Pich i Pon, Rossend

Lloc de naixement: 
Barcelona, Barcelonès
Data naixement: 
finals del segle XIX
Data de defunció: 
després de 1940
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès ?

Rossend Pich i Pon fou un polític del qual no es conserven moltes referències. Fill d’una família modesta, era germà del cèlebre Joan Pich i Pon, que fou alcalde de Barcelona i president de la Generalitat quan aquesta fou intervinguda després dels Fets d’Octubre de 1934, i que per les seves continuades pífies lingüístiques donà lloc al que es coneix com a piquiponades. Rossend residí habitualment a Barcelona, a la ronda de la Universitat 26, al segon pis.

Amb 7.188 vots, fou escollit diputat provincial el 1919 pel partit judicial d’Universitat de Barcelona, districte 1r, pel Partit Republicà Radical de Lerroux (tot i que en algun cas trobem escrit que ho fou pel 2n). Tingué diverses responsabilitats en aquesta institució al llarg dels quatre anys següents. Es va mostrar molt actiu: fou nomenat membre de la Comissió Provincial de 1919-1920 com a encarregat de les ordenances municipals, divisió territorial, Sanitat i Indeterminats de Governació, de la comissió d’Interessos Generals, de la Comissió Especial per a la Reforma del Reglament, de la Comissió d’Homenatge a Prat de la Riba, membre també de la Junta de les Cases de Caritat i Maternitat, membre de la Comissió Consultiva de Teatres, de la Comissió d’Interessos Generals el 1922, de la Comissió Provincial per a l’any 1923-1924, de la Comissió d’Actes el 1923 i de la Comissió Provincial a partir de gener 1925 com a encarregat dels negociats de muntanyes, mines, aigües, ferrocarrils, carreteres provincials, camins veïnals i personal mecànic, quan ja pràcticament la Mancomunitat estava liquidada. Aquests darrers càrrecs li vingueren per haver estat escollit el 1923 per la circumscripció d’Igualada, amb 6.555 vots, aquest cop, però, per l’efímera Federació Monàrquica Autonomista (FMA).

La seva elecció com a representant del PRR havia causat, de fet, certes controvèrsies i protestes al partit, fins al punt que el mateix Lerroux hagué d’intervenir per confirmar-lo en la candidatura, ja que alguns companys el veien com una persona massa propera a la Lliga. De fet, el 1922 fou finalment expulsat del partit justament per aquestes connivències amb la Lliga i amb la ja citada FMA.

Com a diputat de la Mancomunitat, formà part de la Comissió de Carreteres, Camins i Ponts, de la comissió encarregada de l’Homenatge a Prat de la Riba, fou conseller el 1921, fou vocal de la Junta de Govern de les Cases de Caritat, Maternitat i Expòsits de Barcelona, i fou nomenat també vocal del Comitè Administratiu de la recentment creada Caixa de Crèdit Comunal. Com a anècdota, val a dir que el 1923 volgué disputar la presidència a Puig i Cadafalch, però els resultats de les votacions foren concloents: Puig i Cadafalch tingué 71 vots, per només un, suposem el seu propi, de Pich i Pon. En la sessió del 13 de juny de 1922 protestà, junt amb altres diputats, pel que foren unes paraules injurioses del cap del govern espanyol en contra del català, però no només això, sinó que en l’escrit que li adreçaren, en demanaren, a més a més, la cooficialitat.

El 30 de setembre de 1930 es constituí l’anomenat Círculo Liberal Autonomista, al districte II de la ciutat comtal, i la premsa recollí que Rossend Pich i Pon en fou escollit president. Ben aviat, però, tornà a fer un gir polític, ja que a les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 1932 es presentà per la Lliga Catalana per la ciutat de Barcelona. Tot i així, apareixia sovint acompanyant el seu germà en actes oficials.

Com a dada curiosa, val a dir que el seu fill Joan Pich Salarich es casà amb Carmen Piñol Esplugas, filla del navilier Joan Piñol, de la prestigiosa companyia Ibarra.

Ja en període de guerra, els diaris recolliren que fou detingut el dia 21 d’abril de 1937 en voler creuar la frontera clandestinament. Empresonat, desconeixem el temps que estigué tancat i si se li obrí procés. Acabada la guerra, retornà a Barcelona, on mantingué una vida totalment discreta i no sabem quan morí.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Germà: Joan Pich i Pon, alcalde de Barcelona i president de la Generalitat.
Matrimoni / Fills: 
Joan Pich Salarich (fill), casat amb Carmen Piñol Esplugas, filla del navilier Joan Piñol, de la prestigiosa companyia Ibarra. Rossend Pich i Salarich.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Ronda de la Universitat, 26, 2n, de Barcelona. Telèfon 1002.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona I - Partit Judicial Universitat.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Comissió Provincial 1919-1920 (encarregat d'Ordenances municipals, divisió territorial, Sanitat i Indeterminats de Governació). Comissió d'Interessos Generals. Comissió Especial per a la Reforma del Reglament. Comissió d'homenatge a Prat de la Riba. Junta de les cases de Caritat i Maternitat. Comissió consultiva de Teatres. Comissió d'Interessos Generals (1922). Comissió Provincial a partir de gener 1925 (encarregat dels Negociats de muntanyes, mines, aigües, ferrocarrils, carreteres provincials, camins veïnals i personal mecànic). Comissió Provincial (1923-1924). Comissió d’Actes (1923).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Republicà Radical.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1919 per Barcelona. 1923 es presentà per la Federació Monàrquica Autonomista i sortí per Igualada.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Comissió de Carreteres, Camins i Ponts. Comissió d'Homenatge a Prat de la Riba. Vocal Junta de Govern Cases de Caritat, Maternitat i Expòsits de Barcelona. Vocal Comitè Administratiu de la Caixa de Crèdit Comunal.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicanisme, lerrouxisme.
Militància política: 
Partit Republicà Radical (fins 1922). Federació Monàrquica Autonomista (1922-1925?). Círculo Liberal Autonomista (1930). Lliga Catalanista (1932-1936?).
Càrrecs polítics: 
President del Círculo Liberal Autonomista.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa, 1996.

Diputats a la Diputació de Barcelona al llarg de la història. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988.

RIQUER i PERMANYER, Borja de (dir.). Història de la Diputació de Barcelona. 3 vol. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

 

Hemeroteca

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: