Sas i Mor, Miquel

Lloc de naixement: 
La Bisbal de Falset
Data de naixement: 
diumenge, novembre 30, 1851
Data de defunció: 
? d.1929

Miquel Sas Mor fou un polític i propietari agrícola. Nasqué a la Bisbal de Falset, en el si d’una família de profundes conviccions carlines i catòliques. Del seu pare, Josep Sas Montlleó, digué el corresponsal de La Tradición (òrgan del Partit Tradicionalista als districtes de Tortosa, Roquetes i Gandesa), en donant notícia de la seva mort: «Aunque el benemérito finado no llegó á empuñar las armas para defender los ideales que tanto acarició durante su larga vida, prestó, no obstante, muy señalados servicios á la Causa, socorriendo y amparando á las fuerzas carlistas que operaban en la comarca del Priorat.» Va tenir un enterrament molt concorregut. 

El seu fill, Miquel Sas Mor, va militar al Partit Tradicionalista dins del qual va exercir diversos càrrecs: el 1893 consta com a vocal de la Junta Provincial; el 1894 en formava part però la notícia no detalla el càrrec que hi ocupava; el 1918 torna a constar com a vocal i el 1920 com a cap del districte de Falset. És probable, per tant, que sempre exercís un càrrec o altre. Alhora, prenia part activa en actes públics del partit, concentracions, banquets, discursos i presentacions. Destaquem el Gran Festival Jaimista, amb el qual se celebrà la inauguració del Cercle Tradicionalista de Reus (6 de gener de 1912); també la benedicció del banderí del requetè de Tarragona, amadrinada per la seva esposa Assumpció Secall i inauguració del nou local dels tradicionalistes locals (agost de 1913).

Miquel Sas també va heretar de la seva família, pel que sembla, una profunda religiositat, que expressà a través de donacions a la parròquia o bé participant activament en l'organització d'entitats catòliques. El 1892 regalà una imatge de sant Josep i el 1899 l’altar de la Puríssima Concepció. El 1908 apareix com a vicepresident de la comissió local de la Federación de Asociaciones del Arzobispado de Tarragona para la Acción y Defensa Social. El 1914 s’adherí a l’assemblea que es va celebrar a Móra d’Ebre amb la intenció de crear una federació de sindicats catòlics del bisbat de Tortosa, al qual pertanyien un bon grapat de pobles del Priorat. El 1917, quan es van celebrar eleccions parcials per cobrir un escó al Congrés de Diputats, va signar juntament amb altres destacats membres del carlisme prioratí, una crida a votar pel candidat del partit liberal, Josep Nicolau, perquè «tiene como principio el respeto y la convivencia con la Iglesia, formando parte integrante del Estado», i formava part d’un «partido que acaba de mejorar las dotaciones del clero». Ho va fer «como católicos, siguiendo las normas trazadas por los Obispos españoles» que s’havien decidit per la regla del mal menor, és a dir, donar suport al candidat que millor pogués defensar l’Església i el seu paper a la societat.

En l’àmbit econòmic Sas fou un dels propietaris agrícoles més importants de la comarca i el major contribuent de Bellmunt. Probablement, per aquest fet, i també pels seus neguits com a propietari, desenvolupà diversos càrrecs civils i també relatius al treball al camp. Fou caporal del Sometent del Partit Judicial diversos anys, i així mateix, jutge municipal (per cert, acusat d’estorbar els casaments civils). El 1914 i el 1918 fou vicepresident del Consell Comarcal de la Unió de Viticultors de Catalunya; el 1909 formà part de la Junta Local de Defensa Contra las Plagas del Campo; el 1929 fou escollit vocal de la Cambra de la Propietat Rústica de la Província de Tarragona.

Entre 1911 i 1915 exercí el càrrec de diputat provincial pel districte de Falset-Gandesa. Les eleccions que li obriren aquesta porta foren molt disputades i la candidatura republicana s'emportà tres de les quatre places que corresponien al districte de Falset-Gandesa. Durant la legislatura de 1911-1913 formà part del quart torn de la Comissió Provincial i de la de Beneficència. En la del 1913-1915 s’integrà al segon torn de la Comissió Provincial i en les de Foment, Reclutament i Junta Provincial de Camins Veïnals. A més, fou representant a la Comissió Catalana que gestionava la divisió de béns de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona i director de la Càtedra Ambulant d’Agricultura. Com a diputat provincial, donà suport al projecte de la Diputació de Barcelona relativa a la repoblació dels boscos de Catalunya (abril de 1912); es preocupà de fer votar una derrama de 500 ptes. per pal·liar els estralls de la padregada soferta al seu districte (mitjan octubre de 1913), i els darrers dies d’aquell mateix any, davant del projecte de Mancomunitat de Catalunya viabilitzat a través del RD del dia 18 que autoritzava la creació de mancomunitats, prengué la paraula per la Minoria Tradicionalista i aplaudí la nova orientació del Govern. El 6 d’abril de 1914, figurava entre els assistents al Saló Principal de la Diputació de Barcelona, en l’acte de constitució de la Mancomunitat de Catalunya, junt als seus companys diputats.

L’endogàmia social sembla ser una constant a la família. Miquel Sas Mor casà primerament, a Bellmunt el 7 de novembre de 1877, amb Magdalena Secall Borràs (1856-1889) i, en enviudar, hi tornà, el 8 de maig de 1891 a Reus, amb la seva cunyada Assumpció (1868-1920). Va ser pare de Josep i Pilar Sas Secall, que van contraure matrimoni amb els germans Isabel i Josep Escoda, respectivament, fills ambdos de Frederic Escoda Sancho. D’aquesta manera, s’afermaren encara més els vincles familiars de dues de les més importants famílies del Priorat.

 

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pare Josep Sas Montlleó, carlí.
Matrimoni / Fills: 
Magdalena Secall Borràs (primeres núpcies), Assumpció Secall Borràs (segones núpcies).
Lloc habitual de residència: 
Bellmunt.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Falset-Gandesa.
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
2n torn. Comissió Provincial. Comissió de Foment. Comissió de Camins Veïnals. Director de la càtedra ambulant d’agricultura. Comissió Mixta de Reclutament. Representant Comissió Catalana que gestiona la divisió de béns de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Partit pel qual es presentà: 
Tradicionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
5.542 vots obtinguts en les eleccions a diputats provincials de 1911.
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Agrària.
Patrimoni: 
Propietari agrícola.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Consell Comarcal de la Unió de Viticultors de Catalunya.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Vicepresident de la Federación de Asociaciones del Arzobispado de Tarragona para la Acción y Defensa Social.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Tradicionalista.
Militància política: 
Partit Tradicionalista.
Càrrecs polítics: 
Membre de la Junta Provincial.
Càrrecs públics: 
Jutge Municipal.
Imatges i documents: 
Signatura del personatge: