Riu i Vendrell, Ramon

Històric líder republicà, advocat i empresari.

Natural de Solsona, en Ramon Riu i Vendrell es va traslladar, conjuntament amb els seus pares i el seu germà, a Cervera durant la dècada de 1870.  De tradició familiar republicana, en Ramon Riu, de molt jove, va viure amb molta intensitat l’adveniment de la Primera República i la posterior defensa, davant les tropes carlines, de la ciutat de Cervera, el 16 de febrer de 1875. Aquestes dues efemèrides van marcar profundament en Ramon Riu, que va abraçar la causa republicanana i no va trigar gaire a esdevenir un dels líders del republicanisme lleidatà.

Advocat de professió i polític, va desenvolupar aquestes dues facetes amb molta intensitat i amb una forta personalitat, que va suposar una forta controvèrsia al llarg de la seva vida política i l’acumulació de molts enemics i admiradors. Durant la dècada de 1880, en Ramon Riu es va convertir en un dels líders del republicanisme local i el 1888 va ser escollit diputat provincial pel districte de Cervera- Solsona, i fou secretari de la corporació durant el bienni 1891-1892. Polític amb fort caràcter i procliu a buscar polèmica amb els seus adversaris i correligionaris, va voler imposar la seva línia política entre els republicans i va ser derrotat a les eleccions provincials de 1892. Afí al possibilisme d’Emilio Castelar, aquest va ser l’inici del seva evolució ideològica dins el republicanisme, un viratge polític que va anar remodelant a mesura que s’anaven produint els esdeveniments polítics i socials. A la dècada dels anys 1890, Riu va participar a la Fusió Republicana i a principis del segle XX a la Unión Republicana de Nicolàs Salmerón, integrada posteriorment a la UFNR. La seva evolució constant dintre el republicanisme i el seu caràcter egòlatra, li van ocasionar molts problemes i desencontres amb la Junta Municipal de Cervera i la Junta Provincial Republicana. Durant els primers anys de segle XX, des del possibilisme de Castelar, es va anar desmarcant del republicanisme oficial fins a agafar posicions independents. Posteriorment, va formar part de l’assemblea constitutiva de la Unió Federal Nacionalista Republicana; en un acte, celebrat a Barcelona el 24 d’abril de 1910. Ramon Riu hi fou enviat en qualitat de diputat provincial, conjuntament amb la Joventut Republicana de Lleida, el Círculo Republicano de les Borges Blanques i la Junta Municipal del Partit Republicà Autonomista de Lleida. La creació de la UFNR suposava per al republicanisme lleidatà la seva reestructuració orgànica i la possibilitat d’introduir-se a la Diputació provincial amb un bon nombre de diputats. Posteriorment, en Ramon Riu fou un important actiu, l'abril de 1917, en la fundació del Partit Repulicà; partit que mantenia els postulats de la UFNR, però que va ser fundat amb l’idea de dotar d’una amplia descentralització i coordinació, les diverses entitats federades amb vista a les eleccions. Aquest partit va sobreviure a la dictadura primoriverista i es va acabar integrant a ERC l’any 1931.

L’advocat cerverí va esdevenir durant els anys finals del segle XIX, un personatge molt conegut a Cervera, estimat per uns i odiat per uns altres, a causa de la seva forta personalitat i a les seves dots de lideratge dintre del republicanisme. Va esdevenir un personatge públic i, en conseqüència, molt comentat a la premsa local. El rotatiu Yo, del 3 de juny 1899, va llançar una edició especial en què parlava de forma irònica i punyent sobre la figura de Ramon Riu. En aquesta edició, s’hi poden llegir frases com: «Ya saben los republicanos que mientras han ido solos, han podido cantar victoria, pero des que se han dejado dirigir por Ramon Riu Vendrell, abogado que tendrá vastísimos conocimientos de derecho pero seguramente poca práctica política, han sufrido un fiasco mayúsculo.» Amb un to molt més irònic, continua en un altre apartat de la publicació: «Dícese que se dijo que se contaba. que D. Ramon Riu Vendrell quería querellarse contra la dirección de nuestra publicación. Brrr…rr…r Las tiemblos nos piernan. Séale la tierra leve.» No sabem si el polític cerverí finalment es va querellar contra la direcció del rotatiu Yo, però sí que sabem que aquest exemplar del 3 de juny va ser l’últim que va publicar el diari.

A les eleccions provincials del 12 de març de 1905, en Ramon Riu va ser escollit, en tercera posició, diputat pel districte de Cervera–Solsona, en representació dels republicans, amb 5.695 vots. Per davant seu van quedar: Antoni de Nuix, d’ideologia carlina, amb 6.307 vots, i Salvador Montiu, del partit liberaldemòcrata, amb 6.182 vots. Per darrere de Riu va quedar, també del partit liberaldemòcrata, en Matías Sanromà amb 5.439 vots. En aquestes eleccions, en Ramon Riu no va sotmetre la seva candidatura a la votació de les Juntes Municipals i es va presentar pel seu compte, sense tenir l’aval dels seus companys. Aquest acte, del polític cerverí, va ser vist com a dèspota i caciquil pels seus correligionaris.

Per aspirar a ser diputat, els candidats als diversos càrrecs eren escollits per la junta o pel cens, però l’adjudicació de la candidatura no imposava una jerarquia inamovible i en Ramon Riu va tirar pel dret. L'advocat cerverí va imposar la seva candidatura, per davant dels també aspirants, Antoni Aulès i Domènec Puigredón. Després dels comicis electorals, la gran majoria de republicans de Cervera van reprovar l’actitud de Riu i, el diputat acabat d’escollir, va ser expulsat del Centre Obrer i se’l va intentar fer fora de la Junta Provincial. També es va intentar impugnar l’acta de diputat que havia aconseguit. Aquest va ser l’inici d’un llarg enfrontament i fortes disputes amb els republicans del districte de Cervera-Solsona. A principis de 1906, en Ramon Riu va donar a conèixer la seva visió dels fets a través d’una octaveta titulada: A los republicanos del distrito de Cervera. Aquest manifest va incendiar encara més les relacions amb la resta dels seus col·legues republicans.

Sembla que l’any 1909, la situació entre els republicans cerverins ja estava més calmada i Ramon Riu va participar a la manifestació i posterior ofrena, que se celebrava cada mes de febrer, per commemorar l’heroica defensa dels republicans, davant les tropes carlines. Segons la premsa, Ramon Riu va fer un emotiu discurs davant dels assistents, tot evocant els valors del republicanisme i l’orgull cerverí davant el carlisme.

Amb la consolidació del projecte de Solidaritat Catalana i atès el fracàs dels republicans davant els monàrquics en la representació que s’havia aconseguit a la Diputació; 16 monàrquics, davant 3 republicans i 1 carlí, des de Unió Republicana, es va impulsar la Junta Provincial de Solidaritat Catalana. Tot i l'afer de 1905, Ramon Riu es va postular per encapçalar aquesta candidatura en nom dels republicans. Malgrat tot, la falta d’entesa entre els republicans i la Lliga Regionalista es va posar de manifest en una reunió, que es va celebrar a Tàrrega, per tal de conformar la candidatura solidaria. Els candidats republicans no es van posar d’acord amb els conservadors de la Lliga i es van presentar amb completa independència en el districte de Cervera-Solsona.

Davant el fracàs de la candidatura solidària, a les eleccions provincials del 24 d’octubre de 1909, Ramon Riu, que encara era lluny de tenir una bona relació amb els seus col·legues, es va presentar pel seu compte, en nom dels republicans, i va aconseguir ser el diputat més votat amb 8.378 vots. Van quedar per darrera seu: el carlí Antoni Nuix i de Espona amb 8.319 vots; Salvador Montiu i Reñé, que representava els liberals i va aconseguir 7.875 vots; en Lluís de Jover i Fontanet, del Partit Conservador, que va treure 5.741 vots; i, en última posició, va quedar l’integrista Josep Iglesias i Guizard amb 4.170 vots.

A les eleccions provincials del 9 de març de 1913, Ramon Riu se les va empescar de nou per mantenir la seva candidatura a diputat en nom dels republicans. En aquests comicis va tornar a quedar en primera posició amb 7.501 vots. Per darrere seu van quedar: Salvador Montiu (6.850 vots), el liberal Manuel Florensa (6.830 vots), el carlista Francesc Montanyà i Santamaria (5.049 vots), Lluís de Jover (3.996 vots), el també republicà Domènec Puigredon (3.917 vots) i en Manuel Herrera, de les Joventuts Conservadores (2.234 vots).

El 6 d’abril de 1914, amb la consecució del projecte de la Mancomunitat de Catalunya, en Ramon Riu va passar a formar part del grup de diputats que havien de dur a terme aquest projecte autonomista.    

El 1 de maig de 1915 es feia efectiva a la Diputació de Lleida, la renovació automàtica d’alguns dels diputats que havien estat escollits a les eleccions de 1913. Ramon Riu va continuar en la seva acta de diputat, conjuntament amb els polítics: Cabeceran, Nobell, Florensa, Llorens, Montiu, Montanyà, Canela, Rovira Argelet i Sol Mestre. En aquesta reunió, es va decidir  la presidència de la Diputació que va recaure en José Maria España; Ramon Riu va ser designat en el càrrec de vicepresident.

A les eleccions que van venir el 17 de març de 1917, Riu va col·ligar un pacte amb els monàrquics i es va presentar de forma independent; tot i que, durant la campanya electoral, es va erigir davant del seu public, com l’autèntic valedor del republicanisme a Cervera. En aquesta comtessa electoral, Riu va tornar a quedar en primera posició amb 6.998 vots. Per darrere seu, van sortir escollits en Manel Florensa amb 6.745 vots, en Antoni Angelet, amb 6.607 vots; i en quarta posició, en Salvador Montiu amb 6.503 vots. En aquestes eleccions, es pot veure l’apropiació que en Ramon Riu fa de les sigles i de tot el que acompanyava el discurs republicà. En Sebastià Solé i en Domènec Puigredon, històrics membres del republicanisme cerverí, es van presentar en una llista com a liberals matheusites (seguidors del diputat a Corts Josep Matheu) i van ser escollits, en Solé amb 5.185 vots i en Piugredon amb 4.825 vots.        

Ramon Riu ja s’havia convertit en un autèntic equilibrista de la política i a les eleccions del 12 de juny de 1921 va aconseguir, novament, ser escollit diputat provincial. De la mateixa forma que als comicis de 1917, Riu també es va presentar com a republicà independent i va quedar en tercera posició amb 6.925 vots. Per davant seu, van sortir escollits, en Antoni Angelet amb 7.825 vots i en Salvador Montiu amb 7.785 vots. Per darrere seu van quedar els diputats de la Lliga: Francesc Xuclà (5.997 vots), Ramon Roca (5.227 vots), Jaume Filella (4.067 vots) i en Ricard Trilla (2.812 vots).

Durant els primers anys de la Mancomunitat, en Ramon Riu va participar en la comissió Permanent d’Obres Públiques i en l’àmbit empresarial, va esdevenir un dels pioners en l’explotació hidroelèctrica dels Pirineus. Passades les eleccions de 1921, Riu va entrar a formar part de la comissió Permanent de Foment fins que fou escollit president de la Corporació Provincial durant els anys 1923 i 1924. Ramon Riu es va trobar en la situació de ser el president de la Diputació provincial amb l'arribada de la dictadura primoriverista. Segons explica, ell mateix, en una carta dirigida a Francesc Macià el 18 d’abril de 1931, Riu va ser perseguit i empresonat per la dictadura. Segons narra en aquesta missiva, va ser portat a judici i posteriorment absolt de la pena de 4 anys de presó que li demanava el fiscal.

L’arribada de la Segona República va suposar una gran alegria per Ramon Riu, que veia com 58 anys després, la monarquia deixava pas de nou a un règim republicà. Al Arxiu Nacional de Catalunya, es conserven, unes cartes que en Ramon Riu va enviar el president Francesc Macià en els dies més immediats a la proclamació de la República. En aquestes cartes, Riu es dirigeix a Macià com a vell amic i el felicita per la nova republicana. Acte seguit, li exposa el seu enuig amb la resta de diputats per no ser escollit novament president de la Diputació. Per la seva rellevància en la definició del caràcter polític de Ramon Riu, és força interessant la seva transcripció per entendre bé el tarannà del diputat cerverí:

Cervera 18 d’abril de 1931     

Benvolgut i distingit amic: salut i fermesa per poder portar a cap l’obra redemptora, Visca la República Federal. La meva satisfacció ha sigut gran, puig es la fi dels meus treballs de cinquanta- tres anys. Ara convé serenitat i preveure que tot marxi bé. Per tenir el gust de saludar-vos en el honrós càrrec que sustenteu, hauria jo vingut, però els ajuntaments per constituir-se m’han donat feina. Com que el meu fill ha anat avui a Solsona, fins que retorni no podré sortir jo i penso donar-vos una forta abraçada.

El vostre sacrifici ha sigut gran com els vostres esforços, i els que fórem perseguits, empresonats i procurats pels homes de la dictadura i vàrem tenir la sort de trobar dignes militars en el consell de guerra i vam ser absolts de la pena de quatre anys que demanava el fiscal. Tingueu salut i duradora recompensa encara que la tasca sigui difícil. En canvi a mi, ja m’han donat el primer desengany. Van acordar a Lleida canviar el president de la Diputació i en comptes de nomenar-me a mi, que era el president quan va venir la dictadura, van nomenar al amic Sr. Belli, que no havia sigut mai diputat. A Lleida foren molts els correligionaris que ho deploraven. Jo encara no comprenc aquest desaire fet per els qui considerava amics i els que tardaran anys en arribar a ajudar-me en sacrificis, treballs costosos i perillosos, però amb tot, no deixaré de col·laborar per la República Federal. He tingut tants desenganys a la vida que un més, encara que inconcebible, no em farà titubejar.

Repeteixo, hasta la vista, per poder-vos felicitar.

vostre amic f.f.q.e.u.m

Ramon Riu

PD: Acabo de llegir en els diaris que queden sense efecte els nomenaments fets per ocupar provisionalment càrrecs, serveis públics i que és d’extrema urgència retornar a les persones que van ser despedides ¿en compte del Sr. Canela que el va fer nomenar el Sr. Maluquer, no em pot nomenar a mi, que era president abans de la dictadura?

Una altra carta, que en Ramon Riu va enviar a Francesc Macià el 25 d’abril de 1931, diu el següent:

Cervera, 25 d’abril de 1931

Sr. En Francesc Macià,

Molt distingit senyor del meu respecte. Acabo de saber la contestació de la vostra carta del 22, en contestació a la que vaig enviar-vos per saludar-vos com antic amic i desitjar-vos salut i fermesa per portar a cap vostres resolucions.

En nostra carta, com de costum us deia que més(?) sou del vostre atent amic 11 q.e.u.m i deploro que pel vostre senyor secretari hagi sigut mal interpretada , i dic això, per si bé, fa constar que agraïu la meva salutació i agraïments, em diu que serà la més viva satisfacció poder acceptar els meus serveis, però de moment no podeu fer altra cosa, sinó esperar que se’n prengui nota per si es presenta l’ocasió o una oportunitat favorable.

Jo, amb tota sinceritat, us parlo i us dic ,que tal volta interpreteu la carta com si hagués demanat un empleo o càrrec i no es així. Em dec a la República, però no he demanat cap càrrec i segons el que em confirmin, l’acceptaré o no, però manifestant l’agraïment.

Dispenseu-me i us repeteixo que disposeu del vostre antic amic.

Ramon Riu    

Aquestes cartes, que deixen entreveure amb claredat el tarannà polític d’en Ramon Riu i la seves pors per la pèrdua d'influència i de poder institucional, estan enviades des de el seu despatx d’advocats i es pot veure l’anagrama de «Ramon Riu Vendrell i Ramon Riu Subiranas Advocats» a la capçalera. Segons es desprèn d’aquestes lletres, en Ramon Riu havia consolidat paral·lelament a la seva activitat política, la seva tasca com a advocat de prestigi a la ciutat de Cervera, feina que desenvolupava conjuntament amb el seu fill. 

Davant aquest desengany, pel no nomenament com a president de la Diputació, en Ramon Riu es va anar allunyant dels posicionaments de ERC i va anar apropant-se cada cop més al Partit Republicà Radical d'Alejandrro Lerroux. A les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, Riu es va integrar com a republicà, a les llistes del Front Proporcionalista de Catalunya, però va quedar fora del Parlament al aconseguir tan sols 23.257 vots. Varen sortir escollits diputats d’aquesta coalició electoral: En Joan Rovira, en Toni Secanell i en Romà Sol, tots tres de la Lliga Regionalista.

Fora de les institucions, durant la República, en Ramon Riu va continuar exercint l’advocacia, conjuntament amb el seu fill, a Cervera. Malauradament no hi ha constància d’activitat política, en els arxius i les hemeroteques, del nostre protagonista, durant els últims anys de República i la Guerra Civil. L’última notícia que se’m té, la trobem a La Vanguardia del 31 de desembre de 1936, en què, en un petit apartat, es fan ressò del recurs en el Tribunal de Cassació de Catalunya en el plet ordinari promogut per Assumpció Riu contra Ramon Riu Vendrell.

Sembla que va morir a principis de la dècada dels anys 1940 i, atès el seu ampli currículum de militància republicana, de ben segur que no va ser ben vist per les autoritats franquistes. Ateses les influències que disposava, també hi cap la possibilitat, que hagués intentat marxar a l’exili. Es desconeix el lloc i el dia de la seva defunció.

    

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pares: Pascual Riu i Concepció Vendrell. Germà: Agustí Riu i Vendrell ( Solsona 1872 – Cervera 1957), recaptador d'impostos i prohom cerverí.
Matrimoni / Fills: 
Fill: Ramon Riu i Subiranas.
D'altre parentiu: 
Cunyada: Ignàsia Porta i Sobrevila. Nebots: Pascual Riu, Josep Riu i Concepció Riu.
Lloc habitual de residència: 
Cervera
Llocs successius de residència i datació: 
Solsona-Cervera
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Cervera-Solsona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Vicepresident de la Diputació, 1915. President de la Diputació, 1923-1924.
Partit pel qual es presentà: 
Partit Demòcrata Possibilista, Unió Federal Nacional Republicana, Independent, Partit Republicà Català, Front Proporcionalista de Catalunya
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
A les eleccions provincials del 12 de març de 1905, en Ramon Riu va ser escollit, en tercera posició, diputat pel districte de Cervera-Solsona, amb 5.695 vots, en representació dels republicans. Per davant seu van quedar: Antoni de Nuix, d’ideologia carlina, amb 6.307 vots i Salvador Montiu, del partit liberaldemòcrata, amb 6.182 vots. Per darrere de Riu, va quedar, també del partit liberaldemòcrata, en Matías Sanromà amb 5.439 vots. A les eleccions provincials del 24 d’octubre de 1909, Ramon Riu va aconseguir ser el diputat més votat amb 8.378 vots. Van quedar per darrere seu, el carlí Antoni Nuix i de Espona amb 8.319 vots; Salvador Montiu i Reñé, que representava als liberals i va aconseguir 7.875 vots; en Lluis de Jover i Fontanet, del Partit Conservador, que va treure 5.741 vots; i en última posició, va quedar l’integrista Josep Iglesias i Guizard amb 4.170 vots. A les eleccions provincials del 9 de març de 1913, Ramon Riu se les empesca de nou per mantenir la seva candidatura a diputat en nom dels republicans. En aquests comicis va tornar a quedar en primera posició amb 7.501 vots. Per darrere seu van quedar: Salvador Montiu (6.850 vots), el liberal Manuel Florensa (6.830 vots), el carlista Francesc Montanyà i Santamaria (5.049 vots), Lluís de Jover (3.996 vots), el també republicà Domènec Puigredon (3.917 vots) i en Manuel Herrera, de les Joventuts Conservadores (2.234 vots). A les eleccions que van venir el 17 de març de 1917, Riu va tornar a quedar en primera posició amb 6.998 vots. Per darrere seu, van sortir escollits en Manel Florensa amb 6.745 vots, en Antoni Angelet, amb 6.607 vots; i en quarta posició, en Salvador Montiu amb 6.503 vots. A les eleccions del 12 de juny de 1921, Riu també es va presentar com a republicà independent i va quedar en tercera posició amb 6.925 vots. Per davant seu, van sortir escollits, en Antoni Angelet amb 7.825 vots i en Salvador Montiu amb 7.785 vots. Per darrere seu van quedar els diputats de la Lliga: Francesc Xuclà (5.997 vots), Ramon Roca (5.227 vots), Jaume Filella ( 4.067 vots) i en Ricard Trilla ( 2.812 vots). A les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, es va integrar com a republicà, a les llistes del Front Proporcionalista de Catalunya, però va quedar fora del Parlament al aconseguir 23.257 vots.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Durant els primers anys de la Mancomunitat, va participar en la comissió Permanent d'Obres Hidràuliques. Després de les eleccions de 1921, Ramon Riu, entra a formar part de la comissió Provincial de Foment.
Discursos significatius: 
Ramon Riu i Vendrell va fer molts discursos al llarg de la seva trajectòria política, ateza la seva condició de líder republicà. El 16 de febrer de 1909 fa un discurs on l'ofrena als republicans que van defensar la ciutat de Cervera davant les tropes carlines el 16 de febrer de 1875. Segons el periòdic «El Ciervo» del 17 de febrer de 1909, Ramon Riu va fer un discurs emotiu evocant els valors del republicanisme i l'orgull cerverí davant el carlisme. Segons explica Jordi Soldevila al seu article «El republicanisme a Cervera», Ramon Riu va acabar un dels seus discursos referint-se al paper de les dones republicanes. Els mitjans se'n van fer ressò d'aquesta manera: «termina en medio de grandes aplausos con un brillante párrafo dedicado a las Srtas. que toman parte en la labor artística y literaria de nuestro Centro, sobre todo en el Teatro».
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Estudis de Dret
Formació professional: 
Advocat i polític
Activitat econòmica: 
Advocat de prestigi i empresari. Fou un dels pioners en l'explotació hidroelèctrica dels Pirineus.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana
Premis, homenatges significatius: 
A finals de l'any 1933, a instància del Govern Civil de la Província. Històrics dirigents republicans reben un homenatge i una condecoració a la seva llarga trajectòria dintre el republicanisme. Els homenatjats foren: Ramon Estany i Vilaplana, Joan Aymerich i Martí i Ramon Riu i Vendrell.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Fidel als principis republicans, la ideologia de Ramon Riu va anar virant dintre del republicanisme en funció de com s'anaven produint els esdeveniments polítics i socials. Fou Republicà possibilista i amb l'adveniment de la República va defensar el nacionalisme republicà de Francesc Macià i va acabar simpatitzant amb el lerrouxisme.
Militància política: 
Partit Demòcrata Possibilista, Unió Federal Nacional Republicana, Partit Republicà Català, Partit Republicà Radical.
Càrrecs públics: 
Vicepresident de la Diputació 1915. President de la Diputació Provincial de Lleida, 1923-1924.
Processos judicials: 
El Periòdic «La Vanguardia» del 31 de desembre de 1936, es va ressò del recurs de cassació en el plet ordinari promogut per Assunció Riu contra Ramon Riu i Vendrell.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

AA.VVDiccionari biogràfic de les Terres de Lleida: política, economia, cultura i societat. Segle XX. Alfazeta Edicions. Lleida. 2010.

MIR i CURCÓ, Conxita. Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral. Diagràfic. Barcelona.1985.

SOLDEVILA I ROIG, Jordi. «El republicanisme a Cervera, 1875-1923». Miscel·lània Cerverina. Número 18, p. 99-128. 2008.

SOLDEVILA I ROIG, Jordi. L'alcalde de Cervera afusellat: Domènec Puigredon (1874-1939). Pagès Editors. Lleida. 2010.

ARXIUS 

Arxiu Comarcal de la Segarra

PREMSA 

La República, 18-02-1905 

La República, 07-04-1905 

La República, 21-04-1905

La República, 25-11-1933

El Ciervo, 13-06-1908

El Ciervo, 17-02-1909

El Ciervo, 23-10-1909

El Ciervo, 20-11-1909

El Ciervo, 05-05-1910

El Ciervo, 04-06-1910

El Ciervo, 02-07-1910

Nuevo Ambiente, 12-04-1914

El Sindicat, 01-01-1920

El Sindicat, 30-11-1929

La Vanguardia, 31-12-1936

 

 

 

 

Imatges i documents: 
Ramon Riu i Francesc Macià a Cervera durant els primers anys de la Segona República
Casa de la familia Riu Vendrell al Carrer de la Victoria número 13 de Cervera
Segell del seu despatx d'advocats
Míting del Partit Republicà Radical, Ramon Riu es el que du barba blanca assegut a la taula presidencial
Signatura del personatge: