Serres i Lorán, Daniel

Lloc de naixement: 
Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre
Data de naixement: 
diumenge, novembre 30, 1890
Data de defunció: 
dimarts, agost 18, 1936
Lloc de defunció: 
Tarragona, Tarragonès

Daniel Serres i Lorán fou un advocat i polític que va néixer a Móra d’Ebre en el si d’una família benestant que posseïa un considerable patrimoni agrícola. El 1907 obtingué el títol de batxiller i, quatre anys després, es titulà a la Facultat de Dret amb matrícula d’honor.

Políticament, Daniel Serres pivotà en l’òrbita del tradicionalisme carlista. Al llarg de la primera dècada del segle XX, la ideologia tradicionalista de la Ribera d’Ebre no devia ser gaire activa, ja que no tenim notícies rellevants del Partit Carlí fins a la celebració d’un aplec al calvari de Móra d’Ebre el dia 28 d’agost de l’any 1910. Però aquell mateix any els carlistes es reorganitzaren amb la creació del Patronato Obrero Jaimista, i tot indica que fou en aquella època quan Daniel Serres i Lorán va entrar a formar part dels cercles tradicionalistes de la zona.

Entre els anys 1910 i 1915 l’organització agafà força i aviat començà a destacar la figura de Daniel Serres. D’aquesta manera, l’any 1913 participà al gran acte carlí, muntat pel Patronat Requeté Jaumista, com a orador principal en el míting que hi tingué lloc. Tot i que el 1913 encara no formava part de la Junta Provincial Tradicionalista de Tarragona, el seu pes dintre del moviment carlista va anar creixent de forma ràpida, de tal manera que només dos anys després, i amb només vint-i-quatre anys d’edat, Daniel Serres Lorán fou designat com a candidat a les eleccions provincials. Va formar part de la candidatura de coalició que unia regionalistes, jaumistes i lliberals al districte de Falset-Gandesa, que completaven José Barceló i Alerany, de Capçanes, i José Compte i Juncosa, de la Vilella Alta. En aquestes eleccions, Serres destacà com a orador en prendre part de diversos mítings (Falset, Tivissa, Vandellòs, etc.), i entre les idees exposades en els seus discursos hi destacà la de donar el màxim suport a la Mancomunitat acabada de crear.

Va obtenir uns grans resultats en aconseguir sumar 6.428 vots i sortir elegit com a diputat provincial. En configurar-se el nou consistori de la Diputació, quedà enquadrat al tercer torn de la Comissió Provincial, entrà a formar part de la Comissió d’Hisenda i fou representant de la corporació a la Comissió Catalana que gestionava la divisió de béns de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1917 accedí a un lloc al primer torn de la Comissió Provincial, sense deixar la Comissió de Foment.

Durant aquests anys, malgrat els problemes i les divisions que afectaren els tradicionalistes, Serres s’anà consolidant com a peça clau dintre del carlisme. A les eleccions del 1919 Daniel Serres era proclamat novament candidat i el diari El Restaurador de Tortosa assenyalava que les impressions eren molt bones per als tradicionalistes en el districte esmentat, gràcies a les simpaties que despertava l’advocat i propietari. Fou el candidat més votat amb 5.312 vots, cosa que li possibilità la reelecció. De nou va quedar enquadrat al segon torn de la Comissió Provincial i mantingué el lloc a la Comissió de Foment; a més, va ser elegit per ocupar el càrrec de secretari. 

A les eleccions del 1923 va repetir com a candidat jaumista en formar part d’una coalició autonomista, en la qual l’acompanyaven el jove advocat Josep Maria Gich i Pi, regionalista, i el propietari i agricultor Josep Compte i Juncosa, liberal. Els dies previs a les eleccions, El Correo de Tortosa preveia uns comicis renyits al districte de Falset-Gandesa, però finalment la candidatura de coalició autonomista s’imposà clarament i els tres candidats esmentats aconseguiren l’acta de diputat provincial. En aquesta ocasió Daniel Serres i Lorán aconseguí sumar fins a 7.286 vots, el seu millor resultat en unes eleccions provincials. Entrà al tercer torn de la Comissió Provincial, a la Comissió Permanent d’Actes i obtingué el càrrec de vicepresident. Això passava entre finals de juliol i els primers dies d’agost de l’any 1923 i, el dia 2, després de la designació de càrrecs, Daniel Serres féu una de les seves darreres intervencions com a diputat provincial electe en demanar el reconeixement de la personalitat de Catalunya i reiterar la seva adhesió a la Mancomunitat. Poc després s’inicià la dictadura de Primo de Rivera i el 1924 Serres fou cessat del càrrec.

Un cop acabada la seva etapa de diputat provincial, va restar a Móra la Nova, on havia obert el seu propi despatx jurídic. Fou en aquesta època quan mantingué una disputa amb els integrants de la Comunitat de Regants de Móra d’Ebre, interessats a promoure una obra de rec que havia d’ajudar al desenvolupament econòmic de la comarca. Daniel Serres encapçalà un grup de persones que s’oposaven a la construcció de l’esmentada obra i que foren coneguts com els Danielets. Finalment l’oposició no va prosperar.

Políticament va seguir vinculat al carlisme però de la seva activitat ja en sabem poca cosa. El 1930 continuava exercint d’advocat a Móra la Nova i al març del 1935 s’anunciava que havia de dur a terme una conferència sobre dret civil català a Móra d’Ebre. La darrera notícia que en tenim és la seva tràgica mort el dia 18 d’agost del 1936, quan fou assassinat,víctima de la violència a la rereguarda que afectà Catalunya en els mesos posteriors al cop d’estat militar del juliol del 1936. En morir tenia quaranta-cinc anys.

Dades personals i familiars: 
Lloc habitual de residència: 
Móra d'Ebre.
Llocs successius de residència i datació: 
Móra d'Ebre (des de 1901 fins a 1920 aproximadament). Móra la Nova (des de 1920 fins l'any 1936).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Gandesa-Falset.
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
1915-1917: segon torn de la comissió Provincial; comissió de Foment; comissió especial de la Junta de Béns de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. 1917-1919: primer torn de la comissió Provincial; comissió de Foment. 1919-1921: tercer torn de la comissió Provincial; comissió de Foment; elegit secretari. 1921-1923: primer torn de la comissió Provincial; comissió de Foment; comissió Auxiliar d’Actes; elegit vicepresident de la Diputació. 1923-1924: tercer torn de la comissió Provincial; comissió Permanent d’Actes; elegit vicepresident de la Diputació.
Partit pel qual es presentà: 
Carlí.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Eleccions del 1915: 6.428 vots. Eleccions del 1919: 5.312 vots. Eleccions del 1923: 7.286 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Proposta del 02/08/1923 a favor del reconeixement de la personalitat de Catalunya i en defensa de la Mancomunitat.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Integrant de l'Assemblea General de la Mancomunitat de Catalunya des de 1923.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
1907 batxiller.
1911 es titulava en dret amb matrícula d'honor.
Formació professional: 
Advocat.
Activitat econòmica: 
Serveis (advocat), política i agrària.
Patrimoni: 
Agrari.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Tradicionalista.
Militància política: 
Partit Carlí.
Càrrecs públics: 
Diputat provincial entre 1915 i 1923.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

ARNAL SOLÉ, Josep; SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep. L’associacionisme sociopolític a Móra d’Ebre: 1875-1936. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 1996.

MOLAS i BATLLORI, Isidre. Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923). Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2009.

PRATS i SALAS, Joan. El carlisme sota la Restauració: el partit carlí a la provincia de Tarragona: 1885-1907. Tarragona: Diputació de Tarragona; Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1990.

SOLÉ i SABATÉ, Josep M.; VILLARROYA FONT, Joan. La repressió a la reraguarda de Catalunya. Vol. 1 i 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990.

VILLARROYA FONT, Joan. Violència i repressió a la rereguarda catalana. 1936-1939 (tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1988.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu General de la Diputació de Tarragona

 

Hemeroteca

L’Amic del Poble

Diario de Tarragona

El Restaurador

Tarragona

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: