Estivill i de Llorach, Antoni

Antoni Estivill i de Llorach.
Lloc de naixement: 
Reus, Baix Camp
Data de naixement: 
dimarts, abril 20, 1875
Data de defunció: 
dimarts, abril 26, 1955
Lloc de defunció: 
Reus, Baix Camp

Antoni Estivill de Llorach fou un advocat i polític nascut a Reus el 1875. Era fill d’Antoni Estivill Camplà, passant de notari, i de Josepa Isabel de Llorach Torrents, ambdós de Reus.Va tenir dos germans, Salvador i Ricard; aquest últim fou un pintor de renom, deixeble de Joaquim Mir. Antoni Estivill tenia la residència al raval de Santa Anna de Reus.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, obrí un bufet que assolí un cert renom i prestigi comarcal. El 1904 fou subscriptor i fundador de la Societat de Regants del Pantà de Riudecanyes. L’any 1900 va opositar a escrivanies de Barcelona i Solsona. Al novembre de l’any 1935 formà part de l’equip d’advocats que defensà Baptista Pallarès Jiménez i setze individus més de l’acusació de rebel·lió militar pels fets de Bot, al mes anterior. Va ser vicepresident de l’Agrupació de Jurats Mixtos del Treball de Tarragona el 1936 i degà del Col·legi d’Advocats de Reus entre el 1949 i el 1955.

També exercí el periodisme i dirigí La Crónica Reusense. Va pertànyer a la Unió Republicana Nacionalista i, al febrer de 1901, signà una declaració conjunta d’afermament com a republicà reusenc. En l’àmbit municipal, va ser vicesecretari de l’Ajuntament de Reus, càrrec al qual renuncià en haver estat designat secretari del Sindicat del Pantà de Riudecanyes a l’abril de 1905. Posteriorment, passà al Partit Reformista. Fou designat membre de l’equip de redacció de les Bases de Manresa per la Diputació de Tarragona, conjuntament amb el jaumí Josep Olesa, el republicà Josep Mestres i el liberal Francesc Roig. Orador brillant, va promoure i empènyer, per mitjà de conferències i discursos a Reus i Tarragona, la creació i l’establiment de la Mancomunitat, almenys des de gener de l’any 1912.

Va ser elegit diputat provincial pel districte de Reus i formà part de la Diputació de Tarragona en el consistori de 1909; nomenat vicepresident en el segon torn del mandat entre 1911 i 1912, formà part de les comissions de Foment i Junta d’Obres del Port. Va esdevenir president de la corporació provincial el 21 de maig de 1911 amb responsabilitats directes a les comissions de Foment i de la Permanent d’Actes. També fou diputat del primer i quart torn de la Comissió Provincial el 1913 i el 1915, respectivament, i continuà adscrit a la Comissió de Foment.

Donà suport a la campanya endegada per crear la Mancomunitat i fou un dels signants, juntament amb Enric Prat de la Riba i els altres presidents de Diputació catalans, de les Bases de la ponència per a la seva constitució el 26 de setembre de 1911. Va ser vicepresident quart del primer executiu i primera mesa elegida el 6 d’abril de 1914, amb 75 vots.

Com a diputat, el penúltim dia de 1909 fou un dels qui proposà l’amnistia general pels fets la Setmana Tràgica. Durant el 1911 va destacar, en ocupar la presidència, pel seu paper en combatre l’epidèmia del còlera, esforços que li foren reconeguts i elogiats pel governador civil. A l’abril de 1912 impulsà l’adhesió al projecte de la Diputació de Barcelona per a la repoblació dels boscos i també al Congrés Nacional de Viticultura de Pamplona, per al qual fou designat representant per la corporació. Igualment, aprofità el seu mandat per impulsar un projecte d’electrificació de totes les dependències de la Diputació al novembre de 1912. Al maig de 1913 gestionà, primer particularment i després de manera oficial, el llegat testamentari de Lucià Smith a favor de la Casa de Beneficència, i fou a proposta seva que la Diputació aprovà el tram de Valls a Tarragona de la línia de ferrocarrils secundaris del Ministeri de Foment. Conjuntament amb diversos regidors i polítics del territori, intentà visitar els presos de la vaga general de Tarragona de l’any 1915, fet que no fou possible a causa de la condició d’incomunicats que tenien els presoners, però els defensà legalment i en va promoure accions legals davant del Govern espanyol.

Durant la Guerra Civil, va exercir de vicepresident de l’Agrupació de Jurats Mixtos del Treball de Tarragona. Finalment, Antoni Estivill i de Llorach morí a Reus el 26 d’abril de 1955 a l’edat de vuitanta anys.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill d'Antoni Estivill i Camplà, passant de notari, i de Josepa Isabel de Llorach i Torrents, de Reus, i va tenir dos germans, Salvador i Ricard (1879–1952), pintor de renom, deixeble de Joaquim Mir.
Lloc habitual de residència: 
Raval de Santa Anna, de Reus.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Reus.
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Formà part de la Diputació de Tarragona en el consistori de 1909; nomenat vicepresident en el segon torn del mandat (1911-1912), formà part de les comissions de Foment i Junta d’Obres del Port. Va esdevenir president de la corporació provincial (21 de maig de 1911), amb responsabilitats directes a les comissions de Foment i de la Permanent d’Actes. Diputat del primer i quart torn de la comissió Provincial (el 1913 i el 1915, respectivament), continuà adscrit a la comissió de Foment.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1913-1914: 3.239 vots.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Vicepresident 4t del primer executiu i primera mesa (06/04/1914), amb 75 vots.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.
Formació professional: 
Oposità a escrivanies de Barcelona i Solsona (1900).
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Degà del Col·legi d'Advocats de Reus (1949-1955). Vicepresident de l'Agrupació de Jurats Mixtos del Treball de Tarragona (1936).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Exercí el periodisme i dirigí "La Crónica Reusense".
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana.
Militància política: 
Unió Republicana Nacionalista.
Militància sindical: 
Secretari del Sindicat del Pantà de Riudecanyes (abril de 1905).
Càrrecs públics: 
Vicesecretari de l'Ajuntament de Reus (1905).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Director de La Crónica Reusense.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

ANGUERA NOLLA, Pere. El pantà de Riudecanyes: documents per a la seva història. Reus: Centre de Lectura, 2000.

DUARTE I MONTSERRAT, Àngel. Possibilistes i federals, política i cultura republicanes a Reus, 1874-1899. Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 1992.

OLESTI TRILLES, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. 2 vol. Reus: Ajuntament de Reus, 1991.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu General de la Diputació de Tarragona

Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

 

Hemeroteca

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Retrat d’Antoni Estivill i de Llorach.
Reunió de les quatre diputacions catalanes al Palau de la Generalitat per aprovar les bases de la Mancomunitat el 16-17 d’octubre del 1911. A la mesa, Antoni Estivill Llorach es troba el primer des de la dreta.
Consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya. Antoni Estivill és el primer d’esquerra a dreta, assegut.
Peus de foto i comentaris: 
Retrat d’Antoni Estivill i de Llorach. Font: retrat d’Antoni Estivill president de la Diputació de Tarragona. Ballell Maymí, Frederic. 1911 (data de creació). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona (CAT AFB – ICUB 3-A-1-6-S0-0000029-0013).
Reunió de les quatre diputacions catalanes al Palau de la Generalitat per aprovar les bases de la Mancomunitat el 16-17 d’octubre del 1911. A la mesa, Antoni Estivill Llorach es troba el primer des de la dreta. Font: reunió de les quatre diputacions catalanes al Palau de la Generalitat per aprovar les bases de la Mancomunitat. Ballell Maymí, Frederic. 16/10/1911-17/10/1911 (data de creació). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona (CAT AFB – ICUB 3-A-1-2-S0-0000010-0044).
Consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya. Antoni Estivill és el primer d’esquerra a dreta, assegut. Font: 06/04/1914 (data de creació) (CAT ANC1-42-N-17709).
Peu de portada i comentaris: 
Retrat d’Antoni Estivill i de Llorach. Font: retrat d’Antoni Estivill president de la Diputació de Tarragona. Ballell Maymí, Frederic. 1911 (data de creació). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona (CAT AFB – ICUB 3-A-1-6-S0-0000029-0013).
Signatura del personatge: