Soler i Puigdollers, Francesc

Francesc Soler i Puigdollers.
Lloc de naixement: 
Terrassa, Vallès Occidental
Data de naixement: 
dimarts, octubre 30, 1866
Data de defunció: 
dilluns, novembre 1, 1943
Lloc de defunció: 
Terrassa, Vallès Occidental

Francesc Soler i Puigdollers fou un industrial filador i tintorer i polític nascut a Terrassa el 1866. Va formar part de l’empresa familiar Filats i Tints Soler juntament amb els seus germans Maurici i Santiago Soler i Puigdollers. La filatura la tenien a Sant Vicenç de Castellet i la tintoreria a Terrassa. Els seus pares van ser Pere Soler i Bohigas i Rafaela Puigdollers i Galí, els quals van tenir quatre fills: Mercè, Jaume, Maurici i Francesc Soler i Puigdollers. El seu pare havia exercit el càrrec de regidor i de segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa el 1879. El seu avi patern va ser Jaume Soler i Ballver. Els seus avis materns van ser el fabricant Francesc Mata de la Barata, que va ser regidor de 1873 a 1877 per una candidatura monàrquica, i Antònia Curet i Amat.

Francesc Soler i Puigdollers es va casar el 26 d’abril de 1894 amb Anna Mata i Curet i van tenir tres fills: Jaume, Núria i Maria Soler i Mata. El seu fill Jaume va demanar la mà de la filla del metge i regidor de Terrassa, Josep Benet i Sales, al setembre del 1918.

Durant la seva vida Soler va formar part de diverses entitats econòmiques i professionals terrassenques. Va ser president de la Cambra d’Oficis de Comerç i Indústria de Terrassa del desembre de 1914 a l’octubre del 1918; vocal cooperador de la Comissió Administrativa de la Cambra d’Oficis de Comerç i Industria de Terrassa de 1912 a 1914; tresorer de la Secció Industrial de la Cambra d’Oficis de Comerç i Indústria de Terrassa entre 1910 i 1911; membre de la Junta de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa de 1906 a 1910; tresorer de Seguros Terrasense contra los accidentes del Trabajo entre els anys 1901-1905; president de la Caixa d’Estalvis de Terrassa de 1912 a 1919; membre de la Junta de Reformes Socials els anys 1907 i 1908, i vocal de la Junta del Banc de Terrassa al llarg del 1916. Pel que fa a aquest Banc, cal destacar que el 1920 va formar part del Consell d’Administració del Banc de Terrassa a Barcelona, i la suspensió de pagaments del 1922 el va obligar a avalar el pagament de 1.129,748 pessetes.

Respecte a la seva etapa com a president de la Cambra d’Oficis de Comerç i Indústria de Terrassa, és interessant la definició que es fa d’ell mateix al llibre d’Ana Fernández i Lourdes Plans La Cambra, 125 anys creant futur (2011):

Com el seu predecessor en el càrrec, va haver de fer front a la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial i va sol·licitar al president del Consell de Ministres el manteniment de la neutralitat. Va facilitar informació al Centre d’Expansió Comercial del Ministeri i Treball, la Direcció General d’Indústria de Comerç i Treball i la Junta d’Iniciatives, i va exposar-los les greus conseqüències que podrien portar l’increment de l’exportació de llanes espanyoles, que, sumada a la prohibició del govern anglès de permetre la importació del país, podrien deixar sense aquesta matèria primera les empreses de la ciutat. També va treballar en un informe sobre el projecte llei de protecció de les indústries noves i desenvolupament de les ja existents.

En l’àmbit polític, sabem que estigué vinculat al Partit Liberal. El 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa. Després, va sortir escollit diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell per la Diputació de Barcelona en quedar en segona posició a les eleccions de l’11 de març de 1917 amb 6.203 vots. Durant el primer període va formar part de les comissions Permanent d’Actes el 1917 i Interessos Generals i Junta de l’Hospital Sagrat Cor el 1919. Posteriorment, entre el 1930 i el 1931 també va ser novament diputat a la Diputació de Barcelona.

