Escrivà Prades, Alfred

Lloc de naixement: 
Amposta
Data naixement: 
1878
Data de defunció: 
posterior 1936

De família benestant ampostina, Alfred Escrivà Prades tingué per pares, Baldomer Escrivà Pujol († 1898), considerat com a «rico propietario y comerciante», i Ramona Prades Crespo. Va tenir quatre germans: Ferran, Francesca, Adela i Pilar. Amb el seu germà Ferran va portar el molí arrosser que la mare havia comprat el 1900 a una societat d’empresaris, un molí que el 1912 es va cremar i van refer novament —aquest cop, per tracció de màquina de vapor.

Escrivà diversificà la seva activitat en més d’un àmbit; a més d’industrial, consta, també, com a banquer d’una entitat bancària denominada Escrivà Hermanos, és a dir, un banc que regentava amb el seu germà. Fou, així mateix, tresorer de la Sociedad Socorros Mútuos La Humanitaria (1927-1928), presidí el Casino d’Amposta a partir de 1913 i ens consta que tornà a ser elegit el 1924. El 1928 era vicepresident de l’Asociación de Industriales Arroceros del Ebro, en la qual havia entrat com a vocal el desembre anterior. La premsa l’anomena «industrial y banquero».

En l’esfera política, tanmateix, fou republicà i es vinculà a la figura referencial de Marcel·li Domingo. La vila política d'Amposta es polaritzà entorn de dos grans grups polítics, el monàrquic, que dirigia Juan Palau Miralles, els integrants del qual eren anomenats popularment palauistes, i el republicà, que dirigia Escrivà Prades. Fou elegit diputat provincial dues legislatures consecutives (1915-1916 i 1917-1918). Estigué en les comissions de Beneficència i de Foment, respectivament, i en la primera legislatura actuà de secretari; també formà part de la Junta de Carreteres del Principat. En les eleccions de 1919 no resultà elegit per poc i sembla que aparcà la carrera política uns quants anys, fins a l’adveniment de la Segona República, en què accedí a l’alcaldia d’Amposta, entre el 1931 i el 1934. Una alcaldia molt criticada, especialment pel Partit Republicà Radical, que el titllà tothora de cacic. Durant el seu mandat de l’alcaldia incorpora la Fulla Municipal, però la seva gestió deixà un deute de més de 100.000 ptes. L’agost de 1933 fou designat per formar part del comitè regional del Partit Republicà Radical Socialista Català, que llavors es constituïa amb l’objectiu d’engegar una intensa campanya propagandística. A conseqüència dels Fets del 6 d’octubre de 1934 va ser detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús, que era al port de Tarragona; a la primera setmana de novembre fou posat en llibertat. A principis de 1936 fou designat per cobrir la vacant de comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, cosa que féu durant un breu període de temps, concretament, entre el 19 de febrer i el segon dia de març de 1936. El mes següent la candidatura del front d’esquerres escombrà literalment la Lliga en les eleccions de compromissaris per a la presidència de la República, un dels quals fou Alfred Escrivà.

Té un carrer dedicat a Amposta, per haver-hi estat el primer alcalde republicà. Amb posterioritat, fou promotor d’una mansió que s’edificà segons el seu projecte, i de l’arquitecte José María Franquet Martínez. La Casa Roig-Escrivà és una edificació amb maó, d’estil monumentalista academicista, de tres cossos i amb un interior amb detalls clàssics i pintures a les parets. S’alça a l’actual avinguda de la Ràpita, núm. 114 i consta a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

AGDT [Arxiu General de la Diputació de Tarragona], Actes; Governació, Cpf, 5bis; Diari de Tarragona; La Vanguardia; Mayayo Artal, Andreu. «Processos electorals a la Conca: 1931-1936». Aplec de Treballs, CECB, 3 (1981) 311-345, p. 342; Soriano-Montagut Marcos, Montserrat. El llarg camí cap a una ciutat moderna. Amposta 1850-1962. Amposta: Ajuntament, 2006, p. 45; Brulles i Enèriz, Lluís. «Els comissaris delegats de  la Generalitat a Tarragona durant la II República (1931-1939)». Bolduc. Butlletí Cultural Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona [En línia], 2n semestre de 2008, núm. 5, p. 3-13. www.dipta.cat, p. 4 i 10. ACBEB [Arxiu Comarcal del Baix Ebre] hemeroteca.

Dades personals i familiars: 
Família: 
son pare, Baldomer Escrià Pujol era comerciant i un ric propietari ampostí. Sa mare fou Ramona Prades Crespo. Va tenir quatre germans: Ferran, Francesca, Adela i Pilar. Amb son germà feren negocis junts.
Lloc habitual de residència: 
Amposta
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Tortosa-Roquetes
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
secretari (1915-1916)
Partit pel qual es presentà: 
Partit Republicà
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
1915-1916: 7.242 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
membre de la Junta de Carreteres del Principat
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
comissions de Beneficiència i de Foment
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
empresari. Propietari i gestor, juntament amb son germà, d'un molí arrosser. S'eregí com a banquer d'un banc familiar: Escrivà Hermanos.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
vicepresident de l'Asociación de Industriales Arroceros del Ebro, tresorer de la Sociedad de Socorros Mútuos La Humanitária
Associacions culturals/ciutadanes: 
president del Casino d'Amposta (1913 i 1924)
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
republicana
Militància política: 
partit republicà
Càrrecs polítics: 
comitè regional del Partit Republicà Radical Socialista Català, comissari delegat de la Generalitat a Tarragona (1936)
Càrrecs públics: 
alcalde d'Amposta (1931-1934)
Processos judicials: 
empresonat pels Fets d'Octubre de 1934
Imatges i documents: 
Escrivà 2. Casa Roig-Escrivà, promoguda pel mateix Alfred Escrivà i Prades i l’arquitecte José Maria Franquet.
Peus de foto i comentaris: 
Escrivà 2. Casa Roig-Escrivà, promoguda pel mateix Alfred Escrivà i Prades i l’arquitecte José Maria Franquet. Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Josep Grañé Artigas [en línia]. Wikimedia Foundation, [última revisió: 10/09/2016], [consulta: 27/10/2017]. Disponible a: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Roig-Escriv%C3%A0>.