Valls i de Feliu, Pius de

Pius de Valls i de Feliu (el de la dreta de la foto), a can Valls d'Olzinelles, propietat d'aquest últim.
Lloc de naixement: 
Barcelona
Data naixement: 
1865
Data de defunció: 
dilluns, març 20, 1939
Lloc de defunció: 
Barcelona

Propietari rural i polític.

Pertanyia a una rica i distingida família de grans propietaris rurals d'Olzinelles (el 1930 Pius de Valls constava com a primer contribuent de Sant Celoni; tenia la propietat més important de tot el Montnegre). Però Pius de Valls va néixer a Barcelona perquè ja els seus pares havien establert la seva residència en aquesta ciutat i sols vivien a la masia d'Olzinelles durant els estius. L'únic que vivia tot l'any a la casa era l’administrador de la propietat, juntament amb la seva família. La casa existia ja al segle XIII. Aquesta tenia cert caràcter senyorial, amb capella pròpia i masoveria. Els Valls eren l'única família del terme d'Olzinelles que tenien sepultura dins l'església parroquial.

El pare de Pius —mort el 1911— es deia Ramon de Valls i de Barnola; i la seva mare, Maria de la Concepció de Feliu i de Ros. Formaven una família molt ben situada econòmicament i socialment en la societat de la Barcelona de finals del segle XIX. S'explica que el 1885 guanyaren 200.000 francs d'un rifa d'Hamburg. Tingueren almenys 7 fills: Pius, probablement el més gran, fou el que heretà tota la propietat; Miquel, mort el 1895 amb 25 anys d'edat; Antoni, arquitecte; Ramon, Marià, Joaquim, Josep Maria, mort el 1932. Aquest darrer fou jesuïta. Tots ells, inclòs Pius i excepte probablement Antoni, moriren solters. Però Antoni, que fou alhora l'únic germà que quedava viu quan Pius morí el 1939, també morí sense descendència.

El pare, Ramon de Valls, ja exercí certs càrrecs polítics, sindicals agraris i religiosos: fou durant molt anys president de la Junta Provincial de Barcelona del Partit Tradicionalista; el 1892 fou escollit un dels vicepresidents de la comissió de festejos del centenari del descobriment d'Amèrica; el mateix any va entrar a formar part d'una delegació de Barcelona dins la Cambra Agrícola de Maldà; i l'any següent fou nomenat president d'una comissió per lluitar contra la fil·loxera; el 1903 era president de la Pia Unió de Sant Miquel Arcàngel.

A mesura que els fills de Ramon de Valls, inclòs Pius, es van anar jubilant, s'anaren retirant a viure en la casa pairal d'Olzinelles. Pius ho féu probablement a finals de la decada de 1920. El seu germà jesuïta, Josep Maria, també hi anà a viure quan al 1931 es dissolgué la Companyia de Jesús.

Va ser en aquests darrers anys de la seva vida en què Pius es guanyà fama de ser molt hospitalari. Es diu que sempre donava menjar i refugi als captaires que passaven per can Valls. Per altra banda, la gent del poble i fins la de Sant Celoni sabia que podia anar a can Valls a proveir-se de llenya sense haver de pagar res.

Pius de Valls fou diputat provincial per al districte d'Arenys-Mataró entre els anys 1905 i 1917. Guanyà, sempre presentant-se com a jaumista, les eleccions de 1905, 1909 i 1913.

Com el seu pare, des de jove va ser d'ideologia carlista i sempre va estar molt ficat en els cercles de poder del carlisme català. Pare i fill formaren part del grup de dirigents carlins que foren figures clau en el manteniment i la direcció dels nuclis locals del carlisme i que pertanyien a famílies tradicionals d’hisendats que mantenien una àmplia fortalesa en l'àmbit local. El 1915 i el 1917 Pius formà part de la Junta regional carlista.

El 1907 va formar part de la Junta regional de Catalunya de la Solidaritat Catalana. En les eleccions provincials de 1909 es presentà com a carlista dins la candidatura de la Solidaritat Catalana. Fou l'únic de la llista solidària del districte que entrà com a diputat.

En les eleccions de 1913, que també guanyà, preferí presentar-se en solitari al marge de la Lliga Regionalista, malgrat que ja era molt amic de Prat de la Riba, el president en aquell moment de la Diputació. Aquest solia delegar com a president d'aquesta institució a Pius de Valls perquè el representés en funerals i tota mena d'actes litúrgics. Amb Prat mantenien especial sintonia pel que feia a les relacions amb l'Església. Valls el 1908 s'adherí, tal com ho féu part de la Lliga i el mateix Prat, a la campanya en contra del famós pressupost laicista de cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

També com el seu pare, Pius de Valls fou actiu en l'àmbit sindical agrari. El 1904 fou escollit arxiver bibliotecari de la Junta de la Societat Espanyola d'Apicultura. El 1908 fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del districte d'Arenys de Mar. Va ser triat vicepresident de la primera junta directiva d'aquesta entitat. El 1915 encara n'era vocal. I el 1911 participà en la constitució a Girona de la Unió de Propietaris Surers Catalans. També en fou triat vicepresident de la seva primera junta. Per altra banda, almenys des de 1903 fou subcap d'Olzinelles del cos de somatents armats de Catalunya.

El 1915 fou elegit membre de la comissió de governació de la Diputació de Barcelona.

En les eleccions de 1917 fou marginat a darrera hora d'una candidatura monàrquica per majories. Disconforme amb l'acord de deixar-lo de banda, decidí participar en solitari en els comicis, tot confiant aconseguir el lloc de minories gràcies a la seva influència personal. Però aquesta no fou suficient i deixà de ser diputat. Ja no es tornà a presentar mai més en cap elecció com a diputat. Fins a la mort de Prat de la Riba el 1917, continuà mantenint una gran amistat amb ell i el continuà representant en molts actes.

Malgrat la pèrdua de la seva condició de diputat al 1917, no deixà mai del tot la política. Sobretot durant l'època de la dictadura de Primo de Rivera. Presidí la Unió Patriòtica d'Olzinelles durant aquesta etapa dictatorial i participà en la major part d'actes polítics a favor del règim primoriverista que se celebraren al districte d'Arenys. El 1924, per exemple, assistí, junt amb alcaldes i elements destacats favorables al nou règim, a l'acte «d'afirmació patriòtica» que se celebrà a Sant Celoni. I el 1926 formà part de la comitiva que rebé a Primo de Rivera en la visita que féu a la població d'Arenys de Mar. Per altra banda, durant aquests anys acollí a can Valls d'Olzinelles importants personalitats polítiques i religioses, entre les quals els arxiducs d'Àustria en diverses ocasions, una el juny de 1925, i el bisbe de Barcelona, el maig de 1929.

Durant la Segona República quedà més al marge dels principals esdeveniments polítics. Però algunes visites que féu a importants càrrecs polítics i militars ens fan pensar que no abandonà del tot la política. El setembre de 1934, per exemple, poc abans que esclatessin els Fets d'Octubre, visità el general Batet a Comandància de Barcelona. Per altra banda, el desembre de 1935, poc abans que s'acabés el domini polític dretà al país, visità Jesús Ulled, en aquell moment alcalde accidental de Barcelona.

Durant la Guerra Civil, aconsellat pel mateix Ajuntament de Sant Celoni, va anar a viure a la casa que tenia en aquesta població. Era propietari almenys de l'edifici d'un hotel de Sant Celoni, l'Hotel Suís, inaugurat el 1924. Mentre romangué en aquesta població, can Valls d'Olzinelles va ser ocupat per milícies.

Molt probablement, la bona reputació que s'havia guanyat al conjunt de la comarca per la seva generositat, que ja hem comentat, el salvà d'un possible arrest i repressió per part de milicians. Sobretot durant la dècada de 1930 acollí, als boscos de la seva propietat d'Olzinelles, molts grups excursionistes. Va arribar a tenir molt bona relació amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Per altra banda, la Societat Protectora d'Animals i Plantes el premià el 1932 per l'amor en la conservació dels boscos i per l'explotació racional que en feia. En aquest mateix any, mercès al seu altruisme, l’enllumenat elèctric arribà fins a la rectoria de la població.

Morí tot just acabada la Guerra Civil, el 20 de març de 1939. Fou l’últim de can Valls a ser enterrat dins l’església d’Olzinelles. En morir sense fills, la propietat passà al seu germà Antoni, que també va morir sense descendència. En traspassar aquest, tots els béns de can Valls passaren a la família Bauzà de Sant Celoni.

Al moment de la seva mort, Pius de Valls era conseller de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.

Arxiu documental de Pius de Valls: pertany a la família Bauzà de Sant Celoni.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pertanyia a una rica i distingida família de grans propietaris rurals d'Olzinelles (el 1930 Pius de Valls constava com a primer contribuent de Sant Celoni; tenia la propietat més important de tot el Montnegre). Però Pius de Valls va néixer a Barcelona perquè ja els seus pares havien establert la seva residència en aquesta ciutat i sols vivien a la masia d'Olzinelles durant els estius. L'únic que vivia tot l'any a la casa era l’administrador de la propietat juntament amb la seva família. La casa existia ja al segle XIII. Aquesta tenia cert caràcter senyorial, amb capella pròpia i masoveria. Els Valls eren l'única família del terme d'Olzinelles que tenien sepultura dins l'església parroquial. El pare de Pius —mort el 1911— es deia Ramon de Valls i de Barnola; i la seva mare, Maria de la Concepció de Feliu i de Ros. Formaven una família molt ben situada econòmicament i socialment en la societat de la Barcelona de finals del segle XIX. S'explica que el 1885 guanyaren 200.000 francs d'un rifa d'Hamburg. Tingueren almenys 7 fills: Pius, probablement el més gran, fou el que heretà tota la propietat; Miquel, mort el 1895 amb 25 anys d'edat; Antoni, arquitecte; Ramon, Marià, Joaquim, Josep Maria, mort el 1932. Aquest darrer fou jesuïta. Tots ells, inclòs Pius i excepte probablement Antoni, moriren solters. Però Antoni, que fou alhora l'únic germà que quedava viu quan Pius morí el 1939, també morí sense descendència. El pare, Ramon de Valls, ja exercí certs càrrecs polítics, sindicals agraris i religiosos: fou durant molt anys president de la Junta Provincial de Barcelona del Partit Tradicionalista; el 1892 fou escollit un dels vicepresidents de la comissió de festejos del centenari del descobriment d'Amèrica; el mateix any va entrar a formar part d'una delegació de Barcelona dins la Cambra Agrícola de Maldà; i l'any següent fou nomenat president d'una comissió per lluitar contra la fil·loxera; el 1903 era president de la Pia Unió de Sant Miquel Arcàngel. A mesura que els fills de Ramon de Valls, inclòs Pius, es van anar jubilant, s'anaren retirant a viure en la casa pairal d'Olzinelles. Pius ho féu probablement a finals de la dècada de 1920. El seu germà jesuïta, Josep Maria, també hi anà a viure quan el 1931 es dissolgué la Companyia de Jesús.
Matrimoni / Fills: 
No es casà ni tingué fills.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Llocs successius de residència i datació: 
Barcelona (fins a la dècada de 1920). Olzinelles (a partir de la dècada de 1920).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Arenys-Mataró
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Membre de la comissió de Governació.
Partit pel qual es presentà: 
Partit Carlista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1905: ? (guanya). 1909: 5.766 (guanya). 1913: 6.294 (guanya). 1917: 1.945 (derrotat).
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Explotació de la propietat rural, especialment el bosc.
Patrimoni: 
Gran propietat rural a Olzinelles.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Societat Espanyola d'Apicultura, Cambra Agrícola del districte d'Arenys de Mar, Unió de Propietaris Surers Catalans, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Cos de sometents armats de Catalunya.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
carlista
Militància política: 
Partit Carlista
Militància sindical: 
Cambra Agrícola del districte d'Arenys de Mar, Unió de Propietaris Surers Catalans.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

Balcells, Albert, et al., La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Proa, 1996.

Diccionari biogràfic d'alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental dins http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcald...

Molas, Isidre, «Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923)», dins WP, núm. 275, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona, 2009.

Moret, Xavier, Parques naturales paso a paso, Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona (http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/49264-Parques-naturales-paso-a-paso.pdf)

Llovera Fontané, Josep, La vida al Montnegre, Sant Celoni, Centre d’Estudis i Documentació del Baix Montseny, 2002.

Otero, Iago; Boada, Martí i Badia, Anna, «Integració de fonts orals en l’estudi de la història ambiental i el canvi global: la vall d’Olzinelles (Sant Celoni, Vallès Oriental), 1924-2007», (http://www.baixmontseny.net/pdf/Ponencia%20Otero,%20Boada%20i%20Badia-La...)

Pla, Joan, «La nostra història. Don Piu de Can Valls d’Olzinelles», dins Germinal (Sant Celoni), núm. 47, pàg. 31, 1984.

Zaragoza i Pascual, Ernest, Sant Esteve d’Olzinelles i Sant Llorenç de Vilardell. Història de dues petites parròquies mil·lenàries del Montnegre (http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analect...)

Premsa

El Correo Catalán

La Costa de Llevant

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Pius de Valls i de Feliu (el de la dreta de la foto), a can Valls d'Olzinelles, propietat d'aquest últim.
Peus de foto i comentaris: 
Pius de Valls i de Feliu (el de la dreta de la foto), a can Valls d'Olzinelles, propietat d'aquest últim. Font: «Diccionari biogràfic d'alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental» dins http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=86&menu_al (Fotografia: Arxiu d'Imatges de Sant Celoni).
Comentaris sobre la documentació: 
Segons el padró de 1924, Pius de Valls nasqué el 1865, mentre segons el padró de 1936 nasqué el 1863.