Escrivà Prades, Alfred

Lloc de naixement: 
Amposta, Montsià
Data naixement: 
1878
Data de defunció: 
després de 1940
Lloc de defunció: 
?

Alfred Escrivà i Prades fou un empresari i polític nascut a Amposta el 1878. De família benestant ampostina, els seus pares foren Baldomer Escrivà Pujol —considerat “rico propietario y comerciante”— i Ramona Prades Crespo. Va tenir quatre germans: Ferran, Francesca, Adela i Pilar. Amb el seu germà Ferran va portar el molí arrosser que la mare havia comprat el 1900 a una societat d’empresaris, un molí que el 1912 es va cremar i van refer novament —aquest cop, per tracció de màquina de vapor.

Escrivà diversificà la seva activitat en més d’un àmbit; a més d’industrial, consta, també, com a banquer d’una entitat bancària denominada Escrivà Hermanos, és a dir, un banc que regentava amb el seu germà. Fou, així mateix, tresorer de la Sociedad Socorros Mútuos La Humanitaria entre el 1927 i el 1928, presidí el Casino d’Amposta a partir de 1913 i ens consta que tornà a ser elegit el 1924. El 1928 va ser vicepresident de l’Asociación de Industriales Arroceros del Ebro, en la qual havia entrat com a vocal al desembre anterior. La premsa l’anomenà “industrial y banquero”.

En l’esfera política, tanmateix, fou republicà i es vinculà a la figura referencial de Marcel·lí Domingo. La vida política d’Amposta es polaritzà entorn de dos grans grups polítics, el monàrquic, que dirigia Juan Palau Miralles i els integrants del qual eren anomenats popularment palauistes; i el republicà, que dirigia Alfred Escrivà. Fou elegit diputat provincial el 1915 en primera posició amb 7.242 vots, estigué en les comissions de Beneficència i de Foment i actuà de secretari, a més de formar part de la Junta de Carreteres del Principat. En les eleccions de 1919 no resultà elegit per poc i sembla que aparcà la carrera política uns quants anys fins a l’adveniment de la Segona República, en què accedí a l’alcaldia d’Amposta entre el 1931 i el 1934. La seva direcció al capdavant del consistori ampostí fou molt criticada, especialment pel Partit Republicà Radical, que el titllà tothora de cacic. Durant el seu mandat de l’alcaldia incorporà la Fulla Municipal, però la seva gestió deixà un deute de més de 100.000 ptes. A l’agost de 1933 fou designat per formar part del comitè regional del Partit Republicà Radical Socialista Català, que llavors es constituïa amb l’objectiu d’engegar una intensa campanya propagandística. A conseqüència dels Fets del 6 d’octubre de 1934 va ser detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús, que era al port de Tarragona; a la primera setmana de novembre fou posat en llibertat. A principis de 1936 fou designat per cobrir la vacant de comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, cosa que féu durant un breu període de temps, concretament, entre el 19 de febrer i el segon dia de març de 1936. Al mes següent la candidatura del front d’esquerres escombrà literalment la Lliga en les eleccions de compromissaris per a la presidència de la República, un dels quals fou Alfred Escrivà.

Posteriorment, fou promotor d’una mansió que s’edificà segons el seu projecte, i de l’arquitecte José María Franquet Martínez. La Casa Roig-Escrivà és una edificació amb maó, d’estil monumentalista academicista, de tres cossos i amb un interior amb detalls clàssics i pintures a les parets. S’alça a l’actual avinguda de la Ràpita núm. 114 i consta en l’Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya.

Durant bona part de la Guerra Civil Alfred Escrivà romangué a Barcelona, fins que en l’etapa final emprengué el camí de l’exili a França. A l’inici de la dictadura franquista les autoritats li obriren un procediment judicial per la seva participació en el bàndol republicà, per bé que al final es dictà un sobreseïment de la causa. Actualment, té un carrer dedicat a Amposta pel fet d’haver estat el primer alcalde del període republicà.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Son pare, Baldomer Escrià Pujol era comerciant i un ric propietari ampostí. Sa mare fou Ramona Prades Crespo. Va tenir quatre germans: Ferran, Francesca, Adela i Pilar. Amb son germà feren negocis junts.
Lloc habitual de residència: 
Amposta.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Tortosa-Roquetes.
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Secretari (1915-1916).
Partit pel qual es presentà: 
Partit Republicà.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1915-1916: 7.242 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Membre de la Junta de Carreteres del Principat
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Comissions de Beneficiència i de Foment.
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Empresari. Propietari i gestor, juntament amb son germà, d'un molí arrosser. S'eregí com a banquer d'un banc familiar: Escrivà Hermanos.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Vicepresident de l'Asociación de Industriales Arroceros del Ebro, tresorer de la Sociedad de Socorros Mútuos La Humanitária.
Associacions culturals/ciutadanes: 
President del Casino d'Amposta (1913 i 1924).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana.
Militància política: 
Partit republicà.
Càrrecs polítics: 
Comitè regional del Partit Republicà Radical Socialista Català, comissari delegat de la Generalitat a Tarragona (1936).
Càrrecs públics: 
Alcalde d'Amposta (1931-1934).
Processos judicials: 
Empresonat pels Fets d'Octubre de 1934.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia i documents electrònics

BEL QUEROL, Josep Ferran. “Juan Palau, l’alcalde d’Amposta (breus apunts d’una intensa vida política)”. Recerca [Tortosa], núm. 15 (2013), p. 87-126.

―. “Miscel·lània Ampostina X. Alfred Escrivà (unes breus notes biogràfiques)” [apunt de blog]. Miscel·lània Ampostina. Disponible a:<http://recullsamposta.blogspot.com.es/2016/10/miscellania-ampostina-x_37.html>. [Consulta: 4/09/2017].

BRULLES I ENÈRIZ, Lluis. “Els comissaris delegats de la Generalitat a Tarragona durant la II República (1931-1939)”. Bolduc. Butlletí cultural informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona [Tarragona], núm. 5 (segon semestre 2008), p. 3-13.

CAMPOS I TERRÉ, Sebastià. El 6 d’octubre a comarques. Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense, 1987.

GELONCHI SOLÉ, Josep. Falange i poder. Lleida durant la dictadura franquista (tesi doctoral). Lleida: Universitat de Lleida, 2010.

Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars que afecte a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques [en línia]. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Nacional de Catalunya, 2017, [consulta: 4/09/2017]. Disponible a: <http://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20170707_PC_Llei_11_reparacio_juridica_victimes_franquisme.pdf>.

MAYAYO ARTAL, Andreu. “Processos electorals a la Conca: 1931-1936”. Aplec de treballs [Montblanc], núm. 3 (1981), p. 311-346.

SANCHO SANCHO, Josep. El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939). Benicarló: Onada, 2016.

SORIANO-MONTAGUT, Montserrat. El llarg camí cap a una ciutat moderna. Amposta 1850-1962. Amposta: Ajuntament d’Amposta, 2007.

 

Fonts d’arxiu

Arxiu General de la Diputació de Tarragona

 

Hemeroteca

Diari de Tarragona

Heraldo de Tortosa

El Radical

El Tiempo

La Vanguardia

Imatges i documents: 
Casa Roig-Escrivà, promoguda pel mateix Alfred Escrivà i Prades i l’arquitecte José Maria Franquet.
Peus de foto i comentaris: 
Casa Roig-Escrivà, promoguda pel mateix Alfred Escrivà i Prades i l’arquitecte José Maria Franquet. Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. "Josep Grañé Artigas" [en línia]. Wikimedia Foundation, [última revisió: 10/09/2016], [consulta: 27/10/2017]. Disponible a: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Roig-Escriv%C3%A0>.