Puig i Sais, Hermenegild

Lloc de naixement: 
Albons (Baix Empordà)
Data de naixement: 
diumenge, desembre 9, 1860
Data de defunció: 
dissabte, maig 31, 1941
Lloc de defunció: 
Barcelona

Metge.

Hermenegild (també escrit Ermenegild) Puig i Sais (originalment Says) nasqué a Albons, al Baix Empordà, fill de Francesc Puig Vilar i Maria Says, de Verges. Estudià batxillerat a Girona i medicina a Barcelona, on es llicencià el 1886. El seu primer destí fou el Prat de Llobregat, però aviat retornà a Barcelona, on exercí de metge a l’Hospital del Sagrat Cor, on desenvolupà bona part de la seva trajectòria professional i s’especialitzà en la lluita contra malalties infeccioses, sobretot en qüestió del tifus i la tuberculosi. Amb els anys esdevingué, també, cap de la Policlínica i cap de serveis de medicina general. Tingué també, almenys per uns quants anys, una consulta particular al carrer de Bilbao, 203, de Barcelona.

Catalanista convençut, fou un dels signants del missatge adreçat a la Reina Regent el 1888 i membre primerenc de la Unió Catalanista, entitat fundada el 1891 que aplegava a diversos grups nacionalistes del país i que impulsà, entre altres, l’Assemblea que donà lloc a les conegudes Bases de Manresa. El 1901 i el 1904 fou delegat de la citada entitat i el 1906 es convertí en un dels organitzadors del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, promogut per Antoni Maria Alcover. Fou també el president de la comissió organitzadora del Primer Congrés Universitari Català, el 1903, que tirà endavant tot i la negativa del rector de la Universitat de Barcelona a cedir els espais de l’ens. El seu objectiu era posar les bases per adaptar la universitat catalana als nous reptes socials i científics de la Catalunya d’inicis del segle XX, i els metges tingueren un paper destacat en la seva preparació.

El seu punt de vista sobre la natalitat i la seva relació amb el país que començà a exposar aquells anys (el 1908 presentà la ponència «Natalitat i renaixença a Catalunya» a la inauguració del curs de la Societat Medicofarmacèutica) —òbviament totalment desfasats des de l’òptica actual— li han valgut crítiques posteriors, sobretot des de l’espanyolisme més ranci, que el volen presentar com un autor que utilitza el concepte de raça catalana per bastir la idea d’un estat potent en el sentit econòmic, social i militar, tot comparant-lo sovint amb l’higienisme practicat pel nacionalsocialisme alemany.

Com a president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1914-1916), de la qual en formava part com a mínim des del 1906 i de la qual en fou també tresorer i vocal en diverses èpoques, féu nombroses conferències en què deixava molt clara la idea que aquesta entitat havia de servir per formar els metges com a tècnics un cop sortits de la universitat. Fou un dels impulsors dels diversos congressos de metges de llengua catalana, celebrats periòdicament, tot participant-hi decididament i arribant a ser el president del vuitè, el 1934. De fet, després del primer congrés, celebrat els dies 22, 23 i 24 de juny de 1913, es constituí l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, a la qual es traspassaren les funcions. Puig i Sais també n’era membre.

Fou impulsor i primer president del Sindicat de Metges de Catalunya (1920), que suposà una autèntica revolució en el camp de la medicina i associatiu del país, com s’ha encarregat de demostrar Josep Lluís Martín Berbois al llibre El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i del país. Es mantingué al capdavant del sindicat fins el juliol de 1927. Quan plegà, es proposà homenatjar-lo i a més a més crear un premi anual amb el seu nom. Fins i tot, l’any següent fou descobert un bust seu a la seu del Sindicat.

El 1922 participà en la Conferència Nacional d’Assegurances per tal d’establir una discussió sobre els paràmetres que havia de tenir una assegurança de malaltia. Durant aquells anys, també col·laborà en el diccionari de medicina que preparà Manuel Corachan i en diverses revistes de caire mèdic com El Criterio Católico de las Ciencias Médicas, el Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya o Annals de Medicina.

Vinculat als sectors més catalanistes de la Lliga, s’adherí a la recentment creada Acció Catalana, que rebutjant un pacte justament amb els lligaires, es presentà en solitari a les eleccions provincials del 10 de juny de 1923. Així, pel districte II de Barcelona ciutat, al costat de la figura de Nicolau d’Olwer i d’en Ferran de Segarra, s’uní Puig i Sais. L’èxit fou notable: tots tres sortiren escollits (Puig i Sais en segona posició, només per darrere de Nicolau d’Olwer, amb 6.754 vots). Cal tenir en compte que era un personatge força conegut: en aquell moment era president del Sindicat de Metges i una figura reconeguda i respectada per la intel·lectualitat de l’època.

El seu pas per la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya, però, fou breu a causa del pronunciament de Primo de Rivera, que estroncà les seves expectatives polítiques. A la Mancomunitat, Puig i Sais havia estat escollit membre de la comissió d’Interessos Generals i, en la seva primera intervenció a l’Assemblea, el 2 de setembre de 1923, preguntà si era necessari que les dues banderes, la catalana i l’espanyola, estiguessin sempre presents a les sessions, tot demanant si l’espanyola es podria relegar només en festes assenyalades de tot l’Estat.

Durant l’etapa de la dictadura el trobem immiscit en afers propis del Sindicat, l’Acadèmia de Ciències o la seva tasca professional, però amb l’arribada de la República la seva activitat reviscola. El març de 1930 firmà el manifest Acció Catalana a l’opinió, quan el partit intentà ressorgir després del període dictatorial amb la voluntat de recuperar l’ideari aprovat en la Conferència Nacional de 1922, sota el lema «catalanisme, liberalisme, democràcia i república».

Un cop ja proclamada la República, les posicions sobre les relacions Església-Estat marcaren unes fortes dissenssions dins d’AC (aleshores Partit Republicà Català) entre els confessionals i els laics, encapçalats, principalment, per Bofill i Matas i Nicolau d’Olwer. L’expulsió de la direcció de Bofill i Matas per indisciplina, així com tibantors posteriors sobre la suposada fidelitat al partit i la coalició que es féu el 1932 amb ERC, féu que aquest i els seus seguidors abandonessin AC per ingressar a la Lliga quan aquesta es reorganitzà com a Lliga Catalana: entre els quals, noms coneguts com Ramon d’Abadal, Lluís Massot, Marià Manent, Tomàs Roig, Manuel Brunet o el mateix Puig i Sais.

Mentrestant, el 1931 fou escollit president de l’Associació de Graduats de la Universitat de Barcelona i l’any següent president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana. Poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, fou també escollit membre numerari de l’Acadèmia de Medicina.

Morí a Barcelona, el 31 de maig de 1941.

Dades personals i familiars: 
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Llocs successius de residència i datació: 
Albons Girona el Prat de Llobregat Barcelona
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona II – partits del Parc i del Nord
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Partit pel qual es presentà: 
Acció Catalana
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
6.754 vots (1923).
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
En la seva primera intervenció a l’Assemblea, el 2 de setembre de 1923, preguntà si era necessari que les dues banderes, la catalana i l’espanyola, estiguessin sempre presents a les sessions, tot demanant si l’espanyola es podria relegar només en festes assenyalades de tot l’Estat.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Membre de la comissió d’Interessos Generals.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona (1886)
Formació professional: 
Metge
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Membre, vocal i tresorer de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. President de 1914 a 1916. Associació General de Metges de Llengua Catalana (president 1932). Associació de Graduats de la Universitat de Barcelona (president 1931). Membre numerari Acadèmia de Medicina (1936).
Premis, homenatges significatius: 
Homenatge del Sindicat de metges (juliol 1927) i descoberta d'un bust seu (1928).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Catalanisme
Militància política: 
Unió Catalanista (1891-19?). Acció Catalana (1922-1932). Lliga Catalana (1932-1936).
Militància sindical: 
Sincat de Metges de Catalunya (president entre 1920 i 1927).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar en l’adult. Barcelona: Tip. Occitània, 1932.

El problema de la natalitat a Catalunya: un gravíssim perill per la nostra pàtria. Barcelona: Badia Cantenys, 1915.

Regisme alimentia en la febre tifoidea i en les toxi-infeccions agudes endodigestives en general. Barcelona: Badia Cantenys, [19--?]

Tractament de la septicèmia tifódica. Barcelona: Badia Cantenys, 1919.

Estudis sobre la seva figura: 

Fonts i bibliografia

BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa, 1996.

BARAS, Montserrat. Acció Catalana 1922-1936. Barcelona: Curial, 1984.

CALBET i CAMARASA, Josep Maria; MONTAÑÀ i BUCHACA, Daniel. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Valls: Cossetània, 2001.

COLL i ALENTORN, Miquel. Llegendari. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.

Guia de les Institucions Científiques i d’Ensenyança de l’Excel·lentíssima Diputació de Barcelona. Publicacions del Consell de Pedagogia, 1916.

Mancomunitat de Catalunya. Palau de la Generalitat, 1922. Impremta de la Casa de la Caritat. Barcelona

MARTÍN i BERBOIS, Josep Lluís. El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i del país. Catarroja: Afers, 2012.

SABATÉ i CASELLAS, Ferran. Una experiència universitària alternativa: l’escola lliure de medicina catalana (1903-1933), dins Història de la Universitat de Barcelona: I Simposium. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1988.

VANDELLÓS, Josep Antoni. La inmigración en Cataluña (edició i presentació de Jordi Pascual). Madrid: CIS, 2011.

 

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Hemeroteca de La Vanguardia

www.enciclopedia.cat

www.galeriametges.cat

www.taller.iec.cat (congressos Medicina catalana)

Imatges i documents: 
Acte d'homenatge a Puig i Sais per part del Consell del Sindicat de Metges (juliol 1928)
Junta directiva del Sindicat de Metges 1923-1924
Observacions: 
Observacions: 
Signant del missatge adreçat a la Reina Regent el 1888. Impulsor Assemblea de Manresa que donà lloc a les Bases de Manresa (1892). Organitzador del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). President de la comissió organitzadora del Primer Congrés Universitari Català (1903). President Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana (1934).