Escalas i Chamení, Fèlix

Missatge d'error

Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a FieldCollectionItemEntity->fetchHostDetails() (línia 422 de /home/diputatsmancomun/public_html/mancomunitat/sites/all/modules/field_collection/field_collection.module).
Fèlix Escalas i Chamení.
Lloc de naixement: 
Palma, Illes Balears
Data naixement: 
1880
Data de defunció: 
divendres, febrer 25, 1972
Lloc de defunció: 
Barcelona, Barcelonès

Fèlix Escalas i Chamení fou un polític i financer nascut a Palma l’any 1880 en el si d’una família benestant de l’illa. Es casà amb Maria Teresa Fàbregas i tingueren dos fills: Fèlix i Mateu. Durant la infantesa va conèixer el poeta Joan Alcover, el qual fou, a partir d’aleshores, una de les seves fonts d’inspiració tant intel·lectual com política, tal com explica molts anys després en un escrit el mateix Fèlix Escalas amb motiu del centenari del naixement d’Alcover al seu llibre de memòries sobre el poeta (1954):

El meu primer record de l’Alcover, en l’ordre del temps, data de molts anys i és el d’una visita que féu a casa dels meus avis, a cal Reiet, del poble de Santanyí, de Mallorca, en un viatge de propaganda electoral que li valgué una acta de diputat a Corts. Era jo infant però encara tinc fresca la gran impressió que va fer-me aquell candidat ple d’intel·ligència i de joventut que, amb un aire reposat de gran senyor, a prec dels presents, va recitar Travesía, en què transpirava l’amor als pins i a les cales mallorquines.

Implicat en la vida cultural de l’illa, Fèlix Escalas participà en les tertúlies de Can Alcover, així com en Salonet Beethoven, cercle literari i musical creat a Palma l’any 1897. Era un dels membres més joves del grup modernista mallorquí del canvi de segle, encapçalat per l’escriptor Miquel dels Sants Oliver. A més, va escriure sobre literatura en revistes i diaris com La Almudaina, La Roqueta, El Correo de Mallorca o Nova Palma, en aquesta última amb Miguel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Joan Torrendell, Lluís Berti i Benet Pons i Fàbregues.

El 1902 es traslladà a Barcelona per cursar estudis de dret, i es doctorà posteriorment a Madrid. Vinculat a la Lliga Regionalista des de la seva arribada a la ciutat comtal, el 1904 participà amb una intervenció a la seu d’aquest partit en un homenatge a Alcover. Durant aquells anys va escriure alguns articles culturals a la revista Hispania. Durant el curs 1908-1909 va ser secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, presidida per Frederic Rahola, i diputat de la Lliga per Barcelona. El 1904 ocupà el càrrec de vicesecretari de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, lloc que mantingué quinze anys i durant els quals assistí en representació d’aquest organisme a congressos internacionals, sempre en tasques relacionades amb la reforma del codi de comerç. De la Cambra de Comerç, institució en la qual estigué vinculat de per vida així com el seu germà Jaume Escalas Chamení, Fèlix Escalas n’escrigué algun apunt històric com La guerra y el comercio por mar (1927) i reedità l’obra d’Antoni de Campmany Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1961). L’any 1929 escriu unes “Notes biogràfiques” del seu amic i secretari de la Cambra de Comerç Bartomeu Amengual i Andreu, també mallorquí d’origen.

Escalas ocupà la direcció del Banc Urquijo Català el 1920, tot continuant com a vicesecretari honorífic de la Cambra, càrrec que compaginà amb la docència com a professor auxiliar de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i de l’Escola d’Alts Estudis Comercials.

A les eleccions provincials del 6 de juliol de 1919 es va presentar com a candidat a Barcelona per la Lliga Regionalista al districte II, junt amb Joan Vallès i Jaume Bofill i Mates. Era una candidatura de prestigi amb persones vinculades al món empresarial, que fou presentada en un gran acte al gran teatre Iris Park i on participaren, a més dels candidats, alguns dirigents destacats del partit com Francesc Cambó i Joan Ventosa. Aquestes eleccions foren un èxit per a la Lliga, que aconseguí la majoria absoluta a la Diputació de Barcelona amb 19 dels 36 escons, i incrementà el pes dins la Mancomunitat, ja que passaren de 22 a 33 diputats, mentre que els republicans, de 25 a 17 diputats. La Lliga va ocupar la presidència de les quatre diputacions catalanes. Fèlix Escalas aconseguí 13.910 vots, i fou el tercer candidat més votat de Barcelona.

El 30 d’agost de 1921, Escalas, amb 80 vots, fou escollit tercer vicepresident de la Mancomunitat. A les eleccions del 10 de juny de 1923 es presentà de nou, per bé que en aquella ocasió no sortí escollit.

Al febrer de 1930, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, fou designat diputat provincial per la Cambra de Comerç gràcies a la seva llarga trajectòria en la institució. En aquell moment la Diputació estava presidida pel jurista Joan Maluquer Viladot. En l’acte d’obertura, el 25 de febrer de 1930, es demanà mitjançant una resolució el restabliment de la Mancomunitat de Catalunya, la qual fou aprovada per tots els diputats excepte pel comte de Fígols, que no va voler signar-la en considerar que les diputacions només han de tenir una funció purament administrativa. Aquell mateix any Escalas participà, juntament amb Miquel Mateu i Pla, en la fundació del Banc Agrícola d’Andorra, entitat centrada en transaccions agràries i ramaderes del Principat pirinenc. Escalas i Mateu també impulsaren la creació de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra.

L’any 1930 Escalas fou nomenat membre de la ponència d’Hisenda de la Diputació, des d’on elaborà un informe sobre l’estat de comptes de la institució. Segons l’informe, l’any 1924 la Diputació arrossegava un deute de 66,3 milions de pessetes, dels quals 47,5 eren resultat de l’època mancomunal. El deute s’havia incrementat notablement durant l’època de la dictadura en 125,6 milions. A més, també es ressaltava la falta de molts dels contractes d’obres, la qual cosa impedia formalitzar la fixació de les despeses. Malgrat tot, Escalas assenyalava en l’informe que la millora de les cèdules de recaptació i la contenció de les despeses ajudaria a equilibrar els comptes.

L’any 1931 era nomenat vicepresident de la Cambra de Comerç i, dos anys després, en va ser president. Des d’aquell càrrec, i un cop superats els Fets d’Octubre, impulsà la redacció d’un comunicat adreçat al govern de la República per demanar l’indult a favor de Pérez Farràs i del capità Escofet, condemnats a mort per sedició i que finalment foren indultats per Alcalá Zamora. A iniciativa de la Cambra, també s’obrí una subscripció per a les famílies dels morts i ferits durant els esdeveniments revolucionaris.

Durant l’etapa republicana fou nomenat conseller tècnic de finances en la Generalitat transitòria i governador general i president de la Generalitat el 18 de desembre de 1935, càrrec que ocupà fins a la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936. El 26 d’aquell mes presentà la dimissió, en disconformitat amb els resultats electorals. Un dels consellers durant la seva curta presidència va ser Joan Vallès, amb qui va compartir candidatura en les eleccions provincials del 1919 amb la Lliga Regionalista. Sobre com l’afectà el cop d’estat del juliol del 1936, és interessant citar l’aproximació que en va fer Albert Manent (1999):

A l’esclat de la Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936, es troba en una finca de Calders i intenta entrar a Barcelona però és aturat per una patrulla de control, reconegut per un dels membres, un antic policia de la Generalitat que recorda que el va acompanyar en una comissió d’obrers en què havia concedit les demandes que aquests feien; el deixaran passar. Una vegada a la ciutat, intenta refugiar-se en els consolats anglès i italià, que l’ajudaran a marxar en un cotxe del consolat francès fins al port on s’embarca amb un torpediner La Fortune. Com que ostenta la legió d’honor, viatja com un oficial. Des del vaixell gestiona el rescat de la seva dona i filles, els fills els té a Anglaterra, un corresponsal a bord de L’Humanité s’ofereix a anar buscar-les i les aconsegueix embarcar. En el mateix vaixell l’acompanyà el banquer Jordi Garí i Gimeno i el polític Manuel Portela Valldares.

El mateix Manent va explicar també la trajectòria de Fèlix Escalas durant la guerra i la immediata postguerra:

Viurà a Italià i a Burgos durant la guerra, torna a Barcelona el 1939 i és cridat com a testimoni del consell de guerra del general Brotons, Escobar i Aliaga, que comandaven la guàrdia civil el 1936. Un ponent del tribunal demanà la seva detenció per haver estat president de la Generalitat durant la República, però l’evità al·legant que havia estat prèviament governador general.

Acabada la guerra, l’any 1940 ajudà econòmicament Josep Janés i Olivé en la creació de l’editorial Jané, que tants èxits assolí en els anys següents. Va presidir la comissió Abad Oliba, creada el 8 de setembre de 1946, amb Fèlix Millet com a secretari i Josep Benet com a cap de la secretaria, organització formada per persones de diverses ideologies que havien lluitat en ambos bàndols i amb el signe del catalanisme i la reconciliació. Aquesta entitat fou l’organitzadora de la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 27 d’abril de 1947, amb l’objectiu de ressituar la cultura catalanista dins del marge de la legalitat. L’èxit de l’acte, amb una participació d’entre 70.000 i 100.000 persones, com a manifestació d’afirmació catalana, mostrà l’àmplia xarxa de sociabilitat creada entorn de la comissió Abad Oliba. Però també va inquietar algunes estructures de poder del Règim, i finalment Escalas fou destituït pel governador Barba Hernández.

Fèlix Escalas va presidir novament la Cambra de Comerç entre 1954 i 1963. A més, fou procurador a les Corts franquistes entre el 1955-1958 i el 1958-1961, com a representant d’Associacions, Col·legis i Cambres. El 1957 va estar a punt de ser nomenat alcalde de Barcelona gràcies al suport del governador civil Felipe Acedo Colunga i del ministre Pere Gual i Villalbí, per bé que al final l’escollit fou Josep Maria Porcioles. Finalment, Fèlix Escalas morí el 25 de febrer de 1972 a Barcelona a l’edat de vuitanta-un anys.

Dades personals i familiars: 
Matrimoni / Fills: 
Casat amb Maria Teresa Fàbregas i tingueren dos fills, Fèlix i Mateu.
Lloc habitual de residència: 
Barcelona.
Llocs successius de residència i datació: 
Palma de Mallorca, 1880-1902. Barcelona, 1902-1972.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Barcelona II.
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
A les eleccions provincials del 6 de juliol de 1919 va com a candidat a Barcelona per la Lliga Regionalista al districte II; aconseguí 13.910 vots i fou el tercer més votat de Barcelona. A les eleccions del 10 de juny de 1923, es presentà com a diputat de nou, però no sortí elegit; aconseguí només 80 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
En el mes de febrer de 1930, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, és escollit diputat provincial per la Cambra de Comerç, per la seva llarga trajectòria a la institució (Diputació presidida pel jurista Joan Maluquer Viladot). En l’acte d’obertura el 25 de febrer de 1930, es demana mitjançant una resolució el restabliment de la Mancomunitat de Catalunya, aprovada per tots els diputats excepte el comte de Fígols, que es desentengué de signar-la considerant que les diputacions només havien de tenir una feina purament administrativa. Aquell mateix any Fèlix Escalas participa en la fundació del Banc Agrícola d’Andorra, centrat en transaccions agràries i granaderes del principat pirinenc, junt Miquel Mateu i Pla, amb qui també impulsa la creació de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra. L’any 1930 és nomenat membre de la ponència d’Hisenda de la Diputació, des d’on elaborà un informe sobre l’estat de comptes que resultava tenir un deute de 66,3 milions de pessetes l’any 1924, dels quals 47,5 eren resultat de l’època mancomunal; el deute, però, s’havia incrementat en l’època de la dictadura a 125,6 milions, també ressaltava la falta de molts dels contractes d’obres que impedien formalitzar la fixació de les despeses. Encara així, en l’informe, Fèlix Escalas assegurava que la millora de les cèdules de recaptació i una contenció de les despeses ajudaria a equilibrar els comptes.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
En el cinquè executiu i cinquena mesa elegida el 30 d’agost de 1921, presidida per Josep Puig i Cadafalch, Fèlix Escalas amb 80 vots és triat com a tercer vicepresident de la Mancomunitat.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Doctor en Dret.
Activitat econòmica: 
Financer.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Cambra de Comerç. Banc Urquijo.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Comissió Abad Òliba.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Conservador liberal.
Militància política: 
Lliga Regionalista.
Càrrecs públics: 
Diputat provincial. President i procurador a les Corts franquistes.
Processos judicials: 
A Barcelona el 1939 i és cridat com a testimoni del consell de guerra del general Brotons, Escobar i Aliaga, que comandaven la guàrdia civil el 1936. Un ponent dl tribunal demanà la seva detenció per haver estat president de la Generalitat durant la República, però l’evità al·legant que havia estat prèviament governador general (Manent, 1999).
Bibliografia: 
Obra personal: 

Llibres

Conferencia sobre política económica donada per en Félix Escalas. Barcelona: Archs de Junqueras, 1907.

Ressenya llegida en la sessió pública inaugural celebrada el dia 28 de janer de 1910. Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, 1910.

El VI Congreso Internacional de Cámaras de Comercio: París, 1914. Barcelona: Artes Gráficas Henrich, 1915.

La Guerra y el comercio por mar. Barcelona: Artes Gráficas Henrich, 1915.

El Doctor Trías y Giró. Barcelona: Casa Provincial de Caridad, 1915.

La Marina mercante española: conferencia pronunciada en el VIII curso internacional de expansión comercial celebrada en Barcelona: 1914. Barcelona: Pujolar, 1915.

Bartolomé Amengual y Andreu, hijo ilustre de Felanitx. Barcelona: Gráfica Moderna, 1929.

Elogio de la fiesta del reparto de premios a la virtud y al mérito en su XCII celebración en el Salón de Ciento de las Casas Consistoriales. Barcelona: Altés, 1947.

A la bona memòria de Don Joan Alcover i Maspons: en el centenari del seu naixement. Records personals de Fèlix Escalas Chamení. Barcelona: SADAG, 1954.

Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. Don Félix Escalas y Chamení, presidente del Consejo de Administración, en la Junta General Ordinaria celebrada el día 28 de abril de 1956. Barcelona: La Maquinista Terrestre y Marítima SA, 1956.

Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. Don Félix Escalas y Chamení, presidente del Consejo de Administración, en la Junta General Ordinaria celebrada el día 25 de abril de 1957. Barcelona: La Maquinista Terrestre y Marítima SA, 1957.

Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. Don Félix Escalas y Chamení, presidente del Consejo de Administración, en la Junta General Ordinaria celebrada el día 3 de mayo de 1958. Barcelona: La Maquinista Terrestre y Marítima SA, 1958.

La Maquinista Terrestre y Marítima SA: texto taquigráfico tomado de cinta magnetofónica del discurso pronunciado por el Presidente del Consejo de Administración en ocasión de la Junta General ordinaria celebrada el día 16 de mayo de 1959. Barcelona: Pujagut, 1959.

Texto taquigráfico del discurso pronunciado el dia 1º de junio del año 1959 en el acto inaugural del XXVII certamen de la Feria Oficial e Internacional de Muestras de Barcelona por el presidente de su Comité Ejecutivo y de la Cámara Oficial de Comercio y Navegación. Barcelona: Comercio y Navegación, 1959.

El torbellino económico universal. Barcelona: Real Academia de Ciencias Económicas y Finacieras, 1960.

La Maquinista Terrestre y Marítima SA: texto taquigráfico tomado de cinta magnetofónica del discurso pronunciado por el Presidente del Consejo de Administración en ocasión de la Junta General ordinaria celebrada el día 14 de mayo de 1960. Barcelona: Pujagut, 1960.

Discurso pronunciado por el presidente del Consejo de Administración de la Maquinista Terrestre y Marítima, SA ante la Junta General de dicha Sociedad, reunida en Barcelona el día 13 de mayo de 1961. Barcelona: Pujagut, 1961.

Discurso pronunciado por el presidente del Consejo de Administración de la Maquinista Terrestre y Marítima, SA ante la Junta General de dicha Sociedad, reunida en Barcelona el día 19 de mayo de 1962. Barcelona: Pujagut, 1962.

 

Col·laboracions en obres col·lectives i altres

ESCALAS I CHAMENÍ, Fèlix; GUAL VILLALBÍ, Pedro. Discursos de Félix Escalas Chamení y Pedro Gual Villalbí. La investigación científica: la universidad y la empresa privada. Barcelona: Banco Urquijo, 1965.

Estudis sobre la seva figura: 

Bibliografia

CASAÑAS, Joan. El progressisme catòlic a Catalunya (1940-1980). Barcelona: La Llar del Llibre, 1989.

MANENT, Albert. Del 1936 a 1975: estudis sobre la Guerra Civil i el franquisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

Imatges i documents: 
Fèlix Escalas i Chamení.
Fèlix Escalas i Chamení.
Presa de possessió de Fèlix Escalas i Chamení com a governador general de Catalunya i president accidental de la Generalitat de Catalunya.
El polític i advocat Joan Moles pren possessió del càrrec de governador general de Catalunya amb motiu de la victòria del front Popular i del Front d’Esquerres a les eleccions de diputats a les Corts de la República de 1936. Fèlix Escalas, governador general sortint, es troba situat el tercer des de la dreta.
Acte de presa de possessió de Fèlix Escalas en el càrrec de governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.
Fèlix Escalas, governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya, emet el seu vot en les eleccions generals de diputats a Corts Constituents, Barcelona.
Peus de foto i comentaris: 
Fèlix Escalas i Chamení. Font: retrat de Fèlix Escalas i Chamení. 1932-1936 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14517).
Fèlix Escalas i Chamení. Font: reproducció d’un quadre pictòric del polític i financer Félix Escalas. (CAT ANC1-42-N-9857).
Presa de possessió de Fèlix Escalas i Chamení com a governador general de Catalunya i president accidental de la Generalitat de Catalunya. Font: presa de possessió de Fèlix Escalas i Chamení com a governador general de Catalunya i president accidental de la Generalitat de Catalunya. 18/12/1935 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-16579).
El polític i advocat Joan Moles pren possessió del càrrec de governador general de Catalunya amb motiu de la victòria del front Popular i del Front d’Esquerres a les eleccions de diputats a les Corts de la República de 1936. Fèlix Escalas, governador general sortint, es troba situat el tercer des de la dreta. Font: proclamació de Joan Moles com a nou governador de Catalunya. 17/02/1936 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-2135).
Acte de presa de possessió de Fèlix Escalas en el càrrec de governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya. Font: Acte de presa de possessió de Fèlix Escalas en el càrrec de governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya. 20/12/1935 (data de creació). (CAT ANC1-42-N-9863).
Fèlix Escalas, governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya, emet el seu vot en les eleccions generals de diputats a Corts Constituents, Barcelona. Font: Fèlix Escalas emet el seu vot en les eleccions generals de diputats a Corts Constituents. 16/02/1936 (data de creació). (CAT ANC1-42-N-9866).
Peu de portada i comentaris: 
Fèlix Escalas i Chamení. Font: retrat de Fèlix Escalas i Chamení. 1932-1936 (data de creació). (CAT ANC1-585-N-14517).
Signatura del personatge: