Gil Dòria, Josep

Josep Gil Dòria.
Lloc de naixement: 
el Pont de Suert, Alta Ribagorça
Data de naixement: 
dimarts, juliol 11, 1876
Data de defunció: 
divendres, desembre 11, 1942
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Josep Gil i Dòria fou advocat, empresari i polític nascut al Pont de Suert el 1876. Era fill de Damià Gil Jovellar, notari del Pont de Suert i de la Pobla de Segur, i de Magina Dòria Saura. El 1909 contragué matrimoni a Lleida amb Mercè de Castellví Rubies, neboda de Josepa Rubies Sala, esposa del dirigent provincial del Partit Conservador i diputat a Corts per les Borges el 1884 i el 1891, Genaro Vivanco Menchaca. El matrimoni no tingué descendència, però afillà una criatura de nom Mercedes.

Estudià Dret i finalitzà els estudis durant la primera meitat de la dècada de 1900. Primer exercí d’advocat a la seva vila natal, per passar pels volts de 1908 a establir-se a Lleida. Finalment, durant la segona meitat de la dècada de 1910, traslladà la seva residència a Barcelona, on compatibilitzà l’exercici de l’advocacia des d’un punt de vista particular, amb el de càrrecs en la justícia municipal com la fiscalia del Jutjat del Sud, el 1928, o en entitats com la Cambra Oficial de Llogaters de Barcelona, on s’ocupà de la secció jurídica i social des de finals de la dècada de 1920.

A inicis de 1915 fou un dels socis que constituïren la Companyia General Vidriera, amb seu social a Barcelona, que instal·là els seus tallers a Arenys de Mar. En el consell d’administració, el també diputat per Tremp-Vielha, Josep Maria España, en fou el president, mentre que Josep Gil en va ser el vicepresident. A banda de la seva residència barcelonina, Gil era també propietari d’un habitatge a Sant Cugat del Vallès, que li fou confiscat durant la Guerra Civil.

Com a liberal independent fou escollit diputat provincial pel districte de Tremp-Vielha en les eleccions del 10 de març de 1907. Obtingué 3.363 vots i fou el tercer candidat més votat. Fou reelegit en les eleccions del 12 de març de 1911, aquest cop sota la filiació liberal demòcrata, amb 3.732 vots, i passà a ser el candidat més votat. Repetí aquests destacats resultats en les eleccions de 14 d’abril de 1915, en les quals com a demòcrata liberal obtingué 3.762 vots. Malgrat els canvis de filiació, Gil sempre es mostrà favorable al diputat a Corts de Sort-Vielha, el liberal Emili Riu, i al de Tremp, el republicà Josep Llari.

Fou escollit president de la Diputació de Lleida el 3 de maig de 1911 i exercí el càrrec durant dos anys fins al 5 de maig de 1913. Durant el seu mandat fou membre de la comissió que redactà les bases de la Mancomunitat que es presentaren al desembre de 1911 al president del Govern espanyol, i que finalment no van ser aprovades. El 1914 fou escollit membre de la Comissió de Pressupostos de la Mancomunitat.

Amb el trasllat a Barcelona no cessà la seva activitat política. El 1916, quan encara era diputat per Tremp-Vielha ja figurava com a vicepresident segon del Cercle Liberal Autonomista del districte tercer de Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou membre de la Unión Patriótica barcelonina del districte primer, on presidí la secció jurídica i mantingué una activa militància entre 1926 i 1929. El 1927 fou nomenat regidor suplent de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any mateix fou soci fundador del Centre de Lleida i les seves comarques, entitat de la qual fou nomenat secretari.

Finalment, Josep Gil Dòria morí a Barcelona al desembre de 1942 a l’edat de seixanta-sis anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill de Damià Gil Jovellar (el Pont de Suert, 1843 – la Pobla de Segur, 1916), notari del Pont de Suert i de la Pobla de Segur, i de Magina Dòria Saura (Gerri de la Sal, ? – Vilanova i la Geltrú, 04/10/1933).
Matrimoni / Fills: 
El 1909 contragué matrimoni a Lleida amb Mercè de Castellví Rubies (defunció a Barcelona, 10/01/1946), neboda de Josepa Rubies Sala, esposa del dirigent provincial del Partit Conservador i diputat a Corts per les Borges el 1884 i el 1891, Genaro Vivanco Menchaca. El matrimoni no tingué descendència, però afillà una criatura de nom Mercedes.
Lloc habitual de residència: 
El Pont de Suert, Lleida i Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
El Pont de Suert (fins c. 1908, excepte els anys en què estudià). Lleida (c. 1908 – c. 1915). Barcelona (c. 1915–1950).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Tremp-Vielha.
Diputació a què pertanyia: 
Lleida.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
President (1911-1913).
Partit pel qual es presentà: 
Demòcrata liberal (1911) i liberal demòcrata (1915).
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1911, 3732 vots, sent el candidat més votat. 1915, 3762 vots, també fou el candidat amb millor votació .
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Comissió de Pressupostos (1914).
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret.
Activitat econòmica: 
Advocat i empresari.
Patrimoni: 
Soci fundador de la Companyia General Vidriera, amb seu social a Barcelona i que instal·là els seus tallers a Arenys de Mar.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Soci fundador del Centre de Lleida i les seves comarques, entitat de la qual en fou nomenat secretari (1927).
Ideologia i activitat política: 
Militància política: 
Partit Liberal (almenys fins 1916), i Unió Patriòtica (1924-1929).
Càrrecs públics: 
Regidor suplent de l'ajuntament de Barcelona (1927). Fiscal municipal del Jutjat del Sud de Barcelona (1928).
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

ARMENGOL SEGÚ, Josep. L’Ajuntament de Tremp entre 1868 i 1931: continuïtat electoral i predomini republicà (tesi de llicenciatura). Lleida: Universitat de Lleida, Departament de Geografia i Història, 1993.

MIR CURCÓ, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.

MOTA MUÑOZ, José Fernando. La República, la Guerra Civil i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Sant Cugat del Vallès: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, 2001.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu Central de la Diputació de Lleida

 

Hemeroteca

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Els retrats dels quatre presidents de les diputacions catalanes, entre els quals figura Josep Gil Dòria, president de la Diputació de Lleida entre 1911 i 1913.
Reunió de les quatre diputacions catalanes al Palau de la Generalitat per aprovar les bases de la Mancomunitat el 16-17 d’octubre del 1911. A la mesa, Josep Gil Dòria és el segon des de la dreta.
Peus de foto i comentaris: 
Els retrats dels quatre presidents de les diputacions catalanes, entre els quals figura Josep Gil Dòria, president de la Diputació de Lleida entre 1911 i 1913. Font: "La Ilustració Catalana", núm. 437, 22/10/1911.
Reunió de les quatre diputacions catalanes al Palau de la Generalitat per aprovar les bases de la Mancomunitat el 16-17 d’octubre del 1911. A la mesa, Josep Gil Dòria és el segon des de la dreta. Font: reunió de les quatre diputacions catalanes al Palau de la Generalitat per aprovar les bases de la Mancomunitat. Ballell Maymí, Frederic. 16/10/1911-17/10/1911 (data de creació). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona (CAT AFB – ICUB 3-A-1-2-S0-0000010-0044).
Peu de portada i comentaris: 
Josep Gil Dòria. Font: "La Ilustració Catalana", núm. 437, 22/10/1911.
Signatura del personatge: