Guasch i Robusté, Anselm

Lloc de naixement: 
Valls
Data de naixement: 
dissabte, octubre 20, 1866
Data de defunció: 
diumenge, febrer 7, 1932
Lloc de defunció: 
Tarragona

El seu pare, Francesc Guasch Vallverdú, era botiguer, i la seva mare, Josepa Robusté Canyellas, també era de Valls. El seu germà petit Robert, fou advocat i contractista, i alcalde de Tarragona. El 1874 la familia s’instal·là a Tarragona, on es dedicà al comerç d’exportació de vi.

Anselm apostava clarament pel progrés, de manera que es dedicà preferentment al negoci de la telefonia i al desplegament de xarxes elèctriques. El 20 de març de 1898 assolia l’adjudicació definitiva de l’establiment i explotació els següents vint anys d’una xarxa telefònica a la ciutat de Reus, i el mes següent aconseguia una concessió idèntica, per quinze anys, a la ciutat d’Algecires. També era aquest any que li era concedida la de Tarragona. El maig de 1929, com a representant de la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas, sol·licitava dret de pas forçós per a la instal·lació de línea elèctrica a la Vilella Alta, Cabassers i Figuerola del Camp, i l’abril de 1931, a l’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla i Camarles; a finals del següent mes d’octubre demanava reforçar la de Tarragona amb una nova estesa de 6.000 volts. Alhora, també va fer alguna incursió en l’arrendament de companyies d’espectacle, com la que va intentar del Teatre Principal de Tarragona. El darrer dia de juliol de 1900 l’arrendador li cedia tots els drets, però els primers dies de 1903 la Junta Directiva li rescindí el contracte per incompliment de les bases.

Les companyies que representava cercaven en ell l’home fort en el món polític local que els assegurés els contractes i els solventés els tràmits administratius, tal volta per aquest motiu Anselm Guasch es dedicà a la política des de la majoria d’edat i fins que va morir. Va ser un dels polítics més veterans i incombustibles de les contrades tarragonines, en saber-se adaptar a cada temps: conservador fins el 1904; liberal dinàstic fins el 1914 (gestor del partit a la demarcació de Tarragona, home de confiança i entranyable amic de Salvador de Samà —el qual l’introduí en la política—); liberal autonomista, de ment oberta, fins a la Segona República i, havent caigut la monarquia, republicà radical (seguidor d’Alejandro Lerroux).

Efectivament, el seu pas per la Diputació de Tarragona es dil·latà en el temps al llarg d’un període de 36 anys (1896-1932). Això i el seu caràcter afable i afectuós li van permetre teixir una xarxa clientelar molt útil que no dissociava l’àmbit de la política del dels negocis. Ja el març de 1916 apareixia com un polític honrat, íntegre i compromés amb el territori. Des de Lo Baluart, es recordaven els esforços que va desplegar perquè Montblanc pogués optar a la quantiosa subvenció que oferia la Mancomunitat de Catalunya per a la creació de camins veïnals i, tot seguit, també per salvaguardar-la quan l’Espluga de Francolí plantejava una oferta millor (1916). No era debades que els seus seguidors podien dir que Guasch havia fet més pel territori des de la Diputació i la Mancomunitat que el seu rival el diputat a Corts Albert Dasca des del Govern espanyols. A aquest esperit de compromís, hi sumava «un inagotable cabal de intel·ligencia i prestigi» que el feien el candidat idoni en cada cursa electoral.

En aquest terç de segle com a diputat provincial ocupà quatre vegades el seient de la presidència (els exercicis 1897-1909, 1909-1911, 1921-1924 i 1930-1931). S’integrà a la comissió de Governació sempre (llevat de les legislatures de 1896, 1909 i de 1917, que ho féu en la de Foment) i fou habitual en la Junta de les Obres del Port (1898, 1905 i 1907), com a representant de la Corporació en les Subastes de Serveis Provincials i, sobretot, en la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics (1896, 1898, 1903, 1905, 1907 i 1913). No podem deixar de recordar la seva breu incursió com arrendatari del Teatre Principal de Tarragona (1901-1903). Tampoc ocultar el fet que Guasch va ser objecte d’un dur vot de censura l’últim dia de maig de 1910 en el qual se li va retreure absentisme, impagaments i irregularitats en la contractació de carreteres, i veié planar l’ombra d’una auditoria comptable. El seu gran rival polític fou Albert Dasca, però el 1917 pactà donar-li suport a Valls i renunciar a ser diputat a Corts a canvi de dirigir el partit des de la Diputació. A mitjan novembre de 1919 va ser nomenat assessor de la Junta de Subsistències.

Des de la seva constitució l’any 1914, Guasch fou conseller de la Mancomunitat de Catalunya. La seva dessignació no va ser exempta de polèmica per part de detractors que no van dubtar a considerar les amistats i influències teixides amb la típica representació del caciquisme. Assistí a les assemblees d’aquest organisme i continuà afavorit els interessos de la demarcació tarragonina. Quan l’organisme fou suprimit, el Govern impulsà les assemblees de diputacions espanyoles; a la que se celebrà el març de 1931 a Barcelona, hi va assistir com a president de la Diputació de Tarragona.

Anselm Guasch es mostrà, sovint, sensible envers les polítiques socials. El 28 de juny de 1910 era un dels signants de la proposició per elevar una reclamació a l’Estat per tal de restablir les Escoles Normals a cada capital de província. També, envers les caritatives enfront de grans catàstrofes. L’estiu de 1921 caigué un aiguat al Camp de Tarragona d’unes proporcions que causà enormes danys arreu. Com a president de la Diputació, Guasch féu el possible per pal·liar-ne els estralls i aconseguir recursos per reparar les destrosses causades. Encapçalà una nodrida comitiva composta pels principals agents civils de les comarques tarragonines i demanaren al governador civil ajuts per als municipis afectats i la reparació immediata dels vials de comunicació. Poc temps després, convocà al Palau provincial, una assemblea de diputats i alcaldes de nombrosos municipis perjudicats per l’aiguat, reunió de la qual sortí acordat un full de ruta i la creació d’una comissió executiva.

El seu darrer mandat al front de la Diputació de Tarragona va coincidir amb l’adveniment de la Segona República, amb un traspàs de poders forçat que consistí en la irrupció dels republicans fins el despatx de Guasch, el 15 d’abril de 1931, el qual sense oferir resistència, cessà voluntàriament del càrrec i abandonà el Palau Provincial. La mort el va sorprendre a Tarragona la nit del diumenge 7 de febrer de 1932, quan fou víctima d’un atac de cor. En els funerals que s’organitzaren a Tarragona hi assistí tota la classe política, a més dels exconsellers de la Mancomunitat i més d’un miler de persones.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Pares: Francesc Guasch Vallverdú, botiguer, i Josepa Robusté Canyelles, de Valls. Germà: Robert, advocat i alcalde de Tarragona.
Matrimoni / Fills: 
Fill: Ricard Guasch Jiménez. Jove: Conxita Klein, filla del coronel Francisco Klein.
Lloc habitual de residència: 
Tarragona
Llocs successius de residència i datació: 
Valls (1866-1874); Tarragona (1874-1932)
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Tarragona - el Vendrell
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
President (1897-1909, 1909-1911, 1921-1924 i 1930-1931) Comissió de Governació (1901-1908, 1911-1924) Comissió de Foment (1896-1900, 1909-1910) Comissió Axiliar d'Actes (1896-1897) Comissió Permanent d'Actes (1901-1902, 1905-1908, 1913-1914, 1919-1922) Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics (1896-1899, 1903-1908, 1913-1914) Junta d'Obres del Port (1898-1900, 1905-1908) Junta Provincial del Cens Electoral (1901-1902) Comissió Mixta de Reclutament (1903-1904) Representant a les Subastes de Serveis Provincials (1903-1904, 1923-1924) Representant a la Comissió Catalana que gestiona la divisió de béns de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1909-1910) Diputat inspector del Manicomi de Reus (1913-1914) Junta de Subsistències (1919-1920) Comissió per a la Redacció del Contracte del Manicomi de Reus (09/05/1899) Comissió per a l’estudi de les correccions a fer en la memòria de la Comissió Provincial (25/04/1901) Comissió per a la recuperació de material de les Escoles Normals Superiors (29/04/1902) Comissió Provincial de Compra de Blats (07/11/1919) Comissió de Profilaxi antivenèria (10/12/1930)
Partit pel qual es presentà: 
Conservador (fins a 1904); Liberal dinàstic (1904-1914); Liberal autonomista (1914-1931); Republicà Radical (1931-1932)
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Eleccions a diputats provincials de: 1913 (5.517 vots); 1917 (4.463 vots) i 1921 (3.756 vots).
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
L'estiu de 1921 encapçalà la comissió mixta que es va formar per pal·liar els estralls de la riuada al Camp de Tarragona
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Comercial: concessionari de xarxes de telefonia (1898) Arrendatari de companyies d'espectacles (1900-1903) Representant de la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas (1929)
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Camaleònica, segons el moment polític. Començà sent conservador (1896) i acabà sent republicà radical (1931).
Militància política: 
Conservador (fins a 1904); Liberal dinàstic (1904-1914); Liberal autonomista (1914-1931); Republicà Radical (1931-1932).
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Balcells, Albert. El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2010, p. 149.

Güell, Manel; Eugeni Perea i Simon. «L’obra de la Mancomunitat de Catalunya a Tarragona». Revista de Catalunya, núm. extraordinari (2014: La Mancomunitat de Catalunya. Un primer pas) 162-176, p. 175-176.

Imatges i documents: 
Anselm Guasch Robusté
Peus de foto i comentaris: 
Arxiu del Port de Tarragona, reg. 8707 (Balcells, Albert. «El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric». Barcelona: Parlament de Catalunya, 2010, p. 149)
Signatura del personatge: 
Observacions: 
Observacions: 
El seu pas per la Diputació de Tarragona es dil·latà en el temps al llarg d’un període ininterromput de 36 anys (1896-1932). Això i el seu caràcter afable i afectuós li van permetre teixir una xarxa clientelar molt útil que no dissociava l’àmbit de la política del dels negocis. Ja el març de 1916 apareixia com un polític honrat, íntegre i compromés amb el territori. Fou desposseït de la presidència de la Diputació el 15 d'abril de 1931 pels elements republicans. Morí a casa seva, víctima d'un atac de cor.