Colomer i Volart, Josep

Lloc de naixement: 
Barcelona
Data naixement: 
1886
Data de defunció: 
dijous, abril 18, 1929
Lloc de defunció: 
Mataró

Fabricant i polític.

Nascut a Barcelona, era fill de Tomàs Colomer Volart i Josepa Volart Casas. Es traslladaren ben aviat a Mataró. Josep féu els estudis primaris i el batxillerat a l’escola mataronina de Santa Anna.

Es casà a Barcelona el 1917 amb M. Mercè Andreu i Có. Malauradament aquesta morí l’any següent, el 1918, a l’edat de 25 anys. Posteriorment es casà amb Assumpta Vergés i Furnells, morta el 1958, als 67 anys. Residiren al carrer de Sant Antoni de Mataró.

Fou el titular de l’empresa tèxtil mataronina coneguda popularment com Can Colomer (Manufacturas Colomer Hermanos SA). El 1929, en el moment de la seva mort, Josep Colomer era vocal i director gerent d’aquesta empresa.

Destacà en l’àmbit local durant tota la seva vida per l’alt grau de compromís i activisme que exercí en múltiples camps: sobretot en l’econòmic, el cultural, el religiós i el polític.

En el terreny econòmic, Colomer, tot aprofitant la seva experiència i obligacions com a fabricant, s’involucrà des de ben jove en la defensa i el foment del conjunt de la indústria local mataronina. El 1911, per exemple, quan comptava només 25 anys, formà part del Comitè Executiu de l’Exposició d’Indústries Locals que se celebrà a les Escoles Pies de Santa Anna, on ell havia estudiat. Tres anys més tard, participà en l’organització de la visita que realitzaren a Mataró les persones inscrites al Curs Internacional d’Expansió Comercial que se celebrà a Barcelona. En aquesta visita Colomer també hi contribuí a través de l’edició d’un opuscle sobre l’estat de la indústria i l’agricultura mataronina del moment. Ell hi col·laborà també amb un article. Més endavant, el 1923, igualment es comprometé, aquest cop acceptant el càrrec de vicepresident, en el comitè organitzador de la visita que realitzaren a la capital maresmenca els congressistes del Congrés Nacional del Comerç Espanyol a Ultramar. El 1929, en el moment de la seva mort, formava part de l’Associació de Fabricants de Gèneres de Punt, de la Cambra Industrial i de la Cambra de la Propietat.

Tanmateix, fou en l’àmbit cultural on Colomer es donà a conèixer més aviat i amb més intensitat. Principalment en el marc de la important entitat cultural Foment Mataroní, fundada el 1904, de la qual en fou una de les ànimes principals des dels seus primers anys de vida. L’escriptor Joaquim Casas va afirmar en una ocasió que l’ascendent de Colomer «damunt de tot el que girava a l’entorn del Foment era incommensurable». Però també es bellugà amb èxit en altres espais culturals. Sempre que pogué, va participar en els actes literaris o artístics que se celebraren a l’escola Pia de Santa Anna, sobretot a l’entorn de les festes dels antics alumnes. Ja el 1903 participà en la festa literària d’aquesta escola llegint una poesia seva, «Enyorances». Altres anys, com el 1913, en aquesta ocasió en una festa pròpiament d’antics alumnes, tornà a llegir treballs literaris que havia escrit ell mateix. Realment fou un dels membres més destacats d’aquesta associació d’exescolars. El 1916 va tenir una important col·laboració amb el Museu Comercial Pedagògic, que havia estat creat per la mateixa agrupació d’antics alumnes.

