Masramon i Vilalta, Josep Maria

Josep Maria Masramon i Vilalta.
Lloc de naixement: 
Sant Boi de Lluçanès, Lluçanès
Data naixement: 
1877
Data de defunció: 
diumenge, maig 21, 1939
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Josep Maria Masramon i Vilalta fou un jutge i industrial nascut a Sant Boi de Lluçanès el 1877. Es casà amb Maria del Tura de Ventós, filla d’una família de grans propietaris rurals de la Garrotxa. Després de cursar estudis de dret a Barcelona obtingué la plaça de jutge municipal a la ciutat comtal, on exercí al Jutjat núm. 14, situat a la Rambla.

Dels seus anys viscuts a Olot n’ha quedat la casa Masramon, un bonic exemple del Modernisme català. La construcció, encarregada per Josep Maria Masramon a Rafel Masó i realitzada entre 1913 i 1914, és l’única edificació d’obra nova feta per l’arquitecte gironí a la comarca. La casa Masramon, també coneguda com la “casa del duende” per la seva aparença misteriosa, es va aixecar en un solar del carrer de Vayreda, entre la casa pairal dels Vayreda i la fàbrica de xocolata.

L’activitat professional de Josep Maria Masramon va ser molt intensa, ja que va participar en nombroses societats industrials olotines com a soci o promotor de projectes de llarga trajectòria. Va ser secretari de la Junta del Patronat de la sucursal d’Olot de la Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro, entitat que donà lloc a l’arribada de la Caixa de Pensions a Olot; soci del Banco de Olot, i també de la Papelera Olotina. Potser el projecte més emblemàtic és el de la fundació de la Cooperació Fabril, una de les principals indústries tèxtils olotines.

Si l’activitat econòmica fou intensa, Masramon no va pas negligir la cultura i la societat. Membre de l’Orfeó Popular Olotí, un dels dos principals centres culturals olotins junt amb Els Catòlics, també va ser un dels promotors dels Jocs Florals d’Olot i dels Pomells de Joventut. Alhora, era membre de la Creu Roja i de la Fundació Folch i Torres.

De fermes conviccions catalanistes, va obtenir l’acta de diputat provincial per la Lliga Regionalista en diverses eleccions pel districte d’Olot-Puigcerdà. A les de 1915 va quedar en primera posició amb 7.234 vots, a les de 1919 també en primer lloc amb 7.994 vots i, finalment, a les de 1923 novament en primera posició amb 7.037 vots. La seva activitat política va estar marcada per la defensa de la indústria local i del projecte del catalanisme polític encetat amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya. De fet, bona part de les seves intervencions com a diputat provincial estigueren motivades per la defensa de Catalunya com a entitat política pròpia. El 25 de novembre de 1921 va signar una proposició perquè la diputació de Girona manifestés la seva ferma voluntat d’adhesió a un règim autonòmic per Catalunya. En el mateix ple va subscriure una proposició de condemna dels actes anticatalanistes i violents ocorreguts a la ciutat de Vic. En la sessió del 2 d’agost de 1923 va subscriure una resolució de suport a la Mancomunitat que també comptava amb el suport d’Irla, Noguer, Santaló, Roger, Riera, Riu i Geli.

Respecte a la política espanyola, donà suport a diverses proposicions per reclamar el retorn dels soldats mobilitzats a la guerra del Rif i la fi de les hostilitats a l’Àfrica del Nord, que veia com un focus d’inestabilitat econòmica que perjudicava els interessos del país.

En l’àmbit cultural, buscà la participació dels diputats gironins a la recepció del mariscal Joffre a Barcelona, escollit president dels Jocs Florals l’any 1920. Joseph Joffre, mariscal francès de la Primera Guerra Mundial, era originari de Ribesaltes.

Pel que fa a la indústria, Josep Maria Masramon va destacar en la defensa de la banca catalana, de la indústria de taps de suro de Palafrugell, de la millora de les carreteres de la província o del tramvia de Palamós a Flaçà i Girona.

Finalment, Masramon va morir a Barcelona al maig del 1939 a l’edat de seixanta-dos anys.

Dades personals i familiars: 
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Maria del Tura Ventós tingueren cinc fills: Mercè, Manel, Joaquim Maria, Conchita i Ramon.
Lloc habitual de residència: 
Fins al 1919: Olot. A partir del 1920: Olot, Girona i Barcelona.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Olot-Puigcerdà.
Diputació a què pertanyia: 
Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Vocal de la comissió permanent d'Actes (1920); de la de Governació (1920-1921); membre de la Junta Consultiva de Teatres (1920-1921); vocal titular segon del Tribunal Provincial del Contenciós-Administratiu (1920-1921); vocal suplent de la Comissió Mixta de Reclutament (1921) i membre de la Comissió Provincial (1920-1921 i 1924-1925). Diputat provincial, a més, els anys 1930-1931, per Olot.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1915: 7.234 vots. 1919: 7.994 vots. 1923: 7.037 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
En la sessió del 2 d’agost de 1923 subscriu una petició de queixa per la detenció a Cervera d’un grup de músics de Germanor Empordanesa. En la mateixa sessió presenta una resolució de suport a la Mancomunitat que també subscriuen Irla, Noguer, Santaló, Roger, Riera, Riu i Geli.
Dades professionals: 
Formació professional: 
Dret.
Activitat econòmica: 
Jutge municipal de Barcelona. Soci fundador de la Cooperació Fabril, indústria tèxtil olotina.
Patrimoni: 
Propietari de la casa Masramon, obra encarregada a l’arquitecte gironí Rafel Masó i construïda entre 1913 i 1914. La casa, també coneguda com la «casa del duende» per la seva aparença misteriosa, es va aixecar en un solar del carrer de Vayreda, entre la casa pairal dels Vayreda i la fàbrica de xocolata. A la llinda de la porta principal s’hi llegeix «J. M. Masramon me feu fer». Les males llengües hi feren l’afegitó «amb els calers de sa muller» car Josep Maria Masramon s’havia casat amb una dona que provenia d’una nissaga de grans propietaris garrotxins de tradició carlina: els Ventós.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Secretari de la junta del Patronat de la sucursal d’Olot de la Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro, entitat que donà lloc a l’arribada de la Caixa de Pensions a Olot. Soci del Banco de Olot. Soci de la Papelera Olotina.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Creu Roja. Jocs Florals. Pomells de Joventut. Fundació Folch i Torres. Orfeó Popular Olotí.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Catalanista.
Militància política: 
Lliga Regionalista.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa, 1996.

CARMANIU I MAINADÉ, Xavier. La Mancomunitat i la Diputació de Girona. Girona: Diputació de Girona, 2015.

PUIGVERT, Joaquim M.; FIGUERAS, Narcís (coord.). La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona. Girona: Diputació de Girona; Obra Social la Caixa, 2016.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Imatges i documents: 
Retrat de grup de cos sencer de la Junta fundadora de la delegació olotina de la Creu Roja. Drets, d'esquerra a dreta: Jaume Tenas, Esteve Cardelús, Josep M. Masramon (dels drets, és el tercer per l'esquerra), Joan Prat, Joan Josep Caminals i Ignasi Pagès. 1913.
Retrat de grup sencer de la primera junta de la Creu Roja d’Olot. Josep Maria Masramon apareix assegut a l’extrem dret de la imatge.
Vista de la casa Masramon, a l’eixample Malagrida, Olot, 1916-1918.
La Cooperació Fabril, fàbrica del pont de Santa Magdalena, 1934.
La Cooperació Fabril, fàbrica nova del Passeig de Barcelona, 1935.
Plànol de la casa Masramon, vista est.
Plànol de la casa Masramon, vista nord.
Plànol de la casa Masramon, vista oest.
Plànol de la casa Masramon, vista sud.
Peus de foto i comentaris: 
Retrat de grup de cos sencer de la Junta fundadora de la delegació olotina de la Creu Roja. Drets, d'esquerra a dreta: Jaume Tenas, Esteve Cardelús, Josep M. Masramon (dels drets, és el tercer per l'esquerra), Joan Prat, Joan Josep Caminals i Ignasi Pagès. 1913. Font: Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Fons Comercials i d’Empreses Esteve Morer Toronell. 1890-1936 (data de creació). (CAT ACGAX-140-73).
Retrat de grup sencer de la primera junta de la Creu Roja d’Olot. Josep Maria Masramon apareix assegut a l’extrem dret de la imatge. Font: retrat de grup sencer de la primera junta de la Creu Roja d’Olot. 04/12/1912-04/12/1912 (data de creació). (CAT ACGAX 140011030000000,0000151).
Vista de la casa Masramon, a l’eixample Malagrida, Olot, 1916-1918. Font: Olot. Aixamplis Malagrida. Torre del Sr. Masramón. 01/01/1916-31/12/1918 (data de creació). (CAT ACGAX 140011030000000,0001954).
La Cooperació fabril, fàbrica del pont de Santa Magdalena, 1934. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Font: imatge cedida per l'investigador.
La Cooperació fabril, fàbrica nova del Passeig de Barcelona, 1935. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa, fons Francesc Jaume Coll (Mestres). Font: imatge cedida per l'investigador.
Plànol de la casa Masramon, vista est. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa, fons Ajuntament d'Olot, llicències d'obres. Font: imatge cedida per l'investigador.
Plànol de la casa Masramon, vista nord. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa, fons Ajuntament d'Olot, llicències d'obres. Font: imatge cedida per l'investigador.
Plànol de la casa Masramon, vista oest. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa, fons Ajuntament d'Olot, llicències d'obres. Font: imatge cedida per l'investigador.
Plànol de la casa Masramon, vista sud. Procedència: Arxiu Comarcal de la Garrotxa, fons Ajuntament d'Olot, llicències d'obres. Font: imatge cedida per l'investigador.
Peu de portada i comentaris: 
Josep Maria Masramon i Vilalta. Retrat de grup de cos sencer de la Junta fundadora de la delegació olotina de la Creu Roja. 1913. Font: Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Fons Comercials i d’Empreses Esteve Morer Toronell. 1890-1936 (data de creació). (CAT ACGAX-140-73).
Signatura del personatge: