Puig d'Asprer, Josep

Josep Puig d'Asprer.
Lloc de naixement: 
Barcelona, Barcelonès
Data naixement: 
1870
Data de defunció: 
1938
Lloc de defunció: 
Madrid

Josep Puig i d’Asper fou un polític i advocat laboralista nascut a Barcelona el 1870 i fill d’Antonio Puig i Narcisa d’Asprer i Morell de Solanilla. Tenia una germana més petita, la Narcisa. El seu pare morí quan era petit i sa mare tornà a casar-se el 1875; aquest cop amb Francisco Ginesta. Heretà o comprà una propietat a l’Eixample barceloní.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, obtingué el doctorat a Madrid el 1892, amb només vint-i-dos anys, i es creà ben aviat la fama d’advocat defensor de les classes populars. Així, assolí notorietat en defensar alguns dels acusats en l’atemptat del Liceu de 1894, en el procés de Montjuïc de 1896, així com anys més tard del grup femení de Francesca Nora la Gallinaire arran dels fets de la Setmana Tràgica.

Començà la seva carrera política com a secretari del Círculo Democrático Nacional de Barcelona, els dissidents del Partit Conservador i seguidors de Francisco Romero Robledo. El 1902 ingressà al Partit Republicà Radical, en el qual esdevingué una figura il·lustre, al costat de prohoms del lerrouxisme com Rafael Guerra del Río, els germans Ulled o Joan Colominas. Presidí la Federació Republicana del districte II el 1907 i el Centre Republicà Radical del districte IV de Barcelona.

De fet, el 1909 fou escollit regidor pel PRR a la ciutat comtal, i diputat provincial el 1917. Durant aquesta etapa fou president de la Junta de Museus entre 1910 i 1912 i de la Junta de Reformes Socials el 1911. Des de 1905 formava part també de la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home, de la qual arribà a ser president a partir de 1930.

El 1913 es presentà a diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell; tot i ser un dels pesos pesats del Partit Radical a Barcelona, tenia cert arrelament amb Sabadell, on ja s’havia presentat a les eleccions complementàries a Corts del 1909. Tot i així, va treure només 3.313 vots i quedà en darrera posició dels set candidats que s’hi presentaven.

El 1917 tornà a presentar-se, aquest cop pel partit judicial d’Universitat, primer districte de Barcelona. Obtingué 3.634 vots, suficients per sortir escollit. Entre les responsabilitats que tingué a la Diputació hi havia la de ser escollit membre de la Comissió de Governació que negocià amb el Govern civil la constitució de la Caixa d’Estalvis Provincial el 1917 i la seva posada en funcionament; també de la Comissió Provincial de 1917-1918 com a encarregat d’administració municipal, propietats locals i contenciosos; de la Comissió de Governació; la de representant a la Junta Mixta de Museus de Barcelona; fou membre de la comissió executiva per a una commemoració digna de la figura de Prat de la Riba al Palau de la Generalitat; i també fou membre de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts el 1919.

Pel que fa a la seva participació en l’activitat pública com a diputat de la Mancomunitat de Catalunya, com a membre de la Comissió de Governació assistí a la concessió d’algunes obres públiques per al territori, per exemple l’edifici que s’havia de dir Prat de la Riba a la Maternitat (Barcelona) o bé el camí veïnal de Sant Julià de Cerdanyola a Guardiola de Berguedà. També fou nomenat vocal de la Diputació al Consell de Pedagogia de la institució, i membre de la Junta Mixta de l’Institut d’Orientació Professional.

En un altre àmbit, cal tenir en compte que, si bé presentà esmenes a l’avantprojecte d’Estatut d’autonomia per Catalunya que preparà la Mancomunitat el 1919, no s’hi oposà, com caldria pensar de la seva posició ideològica. De fet, els lerrouxistes no només no el combateren, sinó que fins i tot donaren suport al projecte. En aquest cas concret, demanà (tot i que no fou aprovat) que es garantís l’autonomia dels municipis i se’ls donés més poder del que es proposava inicialment.

La seva tasca com a advocat laboralista el portà a oferir-se als obrers empresonats per la vaga de La Canadenca de 1919, fet que propicià que, a causa de les mesures repressives dictaminades pel Govern, fos detingut el 26 de març. La pressió judicial féu que el 6 de gener de l’any següent tornés a ser detingut pels seus vincles com a advocat de la CNT, al costat dels seus companys Josep Ulled i Rafael Guerra del Río. La campanya a favor seu de l’Assemblea de la Mancomunitat féu que se l’alliberés el dia 28, però Puig d’Asprer decidí aleshores fer un canvi d’aires i marxà a viure a Madrid, d’on ja no tornà. Sembla que pesava sobre ell l’amenaça del desterrament, com s’insinua en un article al diari Libertad de Figueres del 13 de febrer de 1932. Aquest mateix rotatiu el qualifica d’apòstol del republicanisme.

No tenim notícies seves durant la dictadura de Primo de Rivera, excepte la que indica que el 1927 presidí l’acte de commemoració del cinquantè aniversari de l’Atlàntida de Jacint Verdaguer a la Real Academia Española de la Lengua. Tanmateix, la seva reaparició pública fou especialment destacada: en un moment ja de maduresa política, el 1931 fou escollit diputat a Corts per la província de Girona amb 55.854 vots entre 1931 i 1933 i nomenat primer governador civil de Lleida de la Segona República durant uns quants mesos del 1931. A aquest càrrec el seguiren altres: el de vocal titular de la Comissió Parlamentària de Guerra el 1931, el de director general de l’Administració Local el 1934 o el de president la Comissió Mixta de Traspàs de Serveis a la Generalitat el mateix 1934. En l’àmbit de partit, esdevingué membre del Consell Català del PRR el 1932 i fins que l’abandonà el 1935 per passar-se a la Izquierda Republicana d’Azaña. El diari ABC ressenyà en una notícia del 16 de gener de 1934 l’extraordinari banquet, amb més de dos-cents comensals i la presència dels ministres de Governació i Treball, que es féu en honor seu en el Círculo de la Unión Mercantil de Madrid per celebrar el seu nomenament com a director general de l’Administració local.

Paral·lelament, exercí de degà del Col·legi d’Advocats de Madrid i de vicepresident de l’Acadèmia Nacional de Jurisprudència. També fou membre del Centro Comercial Hispano-Marroquí el 1933; president de la Sociedad Económica Matritense i de la Real Academia de Doctores de España entre els anys 1932 i 1938; de la Federació de Societats Econòmiques d’Amics del Paísi del Hogar Americano el 1938, a banda de ser nomenat també vicecònsol de Suïssa. Sabem, a més a més, que era maçó. Finalment, morí a Madrid el 1938 a l’edat de seixanta-vuit anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pares: Antonio Puig i Narcisa d’Asprer i Morell de Solanilla. Tingueren dos fills: Josep i Narcisa Puig d’Asprer. El seu pare morí i la mare tornà a casar-se el 1875, amb Francisco Ginesta.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Barcelona, fins a 1919; arran del seu empresonament, se n'anà a viure a Madrid, fins al moment de la seva mort (1938). A Madrid hi havia viscut una temporada mentre cursava els estudis de doctorat.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona I - Partit Judicial Universitat.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Apareix entre els noms de la comissió de Governació que negocia amb el govern civil la constitució de la Caixa d'Estalvis Provincial, el 1917, i la seva posada en funcionament. Membre de la comissió Provincial 1917-1918 (com a encarregat d'administració municipal, propietats locals i contenciosos), de la comissió de Governació, representant a la Junta Mixta de Museus de Barcelona, membre de la comissió executiva per a una commemoració digna de la figura de Prat de la Riba al Palau de la Generalitat i membre de la comissió d'Instrucció Pública i Belles Arts (1919).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Republicà Radical.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1913: 3.313 vots (partit Terrassa-Sabadell, no sortí). 1917: 3.634 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Com a membre de la comissió de Governació assistí a la concessió d’algunes obres públiques com l’edifici que s’havia de dir Prat de la Riba a la Maternitat o bé el camí veïnal de Sant Julià de Cerdanyola a Guardiola de Berguedà. Presentà esmenes a l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per Catalunya que preparà la Mancomunitat el 1919.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Vocal de la Diputació al Consell de Pedagogia i membre de la junta mixta de l'Institut d'Orientació Professional.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.
Doctorat en Dret a Madrid (1892).
Formació professional: 
Advocat.
Patrimoni: 
Sembla que tenia alguna propietat a l'Eixample de Barcelona.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Membre del Centro Comercial Hispano-Marroquí (1933). Degà del Col·legi d’Advocats de Madrid. Vicepresident de l’Acadèmia Nacional de Jurisprudència. President de la Sociedad Económica Matritense (1932-1938), la Real Academia de Doctores de España (1932-1938), la Federació de Societats Econòmiques d’Amics del País (1938) i el Hogar Americano (1938). Vicecònsol de Suïssa. A Barcelona havia estat president de la Junta de Reformes Socials (1911).
Associacions culturals/ciutadanes: 
President de la Junta de Museus de Barcelona (1910-1912).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Lerrouxisme, republicanisme, federalisme.
Militància política: 
Círculo Democrático Nacional (1901-1902). Partit Republicà Radical (1902-1935). Lliga de Defensa dels Drets de l’Home (des del 1905). En fou president a partir de 1930. President de la Federació Republicana del districte II (1907) i el Centre Republicà Radical del districte IV. Izquierda Republicana (1935-1938).
Càrrecs polítics: 
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1909). Diputat provincial (1917). Diputat a Corts per Girona (1931-1933). Membre del Consell Català del Partit Republicà Radical (1932-1935).
Càrrecs públics: 
Governador civil de Lleida (17/04/1931-02/06/1931). Vocal titular de la comissió parlamentària de Guerra (1931). Director general de l’Administració Local (1934-1935). President la comissió Mixta de Traspàs de Serveis a la Generalitat (1934-1935).
Processos judicials: 
Assolí notorietat en defensar alguns dels acusats en l’atemptat del Liceu de 1894 i en el procés de Montjuïc de 1896, així com del grup femení de Francesca Nora «la Gallinaire», arran dels Fets de la Setmana Tràgica. Detingut el 1919 i el 1920 per ser advocat defensor de membres de la CNT.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Los conflictos de jurisdicción en España: estudio crítico de las disposiciones de carácter adjetivo contenidas en la legislación vigente. Barcelona: Impr. Ibérica de Francisco Fossas, 1892.

El Cincuentenario de “L’Atlàntide”: discurso leído en la sesión de homenaje a Jacinto Verdaguer, celebrado en la Real Academia Española por el “Casal Catalá”, de Madrid, el día 12 de junio de 1927. Madrid: Reus, 1927.

El Ideal jurídico en las relaciones hispanoamericanas. Madrid: Reus, 1927.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

BORONAT i TRILL, Maria-Josep. La política d’adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

 

Hemeroteca

ABC

Libertad

Imatges i documents: 
Josep Puig d'Asprer.
Josep Puig d'Asprer.
Puig d'Asprer, en un míting del Partit Republicà Radical a Barcelona, el 1932. Josep Puig d’Asprer es troba situat el tercer des de la dreta, en la primera filera.
Puig d'Asprer, en un míting del Partit Republicà Radical a Barcelona, el 1932
Peus de foto i comentaris: 
Josep Puig d'Asprer. Font: Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País. "D. José Puig de Asprer (1870-1938)" [en línia]. Madrid: Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, [última revisió: 12/12/2017], [consulta: 12/12/2017]. Disponible a: <https://www.economicamatritense.com/qui%C3%A9nes-somos/junta-directiva/d-jos%C3%A9-puig/>.
Josep Puig d'Asprer. Font: Fundació Josep Irla.
Puig d'Asprer, en un míting del Partit Republicà Radical a Barcelona, el 1932. Josep Puig d’Asprer es troba situat el tercer des de la dreta, en la primera filera. Font: 1932 (data de creació). (CAT ANC1-42-N-22914).
Puig d'Asprer, en un míting del Partit Republicà Radical a Barcelona, el 1932. Font: imatge cedida per l'investigador.
Comentaris sobre la documentació: 
Esquela de la mort de Josep Puig d'Asprer. Procedència: "La Libertad", núm. 5.825, any 20, 15/11/1938, p. 2. Font: Hemeroteca Digital [en línia]. Biblioteca Nacional de España, [consulta: 02/12/2019]. Disponible a: <http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003215665&page=2>.
Observacions: 
Observacions: 
Fitxa de Josep Puig d'Asprer del Congrés del Diputats: <http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2892070%29.NDIP.>.