Monegal i Ramis, Josep

Josep Monegal i Ramis.
Lloc de naixement: 
Figueres, Alt Empordà
Data de naixement: 
divendres, gener 18, 1867
Data de defunció: 
dimarts, juliol 5, 1921
Lloc de defunció: 
Figueres, Alt Empordà

Josep Monegal i Ramis fou un procurador de tribunals, periodista i polític fill de Pere Monegal i Alsina i d’Elvira Ramis i Jordà. El seu pare era d’origen berguedà i la seva mare estava emparentada amb la família Jordà, hisendats de Pont de Molins, un membre de la qual també fou diputat provincial gironí i de la Mancomunitat de Catalunya. Tenia tres germans: Remei, Joaquim i Joan. El 1893 es va casar amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles. Amb ella va tenir tres fills: Antoni, Carmel i M. Dolors.

Entre 1878 i 1883 estudià el batxillerat a l’Institut de Figueres. Posteriorment, entre 1884 i 1886 començà la carrera de Ciències a la Universitat de Barcelona. Abandonats aquests estudis, començà encara la carrera de Filosofia i Lletres a la mateixa universitat en el curs 1887-1888, grau que igualment abandonà. A Figueres exercí amb èxit com a procurador de tribunals. Igualment disposava d’un petit patrimoni, per via materna, a Cabanes, població on residí fins l’any 1900.

Vinculat des de jove amb el republicanisme possibilista liderat per Castelar, fou secretari del Centro Republicano Histórico del Ampurdán entre 1892 i 1893. A Cabanes va inaugurar un Cercle Republicà que tenia la seu en un espai de la seva propietat el 1894 i fou el president de la Junta Local de Fusión Republicana el 1897.

Traslladat el seu domicili a Figueres, prengué part activa en la vida social i política de la capital empordanesa, on arribà a assolir certa notorietat social. El 1902 fou escollit membre de la Comissió de Festes de la ciutat i president del Casino Menestral fins al 1904.

El salt a la política activa el féu el 1905 en sortir escollit regidor a l’Ajuntament de Figueres per la Unió Republicana i Catalanista entre 1906 i 1909. Durant la seva etapa com a regidor formà part de la Comissió de Governació de l’Ajuntament de Figueres i fou escollit síndic de l’Ajuntament.

A Figueres, Monegal fou un actiu propagandista polític. Des de les pàgines d’El Combate, periòdic republicà proper al lerrouxisme que ell mateix dirigí entre 1905 i 1907, polemitzà amb Joan M. Bofill, director d’El Ampurdanés, portaveu històric del federalisme a la zona. Malgrat exercir com a director d’El Combate, fins al voltant de 1907 i 1908 encara es va moure en les files del republicanisme autonomista liderat per Salmerón. Tanmateix, a les acaballes d’aquella mateixa dècada ja evolucionà cap a postures pròximes al lerrouxisme. A banda d’això, aquests mateixos anys fou elegit secretari general de la Junta de la Cambra Agrícola de l’Empordà fins al 1911.

A inicis de la dècada següent, convertit en secretari personal del diputat al Congrés per Vilademuls, Carles Cusí, abandonà el republicanisme i s’aproximà al liberalisme dinàstic, amb una sensibilitat autonomista cada vegada més forta. En aquesta etapa milità en el Partit Liberal Autonomista i dirigí el setmanari figuerenc La Tribuna entre 1913 i 1914, un diari pròxim al liberalisme monàrquic.

Monegal encapçalà la candidatura del Partit Liberal en el districte de Figueres en les eleccions a diputats provincials de 1917. Malgrat ser acusat de certes pràctiques de cacic, obtingué 3.921 vots que li asseguraren l’elecció. Com a diputat provincial fou vocal de la Junta d’Estadística el 1917, membre de la Comissió Permanent Central i vicepresident de la Diputació de Girona el 1920. En la seva condició de vicepresident, al juliol d’aquell mateix any dirigí una instància al Govern espanyol en què demanava el manteniment de l’Institut de Figueres. 

Igualment, participà en l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou escollit secretari segon de la mesa. Del seu pas per la Mancomunitat en destaca la presentació d’una proposta perquè l’Assemblea demanés als ministres catalans la concessió de l’amnistia als processats per delictes polítics i socials el 27 de novembre de 1917 i una altra perquè també es demanés al Govern de Madrid una actuació decidida per evitar els atacs als vaixells mercants per part dels submarins dels països bel·ligerants al maig de 1918.

Els dies 24 i 26 de gener de 1919 participà en l’assemblea extraordinària de la Mancomunitat de Catalunya que es convocà conjuntament amb els parlamentaris catalans en pro de l’aprovació del projecte d’Estatut. En aquella reunió hi defensà en nom de la minoria liberal autonomista el projecte d’Estatut d’autonomia de 1919, del qual sempre fou un ferm partidari.

Cal esmentar que en els seus dos últims anys de vida també va ser vicepresident de la societat recreativa Sport Figuerense. Finalment, al juliol del 1921 moria a l’edat de cinquanta-quatre anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill de Pere Monegal i Alsina (Berga, 1835 – Cabanes, 1890) i d'Elvira Ramis i Jordà (1845–1907). La seva mare estava emparentada amb la família Jordà, hisendats de Pont de Molins (Alt Empordà). Tenia tres germans: Remei, Joaquim i Joan.
Matrimoni / Fills: 
El 1893 es va casar amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles (Pla de l'Estany). Amb ella va tenir tres fills: Antoni, nascut el 1896, Carmel, nascut el 1898 i M. Dolors, nascuda el 1907.
Lloc habitual de residència: 
Figueres (Alt Empordà).
Llocs successius de residència i datació: 
Cabanes (1867-1900). Figueres (1900-1919). Girona i Barcelona (1920). Figueres (1921).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Figueres.
Diputació a què pertanyia: 
Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Vocal de la Junta d'Estadística (1917). Vicepresident de la Diputació de Girona (1920). Vocal de la comissió Permanent central (1920).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Liberal.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1917: 3.921 vots. Sortí elegit diputat.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
El 27 de novembre de 1917 presentà una proposta per tal que l'Assemblea de la Mancomunitat demanés als ministres catalans la concessió de l'amnistia als processats per delictes polítics i socials. El 29 de maig de 1918 presentà una proposta per tal que l'Assemblea de la Mancomunitat demanés al govern de Madrid una actuació decidida per evitar els atacs als vaixells mercants per part dels submarins dels països en guerra. 24 i 26 de gener de 1919 participà en l'Assemblea extraordinària de la Mancomunitat de Catalunya i parlamentaris catalans en pro de l'aprovació del Projecte d'Estatut de la Mancomunitat.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Secretari segon de la mesa de l'Assemblea de la Mancomunitat (14/05/1917 a 03/11/1917).
Discursos significatius: 
Discursos davant l'Assemblea extraordinària de la Mancomunitat de Catalunya i parlamentaris catalans en pro de l'aprovació del Projecte d'Estatut de la Mancomunitat (24 i 26 gener de 1919).
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Entre 1878 i 1884 estudià el batxillerat a l'Institut de Figueres, on obtingué el títol el juny de 1883.
Entre 1884 i 1886 començà la carrera de Ciències a la Universitat de Barcelona. Abandonats aquests estudis, començà encara la carrera de Filosofia i Lletres a la mateixa universitat el curs 1887-1888, grau que igualment abandonà.
Activitat econòmica: 
Procurador de tribunals.
Patrimoni: 
Disposava d'un petit patrimoni a Cabanes (Alt Empordà), heretat per via materna.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Secretari general de la Junta de la Cambra Agrícola de l'Empordà (1909-1911).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Membre de la Junta per erigir un monument a Narcís Monturiol a Figueres (1890). Membre de la comissió de festes de Figueres (1902). President del Casino Menestral de Figueres (1902-1904). Vicepresident de la societat Sport Figuerense (inicis anys 1920). Col·laborà econòmicament en l'organització dels Jocs Florals de l'Empordà (1917).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Fins a l'entorn de 1907-1908 fou republicà salmeronià i autonomista, tot i que evolucionà cap a postures pròximes al lerrouxisme. A inicis de la dècada següent, s'aproximà al liberalisme dinàstic amb una cada vegada més forta sensibilitat autonomista.
Militància política: 
El 1894 va inaugurar un Cercle Republicà a Cabanes (Alt Empordà), que tenia la seu en un immoble de la seva propietat. A les eleccions municipals de Figueres del 12 de novembre de 1905 sortí escollit regidor per la Unió Republicana i Catalanista amb 111 vots. Entre 1905 i 1907 dirigí "El Combate. Semanario Republicano Autonomista", periòdic republicà pròxim al lerrouxisme publicat a Figueres. Pels volts de 1907 evoluciona cap a posicions republicanes lerrouxistes. Posteriorment abandonà les seves posicions republicanes per aproximar-se al Partit Liberal, amb el qual es presentà a les eleccions de diputats provincials de 1917. Més endavant (1913-1914) va dirigir el setmanari figuerenc "La Tribuna. Periódico liberal monárquico de avisos y notícias", periòdic monàrquic liberal.
Càrrecs polítics: 
Secretari del Centro Republicano Histórico del Ampurdán, vinculat al republicanisme possibilista (1892-1893). President de la Junta Local de Fusión Republicana de Cabanes (1897). Secretari del diputat conservador Carles Cusí, diputat al Congrés pel districte de Vilademuls (1912).
Càrrecs públics: 
Regidor a l'Ajuntament de Figueres (1906-1909). Membre de la comissió de governació de l'Ajuntament de Figueres (1906) Síndic de l'Ajuntament de Figueres (1909). Nomenat delegat especial de la renda d'alcohols de la província (1909). Diputat provincial (1917-1921).
Processos judicials: 
Com a director d’"El Combate", el febrer de 1907 denuncià Joan Maria Bofill, director del periòdic figuerenc de tendència federal "El Ampurdanés", tot acusant-lo d'haver-lo calumniat i injuriat des de les seves pàgines. El conflicte acabà amb una conciliació en el jutjat.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Director d’El Combate.

Director de La Tribuna.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

MORENO CHACÓN, Manolo. El personal polític republicà a l’Ajuntament de Figueres: les eleccions municipals durant la Restauració (1877-1923). Figueres: Ajuntament de Figueres, 2004.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Històric de Girona

 

Hemeroteca

Empordá Federal

Imatges i documents: 
Retrat de Josep Monegal i Ramis procedent del Casino Menestral de Figueres, 1902-1904.
Banquet amb motiu d’una reunió de presidents i secretaris de les cambres de comerç, indústria i navegació d’Espanya. En el centre de la imatge es troben, Josep de Caralt i Josep Monegal, el cinquè per la dreta, presidents de la cambra de Barcelona.
Peus de foto i comentaris: 
Retrat de Josep Monegal i Ramis procedent del Casino Menestral de Figueres, 1902-1904. Font: CAMPO i JORDÀ, Ferran del [et al.]. “Els diputats altempordanesos de la Mancomunitat. Apunts biogràfics”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], vol. 47 (2016), p. 423-456.
Banquet amb motiu d’una reunió de presidents i secretaris de les cambres de comerç, indústria i navegació d’Espanya. En el centre de la imatge es troben, Josep de Caralt i Josep Monegal, el cinquè per la dreta, presidents de la cambra de Barcelona. Font: 30/10/1929 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-7913).
Signatura del personatge: 
Comentaris sobre la documentació: 
Text enviat al govern espanyol en pro del manteniment de l'Institut de Figueres signada el 05/07/1920. Font: "Empordà Federal", any 10, fulla extraordinària, 08/07/1920.