La música va ser una altra de les arts que cultivà amb més apassionament. Fou un gran amant de l’expressió musical, sobretot la religiosa. Ja el 1908 participà en l’acte de la inauguració del nou local de l’Orfeó Mataroní descrivint una de les peces del repertori que va cantar aquell cor en la mateixa celebració. El 1918 va ser un dels principals fundadors de l’Acadèmia Musical Mariana (amb seu al Foment Mataroní), de la qual en fou el president almenys durant els anys vint. L’objectiu principal d’aquesta acadèmia fou donar relleu musical a les funcions litúrgiques que se celebraven a Mataró. Inicialment es tractava d’una formació instrumental, però ben aviat, l’estiu de 1920, s’hi afegí la massa coral. Colomer completà la seva col·laboració —en aquest cas econòmica— aixecant la qualitat musical de les celebracions religioses mataronines amb la compra el 1927 de l’orgue Estadella, considerat l’orgue romàntic més important de Catalunya, per a la basílica de Santa Maria de Mataró.

La seva vinculació amb la parròquia de Santa Maria sempre fou molt important. El 1917 fou nomenat vocal secretari de la Junta d’Obra d’aquesta parròquia. L’any següent entrà com a confrare dins la Confraria de la Minerva. També durant el bienni 1917-1918 fou un dels components de la redacció del Pensament Marià. Al voltant d’aquests anys també assumí la presidència de la Congregació Mariana local. El 1926 va ser copromotor de la Comissió Pro-Soldats Romans, la qual havia d’omplir l’absència dels armats a les processons de Setmana Santa des de feia anys. El mateix any 1926 va actuar de padrí en la cerimònia de confirmació de 911 nens mataronins. El 1929, a banda de les entitats esmentades, era també membre de la Lliga de Perseverança i congregant de Nostra Senyora Mare de l’Amor Hermós i Sant Lluís Gonzaga.

Malgrat el seu activisme cultural i religiós, Colomer sobresortí també en el terreny polític. Els primers passos en aquest àmbit els féu com a catalanista, participant en manifestacions culturals amb clares connotacions nacionalistes. El gener de 1916, per exemple, participà com a orador destacat en l’assemblea que se celebrà en el marc de la festa patriòtica de la Diada catalana que organitzà l’Agrupació Foment de la Sardana de Mataró. Tot i que desconeixem si ja militava en aquest moment en la Lliga Regionalista, sí que sabem que mantenia per aquesta època estrets contactes amb importants dirigents d’aquest partit, especialment amb Josep Puig i Cadafalch, també mataroní.

Fou a partir de 1921 quan es pot afirmar amb tota seguretat que ja militava en aquest partit. Va ser en aquest any que es presentà dins la candidatura regionalista per al districte Mataró-Arenys en les eleccions provincials del mes de juny. Era el primer cop que es presentava en uns comicis i ho va fer amb èxit. Sortí escollit diputat per a la Mancomunitat.

En la sessió de constitució de la nova Diputació barcelonina, Colomer fou elegit com a membre de la comissió Provincial en el primer torn (1921-1922). I l’agost de 1923 fou escollit membre de la comissió permanent d’Interessos Generals de la mateixa Diputació. Com a diputat, però també per la seva condició de fabricant tèxtil ja experimentat, presidí el primer patronat de l’Escola de Teixits de Canet de Mar, que fou inaugurada el novembre de 1922 pel president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. També com a diputat havia firmat el maig del mateix any un document enviat al ministre d’Instrucció per conservar les torres medievals de Canet.

Aquest mateix any 1922 fou escollit president de la nova junta de la Unió Regionalista de Mataró. Durant aquests anys, Colomer, com a un dels principals dirigents del regionalisme local, intentà que aquesta opció política procurés entre altres coses contenir al màxim la força que tenia l’obrerisme revolucionari en una ciutat tan industrial com Mataró. En un discurs el juliol de 1921, en la inauguració del Casal Catalanista local, Colomer, després de fer un gran elogi al patriotisme, es lamentà de l’allunyament dels obrers de l’«ideal nacionalista». En la mateixa línia de buscar la moderació sindical obrera, Colomer, en ple locaut patronal del 1920, havia estat un dels principals col·laboradors a constituir la Mútua Patronal de Mataró, integrada per trenta-set empreses del tèxtil, que aplegaven un total de 5.211 treballadors, per tal d’oferir a aquests diverses cobertures en matèria social (assegurança de malaltia, vellesa, accidents, defuncions…). Colomer fou el president d’aquesta mutualitat al llarg dels anys vint.

En un article necrològic que intentava resumir la seva obra política i religiosa, s’afirmà que «tota la seva labor patriòtica resta enllaçada amb la religiosa. Bandera i rosari. Fou deixeble del gran bisbe Torras i Bages, la doctrina del qual tan sovint i gratament evocava».

Dades personals i familiars: 
Família: 
Nascut a Barcelona, era fill de Tomàs Colomer Volart i Josepa Volart Casas. Es traslladaren ben aviat a Mataró.
Matrimoni / Fills: 
Es casà a Barcelona el 1917 amb M. Mercè Andreu i Có. Malauradament aquesta morí l'any següent, el 1918, a l'edat de 25 anys. Posteriorment es casà amb Assumpta Vergés i Furnells, morta el 1958, als 67 anys. Residiren al carrer de Sant Antoni de Mataró.
Lloc habitual de residència: 
Mataró
Llocs successius de residència i datació: 
Barcelona (els primers anys de la seva vida) Mataró (la resta de la seva vida)
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Mataró-Arenys
Diputació a què pertanyia: 
Barcelona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Membre de la comissió Provincial en el primer torn (1921-22). I l'agost de 1923 fou escollit membre de la comissió permanent d'Interessos Generals de la mateixa Diputació.
Partit pel qual es presentà: 
Lliga Regionalista
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
12-6-1921: 5.309 vots.
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Presidí el primer patronat de l'Escola de Teixits de Canet de Mar.
Discursos significatius: 
«Cantà un himne d'amor a sa patria qui tot bon nascut deu tenir en son cor; l'idea de patria deu anar sempre juntada ab l'idea santa de la familia, condolintse aixís matiex del apartament dels obrers del ideal nacionalista; mostrá gran confiança en l'exemplar obra de la Mancomunitat, cridada a enfortir el esperit patri, y acabá posantt de relleu que desde el cárrech ab que l'honoraren, treballará per Catalunya y pel districte de Mataró i Arenys» («La Costa de Llevant», 31-7-1921).
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Cursà estudis primaris i el batxillerat.
Activitat econòmica: 
Fou el titular de l'empresa tèxtil mataronina coneguda popularment com Can Colomer (Manufacturas Colomer Hermanos SA). El 1929, en el moment de la seva mort, Josep Colomer era vocal i director gerent d'aquesta empresa.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Mútua Patronal de Mataró Associació de Fabricants de Gèneres de Punt Cambra Industrial Cambra de la Propietat
Associacions culturals/ciutadanes: 
Foment Mataroní Pensament Marià Acadèmia Musical Mariana de Mataró Congregació Mariana de Mataró Antics Alumnes de Santa Anna Lliga de Perseverança Nostra Senyora Mare de l'Amor Hermós i S. Lluís Gonzaga
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Catanista conservadora, socialcristiana
Militància política: 
Lliga Regionalista
Militància sindical: 
Fou un dels principals col·laboradors a constituir la Mútua Patronal de Mataró el 1920.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Balcells, Albert, et al. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona, Proa, 1996.

Cabot i Sagrera, Neus; Gregori i Cifré, Josep Maria. Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010.

Casas, Joaquim. «Del meu calaix de sastre». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.

Cusachs, Manel. «100 anys de l'Assosiació d'Antics Alumnes de Santa Anna». Capgros, maig 2013.

Ferrer, Josep M. «Butlletí Museu del Gènere de Punt». Mataró, desembre 2002.

Salicrú, Ramon, «Mataró: persones i famílies», inèdit.

 

Premsa

La Costa de Llevant (1900-1922)

Revista Musical Catalana. Orfeó Català, 285-286, setembre-octubre 1927, pàg. 288.

La Vanguardia (1910-1929)