Ulled i Altemir, Josep

Josep Ulled i Altemir.
Lloc de naixement: 
Sariñena, Osca
Data naixement: 
1888
Data de defunció: 
1930
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Josep Ulled i Altemir fou un advocat i polític nascut a Sariñena (Osca) el 1888, però ja de ben petit es traslladà a viure a Catalunya amb tota la família, primer a Lleida i després a Barcelona, de resultes de l’ofici del seu pare, Antonio Ulled Ballarín, que era agent de negocis. El seu pare fou regidor a Barcelona pel Partit Republicà Radical el 1909, i el 17 d’octubre de 1933, tres anys després de la seva mort, li fou dedicat a Antonio Ulled Ballarín l’antic carrer de Trespalacios de la ciutat comtal.

Josep Ulled es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Fou un membre destacat, juntament amb el seu germà Rafael, de les Joventuts del Partit Radical. Com a màxim exponent de Jóvenes Bárbaros de Lerroux, participà activament en els incidents ocorreguts durant la Setmana Tràgica a Barcelona, i fou considerat un dels instigadors de la crema de convents i dels qui intentà, sense èxit, proclamar la República des del balcó de l’ajuntament. Exiliat temporalment a França amb son germà justament per por de represàlies, retornà temps després per fer-se càrrec de la defensa d’alguns dels encausats, gràcies a les bones relacions amb alguns militars que feren que es retiressin els càrrecs en contra seu; de fet, serví d’enllaç entre el Partit Radical i membres de l’exèrcit que els eren afins.

El 1903, amb només quinze anys, fundà la Agrupación de Propaganda de la Casa del Pueblo. Durant aquells anys fou també impulsor de la Juventud Republicana Aragonesa a Barcelona, amb els seus germans Jesús i Rafael, organització molt propera a PRR. D’altra banda, fou també editor del diari de les Joventuts Radicals La Rebeldía (1906). Seguint les consignes dictades per Lerroux, els Ulled i altres membres de La Rebeldía solien interrompre els mítings de la Solidaritat Catalana amb crits a favor d’Espanya i del mateix Lerroux, que acabaven derivant en trifulgues i baralles, i arribaren a constituir-se com un veritable grup d’acció. Escrivia també a El Descamisado amb el sobrenom d’“Espartaco”, on formava part del nucli fundador i dirigent, i es destacava per una narrativa anticlerical, antisolidària i espanyolista. De fet, el 1907 fou l’impulsor d’una campanya de boicot als productes catalans, alhora que donà suport a la creació d’un Centro Nacional Español a Barcelona. Fou el moment que feia escrits en pro de la divisió del país en dos (disgregación nacional, en deia).

Es presentà a les eleccions municipals de 1913 pel districte IX, i a les legislatives de març de 1914 per Santa Coloma de Farners, ambdues sense èxit. El 1915, però, sortí escollit a les eleccions provincials pel districte III de Barcelona, que englobava els partits judicials d’Hospital i Drassanes, amb 5.755 vots. Com a membre de la Diputació, prengué part a la Comissió Provincial de 1917-1918 (com a encarregat d’exposicions i concursos, instrucció pública, belles arts, museus, arxius i biblioteques i cens de població), a la Comissió General del Departament Central, a la Comissió Especial per a la Reforma del Reglament, a la Junta Mixta del Museu Social el 1917, i a la Comissió Especial per al Repartiment d’Ajudes a les Famílies de les Víctimes “de los sucesos ocurridos en esta provincia los días 13 y siguientes de agosto último”. A més, fou vocal de la Junta de la Casa Caritat i la de Maternitat el 1918 i membre de la Comissió d’Hisendes Locals el mateix any.

Fou escollit conseller de la Mancomunitat el 29 de novembre de 1917. Duia la veu cantant dels radicals, juntament amb Mir i Miró, en les discussions sobre arbitris o hisenda, però es destacà en la proposició que demanà ell mateix sobre l’adhesió de la institució a la manifestació en pro de l’amnistia política, convocada pel desembre de 1917. Participà també a l’Assemblea d’Organització Jurídica de 1918, juntament amb els també consellers Bartrina, España i Vallès i Pujals, tots advocats. Era una assemblea per intentar fixar el marc competencial del dret civil català, en què s’acordà que fos justament la Mancomunitat qui exercís les funcions per a la reforma i evolució del règim jurídic. D’aquí en sortí la creació de l’Oficina d’Estudis Jurídics.

Fou el portaveu del PRR en la discussió projecte d’Estatut d’autonomia de 1919, i participà en la seva redacció, per no quedar-se’n fora davant l’empenta del nacionalisme. Fins i tot hi votà a favor, tot i que en va denunciar alguns aspectes.

De novembre de 1917 a setembre de 1919 fou conseller de Treball de la Mancomunitat. No abandonà, malgrat aquests càrrecs, la seva activitat política dins el partit: fou membre actiu de l’Ateneu Republicà Radical del Poble Sec i escrivia al seu diari, El Luchador (1919). En els anys anteriors també havia escrit a diversos diaris de l’òrbita del PRR, per exemple Alma Radical el 1910 o Revolución el 1913.

Aquests darrers anys foren força convulsos per a Josep Ulled. Tingué un paper destacat en la defensa dels obrers que protagonitzaren el 1919 la vaga de la Canadenca, de resultes de la qual fou processat: fou detingut per l’Ordre del 26 de març i alliberat poc temps després; i novament el 6 de gener de 1920, pels seus vincles amb la CNT juntament amb els seus companys Puig d’Asprer i Guerra del Río. Per pressions de l’Assemblea de la Mancomunitat, sortiren de la presó el dia 28 del mateix mes.

En protesta per l’acció violenta del grup espanyolista Liga Patriótica, que atacava en actes catalanistes i que havien assassinat un jove de només disset anys al gener de 1919, Ulled assistí al seu enterrament en representació de la Mancomunitat, juntament amb Josep Mestres.

A les eleccions legislatives de juny de 1919 es presentà per Jaca, a les municipals de 1920 pel districte II, en ambdós casos sense sortir escollit.

El 1921, sent aleshores president del sindicat de periodistes de Barcelona, patí un atemptat per part de pistolers del Sindicat Lliure, fet que l’apartà de la primera línia de la política, tot i que encara es presentà a les eleccions de 1923 per Osca. De resultes de les ferides rebudes, acabà morint el 1930. De fet, l’edició de La Vanguardia del 29 de setembre de 1918 ja explicava que havia estat agredit per un tal Celestino Ortiz, i donava compte de les gestions efectuades judicialment.

El 20 d’abril de 1922 la plana major del PRR a Catalunya li reté homenatge amb un àpat molt concorregut, en agraïment per la tasca feta al llarg de tants anys. Lerroux envià un telegrama de felicitació que fou llegit al final de l’acte. Malgrat el seu precari estat de salut, continuà tenint certa presència en alguns actes del partit, com la recepció a Lerroux en la seva multitudinària visita a Catalunya al juny de 1926; o actes en memòria i record de vells republicans, com l’homenatge a Josep Nàkens efectuat al Centre Republicà Radical del carrer de Sicília aquell mateix 1926; o de suport al prestigiós metge Emili de Castellarnau a l’abril de 1928. Era també assidu als actes organitzats pel Centre Aragonès de Barcelona, del qual son germà Rafael era president.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Antonio Ulled i Ballarín (pare, membre històric PRR). Germans Rafael i Jesús, membres destacats del PRR i de les seves joventuts, amb diversos càrrecs públics i dins el partit.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Sariñena. Lleida. Barcelona.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
3r (partit judicial d'Hospital i Drassanes).
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Comissió Provincial de 1917-1918 (com a encarregat d’exposicions i concursos, instrucció pública, belles arts, museus, arxius i biblioteques i cens de població). Comissió General del Departament Central. Comissió Especial per a la Reforma del Reglament. Membre de la Junta Mixta del Museu Social (1917). Comissió Especial per al Repartiment d’Ajudes a les Famílies de les Víctimes «de los sucesos ocurridos en esta provincia los días 13 y siguientes de agosto último» (1917). Vocal de la Junta de la Casa Caritat i la de Maternitat (1918). Membre de la comissió d’Hisendes Locals (1918).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Republicà Radical.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1915: 5.755 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Participant discussions sobre arbitris i hisenda. Demanà adhesió Mancomunitat a la proposició en pro de la manifestació per l'amnistia (1917).
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Conseller a partir del 29 de novembre de 1917. Participant Assemblea d’Organització Jurídica de 1918. Portaveu del PRR en la discussió projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919 i participant en la seva redacció. Conseller de treball de la Mancomunitat (novembre 1917 – setembre 1919).
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.
Formació professional: 
Advocat.
Periodista.
Premis, homenatges significatius: 
02/04/1922: homenatge del partit per la seva trajectòria i implicació.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicanisme, anticlericalisme.
Militància política: 
Agrupación de Propaganda de la Casa del Pueblo. Juventud Republicana Aragonesa a Barcelona. Partit Republicà Radical.
Militància sindical: 
Sindicat de Periodistes de Barcelona.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Editor del diari de les Joventuts Radicals La Rebeldía.

Col·laborador d’El Descamisado, El Luchador, Alma Radical i Revolución.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia i documents electrònics

CULLA, Joan B. El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923). Barcelona: Curial, 1986.

—. “Ni tan jóvenes, ni tan bárbaros. Juventudes en el republicanismo lerrouxista barcelonés”. Ayer [Madrid], núm. 59 (2005), p. 51-67.

GEA. Gran Enciclopedia Aragonesa. Ulled Altemir, Jesús [en línia]. Zaragoza: Gran Enciclopedia Aragonesa, DICom Medios SL, 2000, [consulta: 26/10/2015]. Disponible a: <http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12497>

—. Ulled Altemir, Rafael [en línia]. Zaragoza: Gran Enciclopedia Aragonesa, DiCom Medios S.L., 2000, [consulta: 26/10/2015]. Disponible a: <http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12498>.

“Jesús Ulled y sus hermanos, una saga de políticos monegrinos en Barcelona” [apunt de blog]. Aventura en la Tierra. Disponible a: <http://aventuraenlatierra.blogspot.com.es/2011/06/jesus-ulled-y-sus-hermanos-una-saga-de.html>. [Consulta: 26/10/2015].

MARFANY, Joan Lluís. “Catalanistes i lerrouxistes”. Recerques: història, economia, cultura [Barcelona], núm. 29 (1994), p. 41-60.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

 

Hemeroteca

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Josep Ulled i Altemir.
Consell de la Mancomunitat de Catalunya presidit per Josep Puig i Cadafalch. Josep Ulled i Altemir es troba situat a l’extrem dret dempeus.
Peus de foto i comentaris: 
Josep Ulled i Altemir. Font: 29/11/1917-24/12/1923 (data de creació). (CAT ANC1-42-N-17697).
Consell de la Mancomunitat de Catalunya presidit per Josep Puig i Cadafalch. Josep Ulled i Altemir es troba situat a l’extrem dret dempeus. Font: 29/11/1917-24/12/1923 (data de creació). (CAT ANC1-42-N-17697).
Peu de portada i comentaris: 
Josep Ulled i Altemir. Font: 29/11/1917-24/12/1923 (data de creació). (CAT ANC1-42-N-17697).
Signatura del personatge: