Isern i Miralles, Magí

Lloc de naixement: 
Cornudella
Data de naixement: 
dissabte, desembre 12, 1885
Data de defunció: 
dijous, maig 2, 1918
Lloc de defunció: 
Barcelona

Magí Isern i Miralles va néixer en el si «d’una antiga y coneguda casa», segons les seves pròpies paraules. El seu pare, Magí Isern Olivé, propietari de tipus mitjà, va ser regidor de l’Ajuntament de Cornudella i major contribuent. D’altra banda, un germà seu, Zoilo, va ser alcalde de Cornudella el 1923, abans del cop d’estat de Primo de Rivera.

De la seva infantesa l’única cosa que en sabem és que va estudiar batxillerat a l’institut general i tècnic de Reus, on obtingué diversos premis pel seu bon rendiment acadèmic. El 1908 va llicenciar-se en Dret i s’establí a Barcelona, on es féu càrrec del despatx «del que fou il·lustre apòstol del federalisme catalá don Josep M. Vallés i Ribot, del que era un dels deixebles predilectes». El 1910 ja militava a la Joventut Federal Nacionalista Republicana i participava activament en la vida del partit, tot intervenint en mítings (com el de Barcelona el 1914), o bé publicant articles d’opinió a la premsa, concretament, els del rotatiu El Poble Català.

Malgrat residir a Barcelona, també actuava com a advocat al Jutjat de Falset i, políticament, es mostrava actiu pel Priorat i el Baix Camp, com ho demostren algunes xerrades que féu a Reus, al Foment Republicà Nacionalista, i el fet que el 1911 fos delegat per Falset en una assemblea de militants del districte Tarragona-Reus-Falset. Per la seva vinculació al territori no és estrany que el 1913 el partit el postulés com a candidat per cobrir la vacant deixada per la mort de l’advocat falsetà i diputat provincial Josep Anguera Bassedes. Tanmateix, i malgrat que havia rebut el suport dels republicans de la comarca, Isern optà per retirar-se quan es presentà una altra candidatura republicana, la de Claveria, a qui donava suport Caballé i Goyeneche i que resultà derrotada per la de Josep Compte Juncosa.

Isern continuà vinculat a la política i en l’assemblea celebrada a principis de juny de 1914 fou escollit membre del Consell Regional de la UFNR. El 1915, en una reunió de republicans de les comarques que formaven part del districte Falset-Gandesa, fou escollit, juntament amb Pere Lloret (republicà nacionalista), per formar part de la candidatura republicana a les eleccions a diputats provincials. La candidatura va rebre el suport de la publicació Renovació, que havia estat l'òrgan més o menys oficial de la UFNR a la província de Tarragona. Es presentaren en coalició amb el Partit Radical de Lerroux, que aportà un tercer nom a la candidatura, el de Solanes, en seguiment, probablement, de les directrius marcades al Pacte de Sant Gervasi.

Un cop constituïda la nova Diputació, Magí Isern ocupà una de les quatre secretaries de la Mancomunitat i prengué part en diverses comissions: el 1915 formà part de la de biblioteques i el 1916 de la que es va organitzar per estudiar la creació d’una escola per correspondència.

Com a diputat provincial formà part de la comissió de Governació (1915-1918) i de la comissió Estadística del Treball, a banda de la gestió desplegada en diversos àmbits que afectaven la comarca. Només prendre possessió va dur-ne a terme per qüestions relacionades amb Falset (instal·lació del telèfon i problemes financers derivats de la construcció de les escoles). També presentà propostes que afectaven directament el territori que representava com la que el 1916 volia modificar el pla de carreteres i camins veïnals «por adolecer de grandes deficiencias […] por lo que respecta a los distritos de Falset y Gandesa». De fet, el setembre de 1915 va visitar Prat de la Riba per tal de fer-li avinent la necessitat de construir alguna carretera i alguns camins veïnals «en las comarcas de Priorato y Gandesa, al objeto de aliviar la gran crisis que atraviesan dichas comarcas a causa del míldiu».

Isern morí prematurament a l’edat de 32 anys el 6 de maig de 1918 a conseqüència d’una malaltia gàstrica. Pels comentaris de la premsa la notícia dels seu traspàs agafà tothom per sorpresa, la qual cosa es fa pensar que o bé feia poc que se li havia diagnosticat, o bé Isern va preferir mantenir la malaltia en un àmbit estrictament privat. Pocs dies després de la seva mort, el ple de l’Ajuntament de Falset decidí per unanimitat posar el seu nom al carrer de la Font del Forn.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pare, Magí Isern Olivé, regidor de l’Ajuntament de Cornudella. Germà: Zoilo Isern Miralles, alcalde de Cornudella.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Falset-Gandesa
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Ocupà una de les quatre secretaries (1915). Comissió de Governació. 2n i 3r torn de la Comissió Provincial. Comissió Especial: Comissió Estadística del Treball.
Partit pel qual es presentà: 
Unió Federal Nacionalista Republicana
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
5.864 vots obtinguts a les eleccions a diputats provincials de 1915.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Comissió de Biblioteques. Comissió per estudiar la creació d’una escola per correspondència.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Batxillerat. Llicenciatura en Dret
Formació professional: 
Llicenciat en Dret
Activitat econòmica: 
Advocat. Es va fer càrrec del despatx que tenia Josep Maria Vallès i Ribot.
Ideologia i activitat política: 
Militància política: 
Joventut de la UFNR; UFNR.
Càrrecs polítics: 
Delegat per Falset (1911). Membre del Consell Regional de la UFRN (1914).
Imatges i documents: 
Signatura del personatge: