Palet i Barba, Domènec

Domènec Palet i Barba.
Lloc de naixement: 
Terrassa, Vallès Occidental
Data de naixement: 
dilluns, juny 10, 1872
Data de defunció: 
divendres, desembre 11, 1942
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Domènec Palet i Barba fou un advocat, industrial, polític i geòleg nascut a Terrassa el 1872. El seu pare va ser Miquel Palet i Marcet, el qual es va casar en primeres núpcies amb Eulàlia Palet i Elias. Quan ella es va morir, es va casar amb Rosa Barba i Salvatela, amb la qual va tenir tres fills: Domènec, Teresa i Florència Palet i Barba.

Domènec Palet es va casar el 5 de desembre de 1902 a l’església de Sant Just Pastor de Barcelona amb Irene Martí i Domingo, amb qui va tenir quatre fills: Rosa, Dolors, Joan i Miquel. La residència habitual de la família era al carrer de Sant Pere 45 (on també tenia el despatx), i posteriorment es van traslladar al carrer de la Rasa 29. També tenien la finca de can Palet de Vista Alegre, que havia heretat de Miquel Palet i Marcet, però que la van perdre el 1927 arran d’una suspensió de pagaments.

Sobre els seus fills, sabem que Miquel Palet es va casar amb Carme Ejarque i Dols i que van tenir tres fills: Irene, Ramona i Domènec Palet Ejarque. Al marge d’això, s’ha de destacar que en Miquel Palet va ser president de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa i regidor d’ERC el 1934. A l’octubre de 1936 va formar part del Govern del Front Popular i va ser nomenat regidor segon i encarregat de Cultura fins al juny de 1937. Va ser expulsat de les joventuts per un enfrontament amb un dirigent i juntament amb altres afiliats van fundar al desembre de 1937 el Casal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa. Va morir exiliat a Mèxic apartat de la política.

Domènec Palet es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1896. Durant el 1907 i 1909 va fer classes de taquigrafia a l’Escola d’Arts i Oficis i entre 1903 i 1914 va formar part d’una societat regular col·lectiva amb el seu sogre Joan Martí i Carantela i amb Miquel Bosch i Vilar per elaborar gènere de punt. La societat es deia Bosch, Martí i Palet i es trobava al vapor Narcís Galí al carrer de la Rasa.

El 1914 va morir Joan Martí Carantela i el seu lloc va ser ocupat pel seu fill, Joan Martí i Massagué. El 1917 Bosch va plegar per establir-se sol i va obligar a crear la societat Martí i Palet. No obstant això, aquesta va ser efímera i el 1919 va desaparèixer. Domènec Palet es va fer càrrec de la nova indústria, D. Palet i Barba. L’empresa tampoc no va prosperar i el 1927 va suspendre pagaments. La maquinària, accessoris, instal·lacions van ser venuts per part de la Comissió de Creditors formada arran de la suspensió a Nicolau Juncosa i Sabaté. Al marge de tot això, cal esmentar que Domènec Palet també va ser col·laborador a la premsa local i nacional en edicions com La Revista Terrasense, Egara i La Publicidad.

Al llarg de la seva vida, Domènec Palet va encapçalar diverses entitats econòmiques i professionals o va formar-ne part. Va ser secretari general de la secció Mercantil de la Cambra d’Oficis de Comerç i Indústria de Terrassa del 26 de desembre de 1898 al 26 de desembre de 1901 i un dels iniciadors, el 1947, de les prospeccions de petroli que posteriorment li van permetre crear la companyia Petróleos Españoles SA. També va ser molt actiu en el món associatiu terrassenc: va ser membre de la Junta de la Creu Roja el 1892 com a vicepresident i el 1898 com a depositari de cabals; fundador del Centre Excursionista de Terrassa el 1911 i president del 1914 al 1921; president de l’Escola d’Economia Domèstica de Terrassa entre 1923 i 1924; president del Patronat Local de Formació Professional entre els anys 1931-1933; president de l’Institut Català d’Història Natural o president d’El Seguro Tarrasense contra los Accidentes de Trabajo de 1916 a 1919.

Políticament, estigué vinculat al republicanisme possibilista. Va ser fundador i president de la Fraternidad Republicana de Terrassa, la qual va fundar la Casa del Poble. Entre 1899 i 1903 va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa i el 1903 va ser alcalde accidental. En l’àmbit provincial, va ser escollit diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona) a les eleccions de l’11 de març de 1917. Va ser el quart i darrer diputat de la llista, a les files del Bloc Republicà Autonomista, en obtenir l’acta amb 3.668 vots.

Dintre de l’organisme provincial, va formar part de moltes comissions de la Diputació de Barcelona. Entre 1917 i 1919 va estar a la d’Auxiliar d’Actes, Instrucció Pública i Belles Arts, Foment dels Interessos Agrícoles, Expansió Indústries Elèctriques i Junta Mixta de Ciències Naturals (vocal diputat). Del 1919 al 1921 va participar en les comissions d’Instrucció Pública i Belles Arts, Expansió Indústries Elèctriques, Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Homenatge Prat de la Riba, Junta Mixta del Laboratori d’Investigacions i Ensayos i Mixta de Ciències Naturals. Cal afegir que com a membre de la Comissió d’Instrucció va fer gestions per afavorir el funcionament de l’Escola Industrial, creada molts anys després.

Va ser candidat a diputat a Corts, amb el suport de catalanistes i republicans, en les eleccions de 1919 i 1920, però va ser derrotat pel monàrquic i batlle de Terrassa Alfons Sala i Argemí, gràcies a una important tupinada a Rellinars. Però del 12 de maig i fins a l’inici de la dictadura de Primo de Rivera va ser escollit diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona i el districte de Terrassa, representava els republicans, amb 4.359 vots.

Posteriorment, va ser diputat a Corts per ERC, a la circumscripció de Barcelona, del 9 de juliol de 1931 al 2 de febrer de 1939. Per tant, va ser escollit en les tres eleccions generals que hi va haver en aquest període. Del 1931 al 1933 va ser membre titular de la Comissió Parlamentària d’Indústria i Marina. Entre 1933 i 1935 va formar part de la Comissió d’Actes i de Comunicacions. Mentre que de 1935 al 1936 va ser-ho d’Obres Públiques. Durant els anys 1937-1938 va formar de la Comissió d’Actes i Comunicacions i com a suplent de Defensa Nacional, Treball i Agricultura. A més, va ser el coordinador de Terrassa en la campanya a favor de l’Estatut de Núria.

La seva important responsabilitat política va comportar que, un cop finalitzada la Guerra Civil, s’hagués d’exiliar a Mèxic, encara que va poder retornar a Catalunya anys després. Finalment, morí a Barcelona al desembre de 1942 a l’edat de seixanta-nou anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Els seu pare va ser Miquel Palet i Marcet, el qual es va casar en primeres núpcies amb Eulàlia Palet i Elias. A la mort d’aquesta es va casar amb Rosa Barba i Salvatela, amb la qual va tenir tres fills: Domènec, Teresa i Florència Palet i Barba.
Matrimoni / Fills: 
Es va casar el 5 de desembre de 1902 a l’església de Sant Just Pastor de Barcelona amb Irene Martí i Domingo, amb la qual va tenir quatre fills: Rosa, Dolors, Joan i Miquel (Terrassa, 26/12/1908 – Mèxic DF, 18/11/1988) Palet i Martí. Aquest darrer es va casar amb Carme Ejarque i Dols i van tenir tres fills: Irene (Terrassa, 1933), Ramona (Terrassa, 1935) i Domènec (Mèxic DF, 1942) Palet Ejarque. En Miquel va ser president de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa i va ser regidor d’ERC el 1934. A l’octubre de 1936 va formar part del Govern d’Unitat Popular i va ser nomenat regidor segon i encarregat de Cultura fins el juny de 1937. Va ser expulsat de les joventuts per un enfrontament amb un dirigent i juntament amb altres afiliats van fundar el desembre de 1937 el Casal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa. Va morir exiliat a Mèxic apartat de la política. La residència habitual de la família era al carrer de Sant Pere, 45 (on també tenia el despatx), posteriorment es van traslladar al carrer de la Rasa, 29. També tenien la finca de can Palet de Vista Alegre, que havia heretat de Miquel Palet, però la van perdre el 1927 arran d’una suspensió de pagaments.
Lloc habitual de residència: 
Carrer de Sant Pere, 45 (Terrassa).
Llocs successius de residència i datació: 
Carrer de Sant Pere, 45 (Terrassa). Carrer de la Rasa, 29 (Terrassa). Finca Can Palet de Vista Alegre (fins el 1927).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Terrassa-Sabadell.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Entre 1917 i 1921 va ser diputat provincial i va formar part de moltes comissions de la Diputació de Barcelona. Entre 1917 i 1919 va estar a la d’Auxiliar d’Actes, Instrucció Pública i Belles Arts, Foment dels Interessos Agrícoles, Expansió Indústries Elèctriques i Junta Mixta de Ciències Naturals (vocal diputat). Del 1919 al 1921 va participar a les comissions d’Instrucció Pública i Belles Arts, Expansió Indústries Elèctriques, Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Homenatge Prat de la Riba, Junta Mixta del Laboratori d’Investigacions i Ensayos i Mixta de Ciències Naturals. Cal afegir que com a membre de la comissió d’Instrucció va realitzar gestions per afavorir el funcionament de l’Escola Industrial, creada molts anys després.
Partit pel qual es presentà: 
Bloc Republicà Autonomista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
En les eleccions de l’11 de març de 1917 va ser escollit diputat provincial per la circumscripció de Terrassa-Sabadell amb 3.668 vots.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret (1896).
Formació professional: 
Advocat.
Industrial.
Geòleg.
Activitat econòmica: 
Domènec Palet es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1896. Durant el 1907 i 1909 va realitzar classes de taquigrafia a l’Escola d’Arts i Oficis. Entre 1903 i 1914 va formar part d’una societat regular col·lectiva amb el seu sogre Joan Martí i Carantela i amb Miquel Bosch i Vilar per elaborar gènere de punt. La societat es deia Bosch, Martí o Palet i es trobava al vapor Narcís Galí al carrer de la Rasa. El 1914 va morir Martí i el seu lloc va ser ocupat pel seu fill, Joan Martí i Massagué. El 1917 Bosch va plegar per establir-se sol i va obligar a crear la societat Martí i Palet. No obstant això, aquesta va ser efímera i el 1919 va desaparèixer. Domènec Palet es va fer càrrec de la nova indústria, D. Palet i Barba. L’empresa tampoc no va prosperar i el 1927 va suspendre pagaments. La maquinària, accessoris, instal·lacions van ser venuts per part de la comissió de creditors formada arran de la suspensió a Nicolau Juncosa i Sabaté.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Va ser secretari general de la secció Mercantil de la Cambra d’Oficis de Comerç i Industria de Terrassa (del 26 de desembre de 1898 al 26 de desembre de 1901) i un dels iniciadors, el 1947, de les prospeccions de petroli que posteriorment li van permetre crear la companyia Petróleos Españoles SA.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Va ser membre de la Junta de la Creu Roja (1892 vicepresident i el 1898 depositari de cabals), fundador del Centre Excursionista de Terrassa (1911) i president (1914-1921), president de l’Escola d’Economia Domèstica de Terrassa (1923-1924), president del Patronat local de Formació Professional (1931-1933), president l’Institut Català d’Història Natural o president d’«El seguro tarrasense contra los accidentes de Trabajo» (1916-1919).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana.
Militància política: 
Fraternidad Republicana de Terrassa. Bloc Republicà Autonomista. Esquerra Republicana de Catalunya.
Càrrecs públics: 
Entre 1899 i 1903 va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa i el 1903 va ser alcalde accidental. Entre 1917 i 1921 va ser diputat provincial. Va ser candidat a diputat a Corts, amb el suport de catalanistes i republicans, en les eleccions de 1919 i 1920, però va ser derrotat pel monàrquic i batlle de Terrassa Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 16/07/1863 – Barcelona, 11/04/1945) gràcies a una important tupinada a Rellinars. Del 12 de maig al 15 de setembre de 1923 va ser escollit diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona i el districte de Terrassa, representant als republicans, amb 4.359 vots. El pronunciamiento de Miguel Primo de Rivera va estroncar la possibilitat d’estar més temps. Va ser diputat a Corts, Barcelona-circumscripció, per ERC del 9 de juliol de 1931 al 2 de febrer de 1939. Per tant, va ser escollit en les tres eleccions generals que va haver en aquest període. Va ser el coordinador de Terrassa de la campanya a favor de l’Estatut de Núria. Del 1931 al 1933 va ser membre titular de la comissió Parlamentària d’Indústria i Marina. Entre 1933 i 1935 va formar part d’Actes i de Comunicacions. Mentre que de 1935 al 1936 va ser-ho d’Obres Públiques (març-juliol 1936). Durant el 1937-1938 va formar de la comissió d’Actes i Comunicacions i suplent de Defensa Nacional, Treball i Agricultura.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las formaciones antiguas. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia., 1895.

Sampedor i lo Serrat dels Morts. Barcelona: L’Avenç, 1895.

“Nota sobre tectónica de la cordillera media catalana”. Separata de: Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona [Barcelona], núm. 2 (1910).

Excursió a Sant Llorenç del Munt: notes geològiques. Terrassa: s. n., 1921.

“Glosses al treball de Jacinte Elias «Epoca de la inclinació del planell central d’Espanya envers l’Atlàntic»”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural [Barcelona], núm. 7 (octubre 1923), p. 114-116.

“III Excursió científica col·lectiva anyal de la Institució Catalana d’Història Natural a l Comarca de Terrassa (província de Barcelona). Dies 5, 6 i 7 de juliol de 1923”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural [Barcelona], núm. 9 (desembre 1923), p. 155-162.

En Josep Roca i Roca (1848-1924) literat, publicista, polític. Terrassa: Singla, 1934.

Petróleo en España: posibilidad de autarquía. Barcelona: s. n., 1949.

FAURA i SANS, Marià; VIÑALS, Melchor; PALET i BARBA, Domènec. Dictamen sobre abastecimiento de aguas potables para la ciudad de Tarrasa. Terrassa: Salvatella, 1923.

Col·laborador de La Revista Terrasense, Egara i La Publicidad.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia i documents electrònics

BOLADERAS, Mercè. “Els 42 alcaldes del segle xx a Terrassa”, Al Vent [Terrassa], núm. 5 (abril 1983), p. 35-38.

COMAS EZEQUIEL, Rafael. “Palet i Barba”. Grup Filatèlic i Numismàtic Terrassa [Terrassa], any 39è, núm. 4 (novembre 2004), p. 3-4.

MARCET i GISPERT, Xavier, “El Salisme: moviment polític i bloc de poder”, Terme. Revista d’Història [Terrassa], núm. 5 (novembre de 1990), p. 16-34.

. Qui ha manat a Terrassa?: i altres reflexions. Terrassa: Egara, 1991.

—. “Els alcaldes de Terrassa en el segle xx”. A: Terrassa segle XX: 1867-1993. Terrassa: Diario de Terrassa, 1993.

PALET i SETÓ, Francesc. “Domènec Palet i Barba: esboç biogràfic”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa [Terrassa], 4a època, núm. 90-91 (juliol-desembre 1996), p. 138.

PLANS, Lourdes. L’Escola Industrial de Terrassa 1902-2002. Cent anys de vida universitària. Terrassa: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa, 2002.

PUY, Josep. Domènec Palet i Barba. Prohom de la Terrassa republicana. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2015.

PUY, Josep; COMAS, Rafael. Esquerra a Mèxic, 1941-1980. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2003.

RUBÍ i CASALS, María Gemma (coord.). Memòriaesquerra.cat. La Hiperenciclopèdia d’Esquerra Republicana de Catalunya. Domènec Palet i Barba [en línia]. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2017, [consulta: 30/06/2015]. Disponible a: <http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=177&lletra=P>.

SOLÉ, Miquel (coord.). Història industrial de Terrassa. 3 vol. Terrassa: Diari de Terrassa; Barcelona: Lunwerg, 2000-2002.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental-Arxiu Històric de Terrassa

Arxiu Personal Rafel Comes de Terrassa

Imatges i documents: 
Domènec Palet i Barba.
Domènec Palet i Barba.
Domènec Palet i Barba.
Peus de foto i comentaris: 
Domènec Palet i Barba. Procedència: Fundació Josep Irla. Font: Memòriaesquerra.cat. La Hiperenciclopèdia d’Esquerra Republicana de Catalunya. Domènec Palet i Barba [en línia]. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2017, [consulta: 30/06/2015]. Disponible a: <http://www.memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=177&lletra=P>.
Domènec Palet i Barba. Font: reproducció d’un retrat de Domènec Palet i Barba. 1930-1940 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14627).
Domènec Palet i Barba. Font: Fundació Josep Irla.
Peu de portada i comentaris: 
Domènec Palet i Barba. Font: Fundació Josep Irla.
Signatura del personatge: