Jaume Aldomà i Riera.
Veu redactada:

Jaume Aldomà i Riera fou un propietari i polític nascut el 8 de febrer a Torregrossa, municipi del Pla d’Urgell. A partir de les experiències del seu fill Josep Aldomà Vidal sabem que Jaume Aldomà era una persona rígida, disciplinada, de caràcter fort i amb certes dosis d’autoritarisme. Era fill de Jaume Aldomà i Esperança Riera, es casà amb Teresa Vidal Salvia (filla de Vilanova de la Barca) i tingué quatre fills: Jaume, Ramon, Josep i Carmela. Mentre va estar a Torregrossa, la família va viure al carrer de Sant Pau núm. 7.

Va ser elegit diputat provincial el 10 de juny de 1923 pel districte de Lleida - les Borges per la candidatura republicana catalanista-macianista. La seva elecció no fou exempta de diversos problemes interns entre la Joventut Republicana de Lleida (coalitzada amb la Joventut Catalanista de Lleida) i la Joventut Nacionalista de les Borges Blanques per designar els representants a les eleccions provincials. L’arbitratge de Macià fou decisiu perquè s’aconseguís designar un home de consens i acceptat per totes les parts; aquest fou Jaume Aldomà.

Segurament l’amistat de Francesc Macià amb Jaume Aldomà ajudà en la decisió de ser l’escollit com a candidat a la Diputació Provincial. La seva relació va començar amb la vinculació dels Aldomà amb la família Nuet, comtes de Torregrossa, amb els quals coincidiren en diversos banquets organitzats per aquestes influents famílies a la zona de l’actual Pla d’Urgell. El mateix Aldomà assistí a l’enterrament del president Macià.

Tot i aquestes disputes internes, al final la candidatura republicana nacionalista no tingué oponent i els quatre noms foren proclamats representants a la Diputació, pel districte de Lleida - les Borges, per mitjà de l’article 29. Els representants van ser els següents: Jaume Aldomà, Alfred Pereña Reixachs (Joventut Republicana), Pere Mies Codina (Joventut Republicana) i Marià Jacques Piñol (Autonomista).

Després de la seva elecció, Aldomà renuncià al seu càrrec de regidor de l’Ajuntament de Torregrossa. Durant el període en què fou diputat fou elegit secretari, membre de la Comissió Permanent d’Actes i membre de la Comissió de Governació. L’última sessió en què va participar fou la del 14 de desembre de 1923, ja que el 12 de gener de 1924 va cessar del càrrec després del reial decret que suspenia les diputacions provincials i es passà a nomenar altres representants. El dia 20 de gener de 1925, s’instaurà una nova formació de la Diputació.

Uns quants anys després recuperà el càrrec de diputat provincial, pel districte de Borges-Lleida a partir del restabliment de la Diputació de Lleida el 25 de gener de 1930 i fins al 24 de febrer de 1931, última sessió de la Diputació abans de la proclamació de la Segona República.

Durant l’etapa republicana, s’ha de destacar que a mitjans de l’any 1930 fou nomenat president del Sindicat de Regs del canal d’Urgell, grup 7è. En començar la Guerra Civil, fou detingut el dia 20 de juliol de 1936 per membres del comitè antifeixista local. Ingressà a la presó de Lleida el dia 3 d’agost i morí el dia 21 de setembre del mateix any, afusellat per ordre del Tribunal Popular de Lleida al cementiri de la capital a l’edat de seixanta-dos anys. Aquell mateix dia també foren afusellats dos dels seus fills, Jaume i Ramon. El primer era president del Casal Català Republicà (conegut a la població com a Centre Catòlic de dretes), membre d’Acció Ciutadana i de la Falange. També va pertànyer a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El segon, Ramon, fou acusat de pertànyer a la Falange. Tots tres foren enterrats en una fossa comuna al cementiri de Lleida.

-BIBLIOGRAFIA DIPUTAT -IMATGES I DOCUMENTS
[FITXA COMPLETA]