Puig i Corominola, Josep

Josep Puig i Corominola.
Lloc de naixement: 
Olot, Garrotxa
Data de naixement: 
dissabte, agost 4, 1849
Data de defunció: 
diumenge, agost 12, 1923
Lloc de defunció: 
Girona, Gironès ?

Josep Puig i Corominola fou un comerciant de ferros i polític nascut a Olot a mitjan segle XIX. Fill de Pere Puig i de Maria Corominola, ben aviat s’instal·là a Girona. L’any 1869 fundà la ferreteria Hierros Puig, que es mantingué oberta durant cinc generacions. Casat amb Ana Ribas Benet, va tenir tres fills: Ramon, Dolors i Ana. La mitjana, Dolors, es casà amb Carles Fina de Queralt, tinent del regiment d’infanteria d’Àsia. 

Josep Puig i Corominola fou un dels primers ciutadans de Girona a sol·licitar l’obertura d’una línia telefònica al governador civil de la província. Ho féu el 1891 i la premsa de l’època se’n féu ressò, especialment el Diario de Gerona de Avisos y Noticias.

Membre del Partit Liberal Conservador, l’any 1903 va ser elegit diputat provincial i dos anys més tard assolí la presidència de la Diputació, càrrec que conservà fins al 1907. Entre els projectes que preocupaven més Josep Puig hi havia les comunicacions. És per això que no va estalviar esforços per obtenir els diners que calien del Ministeri de Foment per a la reparació i millora de les carreteres de la província. Igualment, va donar suport a la construcció de l’enllaç ferroviari transfronterer amb França quan, el 1905, aquest projecte es va negociar en una reunió amb l’exministre francès d’Afers Estrangers i diputat per Foix, Théophile Delcassé. Anys abans, Josep Puig ja s’havia destacat en el procés contra Luís Garavetti, contractista del ferrocarril econòmic de Sant Feliu, que la justícia va condemnar imposant la subhasta del material per a la construcció de la via. El 1911, any que Puig va ser reelegit diputat provincial pel Partit Conservador amb 7.965 vots, es va produir un assalt a la seva residència.

Després de deixar la presidència de la Diputació, Josep Puig continuà com a diputat fins al 1919, primer pel Partit Conservador i a partir de 1915 pel Partit Maurista, quedant en tercera posició amb 6.842 vots. Així, doncs, la seva darrera etapa a la Diputació va coincidir amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Des de l’inici, quan al gener de 1914 el ple de la Diputació va votar la seva adhesió al projecte de Mancomunitat catalana, Josep Puig s’hi va oposar. El secretari de la sessió va escriure en l’acta: “El Sr. Puig declaró que votaria contra la reprobación del Estatuto, por considerarlo perjudicial a la autonomia y a los intereses de la provincia”. Puig va ser, tal com queda reflectit en l’acta, l’únic diputat a votar desfavorablement a la creació de la Mancomunitat: “Quedaron aprobadas las bases de la Mancomunidad Catalana con el voto en contra del Sr. Puig y las replicaciones de los Srs. Vilahur y Frigola”.

Al marge de la política, no tenim molts detalls sobre com evolucionà la vida de Josep Puig. Sabem, però, que va rebre la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, fou nomenat Caballero del Orden de Carlos III i obtingué igualment el títol de comendador d’Isabel la Catòlica. Finalment, va morir el 12 d’agost de 1923.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Germans: Pere i Tomàs. Pere Puig i Corominola va ser regidor de l’Ajuntament d’Olot (designat l’any 1895, sota l’alcaldia de Ramon Torras i Tomás).
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Ana Ribas i Benet. Filla: Dolors Puig i Ribas, casada amb Carles Fina i de Queralt, tinent del regiment d’infanteria d’Assia.
Lloc habitual de residència: 
Girona.
Llocs successius de residència i datació: 
Olot i Girona.
Títols nobiliaris o distincions equivalents: 
Gran Creu d’Isabel la Catòlica.
Comanador de la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica.
Cavaller de la Reial Ordre de Carles III.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Olot-Puigcerdà.
Diputació a què pertanyia: 
Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Membre de la corporació, en tant que diputat provincial, els anys 1891-1894, 1894-1898, 1898-1903, 1903-1907 (aquests anys com a president) i 1907-1911. A partir d'aquí, fou membre de la comissió d'Hisenda; del Patronat de Convalescència (1911-1913), de la Junta Consultiva de Teatres (1911-1913); de la comissió Provincial (torn de 1913-1914); de la comissió Central (1913-1915); i de la comissió de Reforma dels Reglaments de Beneficència (1913-1915). El bienni de 1917 a 1919 fou substituït per Rafael Borrell.
Partit pel qual es presentà: 
Partit liberal conservador (1911); partit maurista (1915).
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1903: Llosas, 8.837 vots; Puig i Corominola, 8.517 vots; Solé, 6.828 vots; Bagudà, 5.866 vots; Bassols, 5.818. 1911: Puig i Corominola, 7.965 vots; Francesc de Bolós, 6.635 vots; Isidre Riu Puig, 6.630 vots; Tomás Montagut, 5.737 vots; Josep Bagudà, 3.894 vots; Francesc Soler de Trincheria, 3.651 vots. 1915: Puig i Corominola, 6.842 vots.
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Negociant del sector dels metalls, propietari i fundador de la ferreteria Puig. Aquesta botiga gironina va ser inaugurada el 1869 a la Rambla de Girona i va estar oberta fins a l’any 2010. El grup Ferros Puig continua la seva activitat després de cinc generacions. / Josep Puig i Corominola és un dels primers ciutadans de Girona a sol·licitar l'obertura d'una línia telefònica al Governador Civil de la província. Ho fa el 1891 i la premsa de l'època se'n fa ressó. Vegeu: "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", 28/08/1891, p. 5.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Consell d'Indústria i Comerç de la província de Girona.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservador.
Militància política: 
Partit Liberal Conservador.
Càrrecs públics: 
Governador civil interí; vicepresident de la Diputació de Girona (1902); president de la Diputació de Girona (1903-1907); regidor de l’Ajuntament de Girona; president del Consell d'Indústria i Comerç de la província de Girona.
Processos judicials: 
Procediment judicial de Josep Puig i Corominola i Eduard Nogué i Batlle, del comerç i veïns de Girona, contra Luis Garavetti, contractista de la línia de ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols. "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", 12/02/1891, p. 5.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Fonts d’arxiu

Arxiu General de la Diputació de Girona

 

Hemeroteca

L’Autonomista. Suplement literari

Diario de Gerona de Avisos y Noticias

La Tradició Catalana

Imatges i documents: 
Josep Puig i Corominola.
Banderola del magatzem Hierros Puig.
Peus de foto i comentaris: 
Retrat de Josep Puig i Corominola. Font: "L’Autonomista. Suplement literari", núm. 8, 01/08/1903.
Banderola del magatzem Hierros Puig. Font: Todocoleccion. "Banderin original hierros puig gerona girona" [en línia]. Zoconet, S.L., [consulta: 10/12/2019]. Disponible a: <https://www.todocoleccion.net/coleccionismo-banderines/banderin-original-hierros-puig-gerona-girona~x32473623>.
Peu de portada i comentaris: 
Retrat de Josep Puig i Corominola. Font: "L’Autonomista. Suplement literari", núm. 8, 01/08/1903, p. 4.
Signatura del personatge: 
Observacions: 
Observacions: 
L'antiga seu de Ferros Puig al carrer Ciutadans havia estat una escola. Una petita història de l'edifici es troba a: "Los Sitios de Gerona", 20/04/1969, p. 8.