Piquer i Rosal, Josep

Lloc de naixement: 
Berga, Berguedà ?
Data naixement: 
finals del segle XIX
Data de defunció: 
1928-1936 ?
Lloc de defunció: 
Avià, Berguedà ?

Josep Piquer i Rosal fou un procurador del jutjat de la ciutat de Berga, recaptador d’impostos i polític. Era parent dels empresaris de la Colònia Rosal, Antoni Rosal i Sala, que fou diputat a Corts de 1899 a 1901 i de 1903 a 1905, i Agustí Rosal i Sala, que fou alcalde de Berga entre 1883 i 1889. Es va casar amb Celestina Picart de Gayola, cosa que el va convertir en gendre de Llorenç Picart Pons, notari de la ciutat de Berga amb grans influències en el món econòmic i polític local. El matrimoni, que va establir la seva residència al carrer del Roser número 4 de Berga, no va tenir fills. En el període que va residir a Barcelona va estar a la rambla de les Flors, 37, 2a.

La seva vida política va començar quan li van demanar que fes d’apoderat d’Antoni Rosal i Sala quan aquest es presentà a les eleccions per a ser diputat a Corts el 1899. Així mateix, també va donar suport a Agustí Rosal quan es va presentar a l’alcaldia de Berga enfrontant-se amb el que fou durant molt temps el seu rival, Ramon Pujol i Thomas.

Així, doncs, Josep Piquer fou un dels homes dels germans Rosal en la lluita pel caciquisme que es va lliurar al Berguedà entre finals de segle xix i principis de segle xx. En aquest període, hi va haver una forta disputa entre Ramon Pujol i Agustí Rosal i els seguidors d’ambdós líders per controlar tant el mercat laboral com l’administració.

A l’inici, Piquer s’ocupava de fer la paperassa i la feina bruta, així com d’escriure articles en el diari local La Verdad, plataforma creada per influir en les eleccions a favor de la candidatura rosalista. Més endavant, el 1896, i gràcies al seu seguidisme, aconseguí ser nomenat recaptador de contribucions, i substituí Ramon Minoves, amb el qual es va mostrar molt crític des de les pàgines de La Verdad perquè, segons el seu punt de vista, s’havia aprofitat del càrrec per fer negocis personals, extorsionar els contribuents en època d’eleccions i cobrar quotes addicionals o fer rebaixes en funció de les seves relacions personals. Evidentment, el diari afí a Pujol, El Bergadán, ho va desmentir i va posar en dubte l’honradesa de Piquer i Rosal. Quan va ser destituït d’aquest càrrec va ser nomenat procurador dels jutjats de la ciutat de Berga. 

El 1910, juntament amb Jaume Felipó i Josep Buxó i Costa, va formar la societat Buxó, Felipó i Piquer, per tal de fer-se càrrec de la direcció la central elèctrica de carbó de Cercs. En aquest àmbit, va demanar a la prefectura provincial de carreteres que s’instal·lés el transport d’energia elèctrica des de la central de Cercs fins a Gironella; que es fes una carretera de tercer ordre de Sant Fruitós del Bages a Berga i una altre de tercer ordre de Vic a Gironella.

Mentre anava ascendint, Piquer es va començar a enriquir, la qual cosa es demostrà amb la construcció d’una casa modernista envoltada de jardins i horts al barri de la Creu d’Avià. Així mateix, féu diversos donatius a algunes societats que li eren afins per tal de guanyar més prestigi en l’àmbit local. El 1928, per exemple, va contribuir a la inauguració de l’edifici del Jutjat de Primera Instància de Berga amb un donatiu que serví per pagar-ne part dels equipaments.

En l’àmbit associatiu, va ser un dels fundadors de la societat La Prosperidad Bergistana, associació de notables locals de Berga fundada el 1876 que organitzava balls d’elit, amb voluntat de ser selecte. Així mateix, el 8 de setembre de 1913, juntament amb Jaume Felipó Badia, fou un dels promotors del Casino Berguedà, que s’aixecà en un hort de la Ronda de Queralt comprat al Marqués de Puertonuevo. Aquest casino va néixer per les desavinences de Piquer i de Felipó amb els socis del Casino Modern de la mateixa ciutat. El Casino Berguedà va esdevenir important sobretot pel seu teatre i per la seva arquitectura modernista. A més, en l’àmbit religiós Piquer i Rosal fou membre de la Junta per a la Coronació de la Mare de Déu de Queralt.

El 14 de juny de 1921 es va presentar a les eleccions per primera vegada com a diputat provincial pel districte de Manresa-Berga. La seva candidatura fou impulsada pel comte de Fígols, José Enrique de Olano i Loyzaga, que fou, juntament amb Alfons Sala, un dels fundadors de la Unió Monàrquica Nacional (UMN) el 1919. Olano, del partit conservador, era un dels homes més influents del Berguedà; havia fundat diverses colònies mineres i fou diputat per aquest districte al Congrés de Diputats, el 1918, el 1919 i el 1920. Per això, Piquer es va presentar com a candidat de la UMN.

Durant la campanya electoral, Piquer va arribar a un acord amb els jaumins Joan Maria Roma i Benet de Pomès i Pomar per intentar derrotar la coalició de la Lliga Regionalista i els conservadors autonomistes. No obstant això, la seva estratègia no va donar gaires fruits. Joan Roma i Benet Pomès ni tan sols van aconseguir tenir representació i Josep Piquer, amb 7.840 vots, quedà quart.

L’actuació de Piquer Rosal dins la Mancomunitat va ser més aviat discreta. El 2 d’agost de 1921 va ser admès com a diputat provincial. En aquesta mateixa data fou nomenat per formar part de la Comissió d’Interessos Generals. Així mateix, va formar part de la Comissió Provincial de Barcelona, on es va encarregar, segons les fonts de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, dels “negociados de bagajes, alojamientos suministros, beneficencia, cárceles y corrección pública, servicio militar, alistamientos, policía rural y elecciones y sus anexos, como vocal permanente”.

El 16 de novembre de 1921 el Consell de la Mancomunitat acordà designar que assistís a la recepció definitiva de les obres del camí veïnal de Rocafort a Port de Vilanova. El 31 d’agost de 1922 va ser nomenat diputat de la Comissió d’Hisenda de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec pel qual fou reelegit el 29 d’agost de 1923.

Durant la dictadura de Primo de Rivera —concretament el 1928— va ser nomenat cap local del partit Unión Patriòtica. De fet, fou molt comú arreu del Principat que els homes de la UMN acabessin sent els homes de la dictadura a Catalunya.

Tot i no saber la data exacta de la seva mort, es pot intuir que va morir entre 1928 i 1936. El 1936 la seva casa d’Avià fou saquejada pels antifranquistes i en la documentació consta que allí ja tan sols hi vivia Celestina Picart i Gayola, la qual va morir, el 14 d’octubre de 1958, vídua, a l’edat de vuitanta-nou anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Parent dels empresaris de la Colònia Rosal, Antoni Rosal i Sala, que fou diputat a Corts de 1899 a 1901 i de 1903 a 1905, i Agustí Rosal i Sala, que fou alcalde de Berga entre 1883 i 1889.
Matrimoni / Fills: 
Es va casar amb Celestina Picart de Gayola, cosa que el va convertir en gendre de Llorenç Picart Pons, notari de la ciutat de Berga amb grans influències en el món econòmic i polític local.
Lloc habitual de residència: 
Berga, carrer del Roser, 4.
Llocs successius de residència i datació: 
En el període que va residir a Barcelona ho feia a la rambla de les Flors, 37, 2a. A principis de segle XX es va construir una casa modernista al barri de la Creu d'Avià.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Manresa-Berga
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Negociados de bagajes, alojamientos suministros, beneficencia, cárceles y corrección pública, servicio militar, alistamientos, policía rural y elecciones y sus anexos, como vocal permanente.
Partit pel qual es presentà: 
Unión Monárquica Nacional
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
4 de juny de 1921 obté 7.840 vots.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
El 16 de novembre de 1921, el Consell de la Mancomunitat acordà designar que assistís a la recepció definitiva de les obres del camí veïnal de Rocafort a Port de Vilanova. El 31 d’agost de 1922 va ser nomenat diputat de la comissió d’Hisenda de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec pel qual fou reelegit el 29 d’agost de 1923.
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
El 1910, juntament amb Jaume Felipó i Josep Buxó i Costa, va formar la societat Buxó, Felipó i Piquer, per tal de fer-se càrrec de la direcció la central elèctrica de carbó de Cercs.
Patrimoni: 
Torre del Piquer a Avià, casa modernista envoltada de jardins i Horts, al barri de la Creu.
Associacions culturals/ciutadanes: 
En l’àmbit associatiu, va ser un dels fundadors de la societat La Prosperidad Bergistana (1876), associació de notables locals de Berga que organitzava balls d’elit, amb voluntat de ser selecte. Així mateix, el 8 de setembre de 1913, juntament amb Jaume Felipó Badia, fou un dels promotors del Casino Berguedà. En l’àmbit religiós fou membre de la Junta per a la Coronació de la Mare de Déu de Queralt (1916).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
conservador
Militància política: 
Milità al partit conservador donant suport als germans Rosal, i posteriorment es va adherir a la Unión Monárquica Nacional, recolzat pel comte de Fígols. El 1928 va ser nomenat cap local del partit Unión Patriòtica afí al dictador Primo de Rivera. De fet, fou molt comú arreu del principat els homes de la UMN acabessin essent els homes de la dictadura a Catalunya.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Col·laborador del diari La Verdad

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

NOGUERA CANAL, Josep. Industrialització i caciquisme al Berguedà, 1868-1907 (tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

 

Hemeroteca

El Bergadán

Imatges i documents: