit ideològic va ser un liberal partidari de Práxedes Mateo Sagasta. El 1897 va ser delegat al Comitè Liberal Provincial i a Terrassa sempre va actuar a favor del cacic local Alfons Sala i Argemí.

Va ser diputat provincial entre els anys 1894 i 1917, i fou escollit per primera vegada amb un total de 12.418 vots a través del sisè districte que englobava els partits de Manresa-Terrassa. Va participar en la Comissió de Foment i se’l va nomenar per representar la Diputació de Barcelona a la Junta d’Amillaramiento.

El 10 de març de 1901 va tornar a ser escollit diputat amb 10.220 vots, aquest cop pel districte de Terrassa-Sabadell. El 24 d’octubre de 1909 va tornar pel mateix districte amb 6.208 vots. Entre 1909 i 1913 va participar a la comissions de Foment, Provincial i Consultiva de Teatres de la mencionada Diputació.

El 12 de març de 1913 va ser novament escollit, en els que serien els primers comicis de la Mancomunitat, per 5.222 vots. De 1913 a 1917 va formar part de les comissions de Foment, Governació, Instrucció Pública i Belles Arts, del patronat de l’Escola Superior d’Agricultura i va ser vocal de la Comissió Mixta de Reclutament de la Diputació de Barcelona.

Finalment, Francesc Alegre i Roig morí a Terrassa al juny de 1926 a l’edat de seixanta-quatre anys.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]