Picart i Felip, Ramon

Lloc de naixement: 
Sant Martí de Maldà (Urgell)
Data naixement: 
1873
Data de defunció: 
dimarts, setembre 4, 1951
Lloc de defunció: 
Barcelona

Teòric tèxtil i polític.

El seu pare va ser Martí Picart i la seva mare Antònia Felip. Als deus mesos va quedar orfe i el 1880 es va traslladar amb la seva mare a viure a Sabadell.

Es va casar amb Lluïsa Aznar (?–?/08/1912) i no van tenir fills. Va viure al carrer de Sant Joan cantonada al carrer de Tres Creus 1 de Sabadell i al carrer de Trafalgar 26 principal de Barcelona.

Va iniciar els seus estudis al Col·legi de mossèn Josep Torras de Sabadell. De jove va treballar d’aprenent al taller d’imatgeria i escultura de l’artista sabadellenc Jaume Duran i Formosa (1850-1935).

El 1886 va ser aprenent a l’escriptori de la fàbrica de Can Cuadras, on la seva mare hi treballava d’obrera tèxtil. El 1902 va passar a ser el director gerent de la Sociedad Anónima Sucesores de Cuadras y Prim fins a la seva jubilació. El 1940, en el centenari de l’empresa va rebre un important reconeixement per part dels obrers, els cooperadors tècnics i els administratius de l’empresa.

Va formar part de nombroses organitzacions econòmiques i professionals sabadellenques. Va ser president (1932-1936) i prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents i Malalties (1930-1936 i 1939), president (1914-1917) i vocal (1913) de la Unió Industrial, president del Consell d’Administració del Diari de Sabadell durant la dècada dels anys vint. Durant aquells mateixos anys també va formar part del Consell Administratiu de La Publicidad.

També va ser delegat de les indústries llaneres de Sabadell i Terrassa en el si del Foment del Treball Nacional i com a president del Gremi de Fabricants va representar aquesta entitat a la Junta d’Enllaç de les Entitats Econòmiques de Catalunya.

La seva participació en el món associatiu local també va ser rellevant. Va representar al Gremi de Fabricants en el Patronat de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, president de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell (1930-1932) i membre de la Joventut Catòlica, cap de la Junta de la Biblioteca Sardà i Salvany i primer president de la Schola Cantorum (1916).

Va ser escollit diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona) en les darreres eleccions a la Mancomunitat el 12 de juny de 1921. Aquests comicis es van caracteritzar pel domini polític de la Lliga Regionalista, la qual va aconseguir obtenir els tres representants que hi va presentar. En Picart va ser el tercer candidat, per la Lliga, amb més vots amb un total de 5.206.

Els seus inicis polítics van començar com a regidor de l’Ajuntament de Sabadell el 1909. Els fets de la Setmana Tràgica el juliol d’aquell any van obligar-lo a fugir de la ciutat.

A causa de la seva elecció com a diputat provincial, durant el bienni 1921-1923 va formar part de la comissió de Telèfons de la Diputació de Barcelona.

El 1923 va ser el màxim dirigent del Centre Català i posteriorment d’Acció Catalana de Sabadell; d’aquesta manera controlava cert catalanisme polític que podia fer ombra política a la Lliga Regionalista.

El 21 de març de 1930 va formar part d’una comissió investigadora dels fraus comesos durant la dictadura a l’Ajuntament.

El 28 de juny de 1931 es va presentar a les eleccions a Corts per la Lliga Regionalista per Barcelona-circumscripció, però no va sortir escollit. El 20 de novembre de 1932 va presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, també per Barcelona-circumscripció, amb la Candidatura Concòrdia Ciutadana, on formava part la Lliga. Com en l’anterior ocasió tampoc no va ser elegit.

Durant la nit del 6 al 7 d’octubre de 1934 va ser empresonat per part d’uns de revoltats.

Al llarg de la Guerra Civil va estar amagat a Barcelona sense témer per la seva vida.

Dades personals i familiars: 
Família: 
El seu pare va ser Martí Picart i la seva mare Antònia Felip. Als deus mesos va quedar orfe i el 1880 es va traslladar amb la seva mare a Sabadell.
Matrimoni / Fills: 
La seva dona va ser Lluïsa Aznar i no van tenir fills.
Lloc habitual de residència: 
Sabadell
Llocs successius de residència i datació: 
Carrer de Tres Creus 79 (Sabadell). Carrer de Sant Joan cantonada amb el carrer de Tres Creus 1 (Sabadell). Carrer de Trafalgar 26, pral. (Barcelona).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Terrassa-Sabadell
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Durant el bienni 1921-1923 va formar part de la comissió de Telèfons de la Diputació de Barcelona.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
A les eleccions del 12 de juny de 1921 va ser el tercer candidat, per la Lliga, amb més vots amb un total de 5.206.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Col·legi de Mossèn Josep Torras (Sabadell)
Formació professional: 
Treballà d'aprenent al prestigiós taller d'imatgeria i escultura del cèlebre escultor sabadellenc Jaume Duran i Formosa (1850-1935)
El 1886 va entrar a treballar d'aprenent a l'escriptori de la fàbrica de Can Cuadras, on la seva mare i treballava d'obrera tèxtil.
Tècnic tèxtil
Activitat econòmica: 
El 1902 va passar a ser el director-gerent de la Sociedad Anónima Sucesores de Cuadras y Prim fins a la seva jubilació.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Va formar part de nombroses organitzacions econòmiques i professionals sabadellenques. Va ser president (1932-1936) i prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents i Malalties (1930-1936 i 1939), president (1914-1917) i vocal (1913) de la Unió Industrial, president del Consell d’Administració del «Diari de Sabadell» durant la dècada dels anys vint. També va ser delegat de les indústries llaneres de Sabadell i Terrassa al si del Foment del Treball Nacional i com a president del Gremi de Fabricants va representar aquesta entitat a la Junta d’Enllaç de les Entitats Econòmiques de Catalunya.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Va representar al Gremi de Fabricants en el Patronat de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, president de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell (1930-1936) i membre de la Joventut Catòlica, cap de la Junta de la Biblioteca Sardà i Salvany i primer president de la Schola Cantorum (1916).
Premis, homenatges significatius: 
El 1940, en el centenari de l’empresa va rebre un important reconeixement per part dels obrers, els cooperadors tècnics i els administratius de l’empresa.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservador.
Militància política: 
Lliga Regionalista. Centre Català. Acció Catalana.
Càrrecs polítics: 
El 1923 va ser el màxim dirigent del Centre Català i posteriorment d’Acció Catalana de Sabadell, d’aquesta manera controlava cert catalanisme polític que podia fer ombra política a la Lliga Regionalista. El 16 i 17 de març de 1935 va assistir, per dret propi, de l’Assemblea de la Lliga Catalana.
Càrrecs públics: 
Regidor de l'Ajuntament de Sabadell (1909).
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

ALSINA, Joan, El «Centre Català» de Sabadell (1887-1936), Sabadell: Quaderns de la Fundació Bosch i Cardellach, LXVIII, 1993.

BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric i SABATER, Jordi, La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona: Proa, 1996.

BENAUL, Josep M. (dir.), El Gremi de Fabricants de Sabadell 1559-2009: organització empresarial i ciutat industrial, Sabadell: Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009.

CASTELLS, Andreu, Sabadell: informe de l’oposició, Vols. 3 (O tot o res, 1904-1918), 4 (Del terror a la Segona República, 1918-1936) i 5 (Guerra i revolució, 1936-1939), Sabadell: Riutort, 1978-1983.

DEU, Esteve; CALVET, Jordi; MARÍN, Martí i SALA-SANAHUJA, Joaquim, Sabadell al segle XX, Vic: Eumo, 2000.

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, Llibre d’adreces, Barcelona: Palau de la Generalitat, Impta de la Casa de la Caritat, 1922.

MARTÍN, Josep L., La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

SOCIEDAD ANÓNIMA SUCESORA DE CUADRAS Y PRIM, En el centenari de Can Quadras, 1840-1940, Sabadell: Imp. Joan Sallent Succ., 1941.

VALLS, Pere, Evocació del senyor Ramon Picart, Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach. Ponència llegida el 2 de febrer de 1952.

 

Arxius:

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.

Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach.

 

Premsa:

Diari de Sabadell

 

Imatges i documents: 
Peus de foto i comentaris: 
He tret la fotografia de l'Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach. (Es va publicar al «Diari de Sabadell».)
Observacions: 
Observacions: 
El 21 de març de 1930 va formar part d’una comissió investigadora dels fraus comesos durant la dictadura a l’Ajuntament. El 28 de juny de 1931 es va presentar a les eleccions a Corts per la Lliga Regionalista per Barcelona-circumscripció, però no va sortir escollit. El 20 de novembre de 1932 va presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, també per Barcelona-circumscripció, amb la Candidatura Concòrdia Ciutadana on formava part la Lliga. Com en l’anterior ocasió tampoc va ser elegit. Durant la nit del 6 al 7 d’octubre de 1934 va ser empresonat per part d’uns de revoltats. Al llarg de la Guerra Civil va estar amagat a Barcelona sense témer per la seva vida.