Ricard Sampere i Tort fou un industrial tèxtil (fabricant de llana regenerada) i polític. Els seus pares van ser Josep Sampere i Maria Tort. Es va casar amb Margarida Romeu i Martí i van tenir quatre fills: Maria, Francesca, Sílvia i Carolina Sampere i Romeu. Van viure al carrer de la Font Nova 2 de Sabadell. Era cunyat de Manel Ribot i Serra, traspassat el 21 de desembre de 1925 als vuitanta-sis anys, que era fundador de la Revista de Sabadell i cronista de la ciutat, i que es va casar amb la seva germana, Sílvia Sampere i Tort.
Al llarg de la seva llarga vida va formar part o encapçalar diverses organitzacions econòmiques i professionals sabadellenques. Va ser vocal suplent de la Junta de Govern de la Caixa d’Estalvis de Sabadell del 1907 al 1911, membre de la Junta del Banc de Sabadell del 1917 al 1922, vicepresident del Patronat de la Caixa de Pensions i vocal de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell del 1903 al 1908. També va ser conseller de la Compañía General de Crédito SA.
La seva participació en el món associatiu i cultural també va ser força rellevant, ja que va ser fundador del Centre Literari Catalanista el 1879, cofundador de l’Editorial Catalana i membre de la primera Junta de l’Orfeó de Sabadell el 1904, de la qual també fou tresorer.
Va ser diputat provincial per la Lliga Regionalista del 1913 al 1921. El primer cop que va ser escollit va ser als comicis del 12 de març de 1913, en què va obtenir l’acta de diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell. Va ser el candidat amb més vots, 6.471, dels quatre representants que li pertocaven al districte. A les eleccions de l’11 de març de 1917 va renovar l’acta de diputat; en aquesta ocasió va ser el tercer candidat més votat amb 6.123 vots. De 1913 a 1917 va formar part de les comissions de Governació i Instrucció Pública i de Belles Arts de la Diputació de Barcelona, mentre que del 1917 al 1921 va ser-ho de la Comissió d’Interessos Generals i de Foment.
Al marge de la seva tasca a la Mancomunitat, fou un membre destacat del Centre Català de Sabadell. En les dues eleccions que es va presentar per a diputat provincial va fer-ho per la Lliga Regionalista. Finalment, morí a Sabadell el 1922 a l’edat de seixanta-quatre anys.
Bibliografia
BENAUL, Josep M. (dir.). Caixa Sabadell: finances i acció social, 1859-2009. Sabadell: Caixa Sabadell, 2008.
BENAUL, Josep M.; DEU, Esteve; CALVET, Jordi. Cent vint-i-cinc. Sabadell: Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, 2011.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició: annex per a la història de Sabadell. Vol. 2 i 3. Sabadell: Riutort: 1978-1983.
DEU, Esteve [et al.]. Sabadell al segle XX. Vic: Eumo, 2000.
POZO GONZÁLEZ, Josep Antoni. “Notes per a l’estudi de la formació de la Lliga Regionalista a Sabadell. Antecedents i primeres actuacions”. Arraona: revista d’història [Sabadell], núm. 2, 3a època (1988), p. 49-57.
SUBIRANA, Lluís (ed.). Orfeó de Sabadell: apunts d’un centenari, 1904-2004. Sabadell: Fundació Ars, 2004.
Fonts d’arxiu
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Arxiu Històric de Sabadell
Hemeroteca
Diari de Sabadell