Finalment, Francesc Soler i Puigdollers morí a Terrassa al novembre de 1943 a l’edat de setanta-set anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Els seus pares van ser Pere Soler i Bohigas (04/12/1840 – 09/02/1903) i Rafaela Puigdollers i Galí, els quals van tenir quatre fills: Mercè, Jaume, Maurici (Terrassa, 15/09/1877 – Terrassa, 23/02/1919) i Francesc Soler i Puigdollers. El seu pare havia exercit el càrrec de regidor i de segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa el 1879. El seu avi patern va ser Jaume Soler i Ballver. Els seus avis materns van ser el fabricant Francesc Mata de la Barata, el qual va ser regidor de 1873 a 1877 per una candidatura monàrquica, i Antònia Curet i Amat.
Matrimoni / Fills: 
Es va casar el 26 d’abril de 1894 amb Anna Mata i Curet i van tenir tres fills: Jaume, Núria i Maria Soler i Mata.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Terrassa-Sabadell.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
De 1917 a 1921 va formar part de les comissions Permanent d’Actes” (1917) i Interessos Generals i Junta de l’Hospital Sagrat Cor (1919).
Partit pel qual es presentà: 
Liberal.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
A les eleccions de l’11 de març de 1917 va ser el segon diputat amb 6.203 vots representant a la formació política Liberal.
Dades professionals: 
Formació professional: 
Industrial tèxtil tintorer.
Activitat econòmica: 
Va ser industrial filador i tintorer i polític. Va formar part de l’empresa familiar Filats i Tints Soler juntament amb els seus germans Maurici i Santiago Soler i Puigdollers. La filatura la tenien a Sant Vicenç de Castellet i la tintoreria a Terrassa.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Va ser president de la Cambra d’Oficis de Comerç i Industria de Terrassa (del desembre de 1914 a l’octubre del 1918), vocal cooperador de la comissió administrativa de la Cambra d’Oficis de Comerç i Industria de Terrassa (1912-1914), tresorer de la secció Industrial de la Cambra d’Oficis de Comerç i Industria de Terrassa (1910-1911), vicepresident de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa (almenys va formar part de la Junta de Govern o el Consell d’Administració del 4 de febrer de 1906 al 13 de febrer de 1910), tresorer de Seguros Terrasense contra los accidentes del Trabajo (1901-1905), president de la Caixa d’Estalvis de Terrassa (1912-1919), membre de la Junta de Reformes Socials (1907-1908) i vocal de la Junta del Banc de Terrassa (1916). El 1920 formava part del Consell d’Administració del Banc de Terrassa a Barcelona. La suspensió de pagaments el 1922 el va obligar a avalar el pagament de 1.129,748 pessetes.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Liberal.
Càrrecs públics: 
El 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa. De 1917 a 1921 i de 1930 a 1931 va ser diputat provincial per la Diputació de Barcelona.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

FERNÀNDEZ, Ana; PLANS, Lourdes. La Cambra, 125 anys creant futur. Terrassa: Cambra de Comerç de Terrassa, 2011.

MARCET i GISPERT, Xavier. “El Salisme: moviment polític i bloc de poder”. Terme. Revista d’Història [Terrassa], núm. 5 (novembre de 1990), p. 16-34.

—. Qui ha manat a Terrassa?: i altres reflexions. Terrassa: Egara, 1991.

—. “Els alcaldes de Terrassa en el segle xx”. A: Terrassa segle XX: 1867-1993. Terrassa: Diario de Terrassa, 1993.

PASTALLÉ, Pere; SOLÉ, Miquel. Mina pública d’aigües de Terrassa. Una empresa al servei de la comunitat. Terrassa: Mina Pública d’Aigües de Terrassa; Lunwerg Editores, 2002.

TORRELLA, Francesc. La Mútua i Terrassa. Cent anys d’història, 1900-2000. Terrassa: Mútua de Terrassa; Mútua Egara, 2000.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa

Arxiu Personal Rafel Comes de Terrassa

Imatges i documents: 
Francesc Soler i Puigdollers.
Peus de foto i comentaris: 
Francesc Soler i Puigdollers. Font: FERNÀNDEZ ALVÁREZ, Ana; PLANS i CAMPDERRÓS, Lourdes. "La Cambra, 125 anys creant futur". Terrassa: Cambra de Comerç de Terrassa, 2011.
Peu de portada i comentaris: 
Francesc Soler i Puigdollers. Font: FERNÀNDEZ ALVÁREZ, Ana; PLANS i CAMPDERRÓS, Lourdes. "La Cambra, 125 anys creant futur". Terrassa: Cambra de Comerç de Terrassa, 2011.