Vilahur i Casellas, Josep Maria

Josep Maria Vilahur i Casellas.
Lloc de naixement: 
Peratallada, Forallac, Baix Empordà
Data de naixement: 
divendres, setembre 12, 1873
Data de defunció: 
dissabte, gener 20, 1951
Lloc de defunció: 
la Bisbal d'Empordà

Josep Maria Vilahur i Casellas fou un advocat i polític membre d’una important família d’hisendats de la localitat empordanesa de Sant Climent de Peralta i primogènit de sis germans. Josep M. Vilahur cursà els estudis primaris a Peratallada i el batxillerat al seminari de Girona, i es graduà, per lliure, a l’Institut de Girona el 1892. De jove va treballar a la farmàcia Llach de la Bisbal i així es va pagar els estudis de Dret, que cursà a la Universitat de Barcelona. Acabà els estudis el 1900 i obrí despatx d’advocat a Girona, al carrer de Santa Clara, ciutat on dugué a terme també bona part de la seva activitat política. Es casà amb la barcelonina Pietat Pedrals, pubilla del mas Bernat de la Bisbal, amb qui tingué uns quants fills; entre els quals, l’oftalmòleg Santiago, i també Ramon, general de cavalleria. 

Josep M. Vilahur emprengué la carrera política en les files del tradicionalisme. El 1905 ja era secretari de la Junta Provincial Carlina, que presidia Manel Bonmatí. Cinc anys després havia escalat fins a la vicepresidència segona de la Junta Regional Tradicionalista i el 1922 n’era president. Alhora, va ser director del diari carlí El Norte. En diverses ocasions va ser candidat en les eleccions provincials i municipals de Girona. El 1911 es presentà a les eleccions provincials en la candidatura de dretes, juntament amb Agustí Riera i Joaquim Coromina, de la Lliga i conservador respectivament, amb un programa decidit a tirar endavant el projecte de Mancomunitat. La candidatura guanyà les eleccions i Vilahur quedà en quarta posició amb 5.958 vots. Va ser membre de la Comissió de Governació, així com del Patronat de Convalescència durant el mandat de 1913-1915. El Ple de la Diputació el convidà també a formar part de l’equip redactor del projecte d’estatut de la Mancomunitat. En aquest sentit, acompanyà el president de la Diputació a Barcelona en la trobada del 8 de gener de 1914, preparatòria de l’estatut. Més tard, facilità el traspàs de competències del servei de dements i de carreteres de la Diputació al nou òrgan supraprovincial. Participà també, activament, en les assemblees de la Mancomunitat, hi discutí el projecte de reglament el 27 de maig de 1914 i hi intervingué en debats tan diversos com el projecte de concurs de camins veïnals i el projecte de creació d’un Institut d’Educació General i de Biblioteques Populars. Amb els anys, però, el tradicionalisme s’anà distanciant de la Lliga Regionalista i Vilahur encapçalà l’escissió mellista a les comarques gironines.

Tornà a ser diputat provincial el 1924, ja sota el règim de Primo de Rivera, ara pel districte de la Bisbal d’Empordà. Fou membre del torn de 1924-1925 i de la Comissió Permanent d’Hisenda el 1924. Al mateix temps, fou el vocal primer del Tribunal Provincial Contenciós-Administratiu. Optà diverses vegades a regidor de l’Ajuntament de Girona, del qual fou membre entre 1925 i 1927.

Proclamada la Segona República, participà de les tasques de reconstrucció del tradicionalisme i, alhora, va ser president de la Mútua Escolar Masmitjà, l’entitat que s’encarregà de gestionar la xarxa d’escoles de les missioneres del Cor de Maria, secularitzades, de la província. A les tardes li agradava anar al Centre Moral de Girona —actual plaça de la Independència— a fer tertúlia i jugar a cartes.

Durant la Guerra Civil es va amagar a la Bisbal a casa de la seva cosina, la poetessa Trinitat Aldrich —a la casa on ara hi ha l’Ajuntament— i no en va sortir per por que el reconeguessin. Acabada la guerra, es va posar malalt a causa d’unes hemorràgies al ventre i el metge li va recomanar deixar la professió. Llavors es va dedicar a portar els sis masos que tenia a Cassà de la Selva. Finalment, morí a la Bisbal a mitjan gener de 1951 a l’edat de setanta-set anys. 

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pares: Francesc Vilahur, de Sant Climent de Peralta (avui Forallac), i Rosa Casellas Artigas, d'Olot.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Pietat Pedrals, de Barcelona. Fills: Ramon, que va arribar a ser general de brigada; Santiago, eminent oftalmòleg; Antònia, mestra durant molts anys a la Bisbal; Concepció, infermera; i Assumpció.
D'altre parentiu: 
Germans (més petits): Joaquim, advocat a Madrid; Narcís, taper de Cassà de la Selva (va arribar a ser alcalde); Conxita (soltera); Lluís (banquer); Anita (es va casar amb un banquer a la Urquijo); i Angeleta, monja.
Lloc habitual de residència: 
Girona.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Girona.
Diputació a què pertanyia: 
Diputació de Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Membre del torn de la comissió Provincial (1911-1912 i 1915-1916); membre de la comissió Central i de Governació (1913-1915); del Patronat de Convalescència (1913-1915); de la comissió per a la Reforma dels Reglaments de Beneficència (1911-1915) i vocal de la comissió Mixta de Reclutament (1913-1915). Tornà a ser diputat provincial el 1924, ara pel districte de la Bisbal d'Empordà. Fou membre del torn de 1924-1925 i de la comissió Permanent d'Hisenda (1924). Al mateix, temps, fou el vocal primer del Tribunal Provincial Contenciós-Administratiu (1924).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Carlí.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1911: 5.985 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Participà de la sessió constitutiva del 7 d'abril de 1914. Intervé en els debats d'aprovació del pressupost d'interinitat per a 1914, tot defensant l'elaboració prèvia d'un reglament complementari. Presentà esmenes al projecte de reglament de l'Assemblea, elaborat per la Mesa, que es discutí article per article (27/05/1914). Intervingué, el dia 28, en el debat del dictamen sobre el projecte de concurs de camins veïnals i sobre el conveni amb l’Estat sobre camins i ponts econòmics de Lleida i Tarragona. La principal qüestió del debat era establir el criteri de prioritats en la construcció, ja que el nombre de camins inclosos en el projecte superava les possibilitats de la Mancomunitat. El dictamen s'aprovà amb una esmena que deia que el projecte es regiria per les mateixes bases que utilitza la Diputació de Barcelona per a la construcció de camins veïnals. També participà en el dictamen del projecte de Caixa de Crèdit Comunal, i en el debat del dictamen de la comissió dictaminadora sobre el projecte de creació d'un Institut d’Educació General, que s’aprovà després d’un breu debat (29/05/1914), així com en el de creació de biblioteques populars (a partir de la proposició de Montanyà, que també s'aprovà). L'any següent participà del debat de les normes que havien de guiar la tria per la construcció de carreteres i camins, així com en el debat previst sobre l’emissió d’un emprèstit per valor de quinze milions de pessetes per finançar diversos serveis.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Integrà diverses comissions: la Dictaminadora del projecte de delegacions de serveis i despeses de govern i administració, el 1914, i la d'Ampliació de Delegacions, el novembre de 1915.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Batxillerat a Girona (1893).
Carrera de Dret a la Universitat de Barcelona (1900).
Formació professional: 
Advocat.
Activitat econòmica: 
Exercici lliure de l'advocacia a Girona.
Patrimoni: 
Els pares eren hisendats.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Vocal de la Unió Diocesana d'Homes d'Acció Catòlica (1934). President de la Mútua Escolar Masmitjà de la província (1935). Membre del Centre Moral de Girona.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Carlina, corrent mellista —el més reaccionari, germanòfil i escindit del carlisme ortodox.
Militància política: 
Partit Carlí.
Càrrecs polítics: 
Secretari de la Junta Provincial Carlina (1905). Vicepresident de la Junta Regional Tradicionalista (1910). President de la Junta Regional (1922, aprox.).
Càrrecs públics: 
Diputat provincial (1907-1911, 1911-1915). Regidor a l'Ajuntament de Girona (1925-1927). Diputat provincial (1924-1925), però en aquesta ocasió pel districte de la Bisbal.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Director del diari El Norte

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa, 1996.

CORNDELLÀ i ROCA, Pere. “Girona 1874-1932. Aproximació a la vida política durant la Restauració”. Revista de Girona [Girona], núm. 75-76-77 (1976), p. 13-24.

GUSTEMS TORRENT, Antoni. Les eleccions provincials a Girona: 1875-1923 (tesi doctoral). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de Girona

Arxiu Codolar-Vilahur

 

Hemeroteca

La Defensa

El Norte

Imatges i documents: 
Josep Maria Vilahur i Casellas.
Retrat de casament.
Josep M. Vilahur amb la seva esposa, Pietat, i els seus cinc fills.
Comissionats de les quatre diputacions provincials reunits al Palau de la Generalitat per formular les bases de la Mancomunitat, juliol 1911.
Peus de foto i comentaris: 
Josep Maria Vilahur i Casellas. Font: imatge cedida pel fons de la família Codolar-Vilahur (Joan Carles Codolar).
Retrat de casament. Font: imatge cedida pel fons de la família Codolar-Vilahur (Joan Carles Codolar).
Josep M. Vilahur amb la seva esposa, Pietat, i els seus cinc fills. Font: imatge cedida pel fons de la família Codolar-Vilahur (Joan Carles Codolar).
Comissionats de les quatre diputacions provincials reunits al Palau de la Generalitat per formular les bases de la Mancomunitat, juliol 1911. Font: "La Ilustración Artística", núm. 1.544, 31/07/1911.
Comentaris sobre la documentació: 
Arxiu Històric de Girona, Fons de de l'Institut, expedient núm. 4517. La biografia incorpora dades memorialístiques d'Assumpció Vilahur (vídua Codolar).