Ferran i Galter, Josep

Lloc de naixement: 
Figueres, Alt Empordà
Data de naixement: 
dissabte, febrer 2, 1889
Data de defunció: 
dijous, agost 12, 1976
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Josep Ferran i Galter fou un banquer, industrial, propietari i polític nascut a Figueres el 1889. Era fill d’Eusebi Ferran i Sauri, de Barcelona, i d’Emília Galter i Guanter, natural de Figueres. Va tenir tres germans: Eusebi, Dolors i Rosa. El 1911 es casà amb M. Lluïsa Poch de Feliu, de Camallera, nascuda en el si d’una família de grans propietaris empordanesos, amb qui tingué dos fills: Ramon i Maria Assumpció. Posteriorment es casà en segones núpcies amb Agustina Irigoyen, natural de Baztan, una comarca de Navarra.

Entre 1900 i 1905 estudià el batxillerat a l’Institut de Figueres, però no n’obtingué el títol. Professionalment es dedicà a la banca i a negocis comercials i industrials. A Figueres el 1914 fundà la Banca Ferran, venuda al Banco Hispano Americano el 1920. En els anys següents compartí la gestió d’un negoci de ferreteria i equipament de cuina ubicat a Figueres i dirigit pel seu germà Eusebi. Igualment entrà en el Consell d’Administració de la firma Terracotta Fuster SA de la Bisbal d’Empordà com a accionista de la societat del 1928 al 1932.

La condició de propietari rural el portà a implicar-se intensament en la Cambra Agrícola de l’Empordà, entitat en què fou vocal de la Junta Directiva entre 1915 i 1930 i vicepresident entre 1930 i 1936. Igualment fou soci de l’IACSI des de 1932 i representant dels regants de la conca de la Muga a la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental entre 1929 i 1931. Com a propietari d’immobles, el 1927 fou nomenat representant de la Cambra de la Propietat Urbana de la província de Girona a la ciutat de Figueres.

Ideològicament, Ferran i Galter fou un monàrquic conservador i anticatalanista. Això el portà a militar a la Unión Monárquica Nacional entre els anys 1919 i 1927 i, posteriorment, a la Unión Patriótica fins al 1930, partit en què fou president de la secció local a Figueres.

El salt a la política institucional el féu el 1921 en presentar-se a les eleccions a diputat provincial pel districte de Figueres com a candidat de la UMN. Malgrat diverses denúncies d’irregularitats, aconseguí l’acta de diputat gràcies a l’obtenció de 3.575 vots. Com a membre de la Diputació de Girona fou nomenat vocal de la Comissió Permanent de Governació el 1921 i diputat secretari entre 1923 i 1924; vocal de la Comissió Permanent Central i vocal suplent de la Comissió Mixta de Reclutament del 1921 al 1924. Els seus postulats anticatalanistes el portaren a mantenir una actitud hostil envers els traspassos de competències a la Mancomunitat de Catalunya. En aquest sentit, va dur a terme accions per posar en entredit la tasca feta per aquesta institució i animà la protesta d’alguns ajuntaments.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, les seves simpaties pel règim i la seva predisposició a col·laborar-hi foren premiades amb el nomenament com a diputat provincial en tres ocasions més: pel districte de Figueres a l’agost de 1924, pel districte de Girona de novembre 1924 a abril de 1925, i altra vegada pel de Figueres de l’abril de 1925 al febrer de 1929. Així mateix, formà part de l’Assemblea Nacional Consultiva en representació de la Diputació de Girona de 1927 a 1930. Durant aquesta segona etapa com a diputat provincial va intentar aconseguir la millora de la carretera de Llançà a Figueres, de la qual tant sols se n’arribà a fer el projecte. Igualment, féu gestions per a la declaració del monestir de Sant Pere de Rodes com a Monumento Nacional el 1926 i participà en una comissió per demanar que es construís una carretera d’accés al monestir (1930).

Després de la Guerra Civil i amb l’arribada del franquisme, sabem que durant la dècada de 1960 tenia una fàbrica de formatge a Palència. Finalment, morí a Barcelona el 12 d’agost de 1976, a l’edat de vuitanta-set anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill d'Eusebi Ferran i Sauri, natural de Barcelona i d'Emília Galter i Guanter, natural de Figueres. Va tenir tres germans: Eusebi, Dolors i Rosa.
Matrimoni / Fills: 
El 1911 es casà amb M. Lluïsa Poch de Feliu, de Camallera (Alt Empordà), nascuda en una família de grans propietaris empordanesos. Amb ella tingué dos fills: Ramon i Maria Assumpció. Posteriorment, en segones núpcies, es casà amb Agustina Irigoyen, originària del Valle de Baztán (Navarra).
Lloc habitual de residència: 
Figueres (Alt Empordà).
Llocs successius de residència i datació: 
Figueres (1889-1921). Barcelona (1921). Figueres (1924). Madrid (des dels anys 40). Barcelona (moment de la mort).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Figueres.
Diputació a què pertanyia: 
Girona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Membre de la comissió permanent de Governació (1921). Vocal suplent de la comissió mixta de Reclutament (1921, 1924). Diputat secretari (1923-1924). Membre de la comissió permanent Central (1924). Membre del torn de la comissió Provincial (1924-1925, 1925-1926), tot substituint Ferran Casadevall Rosés, que havia estat nomenat diputat el 1924.
Partit pel qual es presentà: 
Unión Monárquica Nacional (UMN).
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1921: 3.575 vots. Fou elegit diputat.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Mantingué una actitud hostil als traspassos de competències a la Mancomunitat, cosa que el portà a dur a terme accions per posar en entredit la tasca feta per aquesta institució. Per exemple, a inicis de 1922 animà diversos ajuntaments de l'Alt Empordà a no pagar el contingent provincial de l'exercici 1921-1922.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Estudià el batxillerat a l'Institut de Figueres entre 1900 i 1905 sense obtenir-hi el títol.
Activitat econòmica: 
Propietari, banquer i industrial. Fou el fundador i propietari de la Banca Ferran de Figueres, venuda al Banco Hispano Americano el 1920. En els anys següents a la venda del banc apareix regentant un negoci de ferreteria i equipament de cuina a Figueres. Des de 1928 i almenys fins el 1932 fou membre del consell d'Administració de la firma Terracotta Fuster SA de la Bisbal. En els anys seixanta es dedicava al negoci de la fabricació de formatge, essent propietari d'una fàbrica a Palència.
Patrimoni: 
Propietari de terres i immobles a Cabanes, Figueres, Llançà, Portbou i Sant Pere Pescador (Alt Empordà).
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Representant de la Cambra de la Propietat Urbana de la província de Girona a la ciutat de Figueres (1927). Representant dels regants de la conca de la Muga a la Confederación Sindical Hidrográfica del Pirineo Oriental (1929-1931). Vocal de la Junta Directiva de la Cambra Agrícola de l'Empordà des de 1915-1930. Entre 1930 i 1936 en fou vicepresident. El 1932 ingressà a l'IACSI.
Associacions culturals/ciutadanes: 
El 1926 féu gestions per a la declaració del monestir de Sant Pere de Rodes com a «monumento nacional». El 1930 formava part d'una comissió per demanar la construcció d'una carretera d'accés al monestir.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Monàrquic conservador i anticatalanista.
Militància política: 
Unión Monárquica Nacional (1919-1927). Unión Patriótica (1927-1930).
Càrrecs polítics: 
El 1927 fou nomenat president de la secció local de la Unión Patriótica de Figueres.
Càrrecs públics: 
Diputat provincial (1921-1929). Membre de la Asamblea Nacional Consultiva (1927-1930). Diputat provincial (1924-1925, per Girona; i 1925-1929, per Figueres).
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

BERNILS I MACH, Josep Maria. “La moneda i els bancs de Figueres”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], vol. 26 (1993), p. 235-282.

PADROSA I GORGOT, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009.

 

Hemeroteca

Miranda. Boletín del Centro Cultural de Llansá

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: