Grañé i Artigas, Josep

Grañé 1. Josep Grañé i Artigas, 1920.
Lloc de naixement: 
Sants
Data de naixement: 
dissabte, desembre 1, 1860
Data de defunció: 
dimarts, octubre 16, 1934
Lloc de defunció: 
Barcelona

Fill de Joan Grañé i Corbera i de Teresa Artigas i Llopís. Casat el 1885 amb Dolors Munné Basté, filla de Sebastià Munné i Valls, que fou alcalde de Sants. Oncle del sindicalista i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya Isidre Grañé Castanera.

Alcalde de Sants, abans de l’agregació, posteriorment va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tinent d’alcalde i diputat provincial. Presidí l'Ateneu de Sants el 1901. Va ser soci de la Societat Econòmica d'Amics del País, membre de la Junta del Cercle Liberal Monàrquic el 1906 i del Cercle Liberal Democràtic el 1916. La seva militància política evolucionà des del Partit Lliberal Fusionista, passant per la Federació Monàrquica Autonomista a partir de 1918, fins arribar a la seva incorporació a les files de la Lliga Regionalista a la dècada de 1930.

De jove treballà en una fàbrica propietat del comte de Güell, i aconseguí ascendir a llocs de responsabilitat. Posteriorment s’establí com a carnisser, a la vegada que es dedicà a la política local, de la mà del seu sogre Sebastià Munné. Fou elegit regidor de Sants pel Partit Lliberal i, posteriorment, alcalde d'aquest municipi, des del 12 de novembre de 1891 fins al 16 de febrer de 1893. Va ser l'últim alcalde, abans de l’agregació de la població a Barcelona. El 1896 va ser nomenat jurat de l’Audiència Provincial del districte barceloní de l’Hospital. A les eleccions provincials de 1898 és presentà per primera vegada pel districte III de Barcelona amb un resultat molt pobre: només 32 vots.

Va presidir l’Ateneu de Sants, que l'any 1901 inaugurava una nova seu amb un acte al qual van assistir les principals autoritats de la ciutat. Amb la nova seu, l’Ateneu visqué una etapa d’expansió i acollí entitats diverses, com el Foment Artístich o el Foment Republicà de Sants. Aquell mateix any fou proclamat candidat independent del Partit Lliberal Fusionista pel districte VIII, que incloïa Sants (el nom genèric del districte era Hostafrancs), per a les eleccions municipals. Va ser escollit, com a tercer regidor més votat de la ciutat. El 1904 tornà a ser elegit regidor. Va ser regidor fins el 1909. El 1913 tornà a ser elegit regidor novament. La seva ascendència com a darrer alcalde i cacic de Sants li serví per ocupar tots aquests anys el càrrec de regidor a l’Ajuntament.

El 1906 va ser nomenat vocal del Cercle Liberal Monàrquic, del qual eren membres personalitats de prestigi, com els presidents honorífics Segismundo Moret, Josep Comas i Masferrer i Josep Collaso i Gil. El president del Cercle era Pere G. Maristany i Oliver, personalitat amb contactes directes amb el rei Alfons XIII. És un període d’una certa divisió entre els liberals i en un intent per trobar l'entesa entre els diversos corrents presents en el Cercle, el 1916 va ser nomenat president honorífic de la institució.

El 1909 aspirà de nou a ser regidor pel districte VII de Barcelona, encara que no sortí elegit. El 1913, però, sí que va ser escollit de nou regidor pel districte VII. Després d'aquesta nova elecció fou homenatjat per diverses entitats del districte, en un banquet organitzat a l'Hotel Mundial Palace, al port de Barcelona, amb una gran concurrència. L'èxit del banquet evidenciava que malgrat aquests quatre anys al marge de l’Ajuntament, Grañé continuava mantenint una forta influència en el seu districte. L’any 1917 fou escollit tinent d’alcalde.

El 1915 impulsà, des del Cercle Liberal Monàrquic, la candidatura dels Liberals Autonomistes a les eleccions provincials pel districte III. Finalment, no va obtenir cap diputat. A les provincials de 1919 es presentà com a diputat al districte III per la Federació Monàrquica Autonomista amb el suport de la Lliga Regionalista. Es tractava d'una estratègia dretana per fer front als republicans, en un any també molt agitat des del punt de vista del moviment obrer, amb la vaga de la Canadenca i l’amenaça d’un cop militar per aturar l’agitació social. Convé recordar que la Federació Monàrquica Autonomista era un partit que s'havia creat l’any 1918 a Barcelona per part del polític Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, i que pretenia esdevenir el sector més regionalista dels liberals enfront dels més conservadors i centralistes de la Unió Monàrquica Nacional, dirigida per Alfons Sala i Argemí. Alfons Sala arribà a ser president de la Mancomunitat per designació del dictador Primo de Rivera, després de la substitució de Josep Puig i Cadafalch. L’estratègia electoral donà els seus fruits i Josep Grañe fou el candidat més votat del districte, amb 6.560 vots, seguit del jaumí Josep M. Marquès i Sabater, amb 6.549 vots. El tercer escollit va ser el regionalista Pelai Vidal de Llobatera amb 6.502 vots i el quart el radical José Pérez de Rozas, amb 6.351 vots. En les anteriors provincials, les de 1915, dels quatre diputats tres eren republicans (un de la Unió Federal Nacionalista Republicana i dos radicals) i un regionalista. La victòria fou molt celebrada pels regionalistes, i l’aliança amb la Unió Monàrquica Nacional es mantingué fins que aquests darrers acabaren integrant-se a la Lliga. Com a diputat provincial, formà part de la Comissió de Política Social (1919) i el veiem participar en diversos actes protocol·laris, tot presidint el lliurament de premis que atorga l’Institut Salesià de Sant Josep (juliol de 1919) o representant la presidència de la Mancomunitat en el lliurament de premis de l’Acadèmia de Belles Arts (abril 1919). També formà part de la comissió d’Interessos Generals (agost 1921).

Grañé es presentà a les eleccions generals d’abril de 1923, però no va sortir elegit. Tornà a ser elegit com a diputat provincial pel districte III a les eleccions de 1930. Per aquestes dates ja s'havia integrat a les files de la Lliga Regionalista, junt a la majoria de membres del Foment Monàrquic Autonomista.

Va morir el 1934 a Barcelona.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill de Joan Grañé i Corbera i Teresa Artigas i Llopís.
Matrimoni / Fills: 
Casat el 1885 amb Dolors Munné Basté, filla de Sebastià Munné i Valls, que fou alcalde de Sants.
D'altre parentiu: 
Oncle del sindicalista de la Confederació Nacional del Treball i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, Isidre Grañé Castanera, afusellat al Camp de la Bota el mes de novembre de 1939.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona III
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Partit pel qual es presentà: 
Federació Monàrquica Autonomista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Josep Grañe és el candidat més votat del districte III, amb 6.560 vots en les eleccions de 1919.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Principalment actes protocol·laris, presidint l’entrega de premis que atorga l’Institut Salesià de Sant Josep (juliol de 1919), així com a representant de la presidència de la Mancomunitat en l’entrega de premis de l’Acadèmia de Belles Arts (abril 1919).
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Com a diputat provincial, formà part de la comissió de Política Social (1919) i el veiem participar en diversos actes protocol·laris, tot presidint el lliurament de premis que atorga l’Institut Salesià de Sant Josep (juliol de 1919) o representant la presidència de la Mancomunitat en el lliurament de premis de l’Acadèmia de Belles Arts (abril 1919). També formà part de la comissió d’Interessos Generals (agost 1921).
Dades professionals: 
Associacions culturals/ciutadanes: 
Presidí l'Ateneu de Sants el 1901. Soci de la Societat Econòmica d'Amics del País. Membre de la Junta del Cercle Liberal Monàrquic el 1906 i del Cercle Liberal Democràtic el 1916.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Liberal Monàrquic
Militància política: 
La seva militància política evolucionarà des del Partit Lliberal Fusionista, tot passant per la Federació Monàrquica Autonomista a partir de 1918, fins a arribar a la seva incorporació a les files de la Lliga Regionalista a la dècada de 1930.
Càrrecs públics: 
Alcalde de Sants entre els anys 1891 i 1893, regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1903-1909 i 1913-1917) i tinent d'alcalde el 1917. El 1896 és nomenat jurat de l’Audiència Provincial del districte barceloní de l’Hospital.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Grañé i Artigas, Josep (1893). Memoria y relación sucinta que del estado económico del municipio y su gestión administrativa presenta al magnifico ayuntamiento de Sans. Barcelona: La Ilustración.

Estudis sobre la seva figura: 

Cañellasà, Cèlia i Torán, Rosa. (2013). Els Governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): Eleccions, partits i regidors. Ajuntament de Barcelona.

Enrech, Carles. (2004). Entre Sans i Sants. Ajuntament de Barcelona.

 

Imatges i documents: 
Peu de portada i comentaris: 
Grañé 1. Josep Grañé i Artigas, 1920. Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Josep Grañé Artigas [en línia]. Wikimedia Foundation, [última revisió: 12/10/2016], [consulta: 04/12/2017]. Disponible a: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Gra%C3%B1%C3%A9_Artigas>.
Signatura del personatge: