Grañé i Artigas, Josep

Grañé 1. Josep Grañé i Artigas, 1920.
Lloc de naixement: 
Barcelona, Barcelonès
Data de naixement: 
dissabte, desembre 1, 1860
Data de defunció: 
dimarts, octubre 16, 1934
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Josep Grañé i Artigas fou un comercial i polític nascut a Sants el 1860. Era fill de Joan Grañé i Corbera i de Teresa Artigas i Llopís. Es casà el 1885 amb Dolors Munné Basté, filla de Sebastià Munné i Valls, que fou alcalde de Sants. Oncle del sindicalista i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya Isidre Grañé Castanera.

De jove treballà en una fàbrica propietat del comte de Güell, i aconseguí ascendir a llocs de responsabilitat. Posteriorment s’establí com a carnisser, a la vegada que es dedicà a la política local, de la mà del seu sogre, Sebastià Munné.

 La seva militància política evolucionà des del Partit Liberal Fusionista, passant per la Federació Monàrquica Autonomista a partir de 1918, fins a arribar a la incorporació a les files de la Lliga Regionalista a la dècada de 1930.

Fou elegit regidor de Sants pel Partit Liberal i posteriorment alcalde d’aquest municipi, des del 12 de novembre de 1891 fins al 16 de febrer de 1893. Va ser l’últim alcalde abans de l’agregació de la població a Barcelona. El 1896 va ser nomenat jurat de l’Audiència Provincial del districte barceloní de l’Hospital. A les eleccions provincials de 1898 es presentà per primera vegada pel districte III de Barcelona amb un resultat molt pobre: només 32 vots.

Va presidir l’Ateneu de Sants, que l’any 1901 va inaugurar una nova seu amb un acte al qual van assistir les principals autoritats de la ciutat. Amb la nova seu, l’Ateneu visqué una etapa d’expansió i acollí entitats diverses, com el Foment Artístich o el Foment Republicà de Sants. Aquell mateix any fou proclamat candidat independent del Partit Liberal Fusionista pel districte VIII, que incloïa Sants (el nom genèric del districte era Hostafrancs), per a les eleccions municipals. Va ser escollit tercer regidor més votat de la ciutat. El 1904 tornà a ser elegit regidor. Va ser regidor fins al 1909. El 1913 tornà a ser elegit regidor novament. La seva ascendència com a darrer alcalde i cacic de Sants li serví per ocupar tots aquests anys el càrrec de regidor a l’Ajuntament.

El 1906 va ser nomenat vocal del Cercle Liberal Monàrquic, del qual eren membres personalitats de prestigi, com els presidents honorífics Segismundo Moret, Josep Comas i Masferrer i Josep Collaso i Gil. El president del Cercle era Pere G. Maristany i Oliver, personalitat amb contactes directes amb el rei Alfons XIII. És un període d’una certa divisió entre els liberals, i en un intent per trobar l’entesa entre els diversos corrents presents en el Cercle, el 1916 va ser nomenat president honorífic de la institució.

El 1909 aspirà de nou a ser regidor pel districte VII de Barcelona, encara que no sortí elegit. El 1913, però, sí que va ser escollit de nou regidor pel districte VII. Després d’aquesta nova elecció fou homenatjat per diverses entitats del districte, en un banquet organitzat a l’Hotel Mundial Palace, al port de Barcelona, amb una gran concurrència. L’èxit del banquet evidenciava que, malgrat aquests quatre anys al marge de l’Ajuntament, Grañé continuava mantenint una forta influència en el seu districte. L’any 1917 fou escollit tinent d’alcalde.

El 1915 impulsà, des del Cercle Liberal Monàrquic, la candidatura dels Liberals Autonomistes a les eleccions provincials pel districte III. Finalment, no va obtenir cap diputat. A les provincials de 1919 es presentà com a diputat al districte III per la Federació Monàrquica Autonomista amb el suport de la Lliga Regionalista. Es tractava d’una estratègia dretana per fer front als republicans, en un any també molt agitat des del punt de vista del moviment obrer, amb la vaga de la Canadenca i l’amenaça d’un cop militar per aturar l’agitació social. Convé recordar que la Federació Monàrquica Autonomista era un partit que l’any 1918 havia creat a Barcelona el polític Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, i que pretenia esdevenir el sector més regionalista dels liberals enfront dels més conservadors i centralistes de la Unió Monàrquica Nacional, dirigida per Alfons Sala i Argemí. Alfons Sala arribà a ser president de la Mancomunitat per designació del dictador Primo de Rivera, després de la substitució de Josep Puig i Cadafalch. L’estratègia electoral donà fruits i Josep Grañe fou el candidat més votat del districte, amb 6.560 vots, seguit del jaumí Josep M. Marquès i Sabater, amb 6.549 vots. El tercer escollit va ser el regionalista Pelai Vidal de Llobatera amb 6.502 vots i el quart el radical José Pérez de Rozas, amb 6.351 vots. En les anteriors provincials, les de 1915, dels quatre diputats tres eren republicans (un de la Unió Federal Nacionalista Republicana i dos radicals) i un regionalista. La victòria fou molt celebrada pels regionalistes, i l’aliança amb la Federació Monàrquica Autonomista es mantingué fins que aquests darrers acabaren integrant-se a la Lliga. Com a diputat provincial, formà part de la Comissió de Política Social el 1919, va participar en diversos actes protocol·laris com la presidència en l’acte de lliurament de premis que atorga l’Institut Salesià de Sant Josep el juliol del 1919 o representant la presidència de la Mancomunitat en el lliurament de premis de l’Acadèmia de Belles Arts a l’abril del mateix any. També formà part de la Comissió d’Interessos Generals a l’agost de l’any 1921.

Grañé es presentà a les eleccions generals d’abril del 1923 però no va sortir elegit. Tornà a ser escollit com a diputat provincial pel districte III a les eleccions de 1930. Aleshores ja s’havia integrat a les files de la Lliga Regionalista, junt amb la majoria de membres del Foment Monàrquic Autonomista. Finalment, va morir l’any 1934 a Barcelona.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill de Joan Grañé i Corbera i Teresa Artigas i Llopís.
Matrimoni / Fills: 
Casat el 1885 amb Dolors Munné Basté, filla de Sebastià Munné i Valls, que fou alcalde de Sants.
D'altre parentiu: 
Oncle del sindicalista de la Confederació Nacional del Treball i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, Isidre Grañé Castanera, afusellat al Camp de la Bota el mes de novembre de 1939.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona III
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Partit pel qual es presentà: 
Federació Monàrquica Autonomista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Josep Grañe és el candidat més votat del districte III, amb 6.560 vots en les eleccions de 1919.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Principalment actes protocol·laris, presidint l’entrega de premis que atorga l’Institut Salesià de Sant Josep (juliol de 1919), així com a representant de la presidència de la Mancomunitat en l’entrega de premis de l’Acadèmia de Belles Arts (abril 1919).
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Com a diputat provincial, formà part de la comissió de Política Social (1919) i el veiem participar en diversos actes protocol·laris, tot presidint el lliurament de premis que atorga l’Institut Salesià de Sant Josep (juliol de 1919) o representant la presidència de la Mancomunitat en el lliurament de premis de l’Acadèmia de Belles Arts (abril 1919). També formà part de la comissió d’Interessos Generals (agost 1921).
Dades professionals: 
Associacions culturals/ciutadanes: 
Presidí l'Ateneu de Sants el 1901. Soci de la Societat Econòmica d'Amics del País. Membre de la Junta del Cercle Liberal Monàrquic el 1906 i del Cercle Liberal Democràtic el 1916.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Liberal Monàrquic
Militància política: 
La seva militància política evolucionarà des del Partit Lliberal Fusionista, tot passant per la Federació Monàrquica Autonomista a partir de 1918, fins a arribar a la seva incorporació a les files de la Lliga Regionalista a la dècada de 1930.
Càrrecs públics: 
Alcalde de Sants entre els anys 1891 i 1893, regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1903-1909 i 1913-1917) i tinent d'alcalde el 1917. El 1896 és nomenat jurat de l’Audiència Provincial del districte barceloní de l’Hospital.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Memoria y relación sucinta del estado económico del municipo y su gestión administrativa de 1891 hasta 1893 presenta al Magnifico Ayuntamiento de Sans. Barcelona: La Ilustración, 1893.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

ERECH, Carles. Entre Sans i Sants: història social i política d’una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Arxiu Municipal; Districte de Sants-Montjuïc, 2004.

Imatges i documents: 
Peu de portada i comentaris: 
Grañé 1. Josep Grañé i Artigas, 1920. Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Josep Grañé Artigas [en línia]. Wikimedia Foundation, [última revisió: 12/10/2016], [consulta: 04/12/2017]. Disponible a: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Gra%C3%B1%C3%A9_Artigas>.
Signatura del personatge: