Vidiella i Balart, Josep Ramon

Lloc de naixement: 
Reus, Baix Camp
Data de naixement: 
dimarts, agost 14, 1860
Data de defunció: 
dijous, febrer 10, 1927
Lloc de defunció: 
Reus, Baix Camp

Era fill de Pere Vidiella i Figueres, procurador de Reus, i de Joana Balart i Olivé. Casat amb Paula Simó Elies, de Poboleda (Priorat), foren pares de Pere (1893–1975), escultor. En la seva etapa docent, fou company d’estudis universitaris de Raimon d’Abadal, Pau Font de Rubinat i Guillem Tell i Lafont, amb els qui va seguir mantenint una certa relació política i cultural. L’any 1898 tenia la residència al raval de Santa Anna i més endavant al carrer de la Font, de Reus.

Estudià a la Universitat de Barcelona, on obtingué la llicenciatura en Dret. A més d’advocat, fou també polític i propietari, i ocupà plaça de jutge municipal suplent, de Reus (1903). Home inquiet, d’idees nacionalistes, promogué i participà en la col·lecta comarcal pel poble andalús promoguda pel moviment de la Renaixença, a causa del terratrèmol que havien patit aquelles terres el desembre de l’any 1884, i davant la indiferència demostrada pels governs (1885).

Amb Pau Font de Rubinat i Antoni Pasqual i Cugat fundaren l’Associació Catalanista de Reus el 1884 (de la qual en fou secretari) i l’Associació Agrícola, més tard transformada en Cambra Agrícola. Des d’aquesta entitat, de foment cultural, es promocionà l’excursionisme de caire científic, amb el coneixement del territori, la seva història i amb lectures de versos i proses patriòtiques de diletants del territori. Fou director de Lo Somatent (1888-1894) i col·laborador dels diaris reusencs Pàtria Nova, La Veu del Camp i Foment, entre altres. Soci del Centre de Lectura, de Reus, va ser crític amb la seva revista, Atheneum (1910-1911), que no responia als seus objectius. El seu nom apareix inscrit en la llista del Xampany d’honor a l’expresident de l’entitat Pere Cavallé i Llagostera (29 de  juny de 1922).

Rapsode en diversos actes públics (1886-1887). El seu gust per la literatura i la poesia el portà a formar part d’alguns jurats de promoció i estímul literari comarcal, com el del Patronat Obrer de Sant Josep, de Reus, l’any 1902.

El món agrícola va tenir una forta presència en la vida de Josep Ramon Vidiella. Fou president i després secretari de l’Associació Agrícola de Reus (1898), i vocal del Consell Provincial de Foment (desembre de 1910). Dins d’aquest important organisme de foment del camp, Vidiella emeté informes de viabilitat de regs (juliol de 1911), representà a la presidència en importants assemblees (juny de 1913) i protestà enèrgicament per la destitució política del comissari regi Estanislau Tell (febrer de 1914), cosa que contribuí a la seva posterior reposició. Tornà a ser elegit vocal el març de 1920.

A Reus, presidí de la Cambra Oficial Agrària (1915) i la Societat Hidrofòrica. A més, ocupà sengles vocalies al Consell Provincial d’Agricultura i Ramaderia (1917 i vocal cooperador l’any 1919) i a la comissió comarcal reusenca impulsora de l’embassament de la Conca del Francolí (1925), que havia de dur a terme diversos pantans —a les Roxel·les, a la Riba; a Querol, del Gaià i al Siurana—, i de la que va dimitir en desacord amb la política de l’entitat. Destacà en la seva activitat de foment agrícola del camp tarragoní. Va ser un dels principals ponents a les Assemblees Agrícoles celebrades a Valls (octubre de 1910) i a Tarragona (juliol de 1913), on lamentà la indiferència dels poders públics per l’agricultura, l’escassa autonomia dels municipis i la manca de representació del sector en juntes com la d’Arancels i Valoracions; tampoc falta a l’Assemblea de Viticultors celebrada a la Diputació de Tarragona (juny de 1914).

Vidiella fou abrandat orador en diversos esdeveniments i llocs, entre els quals destaquen, pel ressò que va tenir a la premsa, els seus discursos al Teatre de Novetats de Barcelona (1886) i en la sessió inaugural de la Lliga Catalanista de Reus (9 de desembre de 1900). També va impartir conferències a la societat Foment Republicà Nacionalista (1915), de Reus i a altres centres de la comarca. Com a professional, dictà conferències especialitzades sobre «Precedents històrics del regionalisme» (Reus, maig de 1887) o  «Legislació catalana que no és aplicada a Catalunya» (1902).

Aquestes dots li auguraven una prometedora carrera política de sòlides creences catòliques i catalanistes, formà part del Foment Nacionalista Republicà, on desenvolupà una forta i destacada activitat política de caràcter nacionalista i republicana. El seu tarannà lluitador el demostrava, no únicament en els discursos en públic, sinó també en els seves col·laboracions en els diaris Lo Somatent, Pàtria Nova, La Veu del Camp i, sobretot, a Foment.

L’any 1880 va prendre part en el I Congrés Catalanista, convocat pel Diari Català, fundat per Valentí Almirall i, cinc anys més tard, donà suport al Memorial de Greuges (1885). També signà el «Missatge a la Reina Regent» (1888) i el «Missatge al Rei dels Hel·lens», redactat per Enric Prat de la Riba, en solidaritat amb els grecs nacionalistes en lluita contra els turcs per la possessió de l’illa de Creta (1897), en nom de l’Associació Catalanista i del periòdic Lo Sometent. El 1888 també va ser un dels signants adherits a la Unió Catalanista des dels seus inicis (1891); fou delegat a les assemblees per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com les Bases de Manresa, a Reus, Balaguer, Girona, Terrassa i Barcelona (1892) i a l’Assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Reus l’any 1893, com a delegat del Camp de Tarragona, on es fixaren els mètodes per promoure els objectius anunciats a les Bases de Manresa. També participà a l’Assemblea de la Unió Catalanista de Terrassa (maig 1901), que pretenia influir en la lluita electoral. Va ser membre de la comissió en contra de la reforma del codi civil promoguda per l’Estat espanyol (1889) i coordinador d’aquest moviment municipal a la comarca.

El seu bateig polític tingué origen a la Unió Catalanista, de la qual el 1901 formava part de la comissió de Propaganda. Va ser militant del catalanisme independent (1921), en el Foment Nacionalista Republicà, oposat a les tesis possibilistes d’Enric Prat de la Riba. Va ser regidor de l’Ajuntament de Reus en dues ocasions, 1894 i 1901.

Elegit diputat provincial pel districte de Reus, formà part de diversos consistoris provincials fins a esdevenir president de la Diputació de Tarragona. En el govern de 1913 fou diputat adscrit a la comissió de Governació i, l’any 1914, a Foment. Elegit president el 2 de maig de 1917, formà part de la comissió de Governació. Diputat en el govern de 1917, s’integrà a la comissió de Governació i d’Estadística del Treball; en el segon i tercer torn dels consistori de 1919 i 1921, respectivament, va pertànyer a les comissions de Governació i de la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics; finalment, en el govern provincial de 1923 formà part de les comissions Permanent d’Actes i Central de Governació i a la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics. Una de les accions més destacades com a diputat provincial fou la d’integrar-se dins de la comissió executiva per pal·liar els estralls dels aigüats de setembre de 1921, i en aquesta qualitat ser un dels signants de la proclama en demanda d’ajuts, diners i recursos per als damnificats.

Vidiella Balart impulsà la creació i implantació de la Mancomunitat de Catalunya. El març de 1913, tot just investit diputat, fou un dels signants del telegrama al comte de Romanones, Álvaro de Figuerola Torres, tot interessant-se per l’aprovació del projecte de Mancomunitat; constituïda aquesta per l’abril de 1914, en fou un dels seus secretaris. Com a president de la Diputació assistí a la sessió constitutiva de la Mancomunitat de Catalunya (1914) i participà en la Diada de la Llengua Catalana celebrada a Reus, l’any 1916, en desgreuge d’unes declaracions de Royo Vilanova en contra de la llengua del país. Fou conseller de la Mancomunitat en el quart executiu i quarta mesa elegida l’11 de setembre de 1919, amb dos vots. Prengué part, així mateix, a l’assemblea de constitució de finals d’agost de 1921.

El gener de 1924 fou cessat, juntament amb tots els companys de consistori, en dissoldre les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera tots els governs locals per substituir-los per personatges afins al règim. D’ençà, va sofrir diversos empresonaments, fruit de la persecució política de la dictadura. És acusat i empresonat per delictes tan inconsistents com el fet d’haver permès que en el seu mas de Cambrils es llegissin, suposadament, versos contra Primo de Rivera i cremat banderes i caricatures de membres del Directori (1923). L’any 1924 va ser detingut i processat per celebrar suposades reunions conspiradores. El seu empresonament a Pilats de Tarragona, juntament amb el metge Pere Barrufet i Puig i Francesc Cavallé i Llagostera (6 d’abril), a totes llums injust, motivà una assemblea d’entitats a l’Ajuntament de Reus per demanar al govern militar de Barcelona el seu alliberament, que acabà produint-se l’11 de maig de 1924.

Morí a Reus el 10 de febrer de 1927. El seu nom apareix a la novel·la Don Pablo y los conjurados (1892), publicada a la revista satírica i humorística La Bomba (Reus), en al·lusió a les estratègies polítiques del moment i, a El Látigo (1913), publicació també reusenca, s’hi troben crítiques a la seva actuació política. Li fou dedicada obra de l’exlibrista Ramon Casals i Vernis (1900). A Reus, per recordar i honorar la seva memòria, la societat Foment Nacionalista Republicà organitzà una vetllada necrològica, el febrer de 1931.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill de Pere Vidiella i Figueres, procurador de Reus, i de Joana Balart i Olivé.
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Paula Simó i Elies, de Poboleda (Priorat), foren pares de Pere (1893–1975), escultor.
Lloc habitual de residència: 
Raval de Santa Anna, de Reus.
Llocs successius de residència i datació: 
Carrer de la Font, de Reus.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Reus
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Formà part de diversos consistoris provincials fins a esdevenir president de la Diputació de Tarragona. En el govern de 1913 fou diputat adscrit a la comissió de Governació i, l’any 1914, a Foment. Elegit president el 2 de maig de 1917, formà part de la comissió de Governació. Diputat en el govern de 1917, s’integrà a la comissió de Governació i d’Estadística del Treball; en el segon i tercer torn dels consistori de 1919 i 1921, respectivament, va pertànyer a les comissions de Governació i de la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics; finalment, en el govern provincial de 1923 formà part de les comissions Permanent d’Actes i Central de Governació i a la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics. Una de les accions més destacades com a diputat provincial fou la d’integrar-se dins de la comissió executiva per pal·liar els estralls dels aiguats de setembre de 1921, i en aquesta qualitat ser un dels signants de la proclama en demanda d’ajuts, diners i recursos per als damnificats.
Partit pel qual es presentà: 
Republicà
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
3.723 vots (1913-1914); 4.631 (1917-1918); 3211 (1921-1922).
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Fou conseller de la Mancomunitat en el quart executiu i quarta mesa elegida l’11 de setembre de 1919, amb dos vots. Prengué part, així mateix, a l’assemblea de constitució de finals d’agost de 1921.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Conseller en el quart executiu i quarta mesa (11-8-1919), amb dos vots.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Advocat
Formació professional: 
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona.
Propietari
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
President, i més tard secretari, de l'Associació Agrícola de Reus (1898). Vocal del Consell Provincial de Foment (1910). President de la Cambra Oficial d'Agricultura i Ramaderia (1917) i vocal cooperador (1919).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Associació Catalanista de Reus (1884). Associació Agrícola, més tard transformada en Cambra Agrícola. Director de «Lo Somatent» (1888-1894) i col·laborador de «Pàtria Nova», «La Veu del Camp» i «Foment». Soci del Centre de Lectura de Reus.
Premis, homenatges significatius: 
La societat Foment Nacionalista Republicà li dedicà una vetllada necrològica d'homenatge (febrer de 1931).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Nacionalista, republicà.
Militància política: 
Unió Catalanista (1901). Foment Nacionalista Republicà.
Càrrecs públics: 
Regidor de l'Ajuntament de Reus (1894 i 1901).
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

«Ramon Vidiella Balart», Revista del Centre de Lectura (Reus), any VIII, 167, III-1927, p. 74. 

Tous Vallvè, Jordi. La formació del catalanisme polític a Reus: «Lo Sometent» (1886-1903). Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 1987. 

Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Vol. II (M-Z). Reus: Ajuntament, 1992, p. 673. 

Anguera, Pere. «Vidiella i Balart, Ramon». Dins: Ollé Romeu, Josep M. (dir.). Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995, p. 272-273.

Balcells, Albert; Enric Pujol i Jordi Sabater. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1996.

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: 
Comentaris sobre la documentació: 
AHA [= Arxiu Històric Arxidiocesà], Sacramentals de Reus; AGDT [= Arxiu General de la Diputació de Tarragona], Actes; Governació, Cpf, 5bis; «Diari de Tarragona»; «La Actualidad. Periódico trimestral de Valls»; «La Crónica de Valls»; «La Vanguardia»; «La Voz de Valls»; «Tarragona».