Sol i Mestre, Romà

Lloc de naixement: 
Lleida, el Segrià
Data de naixement: 
dimecres, novembre 2, 1870
Data de defunció: 
dissabte, novembre 24, 1951
Lloc de defunció: 
Lleida, el Segrià

Advocat i polític.

Era el fill primogènit d'un dels caps del Partit Liberal a Lleida, Josep Sol Torrents (Lleida, 1841–1921), impressor, alcalde de Lleida (1873, 1890 i 1893), diputat provincial (1895) i diputat a Corts (1905); i Dolors Mestre Vidal (Lleida, 1843–1902). El seu pare fou promotor de la fundació del Montepío de Lleida i la Cambra de Comerç. Romà tenia quatre germans més: Dolors (1872–1934), casada amb l'arxiver Miquel Agelet Gosé (Lleida, ?–1949); Estrella (Lleida, ?–1929), casada amb el metge Artur Hellín; Màrius (Lleida, 1889–1936), corredor de comerç i alcalde de Lleida en 1909 i regidor en el període 1931-1934, casat amb Emília Pagan Morera; i Roger (Lleida, ? – Madrid, 1936), enginyer militar, casat amb Antònia Gómez-Pallete i que es traslladà a Madrid.

La família Sol era molt coneguda a Lleida perquè gestionaven la Impremta Sol, una empresa fundada el 1840 pel seu avi Josep Sol Bertran (Guissona, 1815 - Lleida, 1874), alcalde de Lleida en 1863-1864. El seu pare, Josep Sol Torrents la modernitzà i va promoure la fundació de nous diaris com El Pallaresa (1895), El Ideal, El Correo de Lérida i La Tribuna. El 1893 amplià el negoci familiar en associar-se amb Jaume Benet, formant la raó social Sol i Benet fins al 1925.

En acabar Dret, Romà Sol passà a dirigir el diari lleidatà El Liberal el 1892. El 22 de gener de 1895 es casava amb Dolors Ballespí Fontova, amb la qual va tenir dos fills: Maria (?–1978), casada amb Emili Banqué, i Josep Sol Ballespí (Lleida, 23/05/1898 – 17/01/1963), advocat i polític primer de la Lliga i després franquista, casat amb Lluïsa Clot Josa (Lleida, 1903–1989), pares de Maria i Romà Sol Clot (Lleida, 1927–2009), aquest darrer historiador i polític, que morí sense descendència del seu matrimoni amb Carme Torres.

L'any del seu matrimoni, Romà Sol Mestre obria un despatx d'advocat el 3 de maig de 1895 al carrer Major, número 19, primer pis, tot i que vivia al carrer de l’Estereria, número 16. Amb el seu pare fundà i dirigí el diari El Pallaresa, òrgan de difusió del Partit Liberal (1895-1901), un lloc que cedí a Magí Morera quan fou nomenat alcalde el 1901. També formà part de la redacció dels setmanaris La Mala Semana i Lleida Catalana. A més, era soci del Centre Excursionista de Lleida i membre del Consell de Redacció del Butlletí del Centre Excursionista de Lleida (1908-1912).

Romà Sol s’inicià en el Partit Liberal al cantó del seu pare. El 21 d'octubre de 1899 participava en la inauguració del Círculo Democrático Radical a Barcelona amb l'advocat liberal madrileny José Lladó y Vallés. El 12 de febrer de 1904 participava en una reunió a casa de Miquel Agelet Besa, per reorganitzar el Partit Liberal a Lleida sota el lideratge de Eugenio Montero Ríos. En la reunió fou nomenat president provincial Miquel Agelet i secretari Romà Sol Mestre, que tenia un declarat instint regionalista. Així, el 1902 col·laborava en La Veu del Segre i Munió l'Avenç, actitud per la qual fou marginat de la política liberal fins al 1913, en què fou escollit diputat provincial. Aquell 1913 fou elegit diputat segon del Col·legi d'Advocats de Lleida.

Després, el 1916, ocupava un lloc en la primera Junta Provincial i el primer Comitè Executiu del Partit Liberal Autonomista, una refundació del Partit Liberal a Lleida per oposar-se a la Lliga Regionalista. En la refundació del Partit Liberal de Lleida tingué un paper capdavanter Romà Sol, que amb Josep Maria Espanya, president de la Diputació de Lleida entre 1913 i 1917, liderada el sector autonomista, que s'oposava al provincialista de Joan Rovira Agelet i Antoni Agelet, pertanyents ambdós a la tradicional nissaga dinàstica dels Agelet.

A l'inici, el nou partit liberal apostava per l'autonomia de Catalunya dins Espanya, una tesi que defensava Romà Sol i amb la qual es va presentar a les eleccions provincials del 1917. Tanmateix, quan els liberals preferiren uns quants mesos després com a candidat seu Joan Rovira en l'elecció del nou president de la Mancomunitat després de la mort d'Enric Prat de la Riba, tot donant suport així les seves tesis provincialistes, es decantà per la Lliga Regionalista, partit al qual s'afilià després de l'elecció de Puig i Cadafalch el novembre de 1917.

En l’àmbit local, fou regidor de l’Ajuntament de Lleida entre 1899 i 1903, tot essent alcalde de 1901 a començaments de 1903. El 1907 fou escollit vocal de la Junta d'Instrucció Pública de Lleida. Fou diputat provincial pel districte de Balaguer el 1913, 1917 i 1921, i exercí la presidència de la Diputació de Lleida entre 1919 i 1923. En aquest període entrà en la Mancomunitat de Catalunya, on fou nomenat secretari primer del primer consell executiu (1914), vicepresident segon (1915), primer (1917) i conseller de Cultura (1919-1924). Presidí l’Assemblea de la Mancomunitat entre 1917 i 1919, càrrec que deixà en ser elegit president de la Diputació Provincial de Lleida (3 d'agost de 1919). Exercí accidentalment la presidència de la Mancomunitat durant uns quants mesos, abans i després de la mort d’Enric Prat de la Riba, ocorreguda l'1 d'agost de 1917, fins a l’elecció de Josep Puig Cadafalch, com a nou president, el 29 de novembre de 1917. El 2 de gener de 1924, quan encara era conseller de Cultura, fou detingut per la dictadura de Primo de Rivera per subscriure una carta als ajuntaments del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria en què es demanava el reconeixement de la nacionalitat catalana. Fou alliberat l’endemà.

Romà Sol va tenir una presència continuada en les institucions de Lleida. El 1900 i el 1905 era membre del jurat dels Jocs Florals de Lleida organitzats per l'Associació Catalanista; el 1914 era censor de la junta directiva de la Societat Econòmica d'Amics del País; i el 1917 vocal del Consejo Provincial de Fomento. També participà en la Unión Velocipédica Leridana, el primer club esportiu de Lleida; i el Xop-Bot, una tertúlia de prohoms lleidatans que es reuní en el xalet del poeta Magí Morera des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1930. Fou secretari del Sindicat General de Regs del Canal d’Urgell i president de la Junta Directiva del Casino Principal (1915-1944).

El 1930, va ser vocal de la diputació en representació del Col·legi d’Advocats, institució que presidia des del juny de 1928, reelegit el 1934, i liderà fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936.

El 1932, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida per la Lliga Regionalista dins una candidatura d'unitat anomenada Coalició Proporcionalista, Republicana i Catalanista de Lleida integrada per republicans radicals, regionalistes, republicans i socialistes. A les eleccions del 1932 (escrutini 24 de novembre), Sol va obtenir 24.044 vots i el Front fou la segona llista més votada per darrera d'ERC. El 3 de febrer de 1933 formava part de la Mesa Presidencial de l'assemblea de la Lliga; el juny de 1935 va assistir al I Congrés Jurídic Català com a degà del Col·legi d'Advocats de Lleida; i el març de 1936 formava part de la Diputació Permanent de la Generalitat com a suplent.

L’esclat de la guerra, l'oposició al franquisme i els problemes de vista, fins al punt de quedar-se pràcticament cec, l’allunyaren de la política en els darrers quinze anys de la seva vida. Per a la família, la guerra fou dramàtica, ja que el seu germà Màrius Sol Mestre fou assassinat el desembre de 1936 per elements de la FAI; i l'home de la seva neboda Mercè Sol Pagán, el militar falangista Pablo Valledor, fou executat pel Tribunal Popular l'agost de 1936.

Romà Sol abandonà la política i després de la Guerra Civil només el trobem presidint el Casino de Lleida en 1939, lloc que deixà el gener de 1944, quan el governador civil va nomenar una nova junta directiva. Aquell 1944 fou nomenat soci honorari del Caliu Ilerdenc, una associació formada en 1941 per lleidatans franquistes de renom que volien recuperar l'esperit i les costums de la ciutat.

Entre els fundadors del Caliu hi havia el seu fill, Josep Sol Ballespí, que, tot i haver militat a Lliga Catalana i ser diputat provincial abans de la guerra, es passà a Nueva España (delegat provincial de Justicia y Derecho de FET y de las JONS, octubre de 1938 - juny de 1939) i, després, s'integrà plenament en el règim franquista i assolí molts càrrecs: diputat provincial (1938-1943); primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida (1943-1961); promotor del Institut d'Estudis Ilerdenses i secretari de la Cambra de Comerç i Indústria, el Col·legi d’Advocats i la Caja de Ahorros y de Monte Pío de Lleida. La implicació del seu fill amb el franquisme va refredar la relació que tenien. La mort de Romà Sol Mestre, el 24 de novembre de 1951, passà força desapercebuda en la premsa de l'època pel seu distanciament amb el franquisme.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Era el fill primogènit d'un dels caps del Partit Liberal a Lleida, Josep Sol Torrents (Lleida, 1841–1921), impressor, alcalde de Lleida (1873, 1890 i 1893), diputat provincial (1895) i diputat a Corts (1905); i Dolors Mestre Vidal (Lleida, 1843–1902). El seu pare fou promotor de la fundació del Montepío de Lleida i la Cambra de Comerç. Romà tenia quatre germans més: Dolors (1872–1934), casada amb l'arxiver Miquel Agelet Gosé (Lleida, ?–1949); Estrella (Lleida, ?–1929), casada amb el metge Artur Hellín; Màrius (Lleida, 1889–1936), corredor de comerç i alcalde de Lleida en 1909 i regidor en el període 1931-1934, casat amb Emília Pagan Morera; i Roger (Lleida, ? – Madrid, 1936), enginyer militar, casat amb Antònia Gómez-Pallete i que es traslladà a Madrid. La família Sol era molt coneguda a Lleida perquè gestionaven la Impremta Sol, una empresa fundada el 1840 pel seu avi Josep Sol Bertran (Guissona, 1815 – Lleida, 1874), alcalde de Lleida en el període 1863-1864.
Matrimoni / Fills: 
El 22 de gener de 1895 es casava amb Dolors Ballespí Fontova, amb la qual va tenir dos fills: Maria (?–1978), casada amb Emili Banqué, i Josep Sol Ballespí (Lleida, 23/05/1898 – 17/01/1963), advocat i polític primer de la Lliga i després franquista, casat amb Lluïsa Clot Josa (Lleida, 1903–1989), pares de Maria i Romà Sol Clot (Lleida, 1927–2009), aquest darrer historiador i polític, que morí sense descendència del seu matrimoni amb Carme Torres. El seu fill, Josep Sol Ballespí, tot i haver militat a Lliga Catalana i ser diputat provincial abans de la guerra, es passà a Nueva España (delegat provincial de Justicia y Derecho de FET y de las JONS, octubre de 1938 - juny de 1939) i, després, s'integrà plenament en el règim franquista i assolí molts càrrecs: diputat provincial (1938-1943); primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida (1943-1961); promotor del Institut d'Estudis Ilerdenses i secretari de la Cambra de Comerç i Indústria, el Col·legi d’Advocats i la Caja de Ahorros y de Monte Pío de Lleida.
Lloc habitual de residència: 
Lleida
Llocs successius de residència i datació: 
Lleida (tota la vida), carrer Estereria, número 16.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Balaguer
Diputació a què pertanyia: 
Lleida
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
President de la Diputació de Lleida entre 1919 i 1923. Sol fou escollit president el 2 d'agost de 1919 amb els vots dels 12 diputats autonomistes presents. Posteriorment, fou renovat per al càrrec de president de la Diputació el 29 d'agost de 1921 amb 17 vots a favor per dues paperetes en blanc. Ocupà el lloc fins l'1 d'agost de 1923.
Partit pel qual es presentà: 
Partit Liberal (1913 i 1917) i Lliga Regionalista (1921)
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Romà Sol Mestre es va presentar com a candidat a diputat provincial del Partit Liberal per primer cop a les eleccions provincials del 9 de març de 1913 al districte de Balaguer. En aquells comicis quedà en segon lloc amb 6.520 vots, només per darrere del també liberal Pau Nobell i Borràs. A les següents eleccions celebrades l'11 de març de 1917, Romà Sol va renovar la seva acta de diputat provincial del Partit Liberal per Balaguer amb 6.047 vots, superat, això sí, pel nacionalista Josep Cabeceran amb 6.317 vots i el liberal Pau Nobell amb 6.097. A les següents eleccions, celebrades el 12 de juny de 1921, al districte de Balaguer monàrquics, radicals, regionalistes i roderistes, seguidors del republicà Felip Rodés, s'entengueren, tal com contemplava l'article 29 per presentar una candidatura conjunta i única sense celebrar eleccions, amb la qual cosa un diputat de cadascuna d'aquestes quatre formacions accedí a la diputació. Romà Sol Mestre, es presentava en aquests comicis amb la Lliga Regionalista i confirmava el seu transvasament a aquest partit polític des de finals de 1917.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
En 1913 entrà en la Mancomunitat de Catalunya com a diputat provincial, formant part del grup de monàrquics liberals integrat per 21 diputats, el qual només estava per darrere dels republicans (26 diputats) i per davant de la Lliga (20 diputats) el 1914. Altrament, a la Mancomunitat continuà sent un polític important, que inicialment pertanyia a la minoria liberal formada per 21 diputats, només per darrere de la Lliga (27 diputats), tot i que a finals d'any es passà a aquest segon partit. L'elecció d'un nou president va situar a Puig com a candidat de la Lliga Regionalista i al president de la Diputació de Lleida, Joan Rovira i Agelet, com a candidat liberal i dinàstic amb el suport dels republicans que estaven dolguts amb la Lliga perquè formava part del govern alfonsí de concentració de Dato. Puig va guanyar per 48 vots contra 39 de Rovira i va ser nomenat president de la Mancomunitat el 29 de novembre de 1917. En aquesta elecció Joan Rovira es va veure perjudicat pel canvi d'orientació en la votació d'alguns diputats lleidatans liberals (Romà Sol Mestre i Josep Maria Espanya) i republicans (Alfred Perenya i Josep Estadella), que votaren a Puig, els primers, o s'abstingueren, els segons. Segons Romà Sol Clot, els diputats liberals lleidatans, entre els quals hi havia el seu avi, votaren en contra de Rovira per la seva desafortunada actuació, com a president de la diputació, en la vaga revolucionària de l'estiu de 1917 i la seva orientació provincialista enfront l'autonomista dels dissidents. Joan Rovira explicà la seva decepció dies després en una conferència al Centre Liberal de Lleida (06/12/1917), titulada «Les últimes sessions de la Mancomunitat y la política lleidatana», en què l'autor acusava de traïció Sol, Espanya, Perenya i Estadella. («El Pallaresa», 06/12/1917). En l'Assemblea de 1921 formava part del grup majoritari nacionalista de la Lliga format per 36 dels 90 diputats presents (encara faltaven 6 actes per cobrir fins als 96 totals). La resta de forces eren: catalanista independent, 1; nacionalista independent, 2; republicans nacionalistes, 13; radicals, 6; reformistes, 3; liberals, 10; monàrquics, 9; mauristes, 2; jaimistes, 2; tradicionalistes, 4; i Esquerra Liberal, 2. En la constitució de la darrera assemblea de la Mancomunitat (1923) formava part de la majoria nacionalista de la Lliga amb 27 dels 96 diputats (la resta de forces eren: Acció Catalana, 11; Federació Monàrquica, 4; Maurista, 1; Liberals de Tarragona, 6; Reformistes, 3; Republicans nacionalistes, 15; Republicans Radicals, 6; Nacionalistes independents, 4; tradicionalistes, 3 i monàrquics 16).
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
El 6 d'abril de 1914 fou escollit secretari primer de la primera mesa en obtenir 77 vots i ser el candidat més votat per aquest lloc. Seguidament en la sessió del 26 maig 1915 fou escollit vicepresident segon de la segona mesa de la Mancomunitat amb 67 vots, només per darrera d'Albert Bastardas que n'obtingué 77. En aquella mateixa sessió fou escollit per a la Comissió de Liquidació del Pressupost. En el segon mandat (1917-1921) fou elegit per a la vicepresidència primera de la tercera mesa el 17 de maig de 1917 amb 59 vots com a liberal. Exercí accidentalment la presidència de la Mancomunitat durant uns mesos (juliol-novembre de 1917), tot just abans i després de la mort d’Enric Prat de la Riba fins a l’elecció de Josep Puig Cadafalch. Presidí l’Assemblea de la Mancomunitat entre el desembre de 1917 i el setembre de 1919, un càrrec creat aquell novembre de 1917 i que li corresponia com a vicepresident primer, però que Sol va voler que es votés en la sessió del 29 de novembre de 1917 quan s'escollí Puig i Cadafalch com a nou president. Romà Sol s'imposà en l'elecció com a candidat de la Lliga al candidat del Partit Republicà Català Pere Llovet, recolzat per gran part dels liberals, per 50 vots a 37, resultant reelegit com a vicepresident primer i, en conseqüència, president de l'assemblea. Durant aquest mandat presidí la sessió de l'Assemblea que aprovà i donà suport a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 25 de gener de 1919, que no fou acceptat pel Govern central. Posteriorment, el setembre de 1919, deixà la presidència de l'assemblea en ser elegit president de la Diputació Provincial de Lleida el mes anterior. Posteriorment, a les eleccions de l'Assemblea de la Mancomunitat per escollir la quarta mesa i el quart executiu celebrades l'11 de setembre de 1919, fou escollit conseller de Cultura i Instrucció. Continuà en el cinquè Consell Permanent de la Mancomunitat com a conseller d'Instrucció i Cultura, un càrrec per al qual fou reelegit el 30 d'agost de 1921 amb 43 vots. Durant el seu mandat es produí l'acomiadament definitiu d'Eugeni d'Ors com a màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya el gener de 1920, un afer escandalós en el seu moment, però del qual desvinculà Ors a Romà Sol. En aquest mandat fou vicepresident (1921) de la important Comissió de Pedagogia que implementà el mètode Montessori i presidia Puig i Cadafalch. Altrament, el 27 d'agost de 1921 es constituïa una Comissió de Beneficència de la Mancomunitat, presidida per Puig i Cadafalch, vicepresidida per Josep Estadella i formada pels presidents dels establiments de beneficiència provincials, entre els quals estava Romà Sol com a president de la Diputació de Lleida, càrrec que renovà el 29 d'agost de 1923. En aquesta darrera assemblea fou reelegit conseller de Cultura i Instrucció el 28 d'agost de 1923, del sisè Consell Executiu, amb 38 vots. Romà Sol desenvolupà el càrrec fins a començaments de 1924 quan Primo de Rivera va suspendre la Mancomunitat i substituí els diputats electes per uns altres nomenats per decret. En cessar del seu lloc, Sol ostentava l'honor, juntament amb el liberal tarragoní Anselm Guasch i el regionalista gironí Agustí Riera, de ser els tres únics polítics de la Mancomunitat que sempre van participar del seu Govern, ja fos en la mesa o en el consell permanent, entre 1914 i 1924.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret
Activitat econòmica: 
El 3 de maig de 1895 obria un despatx d'advocat al carrer Major, número 19, primer pis.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
En 1913 fou elegit diputat segon del Col·legi d'Advocats de Lleida. En 1917 vocal del Consejo Provincial de Fomento. Secretari del Sindicat General de Regs del Canal d’Urgell. President del Col·legi d’Advocats des del juny de 1928, reelegit el 1934, fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936.
Associacions culturals/ciutadanes: 
El 1902 formà part de Munió l'Avenç (regionalista). El 1900 i el 1905 era membre del jurat dels Jocs Florals de Lleida organitzats per l'Associació Catalanista. El 1914 era censor de la junta directiva de la Societat Econòmica d'Amics del País. Participà en la Unión Velocipédica Leridana, el primer club esportiu de Lleida. Soci del Centre Excursionista de Lleida El Xop-Bot, una tertúlia de prohoms lleidatans que es reuní en el xalet del poeta Magí Morera des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1930. President de la Junta Directiva del Casino Principal (1915-1944). El 1944 fou nomenat soci honorari del Caliu Ilerdenc.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Liberal i regionalista
Militància política: 
Partit Liberal (1900-1917) Lliga Regionalista (1917-1939)
Càrrecs polítics: 
El 12 de febrer de 1904 era nomenat secretari del Partit Liberal de Lleida. En 1916, ocupava un lloc en la primera Junta Provincial i el primer Comitè Executiu del Partit Liberal Autonomista, una refundació del Partit Liberal a Lleida. El 3 de febrer de 1933 formava part de la Mesa Presidencial de l'assemblea de la Lliga.
Càrrecs públics: 
Regidor de l’Ajuntament de Lleida entre 1899 i 1903. Alcalde de 1901 a començaments de 1903. El 1907 fou escollit vocal de la Junta d'Instrucció Pública de Lleida. Diputat provincial pel districte de Balaguer el 1913, 1917 i 1921. President de la Diputació de Lleida entre 1919 i 1923. El 1930, va ser vocal de la diputació en representació del Col·legi d’Advocats. El 1932, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida per la Lliga Regionalista dins una candidatura d'unitat anomenada Coalició Proporcionalista, Republicana i Catalanista de Lleida integrada per republicans radicals, regionalistes, republicans i socialistes. El març de 1936 formava part de la Diputació Permanent de la Generalitat com a suplent
Processos judicials: 
El 2 de gener de 1924, quan encara era conseller de Cultura, fou detingut per la dictadura de Primo de Rivera per subscriure una carta als ajuntaments del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria on es demanava el reconeixement de la nacionalitat catalana. Fou alliberat l’endemà.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Va dirigir el diari lleidatà El Liberal el 1892.

Amb el seu pare fundà i dirigí el diari El Pallaresa, òrgan de difusió del Partit Liberal (1895-1901), un lloc que cedí a Magí Morera quan fou nomenat alcalde el 1901. També formà part de la redacció dels setmanaris Butlletí del Centre Excursionista de LleidaLa Mala Semana i Lleida Catalana.

El 1902 col·laborava en La Veu del Segre.

Estudis sobre la seva figura: 

Estudis:

Romà Sol Clot, «Romà Sol Mestre», dins Quatre polítics lleidatans. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1987, pp. 45-64.

Veu de Diccionari:

Conxita Mir Curcó, «Romà Sol Mestre», Diccionari biogràfic de les terres de Lleida: política, economia, cultura i societat: segle XX. Lleida: Alfazeta, 2010, p. 375-376. A més, p. 217, 426.

Fonts i bibliografia

Albert Balcells, Enric Pujol, Jordi Sabater, La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia. Barcelona: Proa, 1996.

Conxita Mir, Lleida (1890-1936: caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 173, 194, 206-208, 229-230, 234, 249-250, 279, 281-282, 308, 404, 473-474 i 479.

Josep Gelonch, Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista, Universitat de Lleida, Facultat de lletres, departament d’història, tesi doctoral, 2010, p. 131, 628, 636, 640 i 650.

Josep Lladonosa, «Protagonisme lleidatà dins la política catalana durant el primer terç del segle (1900-1936)», Diario de Lérida, 02/05(1978, p. 3.

Josep Varela, Converses a Lleida. Lleida: Virgili i Pagès, 1988, pp. 277-293. (conversa amb Romà Sol Clot)

Guía oficial de España. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1914, p. 801.

Lista de los abogados del Iltre. Colegio de Lérida en el año económico de 1895 a 1896. Lleida: Imprenta y Librería de José Antonio Pagés, 1895, p. 3.

Diario de Lérida, 02/11/1969, p. 7. «Entrevista a José María Álvarez Pallás».

Boletín Oficial del Consejo Provincial de Fomento de Lérida, número 37, 31/01/1917, p. 3.

Diario de Lérida.

La Comarca de Lleyda, 31/03/1901, p. 3.

La Vanguardia, 27.01.1892, p. 2; 20.10.1899, p. 2; 17.02.1900, p. 7; 30.01.1903, p. 3; 12.02.1904, p. 6; 07.02.1907, p. 9; 03.06.1913, p. 13; 27.05.1915, p. 2; 28.08.1921, p. 4; 14.06.1923, p. 9; 02.01.1924, p. 8; 04.01.1924, p. 8; 06.06.1928, p. 17; 04.11.1932, p. 7; 04.02.1933, p. 5; 27.06.1934, p. 17; 29.06.1935, p. 7; 12.01.1936, p. 9; 29.03.1936, p. 6; i 29.11.1951, p. 17.

Imatges i documents: 
El primer d'empeus de l'esquerra és Romà Sol:  Arxiu Nacional de Catalunya FONS ANC1-42 / BRANGULÍ (FOTÒGRAFS)
Signatura del personatge: