Gich i Pi, Josep Maria

Josep M. Gich i Pi
Lloc de naixement: 
Tivissa (Ribera d'Ebre)
Data de naixement: 
dimarts, novembre 15, 1887
Data de defunció: 
dimecres, gener 2, 1957
Lloc de defunció: 
Barcelona

Polític, escriptor i advocat. Nasqué a Tivissa, el 15 de novembre de 1887, però es va criar a Bellmunt des de 1900. El seu pare, Àngel Gich Rojals, de Tivissa, era metge del poble i de les mines de Bellmunt. L’avi, Josep Gich Marrull, era natural de Torruella de Montgrí (Girona), i s’havia casat amb Gertrudis Rojals, mestra de Tivissa. Àngel Gich era un catòlic fervent que féu donacions a l’església parroquial de Bellmunt, que fou vocal de la comissió local de la «Federación de Asociaciones del Arzobispado de Tarragona para la Acción y Defensa Social» i, a més, estava subscrit a El Radical, publicació d’ideologia tradicionalista.

Tot plegat ens permet afirmar que Gich es va criar en una família molt il·lustrada per als estàndards de l’època i que probablement va rebre una educació basada en els valors més tradicionals de l’Església catòlica. Ara bé, d’altra banda, va passar part de la seva infantesa a Bellmunt, on va conèixer, encara que potser només fos d’oïdes, els treballs de les mines i els seus perills, els conflictes que s’hi van desenvolupar i, tal volta, aquest coneixement va fer créixer en ell la convicció que l’Església havia d’actuar conforme a les directrius de la Rerum Novarum i aprofundir en la seva vessant social.

Josep M. Gich començà els estudis de batxillerat a l’Institut de Reus, el curs 1899-1900, on va coincidir amb Magí Isern. A finals de juny de 1909, es va llicenciar en Dret i Ciències Socials per la Universitat de Barcelona, amb qualificació d’excel·lent, i el febrer de 1917 era admès com a acadèmic a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Dos mesos més tard obtenia, també amb un excel·lent, el doctorat en Dret que havia realitzat a Madrid. El 1920 exercia de catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració, acabada de crear per la Diputació Provincial de Barcelona, institució docent que fou suprimida per la Mancomunitat domesticada que va imposar Primo de Rivera a inicis de 1924. A més de la seva feina de professor també exercí com a advocat i obtingué una plaça de notari a les Borges Blanques, si bé no exercí l’ofici notarial, «fins que, per antiguitat, li correspongué la plaça de Barcelona on feia d’advocat».

Amb els antecedents paterns ja esmentats res no té d’estrany que la primera militància política coneguda de Gich fos en el camp del Tradicionalisme. A Barcelona, mentre estudiava, vivia a dispesa a la mateixa casa que s’allotjava, entre altres, Lluís Vila i d'Abadal. Amb ell, que era carlí com el seu pare, i altres, va fundar l'Agrupació Escolar Tradicionalista, de la qual el 1911 n'era president, càrrec que deixà l’octubre d’aquell any. Poc temps després en fou nomenat president honorari.

Paral·lelament, Gich militava en el camp del catolicisme social. Ja al 1909 era membre d’Acción Social Popular, creada el 1907 pel jesuïta Gabriel Palau. L’entitat, de la junta de la qual en va formar part en moltes ocasions, era un element cabdal de l’entramat de societats amb les quals l’anomenat catolicisme social pretenia, prou debades, allunyar els obrers de la influència de les idees socialistes i anarquistes, en oferint-los-en una alternativa. Sol o amb P. Palau, Gich pronuncià xerrades sobre les virtuts de l’estalvi i l’obra social que realitzava la Caixa de Pensions. Res d’estrany, atès que el catolicisme social posava l’accent en l’estalvi com una de les maneres d’assolir l’harmonia social. El 1921 fou nomenat conseller de la Caixa.

Gich també actuà des de la vessant periodística. Va publicar una gran quantitat d’articles, molts dels quals a la premsa catòlica. El 1919 era director d'El Social, òrgan de l’ASP i, posteriorment a la seva dissolució, de l’AP. També fou director de la revista Catalunya Social (1921-1936). El 1931 fou designat president de la Comissió de Premsa de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica.

En l'àmbit polític evolucionà cap al catalanisme. El maig de 1918, prengué part en una diada nacionalista a Alforja, el 1922 figura com a membre de la Junta Directiva de la Joventut Nacionalista de la Lliga de Barcelona. Finalment, a principis de juny de 1923, la Lliga el proclamà candidat a diputat de la Diputació de Tarragona per la circumscripció de Falset-Gandesa, i en resultà elegit. La Diputació es va constituir a començaments d’agost, Josep Maria Gich en fou nomenat un dels dos secretaris; a finals de mes, president de la Comissió d’Hisenda de la Mancomunitat, i a principis d’octubre entrava a formar part del Consell de Pedagogia.

Ara bé, el cop d’estat de Primo de Rivera i la repressió que va inaugurar van acabar arribant a la Mancomunitat: a principis de gener de 1924 els diputats elegits foren cessats i substituïts per altres, nomenats pels governadors civils a discreció, que van dedicar-se durant mesos a desfer part de l’obra feta per la institució. Gich, juntament amb altres, van presentar recurs contra aquest tancament, el juliol de 1924.

Amb l’adveniment de la Segona República, Gich va tornar a l’activitat política i es presentà per la Lliga encapçalant la llista de la Candidatura Autonomista Republicana a la demarcació de Tarragona. Tanmateix, la llista fou esborrada, segons les pròpies paraules de La Veu de Tarragona, per «l’onada revolucionària, de sentit francament esquerrista». La candidatura d’ERC va aconseguir el ple en obtenir l’elecció dels 5 candidats, i la del Partit Radical, els 2 de les minories. La desfeta electoral no el desanimà i pocs mesos després ja feia campanya: a favor de l’Estatut d’Autonomia, en contra dels articles de la Constitució que s’estava elaborant (i que posaven en qüestió el paper que l’Església havia desenvolupat fins aquell moment); també a Madrid i amb el Grupo de la Democracia Cristina, en xerrades, reunions, elaboració de manifestos, al costat de primeres espases del catolicisme social més progressista com Maximiliano Arboleya i Severino Aznar. No obstant aixo, no abandonà la vida política catalana i l’abril del 1934 fou nomenat membre del consell directiu de la Comissió de Política Social de la Lliga i el 1935, vicepresident del Consell de Treball de la Generalitat.

Tota aquesta activitat el convertí en víctima més que segura de la violència revolucionària de l’estiu-tardor del 1936. Amenaçat de mort a Falset, decidí amagar-se en una casa de dispesa i desfer-se de tota la seva documentació. En acabar la guerra va poder sortir de l’amagatall per trobar-se amb un nou règim polític repressor que el castigà i marginà per la seva militància catalanista. Gich va patir, per tant, i com tants altres, la persecució per part dels dos bàndols. Només l’amistat d’una persona que va fer recordar i emfatitzar la seva militància en el camp del tradicionalisme li va permetre tornar a ocupar el seu càrrec de conseller de la Caixa de Pensions, entitat a la qual dedicà tots els esforços en aquells anys de foscor. Evidentment, després de la guerra no hi havia espai polític per a persones com Gich i es va recloure en la seva feina com a notari i com a conseller de la Caixa, entitat en la qual arribà a ocupar la vicepresidència segona. De resultes d’aquesta feina, aconseguí que la Caixa, que «no obria biblioteques en poblacions amb pocs habitants», en creés una a Falset.

Gich va morir a Barcelona el 2 de gener de 1957 als 69 anys víctima d’un càncer que feia poc que se li havia diagnosticat. Al seu enterrament hi va acudir la plana major de la Caixa de Pensions i autoritats diverses, inclosos el rector i l’alcalde de Falset. El 14 de juliol d’aquell any, a la sala de la biblioteca que havia ajudat a crear, l’Ajuntament de Falset i els principals directius de la Caixa de Pensions li van retre un just homenatge. A partir d’aquell dia la biblioteca portà el seu nom.

 

Dades personals i familiars: 
Família: 
El seu avi, Josep Gich Marrull, fou cirurgià. La seva àvia, Gertrudis Rojals, mestra. El seu pare, Àngel Gich Rojals, metge. A partir de 1889 fou metge a Bellmunt on, a més de metge del poble, era metge de les mines de plom.
Matrimoni / Fills: 
Primeres núpcies amb Concepció Magrinyà Compte. Segones núpcies amb Mercè Castellví Jonullà. No tingué descendència.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona
Llocs successius de residència i datació: 
Tivissa (fins 1900). Bellmunt (fins un moment indeterminat). Barcelona.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Falset-Gandesa
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Secretari.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
7.300 vots obtinguts a les eleccions a diputats provincials de 1923.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
President de la Comissió d'Hisenda. Membre del Consell de Pedagogia.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Batxillerat. Llicenciatura en Dret i Ciències Socials (1909). Doctorat en Dret (1917)
Formació professional: 
Advocat.
Activitat econòmica: 
Advocat. Notari.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Conseller de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (1921). Vicepresident segon de l'entitat (després de la Guerra Civil).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Acció Social Popular (fins la seva dissolució el 1916). Acció Popular. Centre Catòlic Obrer de Sant Vicent de Paül. Director de El Social, òrgan de l'ASP. Director de Catalunya Social.
Premis, homenatges significatius: 
El que li va retre l'ajuntament de Falset i la Caixa el 14 de juliol de 1957. La biblioteca que ajudà a crear portà des d'aleshores el seu nom.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Tradicionalista. Catòlic. Catalanista.
Militància política: 
Partit Tradicionalista. Lliga Regionalista. Lliga Catalana.
Càrrecs polítics: 
Membre del Consell Directiu de la comissió de política social de la Lliga Catalana (1934).
Càrrecs públics: 
Vicepresident del Consell de Treball de la Generalitat (1935).
Processos judicials: 
Recurs presentat amb altres contra el tancament de l'Escola de Funcionaris de la Mancomunitat suprimida el març de 1924.
Bibliografia: 
Obra personal: 

Ideas sociales de Balmes. Barcelona: Acción Social Popular, 1910.

El evolucionismo jurídico: aplicación a una nueva fase del desenvolvimiento del derecho privado. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1911.

Vida que passa. Gandesa: Edicions El llamp, 1927.

Imatges i documents: 
Acte Jaumista. Josep M. Pich és a la dreta de tot, al costat de la bandera. La Hormiga de Oro (30 d'agost de 1913)
Josep M. Gich i Pi
Acte Jaumista. La Hormiga de Oro (30 d'agost de 1913)
Signatura del personatge: