Minoves i Anglerill, Iu

Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya del 2 de setembre de 1922, en la qual va participar Minoves, juntament amb la resta de diputats.
Lloc de naixement: 
Berga, Berguedà
Data de naixement: 
dimecres, agost 4, 1875
Data de defunció: 
dissabte, agost 23, 1924
Lloc de defunció: 
Berga, Berguedà

Iu Minoves i Anglerill fou un advocat i polític que va néixer el 4 d’agost de 1875 en el si d’una família influent de Berga. La seva mare fou Francesca Anglerill i Casals i el seu pare Ramon Minoves i Cardó. Tenia un germà, Magí, i una germana, Ramona. Es va casar amb Maria Agna Viladomiu i Graell. No van tenir fills. Va viure al carrer del Roser de Berga. A Barcelona s’allotjava a l’Hotel Regina, del carrer de Vergara, 2 i 4.

El seu pare, Ramon Minoves i Cardó, fou professor de primer ensenyament a Berga fins que es va convertir en un dels homes de Ramon Pujol Thomas, cacic i alcalde de la mateixa ciutat en diverses ocasions. Com a recompensa pel seu seguidisme, Pujol féu Minoves i Cardó secretari de l’Ajuntament, primer, recaptador d’impostos, després, i, finalment, propietari de part de la gran finca agrícola i forestal El Riu del Castellar, amb la qual s’enriquí explotant la fusta dels boscos.

De fet, fou sota la protecció de Pujol que el mateix Iu Minoves es va poder llicenciar en Dret, Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona al novembre del 1897. En el camp jurídic, Iu Minoves va obrir un despatx d’advocat a Berga. A més, fou president del comitè local de l’Associació d’Estudis Penitenciaris i Rehabilitació de la Delinqüència el 1916.

En l’àmbit polític, igual que el seu pare, es va convertir en un dels homes de Pujol. Sota la seva influència es presentà a les eleccions municipals de Berga el 1909. I en sortí elegit regidor “no solidari” pel Centro Comercial. No obstant això, la bona relació dels Minoves amb Pujol va canviar quan Ramon Minoves morí, el 8 de gener de 1916. Aleshores Iu es va enemistar amb el cacic, atès que aquest no volia fer efectiu un pagament que li devia al seu pare. Aquesta discussió entre famílies, a la llarga, va tenir una àmplia repercussió en la política local de Berga; va convertir Ramon Pujol i Thomàs en un dels principals exponents de l’anticatalanisme al Berguedà i a Iu Minoves Anglerill en líder local de la Unió Catalanista, primer, i de la Lliga Regionalista, després.

Més enllà de l’àmbit local, Iu Minoves va voler participar en les altes esferes polítiques de Catalunya, cosa que aconseguí obtenint el càrrec de diputat provincial de la Lliga Regionalista pel setè districte electoral, que corresponia als partits judicials de Manresa i Berga entre 1913 i 1924. El 9 de març de 1913 va ser elegit per primera vegada. Guanyà, en segon lloc, amb 10.762 vots, juntament amb el seu company de partit, Antoni Abadal i Portella, que quedà primer, amb 11.200 vots; i els seus companys de coalició: Joaquim Borràs i Ferrer, conservador, amb 10.032 vots; i el jaumí Joan Maria Roma Comamala, amb 8.449 vots. S’enfrontaren a Joan Pelafort, carlí dissident, i a Litrán, republicà, que tan sols van aconseguir 4.089 i 2.710 vots, respectivament.

Aquests comicis foren presentats per La Veu de Catalunya com una contesa amb una significació especial, ja que els representants que en sortissin elegits serien els qui haurien d’encarrilar i implantar la reforma aprovada per constituir la Mancomunitat de Catalunya: “Els triomfants deuran per primera vegada, després de tants anys, regir Catalunya renaixenta, Catalunya viva, Catalunya encaminada a regir-se i governar-se ella mateixa”.

Un cop guanyades les eleccions, Minoves va ser elegit per assistir a la subhasta de les obres del tram 2 del camí veïnal d’Espunyola a Puig-reig. De fet, es podria dir que en aquesta legislatura es va centrar sobretot a aconseguir millores en els camins i les carreteres del seu districte. El diputat del Berguedà va aprofitar totes les oportunitats que va tenir per beneficiar la seva circumscripció, sobretot pel que fa a la millora d’infraestructures. En aquest sentit, fins i tot va visitar personalment Enric Prat de la Riba, el 22 de gener de 1914, per tal de gestionar reformes d’interès per al seu districte. Així mateix, el 26 d’agost de 1915, va fer gestions per accelerar la concessió de la carretera que anava de Berga a Ripoll, i va convèncer personalment diversos propietaris de la zona de les Lloses, on solia estiuejar, perquè cedissin part dels seus terrenys a la Mancomunitat catalana. Aquest interès el va dur, el mateix any 1915, a formar part de la Comissió de Foment.

En aquest període també va ser nomenat vocal suplent de Josep Puig i Cadafalch en la Comissió Mixta de Reclutament i membre de diverses comissions: la d’Ampliació de Delegacions, la de Governació i la Comissió Dictaminadora per a la creació d’una xarxa de biblioteques populars.

Un cop acabada la legislatura, es tornà a presentar en les eleccions de l’11 de març de 1917. En aquests comicis fou reelegit diputat de la Lliga Regionalista pel districte de Manresa-Berga amb 11.627 vots, seguit de Joan Maria Roma i Comamala, jaumí dissident, amb 11.307 vots; d’Antoni d’Abadal, regionalista, amb 11.105 vots, i d’Heribert Pons, liberal designat des de Barcelona, amb 8.886 vots. En aquestes eleccions, la Lliga Regionalista va tenir com a principals oponents dinàstics i jaumins, les dretes unides, que defensaven la seva aliança com una necessitat circumstancial per posar fi al que anomenaren “caciquisme de la Lliga”. La rivalitat entre uns i altres durant la campanya fou tan gran que el dia de les eleccions, un requetè, sota les ordres de Pere Vives, cap dels tradicionalistes a Manresa, juntament amb alguns republicans radicals, es van passejar pels carrers amb garrots i armes de foc. Malgrat les pressions i les amenaces, els exaltats no van aconseguir condicionar els resultats.

En aquesta legislatura Minoves fou membre de la Comissió de Governació, la qual cosa li comportà molta feina institucional i administrava al llarg de tot l’any 1917 i 1918. El 2 d’agost de 1919 va passar a formar part de la Comissió Provincial. En aquesta mateixa data, també fou elegit per formar part de la Comissió d’Interessos Generals i com a membre de la Comissió per a la Reforma del Reglament. Més endavant, el 12 de gener de 1921 va ser designat per fer la recepció i inspecció definitiva de les obres de construcció d’un camí veïnal del Bages a Callús.

En acabar-se la legislatura es va tornar a presentar per darrer cop en les eleccions provincials del 12 de juny de 1921. Minoves tornà a ser elegit en primer lloc amb 12.654 vots, seguit del seu company de partit Ferran Valls i Taberner, amb 12.018 vots; i pel seu aliat Joaquim Borràs i Ferrer, amb 12.008 vots. En quart lloc, quedà el seu rival polític de la Unió Monàrquica Nacional Josep Piquer Rosal, amb 7.840 vots.

El dimarts 14 de juny a l’edició del vespre de La Veu de Catalunya sota el títol “A Manresa i Berga” s’explicava que el triomf de la candidatura nacionalista en aquest districte havia estat un dels més complerts del Principat en aquelles eleccions. Tal vegada per això els regionalistes del Berguedà decidiren fer una gran celebració al Pla de Campllong, sota el famós Pi de les Tres Branques, el 25 de juliol de l’any 1921.

El 31 d’agost de 1921, Minoves va ser elegit com a diputat de la Comissió d’Agricultura i Boscos. En aquest àmbit va treballar per tal que al juny de 1921 s’organitzés el primer concurs de bestiar boví de Catalunya a la ciutat de Berga, amb premis importants en metàl·lic per als concursants. En aquesta època, la comarca del Berguedà es va beneficiar de manera directa i sobretot indirecta de tot un seguit d’actuacions, que va fer avançar el sector agrícola, ramader i forestal, mitjançant l’ensenyament, la investigació i transferència tecnològica, així com l’ordenació i organització sectorial. Finalment, el 29 d’agost de 1923 passà a formar part de la Comissió de Reforma del Reglament.

Iu Minoves va morir el 23 d’agost de 1924, a l’edat de quaranta-vuit anys. A la nota necrològica que li dedicà La Veu de Catalunya es va destacar la seva “bonesa i caràcter afable”, així com la seva tasca “encara que intensa, silenciosa, que va ser de gran vàlua per a Catalunya”.

Dades personals i familiars: 
Família: 
La seva mare fou Francesca Anglerill i Casals i el seu pare Ramon Minoves i Cardó, mestre de primer ensenyament a Berga i, posteriorment, home del cacic Ramon Pujol i Thomas, que el va convertir en secretari de l'Ajuntament de Berga i en recaptador d'impostos. Tenia dos germans: Magí Minoves i Cardó i Ramona Minoves i Cardó.
Matrimoni / Fills: 
Es va casar amb Maria Agna Viladomiu i Graell.
Lloc habitual de residència: 
Berga, carrer del Roser.
Llocs successius de residència i datació: 
A Barcelona s'allotjava a l'Hotel Regina, carrera de Vergara, 2-4.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Manresa - Berga
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1913: 10.762 vots. 1917: 11.627 vots. 1921: 12.654 vots.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
22 de desembre de 1914: va ser nomenat vocal suplent de Josep Puig i Cadafalch en la comissió Mixta de Reclutament. 25 de novembre de 1914: comissió d'Ampliació de delegacions. 3 de maig de 1915: comissió de Governació i comissió de Foment. 26 d'abril de 1915: comissió dictaminadora sobre la proposta per a realitzar una xarxa de biblioteques. --- 2 d'agost de 1917: comissió Provincial, comissió d'Interessos Generals i comissió per a la Reforma del Reglament ---- 31 d'agost de 1921: comissió d'Agricultura i Boscos. 29 d'agost de 1923: comissió de Reforma del Reglament.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Filosofia, Lletres i Dret
Formació professional: 
Advocat
Activitat econòmica: 
Tenia un despatx d'advocat a Berga.
Patrimoni: 
Va heredar part de la finca El Riu del Castellar, de la qual n'explotava la fusta.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Fou president del Comitè local de l'Associació d'Estudis Penitenciaris i Rehabilitació de la delinqüència.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Va pertànyer a l'arxiconfraria del Cor de Maria de Berga.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Catalanista conservador i catòlic
Militància política: 
Lliga Regionalista
Càrrecs polítics: 
Va ser regidor per Berga el 1909 i posteriorment diputat provincial de la Mancomunitat de Catalunya entre 1913 i 1923.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

MINOVES I PUJOLS, Ramon. “Obra de govern en matèria d’agricultura, ramaderia i boscos al Berguedà”. L’Erol: revista cultural del Berguedà [Berga], núm. 122 (2014), p. 35-36.

NOGUERA I CANAL, Josep. Industrialització i caciquisme al berguedà, 1868-1907 (tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013.

 

Hemeroteca

Agricultura

El Pirineu Català

El Poble Català

La Veu de Catalunya